doppelgänger doppelgängerin m i f

Primera documentació: 23/01/2008

Tipus	manlleu de l’alemany
Contextos	Segons les llegendes de les illes britàniques, trobar-se amb el doppelgänger d’un amic o familiar augura la seva mort imminent. [El Periódico, 23/01/2008]
	Però ella i el seu doppelgänger, el T-800 (Schwarzenegger), no són els únics lluitadors d’aquesta funció d’inevitable sensació de déjà vu, perquè tots dos acompanyen una nova generació d’heroïnes que responen a un model de lideratge molt diferent dels valors encarnats pel personatge de Hamilton. [Ara, 30/10/2019]
Observacions	En alemany, la paraula Doppelgänger està formada per doppel ‘doble, duplicat’ i Gänger ‘caminant’, que prové de Gang ‘camí, passeig, marxa’. El novel·lista Jean Paul (1763-1825) va encunyar aquesta forma el 1796 per fer referència a un doble que es presenta amb aspecte fantasmagòric, és a dir, l’aparició d’una persona viva, un espectre. Així doncs, en les llegendes nòrdiques i germàniques, veure el propi doppelgänger és un auguri de la mort. Fins i tot, les creences afirmen que si algun amic o familiar veu el doppelgänger d’una persona coneguda del seu entorn pot portar-li mala sort o tenir problemes de salut greus. Els doppelgängers apareixen en diverses obres literàries de ciència-ficció i de fantasia, en les quals imiten una persona per algun motiu, generalment maligne, per la qual cosa també se’ls coneix com a “bessons malvats”. Alguns exemples que trobem en la literatura són El doble (1846) de Dostoievski, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde (1886) de Robert Louis Stevenson, o Rayuela (1963) de Julio Cortázar. Avui dia, el significat més estès de doppelgänger és el que designa una ‘persona que s’assembla tant a una altra que podria confondre totes dues’ (Langenscheidt Online-Wörterbuch), tal com es pot observar en el segon context. Cal apuntar, però, que en català trobem una paraula que defineix més o menys el mateix concepte, sòsia ‘persona que s’assembla extraordinàriament a una altra, amb relació a aquesta’ (GDLC), i que deriva del francès Sosie, nom d’un personatge de l’obra Amfitrió (1668), de Molière, rèplica de la comèdia homònima de Plaute, en la qual el déu Mercuri adopta la figura d’un esclau anomenat Sòsia.

centrifugar v tr

Primera documentació: 28/01/2011

Tipus	semàntic
Contextos	El Govern de CiU acusa el PP de centrifugar el deute, però n’assumeix la retallada social. [El Periódico, 17/05/2012]
	Torra l’acusa d’“enganyar” quan diu que les van respectar i ERC lamenta que vol centrifugar responsabilitats. [Avui, 23/06/2020]
Observacions	Centrifugar només té un únic significat als diccionaris: ‘separar els components (d’una mescla), de densitats i grossàries diferents, per la força centrífuga mitjançant una centrifugadora’ (GDLC). Aquest verb prové de l’adjectiu centrífug -a, que vol dir ‘que tendeix a allunyar o a allunyar-se del centre’, i és d’aquest significat, de fugir del centre, de llençar cap a fora, d’on ha derivat el sentit figurat de centrifugar que recull l’Observatori. Així doncs, aquest sentit nou equival a ‘desdir-se, delegar, no assumir’ i es fa servir especialment en l’àmbit polític, per la qual cosa el verb sol aparèixer juntament amb noms com responsabilitat, competència, despesa, dèficit, deute, etc.

