microteatre m

microteatrePrimera documentació: 13/08/2012

Tipus composició culta
Contextos L’espectador és qui decideix quan vol pagar, la franja va d’1 a 15 euros, i s’inspira en la fórmula del microteatre. [Ara, 13/08/2012]
A la nit tots els espectacles es concentraran al Local Jove de Can Batlle des de les 22 h fins a mitjanit amb microteatre i teatre de petit format. [La Marina, 1/07/2016]
Observacions El formant culte micro- vol dir ‘petit’ i en aquest cas, adjuntat a teatre, no es refereix a les dimensions de l’edifici on es representen obres dramàtiques, sinó a la durada d’aquestes obres. Les obres de microteatre solen tenir una durada de 15-20 minuts i es poden representar en espais molt diversos: habitacions d’una casa, sales d’un hotel, etc., amb la qual cosa el nombre d’assistents a cada sessió també és reduït. Normalment, es reuneixen diverses obres en una sessió, i els espectadors que hi assisteixen van traslladant-se d’un espai a un altre.

xoc de trens m

xoc-de-trensPrimera documentació: 4/02/2013

Tipus sintagmació
Contextos […] ha declarat que cal aturar el procés sobiranista i la consulta democràtica per evitar un xoc de trens amb el Govern de Madrid. [Segre, 4/02/2013]
Tant a dins com a fora, el referèndum suma més complicitats, i en els pròxims mesos, quan tard o d’hora haurà d’arribar el famós xoc de trens, tenir aliats a l’estranger serà vital. [Ara, 2/11/2016]
Observacions Un xoc de trens, en sentit metafòric, s’utilitza per descriure un enfrontament violent entre dues persones o institucions amb opinions contraposades. També dona a entendre que el conflicte pot tenir conseqüències destructives o molt negatives per als dos components oposats. És especialment recurrent en l’àmbit de la política, sobretot per referir-se a divergències entre els Governs espanyol i català.

Un concepte similar és el xoc de civilitzacions, que també es refereix a la col·lisió de dues maneres de fer diferents i als problemes resultants. La diferència, però, és que un xoc de civilitzacions transmet divergències més abismals entre els elements que un xoc de trens, ja que s’utilitza sobretot en l’àmbit internacional, quan es parla de cultures o estils de vida molt contrastats.

mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.

aka adv

Primera documentació: 2/12/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Ja no es conformen a vendre tarifes especials per a emprenedors (aka autònoms) que després no tenen cap diferència amb la resta o assegurar que donen finançament per a noves empreses que després mai arriba. [Ara, 27/04/2014]
En un dels pitjors moments per a l’expressió adulta audiovisual (aka cinema bo) hem perdut dos dels cineastes que van fer de la mirada un ritme personal i trasbalsador. [Ara, 7/07/2016]
Observacions Aka és una paraula formada a partir de la siglació en anglès de also known as ‘també conegut per’. Aquesta locució s’utilitza per introduir un nom alternatiu d’una persona (generalment un àlies o un sobrenom). Per extensió, també es fa servir per introduir una descripció alternativa per a qualsevol nom, objecte o activitat.

Tant en un ús com en l’altre, aka és una unitat lingüística que fa de baula entre un concepte de la realitat i una reformulació d’aquest concepte amb un llenguatge més proper al lector, més planer o bé lliure d’eufemismes.

hipersexualització f

hipersexualitzacioPrimera documentació: 10/05/2013

Tipus prefixació
Contextos Aquest model de feminitat ha passat de la submissió a la hipersexualització, i és en aquest punt —segons les profesores— que es construeix una “feminitat narcisista en què el sentit de l’autoexigència i la disciplina resulten fonamentals: ser sexi, agradar-se sent sexi i estar sempre disposades a ser-ho”. [Diari de Girona, 11/02/2015]
Un curiós cafè amb dones on vam poder gaudir del coneixement i la saviesa de dones de diferents esferes (del món dels esports, de la cooperació, de la política…) i també una conversa en torn a la hipersexualització de les dones en el panorama mediàtic titulada «Símptoma de Grey» oferida per l’IMAS. [Sportulis, 1/06/2015]
Observacions El prefix hiper- significa ‘excés, certa mesura’, i aquesta connotació negativa és molt clara a hipersexualització, paraula que fa referència a l’erotització forçada o precoç dels infants amb l’objectiu de recrear una imatge adulta en un cos petit o que encara no s’ha desenvolupat. La difusió d’imatges que segueixen aquesta línia a través de revistes o anuncis s’ha vist molt criticada pel fet d’exercir pressió estètica sobre els nens i nenes tot promovent ideals sexistes de bellesa, aparença i seducció. Aquest fenomen, que s’ha accelerat durant els últims anys, es diu que pot causar greus conseqüències sobre la futura igualtat de gènere, ja que els infants i adolescents són més susceptibles a adoptar valors promoguts pels mitjans. És vist com a hipersexualització, per exemple, el fet de maquillar exageradament nenes petites, posar-los talons i fer-los adoptar posicions seductores.