tweed m

Primera documentació: 1/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La seda en totes les seves formes i cromatismes és el teixit estrella de la col·lecció Ungaro, rica també en tweeds i estampats. [Avui, 27/12/1998]
Els dos grups, el de les senyores amb cardatges monumentals i el dels barbuts hipsters abillats amb tweeds s’han “mobilitzat” amb manifest, firmes i elegants protestes arran de l’anunci de tancament del saló de te més històric de la capital per un lloguer insuportable. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions El tweed és una gerga (‘tela gruixida i grollera’) de llana, els fils de la qual solen combinar dos o més colors, confeccionada principalment a Escòcia i utilitzada sobretot per fer roba còmoda. Com que és un material molt resistent, des de la seva aparició al segle xix es va començar a fer servir en activitats a l’aire lliure, sobretot per part de la classe alta, que en feia jaquetes per anar a caçar, i més endavant va ser adoptat per ciclistes o golfistes. Avui dia també és un teixit utilitzat per fer americanes, i en la ficció se sol utilitzar per distingir els personatges clarament britànics, com ara Sherlock Holmes en diferents adaptacions o Sean Connery a Indiana Jones i l’última croada, o acadèmics i erudits.
Anuncis

aparador m

Primera documentació: 29/10/1997

Tipus semàntic
Contextos El Mercat de la Música Viva de Vic és un gran aparador del que es cou aquí i arreu. [Butxaca, 1/09/2003]
La creació d’espais com ara Brooklyn Navy Yard —121 hectàrees i 700 milions de dòlars d’inversió, dedicats a acollir les iniciatives més innovadores—; el New Lab —8.000 m2 amb 70 empreses capdavanteres en noves tecnologies—, o el Grand Central Tech, que aglutina la tech community, són l’aparador indiscutible del Nova York tecnològic i contribueixen a atreure empreses i activitat. [La Vanguardia, 29/05/2017]
Observacions Segons els diccionaris de referència, un aparador és una ‘vitrina, generalment a l’exterior d’un establiment mercantil, on són exposades mostres dels articles que hi venen’. A partir d’aquest sentit físic, però, ha sortit un sentit metafòric, en què l’aparador passa a ser un lloc qualsevol, no necessàriament mercantil, o una circumstància en què s’exposen les característiques, generalment positives, d’algú o d’alguna cosa. Així doncs, manté la seva funció de promocionar els “productes” que s’hi troben, que poden ser, com es veu als exemples, des de la tradició musical fins a mostres del desenvolupament tecnològic que caracteritzen un moment o lloc determinats.

vigorèxia f

Primera documentació: 5/07/2009

Tipus composició culta
Contextos Es pot iniciar com una activitat gimnàstica saludable, però hom pot entrar en aquest cercle obsessiu i entrar en una malaltia que avui s’anomena vigorèxia. [Diari de Girona, 5/07/2009]
Detectar quan o quin és el llindar de passar de ser salut a una addicció, quan hi ha un tema emocional al darrere a compensar o pal·liar, quan comença a haver-hi un culte al físic o bé apareix bàsicament el rebuig al físic i es desenvolupa en trastorns d’alimentació o vigorèxia. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 26/06/2016]
Observacions Per a aquest trastorn mental, que es caracteritza per provocar una ‘preocupació extrema per tenir un cos més musculat’, el Termcat només accepta complex d’Adonis, tot i que per al castellà recull també les formes dismorfia muscular i vigorexia. Aquesta malaltia, que de moment no està reconeguda per la comunitat mèdica internacional, va començar a detectar-se als anys noranta i afecta sobretot homes joves.

Atesa la naturalesa de la malaltia, un altre nom que rep la vigorèxia és anorèxia invertida: en lloc de veure’s grassos, els malalts que la pateixen es veuen dèbils, de manera que canvien la seva conducta alimentària i adopten un règim d’exercici físic molt extrem, que es converteix en una única fixació i que es veu complementat per la ingesta de proteïnes i substàncies per augmentar la massa muscular.

