microestat m

Primera documentació: 26/03/1989

Tipus semàntic
Contextos Els microestats del Pacífic es dirigeixen cap a Tòquio demanant ajut. [Avui, 26/03/1989]
Però el primer pla és el dels Museus Vaticans, que ocupen gran part d’aquest microestat de tot just 0,44 quilòmetres quadrats. [La Vanguardia, 29/04/2018]
Observacions Tal com recullen els diccionaris normatius catalans, en el camp de la física, un microestat és un estat microscòpic. Això no obstant, el significat del mot estat, que en el cas anterior pren el sentit de ‘manera d’ésser, d’existir o de presentar-se un sistema material’ (GDLC), no és el mateix que el que apareix en els contextos. Un microestat —també s’ha documentat la forma miniestat tot i que amb una freqüència d’ús molt inferior— és un estat sobirà amb una extensió, i generalment també una població, molt reduïda.

A Europa hi ha sis microestats: Andorra, Liechtenstein, Malta, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Aquest últim, per exemple, és l’estat més petit del món, té una extensió de 0,439 km2 i una població que no arriba als 1.000 habitants. No s’han de confondre els microestats amb les micronacions, també anomenades models de país, que són territoris no reconeguts com a estats sobirans plens, i que normalment són illes que formen part d’altres nacions, com el cas de les illes Anglonormandes, que pertanyen a la corona d’Anglaterra.

hemidelta m

Primera documentació: 1/03/2008

Tipus prefixació
Contextos De fet, tant els Arrossaires del Delta com la Cambra del Montsià ja van néixer de la fusió de les cooperatives existents als respectius hemideltes. [Diari de Tarragona, 1/03/2008]
Ara som a l’hemidelta esquerre, amb el riu a tocar. [País km0 (La Xarxa), 12/07/2016]
Observacions El prefix d’origen grec hemi- és molt poc freqüent en la formació de paraules actual, probablement perquè comparteix el significat de ‘mig, meitat’ amb el prefix semi-, d’origen llatí, que és més habitual. Amb hemidelta, doncs, es designen les dues meitats en què queda dividit un delta pel pas del riu que el forma.

Totes les ocurrències recollides a l’Observatori fan referència al delta de l’Ebre, espai natural de 320 km2 de superfície, que és l’hàbitat aquàtic més gran de Catalunya i de gran riquesa biològica. La seva preservació va motivar l’any 1983 que els ciutadans de Deltebre es mobilitzessin en contra d’unes dessecacions que posaven en perill el conjunt lacustre del Canal Vell i que van desembocar en la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, que, tanmateix, només protegia els espais naturals de l’hemidelta esquerre. El 1986, però, es va fer extensiu a les zones de l’hemidelta dret.