numerus clausus m

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	L’entitat, que ara té cent socis, obrirà aviat els numerus clausus. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
	Hi ha paradisos botànics amb numerus clausus, com el laberint d’Horta, el jardí més antic de Barcelona i on només el cant de les cigales o el parrup dels coloms trenca el silenci. [La Vanguardia, 31/08/2017]
Observacions	El sintagma llatí numerus clausus indica la limitació establerta al nombre d’individus que es poden admetre en un organisme o una institució. Aquesta expressió, que literalment significa ‘nombre tancat’, sol fer referència generalment a l’àmbit universitari, en el qual ja s’utilitzen força llatinismes, com ara alma mater, honoris causa, ex cathedra o cum laude. A Alemanya, per exemple, els rectors de les universitats van introduir els numerus clausus l’any 1968 en algunes de les carreres més sol·licitades, com medicina o dret, malgrat la controvèrsia que va suscitar en els estudiants. Tanmateix, tot i que aquest manlleu es fa servir majoritàriament en l’àmbit acadèmic, el trobem utilitzat per referir-se a la quota de visitants de recintes com museus, parcs, etc. Aquest neologisme apareix sense adaptació gràfica (i així és com es documenta també al GDLC amb asterisc), tot i que esporàdicament se’n recull algun cas amb accent. A més, tal com s’observa en els contextos, la forma és invariable per al plural.

 

Anuncis

monitoritzar v tr

Primera documentació: 10/03/1991

Tipus	sufixació
Contextos	El creixement econòmic dels darrers anys ha portat aquesta nació insular a arribar als primers llocs de diversos rànquings mundials de benestar i desenvolupament, entre els quals el que es monitoritza és la felicitat dels habitants. [Diari d’Andorra, 13/04/2008]
	Ara treballem per a una empresa valenciana amb una samarreta que monitoritza el cor, amb un software que detecta les arítmies cardíaques, perquè un metge no pot mirar els 100.000 batecs que un cor fa en un dia. [Ara, 23/11/2016]
Observacions	Al GDLC apareix el verb monitorar amb el sentit de ‘controlar el curs i l’estat d’un malalt mitjançant la vigilància i la supervisió de l’evolució d’un fenomen a través de monitors’. En canvi, el verb neològic que ens ocupa aquí, monitoritzar, és una variant de monitorar, que també manté el significat mèdic. Això no obstant, segons les dades de l’Observatori, no només es poden monitoritzar, per exemple, les constants vitals, com en el segon context, sinó que també es vigilen canvis fisiològics o elements de la natura mitjançant monitors que proporcionen dades visuals o sonores, com pot ser un volcà, així com altres factors no tangibles i difícils de precisar que són objecte de rastreig, com l’economia d’un país o la felicitat dels habitants, com en el primer context.

alta cuina f

Primera documentació: 18/02/2008

Tipus	sintagmació
Contextos	De tots els que us dediqueu a l’alta cuina en aquest país ets l’únic que tens uns antecedents relacionats amb la cuina. [Cas obert (Catalunya Ràdio), 28/08/2009]
	Tot i això, n’hi ha prou de posar els llums llargs, mirar els preus de l’alta cuina en ciutats com París o Nova York, per posar un exemple, per adonar-se que a Espanya la bona cuina d’autor no abusa dels preus. [La Vanguardia, 24/03/2018]
Observacions	El sintagma alta cuina és un calc del francès haute cuisine, que fa referència a la cuina de grans restaurants i hotels de luxe internacionals que es caracteritza per l’ús de productes d’una qualitat excel·lent, per les presentacions cuidades i artístiques, i per les elaboracions extremadament complexes i refinades. A la dècada dels 70 i 80 l’alta cuina corresponia a la nouvelle cuisine, tendència gastronòmica francesa de l’època, d’estil burgès, caracteritzada per plats lleugers i delicats, salses pesades amb sabors subtils, preparacions meticuloses i carta de vins cara. Actualment, l’alta cuina (també coneguda amb el nom de cuina d’autor, cuina creativa o cuina d’avantguarda) no està definida per un estil particular, sinó que es tracta més aviat d’una pràctica general, en la qual es busca crear una experiència d’exclusivitat, qualitat i on es posa èmfasi en el sabor i el disseny de l’emplatat. Pel que fa a l’alta cuina catalana, ha tingut molta projecció internacional gràcies a cuiners de renom com Santi Santamaria, Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda o Carles Gaig.

