gurmet adj

Primera documentació: 1/03/2007

Tipus	conversió / semàntic
Contextos	El mercat de Barcelona Degusta ofereix la vitrina gurmet més gran dedicada al consumidor final. [El Periódico, 1/03/2007]
	La fita va constituir probablement el moment més gurmet i emblemàtic de tota la nit, per la simbiosi, quasi ritualista, entre músics i espectadors. [Avui, 27/09/2021]
Observacions	Originàriament, el mot francès gourmet feia referència als tastavins que treballaven per als venedors de vins; tot i això, per extensió, va passar a designar les persones que sabien apreciar tant un bon vi com un bon àpat. La llengua catalana ha manllevat el substantiu amb aquest darrer sentit i l’ha adaptat amb la forma gurmet. Així doncs, el DIEC2 el defineix com la ‘persona que sap distingir i apreciar la bona cuina’ i, en una segona accepció, com la ‘persona aficionada a menjar bé’. Més enllà de designar persones, però, gurmet també s’utilitza sovint per qualificar els productes selectes i refinats: podem trobar vins, receptes, ingredients, hamburgueses, etc., que es qualifiquen de gurmet. Per tant, el substantiu ha patit un procés de conversió a partir del qual s’usa com a adjectiu. Ara bé, com en fa palès el segon context, també podem trobar el neologisme gurmet fora del món de la gastronomia. Usat amb sentit metafòric, en la llengua general expressa que una situació, un esdeveniment o un objecte és exquisit i de gran qualitat, casos en què l’adjectiu constitueix un neologisme semàntic.

cultureta m i f

Primera documentació: 5/06/2000

Tipus	lexicalització
Contextos	Quan Carner, en paraules de Jaume Subirana, era “un home de 86 anys, amb una memòria devastada”, a qui els saltamartins oficials i oficiosos de la cultureta van deixar sol tot, just clissaren que el cèlebre exiliat no era més que una patum a punt de fer patam. [Avui, 5/06/2000]
	Ara és l’hora de tornar a ballar el Don’t stop me now i de reafirmar l’espanyolisme a Catalunya, i per aquesta tasca, insisteixo, tant li fot que Iceta no sigui un cultureta, perquè venent la moto no té rival. [El Nacional, 11/07/2021]
Observacions	La paraula cultura és un substantiu abstracte que no es pot dimensionar, motiu pel qual la forma cultureta és transgressora i no es pot interpretar com ‘cultura petita’. Amb el sufix aspectiu diminutiu -et la paraula s’ha lexicalitzat i ha adquirit dos significats diferents, tots dos de matís despectiu (tot i que els diminutius solen associar-se amb matisos positius i afectius): d’una banda, com a substantiu femení, designa una cultura de poca qualitat; de l’altra, s’utilitza com a nom o adjectiu per designar aquelles persones que volen aparentar que són cultes i refinades, tot i que en realitat no ho són.

intensivista m i f i adj

Primera documentació: 3/04/1991

Tipus	sufixació
Contextos	En el judici, quatre metges estan acusats d’imprudència: el cirurgià Miguel Ángel Rodrigo, l’anestesista José Luis Nogue Azuares, l’intensivista José Martínez Quiñones i el cap de la unitat de cures intensives de la clínica, Jesús Donato. [Avui, 3/04/1991]
	I, des de Tarragona, el metge intensivista reconeix: “El que m’espanta i m’inquieta més és que es pugui arribar al punt que hàgim de prendre decisions difícils perquè tinguem cinc pacients que necessitin ventilació però només tinguem un respirador”. [Ara, 23/01/2021]
Observacions	El mot intensivista designa el metge que s’ha especialitzat en medicina intensiva i, doncs, té els coneixements necessaris per atendre pacients en estat crític ingressats a les ucis dels hospitals. Format a partir de l’adjectiu intensiu i el sufix -ista, aquest neologisme ja està recollit al Termcat com a substantiu. Malgrat això, també pot tenir un ús adjectival —n’és un exemple el segon context—, sovint complementant metge. Tot i que la primera documentació data de 1991, la freqüència d’aparició d’intensivista als mitjans ha augmentat arran de l’arribada del coronavirus: són ells els que han tingut cura constant dels milers de pacients contagiats greus durant tota la pandèmia, i no sempre amb les millors condicions de treball.

broker m i f

Primera documentació: 5/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Entre els seus socis estrangers cal destacar el broker americà Shearson Lehman Brother. [Avui, 5/01/1989]
	Els enviava dades i gràfics que simulaven aquest benefici, però en realitat els diners anaven a parar a cases d’apostes i casinos del Regne Unit, on el fals broker es va gastar nou milions d’euros. [Ara, 12/05/2021]
Observacions	En el món financer, es denomina broker la persona o la institució que actua de corredora, és a dir, d’agent mediador entre un comprador i un venedor a canvi d’una comissió. Així doncs, aquesta figura pot intervenir en les relacions econòmiques de diverses àrees: a tall d’exemple, existeixen brokers de béns immobles, de talents, de viatges, d’energia o de borsa. Ara bé, mentre que els brokers no són imprescindibles per poder comprar o vendre un pis, organitzar un viatge o contractar un artista, sí que ho són en el mercat de la borsa. Per aquest motiu, el manlleu broker s’utilitza amb freqüència per designar específicament la persona o l’entitat que actua d’intermediària en les operacions borsàries. De fet, és amb aquest darrer sentit que el defineix el Termcat, el qual, tot i que accepta l’ús de l’anglicisme, proposa a més la forma catalana mediador mediadora. Malgrat això, també precisa que “a les borses espanyoles les entitats autoritzades a executar operacions borsàries com a intermediàries s’anomenen, específicament, agències de valors”.

eclipsi m

Primera documentació: 16/01/2015

Tipus	semàntic
Contextos	Aquest bloc giraria al voltant d’Esquerra Republicana de Catalunya, després de l’eclipsi del PSC. [La Vanguardia, 16/01/2015]
	Els polítics, els que només són polítics, devien tenir la sensació que el seu eclipsi podia ser definitiu. [Sàpiens, 1/07/2021]
Observacions	En astronomia, parlem d’eclipsi quan un astre queda ocult parcialment o completa perquè un altre li fa ombra o s’interposa entre ell i un tercer des del qual s’observa. Així doncs, quan la Terra, el Sol i la Lluna s’alineen, des del nostre planeta podem ser testimonis de dos tipus d’eclipsi: d’una banda, l’eclipsi de sol es produeix quan la Lluna no ens deixa veure la llum que emet l’estrella. D’altra banda, es produeixen eclipsis de lluna quan el satèl·lit queda enfosquit per l’ombra de la Terra. Tal com queden ocults el Sol o la Lluna durant els eclipsis, les persones o les coses també poden deixar de ser visibles metafòricament: la denominació d’aquest fenomen astronòmic s’ha estès a la llengua general per fer referència a la invisibilització d’una persona o cosa destacada per part d’una altra, o bé a la seva desaparició sobtosa. Tot i que el DIEC2 ja inclou els sentits figurats del verb eclipsar, encara no ha deixat constància dels del substantiu eclipsi.