merci m i interj

Primera documentació: 4/12/2005

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Un senzill merci, així que es va despertar de l’anestèsia, va ser el primer que els va dir als cirurgians la dona que la setmana passada va rebre el trasplantament de la part inferior de la cara. [El Periódico, 4/12/2005]
	“Merci per la teva feina, no l’artística sinó…”, li deia la Mia abans de buidar la bossa perquè l’hi estampessin una de les quatre frases. [Ara, 5/11/2021]
Observacions	Per expressar agraïment en català es poden fer servir les fórmules gràcies, moltes gràcies o mercès. Ara bé, molts parlants utilitzen la forma merci, que no apareix repertoriada als diccionaris. N’és una excepció el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, de López del Castillo, que sí que recull aquest mot. Segons l’Optimot, és preferible restringir merci a àmbits molt col·loquials o familiars. A L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000), de l’escriptor Sergi Pàmies, l’autor s’aventura a resseguir quin ha pogut ser el recorregut d’aquest manlleu del francès: «Potser perquè, sense haver-ho sabut ni estudiat mai, intueix que, originàriament, merci es feia servir com a substantiu per referir-se a ‘preu’, ‘salari’, ‘recompensa’ i, més endavant, a ‘favor’ i a ‘gràcia’; que de ‘gràcia’ va passar a ‘pietat’ i que, convertida en preposició, la paraula presenta una càrrega terrible de submissió i derrota (a la mercè de, per exemple, significa estar exposat del tot als efectes d’alguna cosa), sense oblidar que, com a fórmula col·loquial, merci és una expressió devaluada per l’ús». Autors com Terenci Moix, Maria Barbal o Empar Moliner l’han utilitzat en les seves novel·les.

novel·la riu f

Primera documentació: 20/01/1997

Tipus	composició
Contextos	Grans pel·lícules, grans novel·les-riu o novel·les nissaga tracten les rancúnies, els dolors i les passions que es mouen dins de les famílies. [Diari de Girona, 21/05/2008]
	És una novel·la riu de gran qualitat literària, un híbrid fascinant de novel·la històrica, psicològica i d’idees en què l’autor fa una recerca quasi obsessiva per reconstruir la vida del cirurgià gallec Ramón Baltar, un home aparentment conformista que, a la seva manera, discreta, va lluitar contra la dictadura. [Avui, 8/12/2020]
Observacions	Tot i que no hi ha un consens entre els literats sobre el que es considera o no una novel·la riu, es podria definir com una ‘novel·la molt llarga amb molts personatges de diverses generacions’ (Le Grand Robert), gairebé sempre extensa, amb una trama principal que avança cronològicament i sovint narrada des de diferents angles. Tanmateix, en una novel·la riu cal que hi hagi aquests tres factors: ordre cronològic, sensació de simultaneïtat i concatenació dels esdeveniments. Una de les novel·les riu per excel·lència és Cien años de soledad (1967) de Gabriel García Márquez, que relata la història del poble fictici de Macondo a través de diverses generacions de la família Buendía. Aquest compost, escrit de vegades amb guionet (novel·la-riu), és un calc del francès roman-fleuve. La imatge del riu fa referència al fet que les accions conflueixen en un mateix punt a la narració, com els afluents en un riu.

síndrome de Diògenes f

Primera documentació: 27/10/2005

Tipus	sintagmació
Contextos	Agents de la Policia Local de Tordera i dels Mossos d’Esquadra busquen una dona que pateix la síndrome de Diògenes i que està desapareguda des de fa sis dies. [El Periódico, 4/08/2008]
	La protagonista és la seva filla, Liv, una nena el pare de la qual pateix, entre moltes coses més, la síndrome de Diògenes i la mare, un trastorn alimentari que l’ha fet engreixar-se tant que ja no pot ni moure’s del llit. [La Vanguardia, 9/01/2021]
Observacions	La síndrome de Diògenes és un ‘trastorn del comportament que afecta persones que viuen soles i es caracteritza per un abandonament personal i social total i per l’aïllament voluntari de la persona afectada a la seva llar, acompanyat en molts casos d’acumulació de diners i deixalles i d’una actitud paranoide’ (Termcat). Habitualment, se sol presentar en persones grans que presenten patologies psiquiàtriques prèvies, com trastorns de la personalitat, psicosis o demència. L’any 1960 es va dur a terme el primer estudi científic d’aquest trastorn i el 1975 se li va posar el nom d’un estrambòtic filòsof grec, Diògenes de Sinope (c. 400 aC – c. 323 aC), al qual també anomenaven Diògenes el Cínic. Diògenes va adoptar i promulgar fins a l’extrem la independència de les necessitats materials i els ideals de privació: portava sempre a sobre el que per a ell era absolutament imprescindible. La vinculació del comportament auster del filòsof amb aquest trastorn no és del tot encertada des d’un punt de vista històric, ja que, si bé coincideix en part amb la consciència de les persones que pateixen aquesta síndrome —que creuen que tot el que guarden els és o els serà útil en algun moment de la seva vida—, l’acumulació de qualsevol deixalla és el contrari del que predicava Diògenes, que vivia en una bota i envoltat de gossos.

infantilitzar v tr

Primera documentació: 18/03/1989

Tipus	sufixació
Contextos	Ara no hi ha l’obsessió per imitar els adolescents que va infantilitzar bona part de l’estètica dels anys 60 i 70, quan ser i semblar jove era gairebé obligatori, tot i que continuava sent impossible. [Avui, 23/07/1991]
	Mur remarca que el concepte de sororitat ha hagut de lluitar durant anys contra un cànon patriarcal en què es prioritzava una visió infantilitzada de les dones. [Ara, 12/01/2022]
Observacions	Aquest verb transitiu, format per l’adjectiu infantil, al qual s’ha adjuntat el sufix verbalitzador -itzar, significa ‘provocar actituds o comportaments infantils’. Així doncs, infantilitzar tant es pot utilitzar per referir-se a persones —adultes— amb conductes més pròpies de la infància, com en el primer context, com per al·ludir a situacions que s’han tornat infantils, com en el darrer exemple. En qualsevol cas, aquest verb té connotacions clarament negatives, perquè amb la infantilització s’accepten (o es promouen) actituds poc crítiques i comportaments poc autònoms o directament incompetents.

newsletter m o f

Primera documentació: 13/01/2008

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Per als que prefereixin rebre l’actualitat del seu centre directament a la seva adreça de correu electrònic, també es podran subscriure a un newsletter que rebran periòdicament. [Claror, 1/06/2012]
	Només han hagut de triar les newsletter que volen rebre i registrar-se amb el seu correu electrònic. [Diari de Girona, 19/05/2021]
Observacions	Aquest manlleu està format pels substantius news ‘notícies’ i letter ‘carta’. Antigament, una newsletter era una mena de carta escrita i publicada per comunicar les notícies del dia, habitual a finals del segle xvii i principis del xviii. Avui dia, en canvi, aquesta forma ha adquirit un nou sentit, que és el que hem manllevat en català. Amb l’aparició d’Internet i el correu electrònic, ha aparegut un altre tipus de publicació distribuïda de forma regular i centrada en un tema principal que és d’interès per als subscriptors. Sovint són empreses o associacions les que creen i difonen aquests butlletins informatius per als seus membres. Val a dir que les newsletters són probablement la tècnica més important que existeix ara per ara en el màrqueting per correu electrònic, el cost de distribució és pràcticament nul i, a diferència d’altres canals com les xarxes socials, el contacte amb el subscriptor és molt més directe.