acqua alta f

Primera documentació: 13/11/2012

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	La crescuda de la marea a Venècia, coneguda com a acqua alta, va arribar aquest diumenge al metre i mig sobre el nivell del mar, i va inundar prop del 70 % de la superfície de la ciutat, mentre el nord d’Itàlia continua en alerta pel mal temps. [El Periódico, 13/11/2012]
	“¡Un dia històric!” va viure aquest dissabte Venècia després d’activar, per primera vegada, el sistema de dics mòbils artificials per impedir l’acqua alta, les inundacions que des de fa segles deterioren el seu immens patrimoni històric. [El Periódico, 4/10/2020]
Observacions	En italià, el sintagma acqua alta designa la marea alta que té lloc amb freqüència a la llacuna de Venècia, que afecta especialment aquesta ciutat, l’illa de Burano i el municipi de Chioggia. Aquest fenomen es dona entre la tardor i la primavera, quan les zones més baixes de la ciutat s’inunden. Estrictament, es considera que hi ha acqua alta quan el nivell de l’aigua supera els 90 cm per sobre del nivel de la marea normal. En els casos més greus, l’acqua alta ha arribat a inundar el 96 % de la ciutat, com va ocórrer el 1966, en què el nivell de la marea va arribar als 194 cm; el 2004 l’aigua va arribar als 135 cm, el 2008 als 156 cm i el 2019, als 187 cm. El canvi climàtic fa que aquestes inundacions augmentin any rere any en els últims cent anys: s’ha passat de tenir episodis d’acqua alta menys de 10 vegades l’any a més de 60. Per pal·liar aquests efectes, s’ha impulsat el projecte MOSE (Modulo Sperimentale Elettromecanico), per instal·lar 79 comportes de 300 en el fons marí per protegir la llacuna veneciana. Aquestes comportes es van inaugurar el 3 d’octubre de 2020, tal com es pot veure en el segon context. El 31 de desembre de 2021 es donarà per conclòs el període de prova. Els científics consideren que només es podran evitar els casos lleus d’acqua alta i es tem també per l’impacte ambiental de la flora i fauna marina. Com a curiositat, el nom del projecte, MOSE, juga amb el nom propi de Mosè (Moisès en italià), el qual, segons el text bíblic, va dividir les aigües del mar Roig amb el seu bastó perquè el poble jueu pogués fugir d’Egipte (Èxode 14,21).

microestat m

Primera documentació: 26/03/1989

Tipus	semàntic
Contextos	Els microestats del Pacífic es dirigeixen cap a Tòquio demanant ajut. [Avui, 26/03/1989]
	Però el primer pla és el dels Museus Vaticans, que ocupen gran part d’aquest microestat de tot just 0,44 quilòmetres quadrats. [La Vanguardia, 29/04/2018]
Observacions	Tal com recullen els diccionaris normatius catalans, en el camp de la física, un microestat és un estat microscòpic. Això no obstant, el significat del mot estat, que en el cas anterior pren el sentit de ‘manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material’ (GDLC), no és el mateix que el que apareix en els contextos. Un microestat —també s’ha documentat la forma miniestat tot i que amb una freqüència d’ús molt inferior— és un estat sobirà amb una extensió, i generalment també una població, molt reduïda. A Europa hi ha sis microestats: Andorra, Liechtenstein, Malta, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Aquest últim, per exemple, és l’estat més petit del món, té una extensió de 0,439 km2 i una població que no arriba als 1.000 habitants. No s’han de confondre els microestats amb les micronacions, també anomenades models de país, que són territoris no reconeguts com a estats sobirans plens, i que normalment són illes que formen part d’altres nacions, com el cas de les illes Anglonormandes, que pertanyen a la corona d’Anglaterra.

hemidelta m

Primera documentació: 1/03/2008

Tipus	prefixació
Contextos	De fet, tant els Arrossaires del Delta com la Cambra del Montsià ja van néixer de la fusió de les cooperatives existents als respectius hemideltes. [Diari de Tarragona, 1/03/2008]
	Ara som a l’hemidelta esquerre, amb el riu a tocar. [País km0 (La Xarxa), 12/07/2016]
Observacions	El prefix d’origen grec hemi- és molt poc freqüent en la formació de paraules actual, probablement perquè comparteix el significat de ‘mig, meitat’ amb el prefix semi-, d’origen llatí, que és més habitual. Amb hemidelta, doncs, es designen les dues meitats en què queda dividit un delta pel pas del riu que el forma. Totes les ocurrències recollides a l’Observatori fan referència al delta de l’Ebre, espai natural de 320 km2 de superfície, que és l’hàbitat aquàtic més gran de Catalunya i de gran riquesa biològica. La seva preservació va motivar l’any 1983 que els ciutadans de Deltebre es mobilitzessin en contra d’unes dessecacions que posaven en perill el conjunt lacustre del Canal Vell i que van desembocar en la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que, tanmateix, només protegia els espais naturals de l’hemidelta esquerre. El 1986, però, es va fer extensiu a les zones de l’hemidelta dret.