overbooking m

Primera documentació: 5/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El concert de tots dos grups a la mateixa sala ara fa un any, va registrar una entrada digna, però incomparable a l’overbooking de dijous… [Diari de Balears, 18/02/1989]
I també ho és la davallada de vendes després d’un cap de setmana que va ser “una bogeria”, explica Llàcer, i d’overbooking, segons Lluís Puigcercós, treballador d’una fruiteria al mercat del Ninot. [Ara, 17/03/2020]
Observacions El substantiu overbooking és un manlleu de l’anglès que designa la pràctica que fan servir alguns hotels o companyies aèries amb relació a l’oferta i l’acceptació d’un nombre de reserves superior a les que disposen, que té com a equivalent en català els substantius formats amb el prefix sobre- ‘excés’, com ara sobreoferta, sobrereserva o sobrecontractació.

Per analogia, també es fa servir overbooking per referir-se a la superació de l’aforament màxim en espais o esdeveniments, una accepció neològica respecte de les accepcions del substantiu en la seva llengua d’origen. Amb aquest significat, l’equivalent d’overbooking en català és sobreocupació.

ocupabilitat f

Primera documentació: 13/02/2000

Tipus sufixació
Contextos El grau d’ocupabilitat de la formació, el nivell d’inserció laboral associat en exercicis anteriors, en funció del territori del col·lectiu i l’especialitat i l’existència de pactes territorials seran punts a favor, així com la correspondència amb els nous filons d’ocupació i la programació de pràctiques en les especialitats que es considerin un element important en la inserció. [Avui, 13/02/2000]
La fundació Princesa de Girona (FPdGi) va presentar ahir la plataforma de Rescatadors de Talent, un programa que pretén promoure l’ocupabilitat dels joves, especialment dels titulats superiors, i fomentar la mobilitat laboral entre comunitats autònomes. [El Periódico, 13/05/2017]
Observacions Segons el Termcat, l’ocupabilitat és la ‘probabilitat que té un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té i això es determina per les aptituds i les actituds de la persona’. Encara que en català sigui un mot format per sufixació amb –itat a partir del verb ocupar passant per l’adjectiu ocupable, en realitat és la traducció del mot anglès employability, ja vigent als anys 80 i format per acronímia a partir de les paraules employ (‘ocupació’) i ability (‘habilitat’).

L’ocupabilitat de les persones no depèn només de les seves aptituds i actituds, ja que també hi intervenen els factors estructurals, però certament hi tenen un pes molt important les competències de la persona, que evolucionen amb el pas del temps i que s’avaluen de manera diferent en els diferents entorns laborals.

extractivisme m

Primera documentació: 22/11/2014

Tipus sufixació
Contextos L’entitat es manifesta preocupada també pel que qualifica de falta d’ètica d’alguns científics i tècnics “amb mitges veritats”. “Aquestes creen falses esperances d’un progrés econòmic basat en l’extractivisme que difícilment arribarà”, indiquen. [Avui, 22/11/2014]
Tal com escriu Patricia Manrique al llibre Feminismos a la contra, els moviments feministes a Amèrica Llatina han contribuït a la reactivació de la lluita contra l’extractivisme al continent. [El Periódico, 27/08/2019]
Observacions Aquest neologisme està compost per l’adjectiu extractiu –iva ‘que té per objecte l’extracció de productes’ (DIEC2) i el sufix -isme. L’extractivisme designa el model de desenvolupament econòmic basat en l’explotació intensiva dels recursos naturals del país, generalment destinats a l’exportació. Alguns dels recursos que s’obtenen a través de l’extracció són l’or, la fusta o el petroli. Aquest model econòmic s’ha popularitzat en molts països d’Amèrica Llatina, però cada cop és més notable en d’altres regions. Ara bé, hi ha molts partidaris en contra d’aquest model per les conseqüències negatives en termes ambientals, ja que provoca esgotament del sòl, desforestació, disminució de la biodiversitat, contaminació de l’aigua, etc. Pel que fa a les implicacions polítiques i socials, molt sovint té lloc una desigualtat distributiva de la riquesa, així com violacions de drets humans o condicions laborals insegures.

austericidi m

Primera documentació: 14/11/2012

Tipus composició culta
Contextos Ahir va insistir que es tracta d’un Govern «sense ànima» i que ajustos que ha fet en tots els àmbits han provocat un austericidi a Catalunya. [El Periódico, 14/11/2012]
En la precipitada carrera des de l’austericidi a la independència hem perdut l’oportunitat de millorar les condicions de vida gràcies als pressupostos, ja fossin els propis o els de l’Estat. [El País, 23/03/2019]
Observacions La paraula austericidi està formada per l’adjectiu auster -a i el formant sufixat del llatí -cidi ‘matar’. Aquesta paraula presenta certa peculiaritat morfològica i semàntica, en el sentit que, d’una banda, -cidi sol combinar-se amb altres formants inicials com magni- ‘gran’ a magnicidi o geno- ‘raça’ a genocidi. De l’altra, el significat literal que extrauríem d’austericidi seria el d’‘acció de matar l’austeritat’, però en canvi vol dir ‘acció de matar algú amb les polítiques d’austeritat que practiquen certs governs per combatre la crisi econòmica’. Així doncs, per facilitar la interpretació del terme, el Termcat proposa l’alternativa austeritat suïcida (que no sembla gaire encertada, tenint en compte que l’austeritat no és autoimposada), que defineix com l’‘asfíxia econòmica de la població d’un país com a conseqüència de les mesures d’austeritat excessives aplicades pel govern’. Aquestes mesures orienten la reducció del deute públic, la qual cosa suposa un conjunt de retallades en educació, sanitat i altres àmbits relacionats amb l’estat de dret.

Aquesta paraula va començar a documentar-se en català a partir del 2012, pocs anys després que comencés una greu crisi econòmica que va afectar milions de persones arreu del món. Arran de les retallades, moltes famílies es van trobar en una situació de vulnerabilitat: falta d’ingressos, sense recursos ni ajudes, desnonaments, etc.

joint venture f

joint venturePrimera documentació: 3/01/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Com a exemple, el gener de fa dos anys, cinc empreses catalanes van acordar complementar la seva producció amb altres alemanyes, i obrir el camí per negociar la constitució d’empreses mixtes de joint venture. [Avui, 9/11/1990]
La companyia va adquirir empreses locals al Brasil i Mèxic, i els dos directius van destacar l’entrada a l’Orient Mitjà gràcies a una joint venture a Israel i un acord a Oman amb la companyia local Awasr. [La Vanguardia, 7/03/2019]
Observacions En l’àmbit empresarial, es fa servir aquest manlleu de l’anglès per denominar aquella activitat duta a terme per dues o més empreses jurídicament independents i associades de manera ocasional (cadascuna de les quals està especialitzada en algun aspecte) que actuen unides sota una mateixa direcció i normes per tirar endavant una operació comercial determinada. Això significa, doncs, que comparteixen les inversions, el control, les responsabilitats, les despeses i els beneficis d’aquella activitat econòmica que duen a terme. El Termcat proposa el sintagma aliança d’empreses, que és precisament la traducció literal de l’anglicisme.