far m

farPrimera documentació: 21/07/1997

Tipus semàntic
Contextos
A Guardiola se l’espera amb admiració, malgrat que Alemanya, i el Bayern de Heynckes, sobretot, s’ha convertit aquesta temporada en el far del futbol europeu perquè ha destronat, precisament, els blaugranes amb un cruel 7-0 en la semifinal europea, encadenant Lliga, Copa i Lliga de Campions. [El Periódico, 24/06/2013]
Malgrat que el president Donald Trump sosté ferma la seva mà de ferro al seu Twitter, intimidant qualsevol del seus que gosi criticar-lo, alguns càrrecs republicans han començat a plantejar-se el futur del partit sense el far de Trump. [La Vanguardia, 4/08/2020]
Observacions
A partir de la primera accepció de far, ‘torre amb una llanterna al cim edificada en indrets ostensibles de les costes, o en un escull, perquè serveixi de referència als navegants tant de nit com de dia’ (DIEC2), els parlants han generat una ampliació de significat en què el far esdevé metafòric i s’aplica a la persona que serveix de guia o que il·lumina, figuradament, una situació complexa. Per tant, el far és la referència que prenen els altres a l’hora de comportar-se, prendre decisions o actuar.

plein air m

plein airPrimera documentació: 15/05/1995

Tipus
manlleu del francès
Contextos
Perejaume defineix Verdaguer com un pleinairista (de plein air, aire lliure) estudiós dels mots i de la llengua. [El Temps, 15/05/1995]
Els de la Bisbal estan que al·lucinen. En aquest poble empedrat hi han creat un festival de: piano clàssic, jazz experimental, cinema també experimental, poesia visual, pintura a plein air… [Ara, 28/08/2019]
Observacions
El manlleu del francès plein air ‘aire lliure’ fa referència a un terme pictòric, denominat també pleinairisme, que pren força a mitjan segle xix i que determinava que era imprescindible que els artistes pintessin els quadres davant de la natura que volien reproduir. Això vol dir que era necessari desplaçar-se per tal de captar els colors i la llum dels subjectes, que molt sovint eren paisatges. L’auge de la pintura plein air es relaciona amb la comercialització dels envasos en tub per a la pintura a l’oli, la qual cosa eliminava la necessitat dels artistes de crear cada color que volien fer servir i facilitava el transport de tots els materials allà on calgués. Entre els pintors defensors del pleinairisme hi ha els impressionistes Monet, Pissarro i Renoir, per esmentar-ne alguns. Aquest estil pictòric va seguir vigent al segle xx i fins a l’actualitat.

quadre vichy m

quadre vichyPrimera documentació: 18/06/1991

Tipus composició
Contextos
Hi ha llicència oberta a la imaginació en formes i matèries. Des de les més vaporoses fins a d’altres amb aires de pretesa ingenuïtat, del lli de sempre als quadres vichy, que faran furor aquesta temporada. [Avui, 18/06/1991]
A més de defensar l’slow fashion, a Pitagora demostren que qualsevol peça de roba pot ser unisex si saps fer el patró perfecte: samarretes, dessuadores, jerseis i també aquesta granota tan afavoridora. La teniu en color mel, negre, vermell nècora i quadres vichy. [Time Out Barcelona, 24/11/2021]
Observacions Els quadres vichy, que reben el nom de la citat francesa de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps de la qual també se serveix el plat vichyssoise, són un estampat de quadres generalment en què es combina el blanc amb un altre color. Aquest estampat es fa servir des del segle xvii, i originalment s’utilitzava en estovalles i tovallons, sobretot per a pícnics a l’aire lliure, i en roba infantil. Els quadres vichy es van veure a la gran pantalla al vestit que portava Judy Garland a El màgic d’Oz (1939), i es van popularitzar a partir dels anys cinquanta com a estampat per a les camises dels treballadors del camp. L’arribada a la moda no va arribar fins al segle xx, moment en què es va popularitzar com a estampat femení, inicialment concebut com a estiuenc, desenfadat i chic. Des de llavors, l’estampat ha tingut una popularitat variable, i ara fa uns quants anys que torna a destacar en peces de roba de tot tipus i en totes les estacions.

alta muntanya f

alta muntanyaPrimera documentació: 1/05/2005

Tipus sintagmació
Contextos
Compta amb seccions de muntanya, esquí, iniciació a la muntanya, secció d’alta muntanya i escalada, petjades i rodes, marxes, fotografia, i secció d’investigacions i recerques espeleològiques. [Avui17/07/2006]
El buit, en la seva negació del mur, es converteix en un gran finestral a l’alta muntanya. [Sàpiens, 1/03/2021]
Observacions El Termcat defineix l’alta muntanya com la ‘regió muntanyenca caracteritzada per un clima de muntanya rigorós, amb una temperatura mitjana baixa, una pressió atmosfèrica baixa i una radiació ultraviolada elevada, amb arbres esparsos i prats i generalment sense poblament humà’. El límit en què comença l’alta muntanya canvia segons la regió, però en l’àmbit català es considera que es tracta de la zona muntanyosa que se situa per sobre els 1.500 o 1.600 m (Termcat). Ateses les condicions geogràfiques específiques (la neu, el terreny agrest, la falta d’oxigen), a l’hora de practicar-hi els esports que s’hi associen, com ara l’alpinisme, l’esquí de muntanya, l’skyrunning i l’escalada, cal anar ben preparat o acompanyat d’un tècnic titulat.

tuk-tuk m

tuk-tukPrimera documentació: 1/09/2008

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Un cop desembarcat, vaig anar descobrint, al ritme lent del tuk-tuk, una ciutat encantadora que els temples revestien d’una pàtina sagrada, amb un tel de colonialisme francès. [Ara28/07/2015]
L’avinguda és un bullici de gent: hi ha botigues improvisades al carrer que serveixen cafè, te o menjar, conductors de tuk-tuks que et porten de franc i molts punts d’atenció sanitària que s’han convertit en una mena de petits museus dedicats a les víctimes. [Ara, 18/11/2019]
Observacions
El tuk-tuk és la denominació que rep en alguns països del món la versió motoritzada dels bicitaxis o rickshaws. Així, tenen la mateixa estructura que aquests últims, però inclouen un motor: són vehicles lleugers de tres o quatre rodes (normalment tenen una roda maniobrable davant i dues de motrius al darrere) destinats generalment al transport de passatgers. El tuk-tuk és originari del Japó, però es va popularitzar en altres països asiàtics, com ara Tailàndia, que és el lloc d’on prové la denominació onomatopeica tuk-tuk, que imita el soroll que feien els primers motors que van portar aquests vehicles. Actualment es fan sevir a països de tot el món i, tot i que poden servir per transportar mercaderies si la part posterior es condiciona específicament, en general serveixen com a taxis en zones amb molta congestió de trànsit o com a vehicles turístics per fer rutes per les ciutats.