El terme es va originar als Estats Units amb la forma bigorexia, que copia l’estructura d’anorèxia (a(n)– ‘sense’ i orexis ‘desig, apetit’) però combina el substantiu grec amb l’adjectiu big gran per reflectir el desig de guanyar més volum, més presència física. En l’adaptació al català i al castellà s’ha intentat naturalitzar la denominació formant-la a partir de vigor per reflectir la debilitat amb què s’identifiquen les persones que la pateixen.

 

dorayaki m

Primera documentació: 25/07/2012

Tipus manlleu del japonès
Contextos Naruto menjant tallarines ramen, Doraemon atipant-se de dolços dorayaki: ningú negarà la fructífera relació entre còmic japonès i gastronomia, que, en la seva 18a edició, serà el plat fort del Saló del Manga de Barcelona. [El Periódico, 25/07/2012]
La gastronomia japonesa va més enllà del ramen i els dorayakis. [Ara, 23/12/2016]
Observacions El dorayaki és un ‘pastisset dolç típic del Japó farcit d’una pasta de mongeta azuki’ (Termcat). El pastisset està format per dos brioixos rodons i plans (semblants als pancakes) separat per una capa de la pasta vermellosa feta amb mongeta dolça. En japonès, dora vol dir ‘gong’, i es diu que el dorayaki pren aquest nom perquè un samurai es va deixar el gong a casa d’un pagès i aquest el va utilitzar per fregir-hi la pasta del brioix. Originàriament, el pastisset només tenia una capa, i el 1914 Ueno Usagiya va inventar la forma actual d’aquestes postres, amb dues capes i la pasta de mongeta al mig. Segons la zona del Japó, el dorayaki també pot estar farcit de melmelada, xocolata o fruita.

A Catalunya els dorayakis es van popularitzar gràcies a la sèrie de dibuixos japonesos (anime) Doraemon, el gat còsmic, que es va començar a emetre a TV3 el 1994. Els dorayakis eren les postres preferides del Doraemon, que a vegades es deixava convèncer per ajudar el Nobita a canvi d’aquests pastissets. De fet, el nom del gat juga amb la similitud formal que té amb dorayaki, però realment ve de dora neko ‘gat de carrer’.

criogenitzar v tr

Primera documentació: 27/04/2001

Tipus sufixació
Contextos Osment dóna vida a David, un petit robot adoptat per una parella (Sam Robards i Frances O’Connor) que ha hagut de criogenitzar el seu fill malalt i es veu afectada per les dures normes de natalitat que imperen en el món futurista d’A. I. [El Periódico, 17/06/2001]
¿És lícit criogenitzar cossos humans per intentar despertar-los més endavant? [Ara, 11/06/2016]
Observacions La criogènia és l’‘estudi de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes’ (GDLC), i l’adjectiu criogènic -a fa referència al que és ‘relatiu o pertanyent a la producció del fred’ (Termcat), normalment a partir de gasos liquats com l’heli i el nitrogen. Les dues paraules s’han format a partir del mot grec krýos, que significa ‘fred’, que alhora ha servit de base per formar el verb que descriu el procés de congelar un ésser viu per conservar-lo (criopreservar-lo) amb la intenció de reanimar-lo en un futur. Cal observar que, encara que criogènia i criogenitzar comparteixen l’arrel, el significat del verb està relacionat amb el substantiu criònica, que fa referència a la preservació d’éssers vius.

Existeix ja bastanta recerca sobre la criogènia i la criogenització i, de fet, hi ha empreses que ofereixen aquest servei, per al qual es donen dues opcions: criopreservar o vitrificar el cos sencer o només el cervell (neuropreservació). El problema, tanmateix, és el procés en si mateix i la reanimació posterior, que a dia d’avui encara no s’han aconseguit solucionar; un dels problemes, per exemple, és la formació de cristalls que es formen a nivell molecular. Tot i així, la gent contracta aquest servei perquè l’apliquin al seu cos un cop han mort, amb l’esperança que en algun moment la ciència avanci prou com per permetre dur a terme aquest procés. D’altra banda, el públic general coneix aquests processos perquè es donen amb freqüència a la ciència-ficció, principalment en els viatges espacials de llarga durada que els personatges han de poder superar sense envellir.