punt verd m

Primera documentació: 14/02/2008

Tipus	sintagmació
Contextos	El manual de gestió de residus inclou mesures com la instal·lació d’un punt verd per a l’activitat pròpia del museu i la derivada del lloguer d’espais, a més d’una proposta de reducció del 10% en el consum d’energia a través d’una empresa de gestió. [Ara, 18/07/2011]
	Amb aquests dos objectius l’Ajuntament de Barcelona emprèn una nova campanya en el marc de la qual posarà a disposició dels barcelonins 200.000 recipients retornables per recollir l’oli utilitzat a través del centenar de punts verds que hi ha distribuïts per la ciutat (de zona, de barri i mòbils). [El Periódico, 30/09/2014]
Observacions	Segons la pàgina de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, els punts verds contribueixen a ‘millorar el procés de reciclatge i ajuden a preservar el medi ambient’, i ‘serveixen per desfer-nos dels residus que no podem llençar als contenidors que trobem al carrer’: els grisos (rebuig), els marrons (matèria orgànica), els verds (vidre), els blaus (paper i cartró) i els grocs (plàstic, brics i llaunes). Això vol dir que hi podem portar residus com ara roba i calçat, cartutxos de tinta, olis de cuina, pneumàtics, aerosols, pintura, fluorescents i bombetes o càpsules monodosi de cafè, entre molts d’altres. N’hi ha de diferents tipus, segons les dimensions i la localització: els punts verds de zona, de grans dimensions i situats a la perifèria; els de barri, més petits i situats dins de les ciutats; els mòbils, camions estacionats en diferents llocs amb horaris fixos; i el punt verd mòbil escolar, que té una funció educativa. Tot i que els diccionaris de referència de moment només recullen l’accepció de verd com a ‘militants o simpatitzants dels partits ecologistes’, en aquest sintagma l’adjectiu té un significat més general i menys polític, que ja troben en l’entrada de green de l’Oxford English Dictionary: ‘dit d’un producte, servei, etc., dissenyat o produït de tal manera que redueix els danys a l’entorn, o que opera amb aquest funcionament’.

foto finish f

Primera documentació: 5/01/2010

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	No em pot dir que tot està igual, no pot quedar-se, intencionadament i capciosament, amb una foto finish obsoleta. [Segre, 5/01/2010]
	Però el seu possible èxit es resoldrà amb una foto finish molt ajustada. [El Periódico, 3/11/2012]
Observacions	El terme foto finish es fa servir per denominar la fotografia o l’enregistrament de l’arribada dels corredors a la línia de meta en una cursa o en altres competicions esportives per tal d’esvair dubtes sobre els possibles vencedors. Tot i que és un terme molt conegut, sembla que no es fa servir gaire als mitjans, ja que està poc documentat a la base de dades de l’Observatori. El Termcat ha normalitzat foto d’arribada (sintagma que l’Obneo no ha recollit cap vegada), en paral·lel al castellà foto de llegada i al francès photo d’arrivée. Encara que actualment es fan servir mitjans molt diversos per fer-les, com ara vídeos o panoràmiques, la tècnica bàsica consisteix en una fotografia especial en moviment dels corredors a l’hora de creuar la línia de meta, ja que en fer una foto fixa del moment de la meta els corredors podrien sortir-hi moguts. A partir dels dos contextos podem observar que ha sorgit un altre significat metafòric, per extensió, que fa referència al resultat d’un esdeveniment o competició que es preveu que serà molt disputat.

quallar v intr

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus	semàntic
Contextos	Mozart té una música accessible i a través dels mitjans de comunicació ha pogut connectar amb molta gent d’estatus cultural no gaire elevat, on ha quallat. [Diari de Barcelona, 5/12/1991]
	De passada, a les portes d’unes eleccions europees en què estan quallant missatges antiimmigració, es tracta de donar senyals de fermesa als electors susceptibles de rodolar pel pendent d’un populisme que qüestiona els fonaments de la ciutadania europea. [Ara, 27/03/2014]
Observacions	Quallar és, segons el diccionari normatiu, ‘coagular’, és a dir, produir o patir una coagulació. Certament, totes dues comparteixen etimologia, ja que provenen del llatí coagulare: una és la forma patrimonial i l’altra, el cultisme, de manera que són, doncs, mots al·lòtrops. Ara bé, a banda del sentit recollit pels diccionaris, també s’ha estès el significat i s’ha documentat com a sinònim de tenir efecte o tenir èxit. A més, obres com ara el Gran diccionari 62 de la llengua catalana, de López del Castillo, o el Diccionari d’ús dels verbs catalans, sí que recullen aquesta accepció.

climatitzador m

Primera documentació: 25/05/1993

Tipus	sufixació
Contextos	L’equipament de sèrie és molt complet: tancament centralitzat, climatitzador automàtic, entapissat de cuir, etc. [Nou Diari, 25/05/1993]
	Incorpora elements com un climatitzador que ajusta la temperatura de l’habitacle en funció de la quantitat d’ocupants. [Ara, 9/01/2016]
Observacions	Aquest neologisme està format a partir del verb climatitzar, verb que alhora prové de clima, i el sufix -dor, el qual és bastant versàtil i s’adjunta a verbs per formar noms de persona (caçador), instruments (obridor) o llocs (abeurador). Un climatitzador és, doncs, un aparell que regula la temperatura d’un lloc i hi fa circular l’aire, sigui calent o fred, per tal d’aconseguir unes condicions ambientals agradables i adaptades a les necessitats de les persones. Tot i que és un concepte general, més de la meitat de les ocurrències parlen de climatitzadors en cotxes, que sembla que és el context en què més es fa servir aquesta paraula.

neurociència f

Primera documentació: 23/11/1991

Tipus	composició culta
Contextos	El doctor Belmonte, premi Rei Jaume I el 1992, ha centrat les seves recerques en el camp de les neurociències i el sistema ocular. [Avui, 16/07/1995]
	L’abast de la investigació cerebral és enorme i Brain Initiative pot fàcilment derivar en una llista de bons desitjos per satisfer interessos amplis de la neurociència. [La Vanguardia, 19/02/2014]
Observacions	La neurociència, terme format per la forma prefixada neuro-, procedent del grec neũron ‘nervi’, i per ciència, és el conjunt de disciplines científiques que se centren en l’estudi del sistema nerviós. Tot i que tradicionalment s’ha associat aquesta disciplina a l’àmbit de la biologia, el cert és que la neurociència té molts lligams amb la medicina, la psicologia, la informàtica o la farmàcia. Cal dir, a més, que sovint es fa servir com a sinònim el terme neurobiologia, tot i que generalment en un àmbit restringit a la biologia. Aquest darrer terme, però, sí que està documentat en el Gran diccionari de la llengua catalana.