pinya colada f

Primera documentació: 9/08/2016

Tipus	sintagmació
Contextos	El coco loco bàsicament és una pinya colada per menjar. [País km0 (La Xarxa), 9/08/2016]
	Al Mextizo aprendràs a fer un cebiche de peix de llotja amb llagostins i mango, sopes de tinga amb pollastre i crema fresca i unes postres de pinya colada. [Time Out Barcelona, 4/05/2017]
Observacions	La pinya colada (‘presa, quallada’) és un còctel dolç que es prepara amb rom blanc, crema o llet de coco i suc de pinya, i se serveix amb glaçons o gel picat. L’origen d’aquesta beguda es troba a Puerto Rico, on el 1954 un cambrer de l’hotel Hilton Caribe la va preparar al bar de la platja fent servir una crema de coco que acabava de sortir al mercat. La invenció se la disputa amb un altre cambrer que treballava al restaurant Barrachina i que diu que la va crear el 1963. Sigui quin sigui l’origen específic de la beguda, el 1978 Puerto Rico la va convertir en la beguda nacional del país. I, un any després, la popularitat de la pinya colada es va estendre a tot el món, gràcies principalment a la cançó “Escape (The Piña Colada Song)” de Rupert Holmes, que va sortir el 1979 i es va convertir en un èxit internacional.

Anuncis

annus horribilis m

Primera documentació: 1/12/1992

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	Ja li convenia a la Corona britànica, que encara que s’esforça per enterrar amb dignitat aquell ignominiós annus horribilis, una visita d’Estat agraïda com la que acaba de fer Elisabet II a Sud-àfrica. [Avui, 27/03/1995]
	Si el 1992 va ser un annus horribilis per a Isabel II pels disgustos que li van donar els seus fills, els 2018 promet ser un annus mirabilis (any meravellós). [La Vanguardia, 23/01/2018]
Observacions	L’expressió llatina annus horribilis ‘any horrible’, que té el contrapunt en annus mirabilis ‘any meravellós’, s’utilitza des dels anys noranta en la premsa catalana. Com el seu nom indica, es fa servir per fer referència a un any en què han passat moltes coses dolentes, del tipus que sigui i en el context que sigui (personal, nacional, mundial, etc.). En anglès, llengua en què també es fa servir, es diu que l’expressió es va començar a popularitzar el 1992 després que la reina Elisabet II d’Anglaterra la fes servir en un discurs per celebrar el quarantè aniversari del seu ascens al tron. Tot adoptant l’expressió que algú li havia escrit en una carta, es va referir al 1992 com a annus horribilis, ja que, entre d’altres fets, el seu fill Carles, príncep de Gal·les, es va separar de Diana de Gal·les.

burquini m

Primera documentació: 20/09/2009

Tipus	acronímia
Contextos	M’escriu una lectora a propòsit de l’article d’ahir sobre la dona francesa que pretenia banyar-se amb burquini en una piscina pública. Em diu que si se li prohibeix banyar-se amb el burquini, potser estem barrant-li el pas a una futura nedadora d’elit. [La Vanguardia, 20/09/2009]
	Una dona de tracte aspre i d’idees sòlides que no vol ni sentir a parlar d’“anècdotes” com burquinis o efectes del retorn a la criança natural. [Ara, 8/03/2017]
Observacions	El burquini o vestit de bany islàmic és un ‘vestit de bany que consta d’un conjunt de túnica i pantalons i d’una caputxa ajustada que només deixa la cara al descobert, pensat per a les dones musulmanes que es volen banyar sense mostrar el cos’ (Termcat). Tot i que la paraula està formada pel truncament de burca i biquini, en realitat la denominació prové de les marques Burqini® i Burkini®, i és una creació de la dissenyadora libanesa establerta a Austràlia Aheda Zanetti per a les dones musulmanes que volen aprofitar la platja sense deixar de seguir les seves creences. Aquesta peça de roba es va donar a conèixer sobretot arran de la polèmica que recull el primer context, en què s’explica que en una piscina francesa no van permetre que una dona que portava burquini es banyés. Aquest tipus de casos s’han anat repetint, tant el 2016 com el 2017, i alguns pobles francesos han prohibit directament aquesta peça de roba de bany.

clara f

Primera documentació: 10/07/2008

Tipus	semàntic
Contextos	Bé, de fet no m’agraden les rosses ni les morenes, ni les clares, ni les sense, ni les 0,0. [Ara, 23/09/2011]
	Però també sap que no hi guanyaria res en explicar que la clara del xiringuito és de barril i no es prepara a peu de platja, sinó en un polígon industrial del Prat de Llobregat. [La Vanguardia, 9/03/2015]
Observacions	Segons el Termcat, tant la clara com el xampú i el xopet fan referència a una mescla de cervesa amb llimonada. La diferència entre unes formes i les altres és sobretot geogràfica: el xopet es veu a les Illes Balears, el xampú, cap al sud de Catalunya, i la clara, al centre i al nord. I això és només en territori català, ja que a Madrid, per exemple, si no especifiquem que volem la clara amb llimona, la faran amb gasosa. En un context ja més internacional, tenim shandy al Regne Unit i radler ‘ciclista’ (abreviatura de radlermass ‘el litre del ciclista’) a Alemanya, que és on va néixer aquesta beguda. Sembla ser que el 1922 el propietari d’un bar on paraven molts ciclistes un dia es va adonar que no tenia prou cervesa per a tothom. Per solucionar-ho, va barrejar la que li quedava amb llimonada i la va oferir als seus clients, que van quedar entusiasmats.

bed and breakfast / bed & breakfast m

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els preus són molt variables segons on es dorm (família, bed & breakfast, hotel, residència), la ciutat triada, les hores de classe que es fan, etc. [Avui, 6/04/1997]
	No en va, la Generalitat té al calaix des del juliol del 2015 un projecte de decret que volia regular els coneguts bed and breakfast. [El País, 5/09/2017]
Observacions	Quan viatgem, l’oferta dels llocs per dormir és extensa: hotels, pensions, albergs o, com el cas que ens ocupa, beds and breakfasts, entre d’altres. El manlleu de l’anglès bed and breakfast, que apareix sovint amb la forma que substitueix la conjunció and pel signe de l’ampersand (&) —o et— és transparent quant al que ofereix aquesta modalitat d’allotjament: llit i esmorzar, normalment per un preu assequible. El concepte del bed and breakfast va néixer a Europa però als anys seixanta del segle xx es va introduir als Estats Units i actualment és conegut arreu del món. Bàsicament, es tracta d’un allotjament senzill en una casa que té al voltant de deu habitacions, condicionada especialment per acollir viatgers que fan estades curtes en un lloc determinat.