Primera documentació: 11/12/1994
| Tipus | manlleu del portuguès |
| Contextos | El compositor i pianista brasiler […] està considerat el pare de la bossa nova, l’estil suau i càlid que va conquerir el món a partir dels anys 60. [Punt Diari, 11/12/1994] |
| Tot acompanyat d’una decoració colonial caribenya, jazz i bossa nova i personal amable i elegantment vestit amb camises caribenyes. [La Vanguardia, 10/02/2018] | |
| Observacions | El sintagma bossa nova en portuguès vol dir literalment ‘estil nou’, però se sol traduir per nova onada i designa un gènere musical de la música popular brasilera derivada de la samba i amb una forta influència del jazz. Aquest gènere va ser promogut a finals dels cinquanta del segle xx per una generació de músics entre els quals destaquen João Gilberto o Vinícius de Moraes, autor, juntament amb Antônio Carlos “Tom” Jobim, de la famosa Garota de Ipanema (1962), que ha estat versionada en diferents llengües i per cantants tan diversos com Frank Sinatra, Jarabe de Palo, Peggy Lee o Amy Winehouse.
La bossa nova es basa en una instrumentació simple i un ús elegant de les dissonàncies, cosa que va ajudar a desenvolupar un llenguatge propi d’un lirisme íntim molt característic. Es considera que la bossa nova va acabar el 1965 al I Festival de Música Popular Brasilera on es va presentar la cançó Arrastão. Tanmateix, el final cronològic no va significar l’extinció estètica de l’estil, que ha estat una referència ineludible per a generacions posteriors de músics i el seu llegat, que ha deixat peces que es consideren joies de la música nacional brasilera, com Eu sei que vou te amar, Coisa mais linda o Desafinado, a més de la ja esmentada Garota de Ipanema. |
Neolosfera 