niu d’escurçons m

Primera documentació: 4/07/2008

Tipus	sintagmació
Contextos	Al llibre —on està retratada la miserable vida diària dels veïns d’un edifici— la família és un niu d’escurçons, on abunden les violacions i els maltractaments a la dona. [El Periódico, 3/03/2012]
	La seva vida a la ciutat de Casablanca, un infern, un niu d’escurçons del qual tothom vol sortir, així com les seves debilitats i necessitats. [Sàpiens, 1/05/2020]
Observacions	Els escurçons són rèptils que podem trobar a Catalunya: l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), que habita als Pirineus, i l’escurçó ibèric (Vipera latasti), que es troba a les serralades litorals i prelitorals. Els escurçons són serps verinoses, tot i que només utilitzen el verí per caçar les preses. Com la resta de serps, sovint se’ls considera animals malignes i perillosos; de fet, tradicionalment han estat la representació del mal, del pecat i la vilesa, motiu pel qual se les ha estat perseguint, víctimes de falses creences, mites i històries inversemblants. A partir d’aquestes creences la paraula escurçó també s’utilitza figuradament amb el sentit de ‘persona maligna’, com ja recull el DIEC2, que és el que es relaciona amb el sintagma que ens ocupa, niu d’escurçons, que es fa servir amb el sentit de ‘grup de persones hipòcrites i hostils’ per fer referència a aquells ambients o contextos en què les persones que interactuen aparentment es mostren un respecte o, fins i tot, mostren afinitat, però en realitat es menyspreen i es critiquen a l’esquena.

western m

Primera documentació: 5/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Un cop fora dels límits del parc a l’estat de Wyoming i quan aquests animals, extres imprescindibles als westerns més clàssics de Hollywood, entren als terrenys veïns de Montana, les armes dels caçadors els abaten sense problemes. [Diari de Barcelona, 20/03/1989]
	Ara Coma acaba de publicar Pioneras, una altra novel·la històrica, també ambientada al segle xix, però aquesta vegada als territoris de Nou Mèxic, el paisatge dels westerns, gènere que fascina en la seva versió cinematogràfica. [La Vanguardia, 15/02/2020]
Observacions	El western és un ‘gènere cinematogràfic l’acció del qual succeeix a l’oest nord-americà i reflecteix els costums i les condicions de vida del Far West’, tal com defineix el GDLC, que el marca amb asterisc per indicar que és un manlleu. Les pel·lícules d’aquest gènere se situen normalment en la segona meitat del segle xix i principis del segle xx, i presenten una visió romantitzada i dramatitzada de l’oest estatunidenc que s’inspira en els personatges més famosos d’aquella època, com Buffalo Bill, que tenia un rodeo show amb el qual va actuar pels Estats Units i Europa durant trenta anys, o la tiradora Annie Oakley. Tanmateix, la realitat no era tan salvatge com es representava a les pel·lícules, ja que, per exemple, als pobles no se solia permetre portar armes de foc, els que van lluitar contra els indis americans van ser els membres de l’exèrcit, els vaquers es dedicaven bàsicament a tenir cura del bestiar i hi havia molta més diversitat cultural (espanyols, mexicans i fins i tot afroamericans, que feien de vaquers). La popularitat dels westerns va començar amb Stagecoast (‘La diligència’, 1939), del director John Ford (1894-1973), que va assentar les bases del gènere i que va llançar l’actor John Wayne a la fama. Els westerns van arribar a l’edat d’or als anys cinquanta, amb pel·lícules com Rio Bravo (1959), i va decaure a finals dels anys seixanta. L’argument de les pel·lícules sol girar al voltant de la construcció d’un ferrocarril, la protecció d’un ranxo, la lluita contra els indis americans o les aventures de caçadors de recompenses. Aquestes temàtiques es combinen amb la figura del pistoler vagabund que popularitzen els spaghetti westerns, que eren pel·lícules de l’oest fetes a Europa.