reformular v tr

Primera documentació: 17/11/1992

Tipus	prefixació
Contextos	I en constatar la vida dels 80, buida i tancada, insolidària i estèril, alguns reclamen la necessitat de reformular una nova utopia. [El Temps, 5/12/1994]
	Però una sentència del Tribunal de Justícia Europeu que es va fer pública al setembre en favor dels treballadors temporals podria obligar Espanya a reformular la legislació. [Ara, 3/05/2017]
Observacions	Tal com hem vist amb altres neologismes prefixats amb re- (redimensionar, repentinar o revisitar), aquest prefix forma paraules amb el sentit de repetició. En aquest cas, reformular significa ‘tornar a formular’. Com ja s’ha comentat en més d’una ocasió en aquest blog, els diccionaris no recullen totes les paraules derivades, ja que es considera que el significat del mot és predictible a partir dels constituents morfològics; tot i així, moltes d’aquestes unitats tenen matisos i usos no predictibles i podrien ser diccionaritzables.

punk m i f i adj

Primera documentació: 2/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	A continuació, el protagonista és transportat de nou cap a l’estació però pel camí és segrestat per un grup de joves punk que se l’emporten cap a un nou viatge. [Avui, 25/07/1991]
	Un veterà agent de la CIA ha de recórrer al germà bessó del seu company assassinat, un punk del carrer, per poder seguir la pista a un grup terrorista amb una poderosa arma nuclear a les seues mans amb la qual pretenen atemptar a Nova York. [Segre, 25/08/2010]
	Però també recrea un imaginari humà força reconeixible de l’època i de l’actualitat: el professor enrotllat i militant, els grups de punk amateurs, la veïna trans modista… [Ara, 23/02/2018]
Observacions	El neologisme punk (documentat també amb les variants punky i punkie per referir-se a l’estètica i als seguidors d’aquest corrent) és un dels més freqüents de l’Observatori des de l’inici de la tasca de buidatge, l’any 1989. Aquest manlleu de l’anglès té entrada pròpia al GDLC (apareix amb asterisc, que indica que es tracta d’un anglicisme) i s’hi recullen diferents accepcions que fan referència al moviment, a la música i a l’individu. En el primer cas, es tracta d’un ‘moviment contracultural juvenil aparegut a la Gran Bretanya a la segona meitat dels anys setanta del segle xx caracteritzat per l’esperit de provocació, que es manifesta sobretot en la música i en la indumentària estrafolària i anticonvencional dels seus seguidors’ (GDLC). Aquest moviment va sorgir com a resposta al convencionalisme de la societat i a la crisi econòmica d’aquella època. Pel que fa a la música, el punk és la ‘varietat de rock-and-roll pròpia del moviment punk, caracteritzada per una tècnica molt rudimentària i l’agressivitat de les interpretacions’ (GDLC), és a dir, perquè és simple i rude, té melodies senzilles i curtes, pocs arranjaments i el tempo és accelerat. A partir d’aquest estil musical, han aparegut altres subgèneres com el hardcore punk, el glam-punk, el pop-punk, el ciberpunk o el post-punk. La darrera accepció designa el seguidor d’aquest moviment i de l’estètica que el caracteritza, que, com s’ha dit abans, porta una indumentària extravagant, transgressora, provocativa i en contra de la moda. Molts punks adopten ideologies polítiques com l’anarquisme, s’uneixen a moviments socials com l’okupa, o fins i tot poden arribar a adoptar actituds més aviat destructives.