taquilla inversa f

Primera documentació: 20/07/2017

Tipus sintagmació
Contextos Vosaltres funcioneu amb el sistema de taquilla inversa, és a dir que passeu el barret al final de l’espectacle. [País km 0 (La Xarxa), 20/07/2017]
De totes les arts, el teatre és la que ha plantat més cara a la crisi, amb energia i creativitat, des del microteatre fins a la taquilla inversa. [La Vanguardia, 10/03/2018]
Observacions En els espectacles amb taquilla inversa, els espectadors no paguen una entrada pel preu fixat pels organitzadors sinó que, a la sortida, paguen el que decideixen que val l’espectacle. Aquesta fórmula, àmpliament estesa en diverses grans ciutats d’arreu del món, va arribar a casa nostra per l’increment de l’IVA cultural, que va passar del 8 % al 21 %, i també per la crisi econòmica. Davant d’aquesta situació sagnant per als treballadors del món de l’espectacle, es van posar en marxa diverses iniciatives, a banda de la taquilla inversa. El Teatre Bescanó va marcar el precedent venent pastanagues (l’IVA de les hortalisses és del 4 %) en comptes d’entrades per a l’espectacle Suïcides (setembre del 2012), i des de llavors aquesta fórmula s’ha anat estenent, especialment en espectacles de petit format o microteatre.
Anuncis

fotocòpia f

Primera documentació: 28/02/2005

Tipus semàntic
Contextos El segon gol va ser una fotocòpia del primer, però amb altres protagonistes. [Periódico de Catalunya, 28/02/2005]
El cementiri de Tiurana és una fotocòpia del de baix. [País km 0 (La Xarxa), 21/08/2017]
Observacions Una fotocòpia és una reproducció fotogràfica de text o imatges directament sobre paper o altres materials. La primera fotocòpia va ser feta per Chester Floyd Carlson el dia 22 d’octubre de l’any 1938, al barri d’Astòria, a Nova York, tot i que les fotocopiadores no es van popularitzar fins als anys 50. Però fotocòpia és un mot que ja trobem en els diccionaris i, doncs, no és un neologisme. En canvi, encara no hi trobem el nou sentit que ha adquirit des de fa anys i que es veu en els contextos on simplement significa ‘còpia exacta’.

copla f

Primera documentació: 4/02/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos La copla i la tonadilla, la cançó andalusa que per causes imperioses —i imperials— va esdevenir cançó espanyola. [Diari de Barcelona, 4/02/1989]
A Catalunya molta gent trova surrealista la Setmana Santa andalusa, en què una majoria de milers i milers de descreguts pràcticament ateus passaven i passen aquests diez senyant-se i tirant petons i coplas amables a les verges que es passegen pels carrers. [El Periódico, 31/03/2018]
Observacions A més d’una combinació mètrica, la copla és un tipus de cançó espanyola de caràcter flamenc i de tema amorós (de fet, el mot copla prové del llatí copŭla, que vol dir ‘enllaç’, ‘unió’) i també és l’estil musical que s’associa a aquest tipus de cançó. La copla va néixer als anys 20 però va agafar popularitat als anys 40 i va rebre molt suport del règim franquista els anys posteriors. Pastora Imperio va ser una de les primeres cantants de copla, una llista que s’omple de noms molt coneguts al llarg de la història de la copla: Estrellita Castro, Concha Piquer, Lola Flores, Imperio Argentina, Miguel de Molina, Rosa Morena, Gracia Montes, Marifé de Triana, Imperio de Triana, Rocío Jurado, Juanita Reina, Manolo Escobar, Juanito Valderrama, Sara Montiel, Marujita Díaz, Paquita Rico, Carmen Sevilla o Antonio Molina.

Més enllà de la identificació franquista com a símbol de la identitat nacional, cantants com Carlos Cano o Joan Manual Serrat l’han reivindicat i actualitzat, i altres cantants contemporanis com Martirio, Miguel Poveda, Concha Buika o Diana Navarro versionen coples clàssiques, com Ojos verdes o El día que nací yo.

 

uni f

Primera documentació: 15/05/2005

Tipus abreviació
Contextos Això s’acaba, vull dir que aviat acabem l’uni i ja saps: “tren amb destinació ni idea, propera parada la que sigui, correspondència amb tots nosaltres”. [Viari, 15/05/2005]
Recordeu quan vau fer el projecte de final de carrera? Quan vau pensar que era una idea estupenda? I recordeu que allà es va quedar? Doncs això els va passar a Blanca Cros i Marc Albornà. Fins a fa 9 mesos, quan van obrir la carpeta de la uni i el van tirar endavant. [La Vanguardia, 26/05/2017]
Observacions Uni és l’abreviació informal del mot universitat. Si bé a l’Observatori de Neologia no es documenta la forma uni abans del 2005, aquesta abreviació és molt més antiga però no sol aparèixer en textos de premsa, precisament pel caràcter informal d’aquest tipus d’abreviacions que redueixen mots de diverses síl·labes a mots bisíl·labs plans (com demo, pel·li, depre). En aquest cas, s’ha reduït la paraula universitat, de cinc síl·labes, que prové del llatí medieval ūniversitatem, clarament relacionada amb univers.

farra f

Primera documentació: 4/05/1992

Tipus manlleu del castellà
Contextos Divertidíssim si entres en la seva filosofia i estètica, el Karma és un dels llocs imprescindibles per a les nits de farra boja o simplement per anar de safari a la recerca d’ambients nous. [Diari de Balears, 4/05/1992]
Ara bé, de farra n’hi haurà a dojo: la nit del divendres les hostesses Pupi Poisson i La Nenuco, de la festa Caramba, abandonen el Teatre Principal de la Rambla i venen a animar el cotarro al ritme del millor pop, remescles i temes petardos. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
Observacions El neologisme farra és un manlleu del castellà, que, al seu torn l’ha manllevat del portuguès. Tot i que l’origen és incert, segons alguns estudis d’etimologia el portuguès podria haver pres aquest mot d’un dialecte de l’àrab ferha ‘festa’.

Per farra s’entén una ‘festa animada amb menjar i beure’ i, per extensió, un ‘gran divertiment o celebració’, és a dir, el que en català denominaríem festassa. Això no obstant, la farra s’associa també al descontrol i a la ingesta excessiva d’alcohol. Es tracta d’un mot que, a més, és present en les denominacions de diferents festes universitàries, com la PompeuFarra, de la Universitat Pompeu Fabra, o la UBFarra, de la Universitat de Barcelona, per denotar aquest ambient festiu i de divertiment.