pedra angular f

Primera documentació: 8/03/2011

Tipus	semàntic
Contextos	Ha de ser una lluita col·lectiva, ha defensat el secretari primer en nom de tot el Parlament, que ha demanat que es promogui la coresponsabilitat de la vida personal, laboral i familiar com a pedra angular del nou model social, laboral i econòmic de la societat balear. [Diari de Balears, 8/03/2011]
	A Catalunya la seva contribució està regulada, amb l’objectiu vinculant d’assolir un sistema elèctric 100 % renovable el 2050 i que es converteixi en la pedra angular per arribar a zero emissions netes de CO. [Ara, 28/03/2021]
Observacions	En l’àmbit de la construcció, una pedra angular (o cantonera) és ‘cadascuna de les pedres que formen una cantonada i que solen servir de lligam entre les dues parets’ (GDLC), i també la primera pedra que es col·loca en la construcció d’una base en referència a la qual es col·locarà tota la resta. Per tant, és una part imprescindible de qualsevol estructura, i des de fa uns quants anys i per extensió de significat els parlants utilitzen aquest sintagma per fer referència a la base o fonament d’alguna cosa. Habitualment, les pedres angulars metafòriques són qualitats o elements no materials (corresponsabilitat, motivació, etc.).

superluxe m

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus	prefixació
Contextos	La presència dels creuers de superluxe coincideix amb la tercera mostra flotant de vaixells d’ocasió, que també ahir va començar al Port Vell de Barcelona. [Avui, 15/04/1996]
	Masies, cortijos i finques de muntanya situades al nord d’Espanya i les illes d’Eivissa, Mallorca i Formentera estan sent ara les destinacions més sol·licitades pels que tenen la possibilitat de fer viatges de superluxe i que no tenen problemes amb gastar-se 5.000, 10.000 o 15.000 euros al dia en les seves vacances. [Ara, 5/05/2020]
Observacions	El luxe és ‘la riquesa que hom desplega’ (GDLC) i se sol associar amb coses supèrflues i innecessàries. Des de fa bastants anys, tanmateix, els parlants han creat la denominació superluxe a partir del prefix super-, de manera que amb aquesta paraula es fa referència a un nivell encara superior de riquesa. Consegüentment, superluxe es fa servir per a aquells productes, establiments, experiències, etc., que només estan a l’abast de persones amb un nivell adquisitiu molt alt, i per tant és un concepte molt lligat a l’opulència. Un dels primers àmbits en què es va començar a fer servir és en el dels creuers, que fa molts anys que estableixen així una possibilitat addicional de serveis i de preu.

cockney adj

Primera documentació: 9/02/2016

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Connery no perdrà mai l’accent escocès ni Caine el parlar cockney del West End. [Ara, 7/10/2018]
	Fent tir al colom al seu manor amb la gorra de tweed calada, no seria bonic que a Swift, que també té un xicot anglès, li agafés per convertir-se en una heroïna cockney? [La Vanguardia, 29/02/2020]
Observacions	El parlar cockney és un dialecte popular, propi de l’East End de Londres, i com a substantiu s’usa per fer referència als parlants d’aquesta varietat, sobretot en anglès. Aquest dialecte s’associa amb la classe treballadora i mitjana-baixa d’aquesta zona, i al Regne Unit hi ha uns prejudicis lingüístics bastant establerts que fan que es valori negativament la gent que el parla (cal dir que en anglès britànic l’accent es valora especialment perquè reflecteix la procedència i l’educació que ha rebut algú). El parlar cockney és fàcilment distingible respecte d’altres dialectes i accents anglesos, i es caracteritza també per l’ús peculiar que fan de paraules d’argot. És el dialecte de personalitats molt diverses del món de les arts i dels esports, com ara Adele, David Beckham i Michael Caine. De fet, aquest últim va ser un dels primers actors que va decidir mantenir el dialecte cockney en els seus papers cinematogràfics, en lloc de canviar i fer servir l’accent educat o de classe alta (posh English) que altres actors britànics adoptaven per defecte.