fardar v intr

Primera documentació: 8/02/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos És clar que el millor és poder fardar de molts i importants premis. [Diari de Barcelona, 6/04/1992]
Tot i que tampoc voldria fardar massa perquè quan el ministre Borrell ha dit a Brussel·les que moltes de les imatges de l’1-O eren ‘fake’ i que en realitat corresponien a actuacions de l’època del Pinochet a Xile he dubtat molt. [Ara, 23/01/2019]
Observacions Aquest verb manllevat del castellà s’ha format per conversió a partir del substantiu fardo ‘fardell, bolic’, i té el significat literal d’‘assortir i proveir algú, especialment de roba i vestits’. Aquest significat, però, no és el que s’utilitza més en l’actualitat, que ha derivat en el castellà col·loquial peninsular cap al significat de ‘presumir, marcar, fatxendejar’ i que és el que trobem en català.

Aquest verb apareix recollit al llibre d’estil de La Vanguardia, que l’accepta amb aquest mateix significat. L’ésAdir també el recull i en remarca l’ús informal.

Anuncis

vermuteria f

Primera documentació: 19/07/2016

Tipus sufixació
Contextos La vermuteria, a la planta del carrer, ja dóna la llauna. [El Periódico, 19/07/2016]
La Fábrica del Vermutillo és una bombolla de vermuteria catalana de tota la vida on podries demanar i demanar, i convertir el vermutillo en dinar, berenar, sopar… [Time Out, 8/02/2018]
Observacions Durant molt de temps, fer l’aperitiu (normalment un vermut i alguna cosa per picar) va ser un costum gastronòmic i social molt tradicional, que es va anar perdent per la introducció de costums nous, tot i que des de fa uns anys s’està recuperant, com ja vam veure amb concert vermut. Un pas més en aquest sentit és el retorn de les vermuteries, substantiu format amb el sufix -eria molt freqüent per designar establiments (sabateria, papereria, perruqueria). En aquest cas, les vermuteries són establiments on se serveix vermut, sovint acompanyat de propostes gastronòmiques més o menys sofisticades.

casa museu f

Primera documentació: 11/07/1994

Tipus composició
Contextos La casa museu del poeta encara va trigar a obrir-se. [El Periódico, 6/06/1998]
Tots aquests objectes es troben també a la casa-museu, juntament amb les planxes, els estris de cuina i les capses de costures. [La Vanguardia, 10/02/2018]
Observacions Una casa museu és un museu dedicat a la vida i obra d’un personatge històric rellevant que està situat a la casa on va néixer, va morir o va viure un període de la seva vida. Les cases museu solen contenir part del mobiliari i objectes originals que va utilitzar el personatge en qüestió, de manera que es poden recrear els costums de l’època i les seves condicions de vida. A més, també s’hi solen exposar objectes personals, des de vestits a correspondència privada, estris per escriure o dibuixar, etc. A Catalunya dues de les cases museu més visitades són la Casa Museu Verdaguer a Folgueroles i la Casa Museu Dalí de Cadaqués, però trobem cases museu arreu del món, unes de les més famoses de les quals són la casa d’Anne Frank, a Àmsterdam, la de William Shakespeare a Stratford-upon-Avon o la de Lleó Tolstoi a Moscou.

Sobre la grafia d’aquest tipus de compost, cal destacar que en la Gramàtica de la llengua catalana (2016), on es tracta com a locució nominal, tot i que no és susceptible d’escriure’s amb guionet com sí que passa en molts casos de compostos patrimonials, el més habitual és trobar-lo en els mitjans amb aquest element.

paddle surf m

Primera documentació: 3/12/2008

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Entre el rodatge d’una sèrie televisiva i a punt de començar l’assaig d’una obra de teatre, Eduard Farelo practica paddle surf, l’esport de moda. [Ara, 12/08/2012]
Per als que després de la sessió de paddle surf tenen ganes de seguir remant asseguts i en companyia, una barqueta inflable de les de tota la vida (el kit inclou la manxa). [Time Out, 3/08/2017]
Observacions El paddle surf és un ‘esport nàutic consistent a desplaçar-se per aigües tranquil·les o sobre les ones dalt d’una planxa de rem, dempeus i mantenint l’equilibri amb l’ajuda d’un rem’ (Termcat). El seu origen es remunta a les illes polinèsies durant la dècada dels 60, quan els instructors de surf de la platja de Waikiki al Hawaii utilitzaven les taules i els rems de canoa per ajudar els turistes que aprenien a fer surf. Com que els monitors es posaven drets a la taula, podien anticipar molt millor l’onatge que els surfistes, que se situaven sobre la superfície de l’aigua en posició horitzontal. A principis de l’any 2000, els surfistes hawaians van recuperar aquest esport com a mètode alternatiu per entrenar els dies que no podien fer surf, i ara ja és un esport amb entitat pròpia i amb moltes variants.

Malgrat que aquest manlleu ens hagi arribat a través de l’anglès, paddle surf és la traducció hawaiana de Ku Hoe He’e Nalu que significa ‘posar-se dret, remar, navegar una onada’. El Termcat descarta acceptar el manlleu, així com l’adaptació pàdel-surf, i proposa la forma surf de rem, de la qual l’Observatori no recull cap context. A banda de l’esport, també s’ha normalitzat el sintagma planxa de rem per referir-se a la post que utilitzen els surfistes quan practiquen aquest esport aquàtic.

motxilla f

Primera documentació: 3/10/2011

Tipus semàntic
Contextos Segurament per tot això, per aquesta motxilla de coneixements, vivències i contactes que porta a sobre, és el tècnic ideal per al conjunt blaugrana. [Ara, 3/10/2011]
És bo que hi hagi aquest relleu, facilitarà deixar al marge les tensions que hi va haver, les desconfiances que alguns porten a la motxilla. [El Periódico, 20/01/2019]
Observacions Les motxilles, com tothom sap, es pengen a l’esquena i serveixen per portar d’un lloc a un altre instruments, provisions, aliments necessaris per fer una excursió, un viatge, etc. A partir de la idea que quan carreguem una motxilla plena sobre les espatlles ens pesa molt, els significats nous que recull l’Observatori i que prenen un sentit figurat fan referència, d’una banda, al bagatge, és a dir, al conjunt de coneixements que adquireix una persona al llarg del temps o a partir d’una experiència determinada, i de l’altra, i en aquest cas amb un sentit negatiu, designa les preocupacions que suposen una càrrega per a algú envers una situació difícil o complicada de gestionar, tal com s’observa en el segon context.