top manta m

Primera documentació: 12/09/2003

Tipus composició
Contextos “No es lo mismo” també figura destacat entre les preferències del top manta. [El Periódico, 12/09/2003]
Els barcelonins perceben l’augment de falsificacions amb la recent proliferació dels top manta a la ciutat. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Top manta és un neologisme format per composició que fa referència a la venda ambulant il·legal que consisteix a exposar a terra sobre una manta, o un element similar, productes diversos (normalment, CD, DVD, souvenirs, bosses i sabates de grans marques falsificades, etc.) a un preu inferior al preu de mercat. Així ho indica el seu nom, un compost peculiar que està format per una paraula en anglès, top (‘millor’) i una de patrimonial, manta (‘peça teixida de llana o de cotó que s’usa com a abrigall’ en català). Sembla que la motivació darrere de la seva aparició podria ser l’analogia amb les llistes de vendes anomenades top ten i similars, ja que al principi als top manta es venien principalment els cds i les pel·lícules més populars en aquell moment.

El top manta és un fenomen que es produeix fonamentalment a grans ciutats com Barcelona, Roma i Nàpols. Els venedors o manters posen els productes a sobre d’una manta o una tela amb unes cordes als extrems, la qual cosa els permet fer un farcell amb la mercaderia de manera molt ràpida quan han de fugir de la policia. La venda ambulant il·legal existeix a altres ciutats de tot el món, però amb unes característiques diferents i amb una presència molt inferior atesa la duresa de les lleis.

Així doncs, tot i que l’ús de la paraula top manta està molt estès, sobretot en la llengua oral, cap diccionari de referència n’inclou una entrada. El Termcat proposa la denominació venda a la manta, tot i que també inclou top manta com a sinònim complementari.

vending m

Primera documentació: 7/11/1999

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos També va anunciar fa uns mesos la seva imminent entrada en el negoci del vending, per vendre les pizzes en màquines expenedores. [Avui, 7/11/1999]
El vending és un canal molt estès per acostar begudes, aliments i tot tipus de temptacions per matar la gana entre hores als centres de treball i altres edificis, tant públics com privats. [Ara, 8/05/2016]
Observacions Aquest manlleu de l’anglès és d’arrel llatina, ja que s’ha format sobre el verb francès vendre, i s’hi ha afegit el sufix d’acció -ing i que significa ‘venda’. Actualment, però, el vending més que a la venda en general fa referència a les màquines expenedores o distribuïdors automàtics, que són aparells que serveixen per ‘proporcionar automàticament begudes, aliments o altres productes, generalment en introduir-hi monedes’ (Termcat).

Tot i que pot semblar una tècnica de venda força nova, l’Oxford English Dictionary el documenta per primera vegada el 1895.

postindustrial adj

postindustrialPrimera documentació: 3/01/1989

Tipus prefixació
Contextos La pel·lícula, un thriller futurista, és considerada una obra mestra del gènere quant a l’ambientació i la fascinació de les seves atmosferes postindustrials. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
Sens dubte, els canvis són absolutament indispensables: la societat postindustrial i la cultura digital exigeixen una renovació de les institucions democràtiques si no volem que morin. [Ara, 1/11/2015]
Observacions El DIEC2 ja recull la forma preindustrial, que significa ‘anterior a la revolució industrial’. Així doncs, si tenim present que el prefix post- vol dir ‘després de’, en aquest cas l’adjectiu postindustrial fa referència a allò que ve ‘després de la revolució industrial’.

Aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Amb els contextos, però, s’ha detectat que apareix sobretot formant un sintagma amb el substantiu societat per designar una societat tecnològica que es caracteritza pel predomini del sector terciari, l’augment de la instrucció professional i el poder creixent dels mitjans de comunicació. Els valors d’aquesta societat són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més dependents de la qualitat de vida, com la salut, la seguretat o el medi ambient.

minijob m

Primera documentació: 17/12/2011

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Es parla aquests darrers dies dels minijobs, feines amb un sou de 400 euros mensuals, com a mesura eficaç per a dinamitzar el mercat laboral i combatre l’economia submergida. [La Vanguardia, 28/12/2011]
Alemanya sempre es posa de referència a pertot, però hi ha pràcticament vuit milions de treballadors amb minijobs i la meitat de la població de Berlín rep ajuts socials. [Avui, 19/07/2015]
Observacions Aquest manlleu prové del compost alemany format per la forma prefixada mini-, que significa ‘petit’, i de l’anglicisme job, que designa una feina petita, no lligada a contractes, que feien alumnes dues hores a la setmana. Tot i que, en alemany, el substantiu job és un manlleu de l’anglès i pertany al registre col·loquial, el terme minijob ha passat a formar part de la terminologia oficial de l’Arbeitsamt (borsa de treball). Així doncs, el Termcat defineix un minijob com la ‘feina a temps parcial d’un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d’impostos i cotitzacions’, però recomana fer servir minifeina, una adaptació al català per evitar el manlleu.

Aquestes feines, implantades sobretot en àmbits que requereixen poca qualificació, van néixer per mantenir activa l’economia el 2003 a Alemanya, on no està regulat el salari mínim interprofessional. Segons les últimes dades de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya té la taxa més elevada de joves que treballen sota aquest règim laboral, amb un 23,8 %, per davant de països com Irlanda, Itàlia o Grècia.

clàusula terra f

Primera documentació: 13/09/2009

Tipus composició
Contextos Les conegudes com a clàusules terra, que algunes entitats bancàries van incloure en la lletra petita dels contractes hipotecaris en els últims anys de la bombolla immobiliària, estableixen un topall que limita la baixada de l’Euríbor al 3%. [Avui, 13/09/2009]
Les clàusules terra es van introduir en molts contractes hipotecaris i fan que els interessos dels préstecs no baixin d’un nivell predeterminat encara que la suma de l’euríbor i el diferencial del crèdit estigui per sota d’aquest llindar. [El Periódico, 27/10/2015]
Observacions Aquestes polèmiques clàusules de les hipoteques han passat de ser en pocs anys unes condicions gairebé conegudes dels contractes hipotecaris a provocar un autèntic escàndol social i convertir-se en una pràctica gairebé proscrita, tot i que les entitats continuen defensant la seva validesa i transparència. Una clàusula terra, doncs, inclou unes condicions per les quals es fixa un nivell mínim d’interessos que cal que l’hipotecat pagui amb independència de la suma de l’euríbor i el diferencial del crèdit. Segons el portal de l’ésAdir, un equivalent per a clàusula terra és clàusula sòl, però a l’Observatori no se n’ha recollit cap, potser perquè la premsa prefereix encara la primera forma.