postindustrial adj

postindustrialPrimera documentació: 3/01/1989

Tipus prefixació
Contextos La pel·lícula, un thriller futurista, és considerada una obra mestra del gènere quant a l’ambientació i la fascinació de les seves atmosferes postindustrials. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
Sens dubte, els canvis són absolutament indispensables: la societat postindustrial i la cultura digital exigeixen una renovació de les institucions democràtiques si no volem que morin. [Ara, 1/11/2015]
Observacions El DIEC2 ja recull la forma preindustrial, que significa ‘anterior a la revolució industrial’. Així doncs, si tenim present que el prefix post- vol dir ‘després de’, en aquest cas l’adjectiu postindustrial fa referència a allò que ve ‘després de la revolució industrial’.

Aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Amb els contextos, però, s’ha detectat que apareix sobretot formant un sintagma amb el substantiu societat per designar una societat tecnològica que es caracteritza pel predomini del sector terciari, l’augment de la instrucció professional i el poder creixent dels mitjans de comunicació. Els valors d’aquesta societat són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més dependents de la qualitat de vida, com la salut, la seguretat o el medi ambient.

minijob m

Primera documentació: 17/12/2011

Tipus manlleu de l’alemany
Contextos Es parla aquests darrers dies dels minijobs, feines amb un sou de 400 euros mensuals, com a mesura eficaç per a dinamitzar el mercat laboral i combatre l’economia submergida. [La Vanguardia, 28/12/2011]
Alemanya sempre es posa de referència a pertot, però hi ha pràcticament vuit milions de treballadors amb minijobs i la meitat de la població de Berlín rep ajuts socials. [Avui, 19/07/2015]
Observacions Aquest manlleu prové del compost alemany format per la forma prefixada mini-, que significa ‘petit’, i de l’anglicisme job, que designa una feina petita, no lligada a contractes, que feien alumnes dues hores a la setmana. Tot i que, en alemany, el substantiu job és un manlleu de l’anglès i pertany al registre col·loquial, el terme minijob ha passat a formar part de la terminologia oficial de l’Arbeitsamt (borsa de treball). Així doncs, el Termcat defineix un minijob com la ‘feina a temps parcial d’un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d’impostos i cotitzacions’, però recomana fer servir minifeina, una adaptació al català per evitar el manlleu.

Aquestes feines, implantades sobretot en àmbits que requereixen poca qualificació, van néixer per mantenir activa l’economia el 2003 a Alemanya, on no està regulat el salari mínim interprofessional. Segons les últimes dades de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Espanya té la taxa més elevada de joves que treballen sota aquest règim laboral, amb un 23,8 %, per davant de països com Irlanda, Itàlia o Grècia.

clàusula terra f

Primera documentació: 13/09/2009

Tipus composició
Contextos Les conegudes com a clàusules terra, que algunes entitats bancàries van incloure en la lletra petita dels contractes hipotecaris en els últims anys de la bombolla immobiliària, estableixen un topall que limita la baixada de l’Euríbor al 3%. [Avui, 13/09/2009]
Les clàusules terra es van introduir en molts contractes hipotecaris i fan que els interessos dels préstecs no baixin d’un nivell predeterminat encara que la suma de l’euríbor i el diferencial del crèdit estigui per sota d’aquest llindar. [El Periódico, 27/10/2015]
Observacions Aquestes polèmiques clàusules de les hipoteques han passat de ser en pocs anys unes condicions gairebé conegudes dels contractes hipotecaris a provocar un autèntic escàndol social i convertir-se en una pràctica gairebé proscrita, tot i que les entitats continuen defensant la seva validesa i transparència. Una clàusula terra, doncs, inclou unes condicions per les quals es fixa un nivell mínim d’interessos que cal que l’hipotecat pagui amb independència de la suma de l’euríbor i el diferencial del crèdit. Segons el portal de l’ésAdir, un equivalent per a clàusula terra és clàusula sòl, però a l’Observatori no se n’ha recollit cap, potser perquè la premsa prefereix encara la primera forma.

big bang m

big-bangPrimera documentació: 21/03/1993

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Així es pot reconstruir l’evolució que va des dels primers àtoms que es varen formar després del big bang (fa uns 13.700 milions d’anys, segons les últimes teories), fins als nostres dies. [El Triangle, 31/05/2013]
No serveixen els big bangs de sectors econòmics concrets que després de privatitzar els guanys més que probablement en voldran socialitzar les pèrdues. [El Periódico, 22/04/2008]
Observacions En català, el Termcat recull Big Bang com a denominació de la gran explosió (sinònim complementari) que va donar lloc a la formació de l’univers i al model cosmològic que se’n deriva. Tot i que l’escriu en majúscules, tant el GDLC com l’ésAdir accepten el sintagma en minúscula. A part de la teoria cosmològica, àmbit al qual corresponen els dos primers contextos, big bang s’aplica també en economia amb un sentit metafòric per fer referència a un ‘procés de canvi sobtat que afecta el món financer, i especialment l’àmbit borsari’ (Termcat), com veiem als dos últims exemples. L’ésAdir considera que en un context econòmic big bang és equivalent de canvi sobtat i boom, un altre manlleu.

sicav f

Primera documentació: 9/09/2007

Tipus siglació
Contextos Participa en diferents sicav o societats d’inversió de capital variable, l’instrument ideal per a les trafiques financeres dels multimilionaris, vist que només tributen l’1% d’imposts de societats. [Avui, 9/09/2007]
Ni les sicavs ni l’enginyeria fiscal per pagar menys impostos són il·legals. [Ara, 23/10/2015]
Observacions La sigla sicav és originària del francès i es fa servir per designar les societats d’inversió de capital variable (en francès, société d’investissement à capital variable). Les sicavs són un tipus de societat anònima l’objecte de la qual és la inversió de fons, béns o drets dels seus accionistes en valors mobiliaris i actius financers (tals com les accions, les obligacions o el deute públic) per optimitzar-ne el rendiment. Els estatuts d’aquest tipus de societat han de fixar un capital mínim d’inversió i un de màxim (que no pot excedir deu vegades el capital mínim inicial). D’aquesta manera, la variabilitat del capital permet garantir la liquiditat dels accionistes i garantir el caràcter obert de la societat.

El gran avantatge de les sicavs resideix en la seva fiscalitat, atès que només tributen un 1 % en l’impost sobre societats. A més, el fet d’estar supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors garanteix el compliment absolut de la regulació i una transparència total amb els accionistes. És per aquests motius que sovint es veuen com un instrument per a l’evasió d’impostos i el frau fiscal.