fintech m

Primera documentació: 24/04/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Mac Parish també destaca que Barcelona davant Madrid, és una gran capital bancària, té moltes possibilitats de convertir-se en una capital especialitzada en finançament alternatiu de les noves tecnologies, el que se’n diu fintech, perquè ha detectat que hi ha molt dinamisme en aquest sector i que el seu grup, present a tot Europa, aposta per Barcelona. [La Vanguardia, 24/04/2015]
La presència de la dona en càrrecs directius continua sent una assignatura pendent en sectors emergents com ara el fintech, on els llocs ocupats per dones és del 9%. [Avui, 8/03/2016]
Observacions Fintech és una paraula molt nova. En català no la documentem fins a l’any 2015, però és que en anglès, que és la llengua d’on prové, no es documenta tampoc abans del 2009. A partir de finance i technology, en anglès es va formar l’acrònim fintech per fer referència als serveis o empreses del sector financer que aprofiten les tecnologies més modernes per crear productes innovadors. Empreses com PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són els primers exemples d’uns nous serveis per a la transferència de diners, compra i venda de títols financers, inversions o préstecs que estan revolucionant la banca tradicional.

injectar v tr

injectarPrimera documentació: 8/01/1991

Tipus semàntic
Contextos La Societat Federal d’Assegurança dels Dipòsits (FDIC) va anunciar diumenge a la nit que havia pres el control de les institucions bancàries controlades pel Bank of New England, en injectar-los 750 milions de dòlars. [Avui, 8/01/1991]
Sí que va recordar i va reconèixer el rescat financer amb què la Unió Europea va injectar recursos en algunes entitats financeres com Bankia o Catalunya Banc. [La Vanguardia, 29/05/2015]
Observacions El verb injectar significa ‘fer entrar (un líquid o un gas) dins una substància’ (GDLC), i especialment es fa servir en l’àmbit mèdic indicant la introducció de líquids en teixits o cavitats del cos. A l’Observatori, però, hem recollit un significat que s’aplica a l’àmbit de l’economia, en el qual el que s’injecta són diners per estimular empreses, mantenir llocs de treball, garantir la viabilitat de projectes, etc.

top manta m

Primera documentació: 12/09/2003

Tipus composició
Contextos “No es lo mismo” també figura destacat entre les preferències del top manta. [El Periódico, 12/09/2003]
Els barcelonins perceben l’augment de falsificacions amb la recent proliferació dels top manta a la ciutat. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Top manta és un neologisme format per composició que fa referència a la venda ambulant il·legal que consisteix a exposar a terra sobre una manta, o un element similar, productes diversos (normalment, CD, DVD, souvenirs, bosses i sabates de grans marques falsificades, etc.) a un preu inferior al preu de mercat. Així ho indica el seu nom, un compost peculiar que està format per una paraula en anglès, top (‘millor’) i una de patrimonial, manta (‘peça teixida de llana o de cotó que s’usa com a abrigall’ en català). Sembla que la motivació darrere de la seva aparició podria ser l’analogia amb les llistes de vendes anomenades top ten i similars, ja que al principi als top manta es venien principalment els cds i les pel·lícules més populars en aquell moment.

El top manta és un fenomen que es produeix fonamentalment a grans ciutats com Barcelona, Roma i Nàpols. Els venedors o manters posen els productes a sobre d’una manta o una tela amb unes cordes als extrems, la qual cosa els permet fer un farcell amb la mercaderia de manera molt ràpida quan han de fugir de la policia. La venda ambulant il·legal existeix a altres ciutats de tot el món, però amb unes característiques diferents i amb una presència molt inferior atesa la duresa de les lleis.

Així doncs, tot i que l’ús de la paraula top manta està molt estès, sobretot en la llengua oral, cap diccionari de referència n’inclou una entrada. El Termcat proposa la denominació venda a la manta, tot i que també inclou top manta com a sinònim complementari.

vending m

Primera documentació: 7/11/1999

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos També va anunciar fa uns mesos la seva imminent entrada en el negoci del vending, per vendre les pizzes en màquines expenedores. [Avui, 7/11/1999]
El vending és un canal molt estès per acostar begudes, aliments i tot tipus de temptacions per matar la gana entre hores als centres de treball i altres edificis, tant públics com privats. [Ara, 8/05/2016]
Observacions Aquest manlleu de l’anglès és d’arrel llatina, ja que s’ha format sobre el verb francès vendre, i s’hi ha afegit el sufix d’acció -ing i que significa ‘venda’. Actualment, però, el vending més que a la venda en general fa referència a les màquines expenedores o distribuïdors automàtics, que són aparells que serveixen per ‘proporcionar automàticament begudes, aliments o altres productes, generalment en introduir-hi monedes’ (Termcat).

Tot i que pot semblar una tècnica de venda força nova, l’Oxford English Dictionary el documenta per primera vegada el 1895.

postindustrial adj

postindustrialPrimera documentació: 3/01/1989

Tipus prefixació
Contextos La pel·lícula, un thriller futurista, és considerada una obra mestra del gènere quant a l’ambientació i la fascinació de les seves atmosferes postindustrials. [Diari de Barcelona, 9/11/1990]
Sens dubte, els canvis són absolutament indispensables: la societat postindustrial i la cultura digital exigeixen una renovació de les institucions democràtiques si no volem que morin. [Ara, 1/11/2015]
Observacions El DIEC2 ja recull la forma preindustrial, que significa ‘anterior a la revolució industrial’. Així doncs, si tenim present que el prefix post- vol dir ‘després de’, en aquest cas l’adjectiu postindustrial fa referència a allò que ve ‘després de la revolució industrial’.

Aquest neologisme ha estat recollit de manera ininterrompuda des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori. Amb els contextos, però, s’ha detectat que apareix sobretot formant un sintagma amb el substantiu societat per designar una societat tecnològica que es caracteritza pel predomini del sector terciari, l’augment de la instrucció professional i el poder creixent dels mitjans de comunicació. Els valors d’aquesta societat són de caràcter conservador i defensiu amb relació als riscs, i més dependents de la qualitat de vida, com la salut, la seguretat o el medi ambient.