packaging m

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	L’autor va repassant diversos àmbits del disseny, des del llibre fins al logotip, passant pel disseny de diaris i revistes, el packaging o la senyalització. [Avui, 27/07/1997]
	De fet, el packaging es troba en la majoria dels seus quadres: en una cadena d’embalatge trobem el protagonista trossejat i envasat en una caixa. [La Vanguardia, 24/08/2019]
Observacions	El packaging és, d’una banda, la pràctica comercial que es fonamenta en l’estudi, el disseny, el format i la resta de característiques del material que es fa servir per protegir o contenir un producte durant el seu transport, emmagatzematge, comercialització o ús. De l’altra, pot fer referència a la ‘caixa, capsa, embolcall, etc., amb què es protegeix un material, un objecte o un conjunt d’unitats de producte envasades’ (Termcat). El packaging porta impresos els elements gràfics pertinents per reconèixer el producte que conté (ingredients, data de caducitat, codi de barres, nom de marca, logotip, etc.) i de vegades pot dur informació publicitària o promocional. Aquest manlleu, format per package ‘paquet’ i el sufix -ing, significa literalment ‘empaquetat, empaquetatge’, dos mots recollits als diccionaris. Per evitar el manlleu, el Termcat proposa la forma embalatge o envàs, segons el sentit en el context.

supercontinent m

Primera documentació: 5/06/2004

Tipus	prefixació
Contextos	La troballa demostra, per tant, que l’Àfrica i altres continents meridionals es van començar a separar del supercontinent anomenat Pangea fa aproximadament 100 milions d’anys. [Avui, 5/06/2004]
	L’animal pertany a un grup extint de mamífers anomenats gondwanatherians, perquè només se’ls coneix a l’antic supercontinent del sud de Gondwana. [El Periódico, 29/04/2020]
Observacions	Un supercontinent és una massa terrestre que conté tota l’escorça continental de la Terra, és a dir, conté alguns dels cratons o nuclis dels diferents continents conformats avui dia en un de sol. Segons la teoria de la deriva continental, la història geològica del nostre planeta ha passat per una successió de fases en què un supercontinent es va fragmentar en diversos continents, els quals després, amb el pas del temps, es va tornar a unir en un de nou, i així successivament fins a sis vegades. El supercontinent més recent, el de la configuració actual, se’l coneix com a Pangea, nom format a partir del grec antic pan ‘tot’ i Gea ‘Terra’ i que va ser batejat així pel geofísic alemany Alfred Wegener (1880-1930), pare de la geologia moderna. Pangea, la massa continental del qual se situava a l’hemisferi sud, es va formar fa aproximadament 335 milions d’anys i en fa 175 que es va començar a separar. Segons un estudi recent publicat a la revista Nature, d’aquí a uns 100 milions d’anys el moviment de les plaques tectòniques de la Terra provocarà que els continents es tornin a unir en un supercontinent que se situarà al voltant del pol Nord i que ja se l’ha anomenat Amàsia.

protoindoeuropeu -ea m i adj

Primera documentació: 9/08/2016

Tipus	composició culta
Contextos	Sí, ara fa 4.000 anys van arribar aquí els kurgans, domesticadors del cavall a les estepes pòntiques i portadors de la llengua protoindoeuropea, matriu del celta, el llatí, el grec… [La Vanguardia, 22/02/2017]
	Prové del vèdic que, com l’hitita, el grec arcaic i altres llengües similars, neix al seu torn del protoindoeuropeu, l’hipotètic idioma que, sense base documentada, els lingüistes utilitzen per a explicar els parlars que en són descendents. [VilaWeb, 13/10/2019]
Observacions	Aquest neologisme està compost per dos formants cultes prefixats poc productius: proto- ‘primer, principal, anterior’ (com a protohistòria o protozous) i indo-, del mot indi. Aproximadament entre els anys 4500 i 2000 aC, els avantpassats que habitaven a les estepes de l’oest dels Urals, entre el mar Caspi i el mar Negre, parlaven una suposada llengua extingida, el protoindoeuropeu, que va originar totes les indoeuropees. Aquests habitants eren un poble nòmada que va domesticar el cavall, i que es van dividir en diverses tribus, fet que explicaria la fragmentació lingüística actual. Encara que no hi hagi cap constància escrita d’aquesta llengua mare, es va poder reconstruir per mitjà del mètode comparatiu, sobretot a partir de les semblances entre el sànscrit, el grec clàssic i el llatí, i, posteriorment, amb les reconstruccions de les altres llengües del grup, com l’antic germànic, o llengües força arcaiques que encara es parlen, com el lituà. El protoindoeuropeu era una llengua sintètica i tenia declinacions, que van heretar llengües filles, com el llatí o els dialectes germànics.