smoothie m

Primera documentació: 29/02/2012

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Quan es fa un recorregut pel Mobile World Congress (MWC), destaquen potser tres estands, i un és el d’Android, que conté una barra en la qual se serveixen smoothies —un tipus de batut— i un espectacular tobogan tubular. [La Vanguardia, 29/02/2012]
Tant de bo els smoothies que ens fotem al matí també vinguessin amb aquest misteri. [Time Out Barcelona, 29/01/2015]
Observacions Un smoothie és un batut preparat, generalment, a base de trossos de fruita, suc de fruita, iogurt o gelat, i gel, tot i que existeixen moltes receptes diferents. Els seus orígens es remunten a les begudes tradicionals de l’Amèrica Llatina a base de fruita batuda, les quals es van començar a popularitzar als Estats Units a partir dels anys 30, en gran mesura, gràcies a l’aparició de dos electrodomèstics que han esdevingut imprescindibles en totes les cuines: la nevera i la batedora elèctrica.

Primer va sorgir el batut de fruita i llet, el milkshake, i no va ser fins a finals dels anys 60 que va aparèixer el concepte de smoothie, amb el boom del culte al cos i l’interès creixent per l’alimentació saludable. A Catalunya, en canvi, l’smoothie no s’ha popularitzat fins ben entrat el segle xxiEl manlleu smoothie, que l’OED documenta per primer cop el 1977, és el diminutiu afectiu de l’adjectiu anglès smooth ‘suau’ i s’ha introduït al català sense cap mena adaptació ortogràfica.

 

Anuncis

licra f

Primera documentació: 8/01/1989

Tipus semàntic
Contextos El 1985 van aparèixer els primers elastòmers —licra—, i les fibres d’aquesta família s’han millorat considerablement durant l’última dècada. [Avui, 2/12/1990]
Res a veure amb el Batman amb vestit de licra cenyit que va popularitzar la telesèrie pop dels 60. [El Periódico, 22/03/2016]
Observacions La licra o elastà és una fibra sintètica que es caracteritza per la seva gran elasticitat i resistència. Va ser inventada l’any 1958 pel químic Joseph Shivers dels laboratoris DuPont, els quals van desenvolupar altres polímers molt populars avui dia, com el neoprè i el niló.

La paraula licra és un altre exemple de la influència que pot tenir l’èxit d’una marca a l’hora d’anomenar un producte. DuPont va patentar l’elastà amb el nom comercial de LYCRA®, el qual han adoptat els parlants i que, per tant, mitjançant un procés de resemantització, s’ha adaptat ortogràficament i s’ha convertit en sinònim d’elastà, el nom genèric d’aquest material.

 

maniqueista adj

Primera documentació: 23/10/1995

Tipus sufixació
Contextos El futur líder de la formació a Madrid es va lamentar que el president del govern central estigui “hipotecant” Rajoy per la seva actitud maniqueista i per portar a la pràctica les màximes de l’“amb mi o contra mi, o jo o el caos”, va reblar el líder d’Unió. [Avui, 21/01/2004]
La pel·lícula denuncia la repressió de l’estat però amb plantejaments molt maniqueistes: la gent del poble és ignorant, passiva i alienada i els militars són molt sàdics. [Catalunya, 1/01/2016]
Observacions L’adjectiu neològic maniqueista fa referència al maniqueisme, una doctrina fundada el s. iii dC pel savi persa Mani que es basa en un principi fonamental: la distinció dualista del bé i del mal, els quals són fomentats per dues divinitats diferents (una de benigna i una altra de maligna) que es troben al mateix nivell.

Les doctrines en –isme solen tenir el seu correlat en –ista per designar els seguidors, tal com ocorre amb budisme – budista, marxisme – marxista o impressionisme – impressionista. Tanmateix, aquesta relació no és totalment constant: per una banda, tenim substantius en –ista que no tenen correlat en –isme, com taxista, accionista o ebenista. Per l’altra, tenim substantius en –isme que no tenen correlat en –ista, com acefalisme, erotisme o el cas que ens ocupa, maniqueisme, ja que el substantiu i adjectiu que li correspon és maniqueuea, forma que sí que es recull als diccionaris. Això no obstant, els parlants han creat la forma maniqueista per analogia amb el cas regular.

 

community manager mf

Primera documentació: 3/02/2013

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Més de 150 persones, entre empresaris i estudiants, participaran en la trobada, que comptarà amb el director de promoció de l’Agència Catalana de Turisme, Miquel Alabern, i el community manager de la cadena Room Mate Hotels. [Segre, 9/03/2013]
El reconegut ex community manager de la Policia Nacional espanyola, Carlos Fernández Guerra, recentment fitxat per Iberdrola gràcies als seus dots per comunicar a les xarxes socials, diu que són caramelets irrebutjables per als més “xulos de la xarxa” o per als que busquen viralitat amb imatges cridaneres. [Ara, 20/03/2016]
Observacions Un community manager o gestor de comunitats és la persona que s’encarrega de gestionar la comunicació entre una marca i els seus clients a través de les xarxes socials. El Termcat el defineix com la ‘persona que s’encarrega de crear, fer créixer, administrar i dinamitzar comunitats virtuals d’acord amb l’estratègia de l’organització que les promou’. La professió del community management és relativament nova i forma part de l’àmbit del màrqueting, l’atenció al client i les relacions públiques. El rol del community manager va aparèixer cap a mitjans de la dècada dels 90, juntament amb l’aparició de les xarxes socials, les quals han promogut nous hàbits de consum i, per tant, noves necessitats.

Malgrat que el Termcat proposa el terme gestor -a de comunitats en català, el manlleu anglès és la forma que es fa servir més habitualment entre els parlants, com acostuma a passar amb la resta de termes de l’àmbit del màrqueting. Tanmateix, l’Oxford English Dictionary no el recull com a subentrada, com tampoc no ho fan el DRAE per al castellà, o el DIEC2 i el GDLC per al català.

desmemòria f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus prefixació
Contextos El Paral·lel sempre ha estat un món a part, un món que es llepa les ferides de la desmemòria. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
Esclar que, també per allà pot deambular el caballerete de la veu atiplada, mirada tèrbola, culgròs, amanerat i criminal a qui els conciutadans de Tortosa li han votat la permanència del seu monument per “reconvertir-lo”, “reinterpretar-lo”, “revisar-lo” i tot això que es diu quan la memòria es torna desmemòria. [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El substantiu desmemòria és un neologisme format a partir de l’adjunció del prefix des- al substantiu memòria. El prefix des– indica inversió, negació o privació del radical al qual acompanya. D’acord amb això i segons els contextos recollits per l’Observatori, el neologisme desmemòria es fa servir amb el sentit de ‘manca de memòria’ o, fins i tot, de ‘destrucció de la memòria’. L’objectiu que té és fomentar l’oblit (una paraula sinònima però amb un to crític menys marcat) mitjançant la presència o l’absència d’un seguit d’accions, i s’aplica, sobretot, a contextos polítics, com les dictadures franquista i argentina.

Cal dir que, tot i que el substantiu desmemòria és neològic, tant el verb desmemoriar-se ‘perdre la memòria’ com l’adjectiu desmemoriat ‘mancat de memòria’ no ho són i ja surten als diccionaris de referència.