Primera documentació: 1/03/2007
Tipus | conversió / semàntic |
Contextos |
El mercat de Barcelona Degusta ofereix la vitrina gurmet més gran dedicada al consumidor final. [El Periódico, 1/03/2007]
|
La fita va constituir probablement el moment més gurmet i emblemàtic de tota la nit, per la simbiosi, quasi ritualista, entre músics i espectadors. [Avui, 27/09/2021]
|
|
Observacions | Originàriament, el mot francès gourmet feia referència als tastavins que treballaven per als venedors de vins; tot i això, per extensió, va passar a designar les persones que sabien apreciar tant un bon vi com un bon àpat. La llengua catalana ha manllevat el substantiu amb aquest darrer sentit i l’ha adaptat amb la forma gurmet. Així doncs, el DIEC2 el defineix com la ‘persona que sap distingir i apreciar la bona cuina’ i, en una segona accepció, com la ‘persona aficionada a menjar bé’.
Més enllà de designar persones, però, gurmet també s’utilitza sovint per qualificar els productes selectes i refinats: podem trobar vins, receptes, ingredients, hamburgueses, etc., que es qualifiquen de gurmet. Per tant, el substantiu ha patit un procés de conversió a partir del qual s’usa com a adjectiu. Ara bé, com en fa palès el segon context, també podem trobar el neologisme gurmet fora del món de la gastronomia. Usat amb sentit metafòric, en la llengua general expressa que una situació, un esdeveniment o un objecte és exquisit i de gran qualitat, casos en què l’adjectiu constitueix un neologisme semàntic. |