off the record locm

Primera documentació: 1/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Al cim del disbarat, les agències ―oficial i no tant― que abans havien escampat la declaració es van afanyar a afirmar que tot havia estat un off the record mal entès i, encara més enllà en la llepada, van “anul·lar” ―així com dic― tots els cables que n’havien fet referència. [Avui, 8/04/1999]
L’escriptora Suki Kim, nord-americana nascuda a Corea del Sud i autora d’una crònica sobre Corea del Nord –Sin ti no hay nosotros (Blackie Books)–, que també era present en el ja famós congrés de Brisbane, va dir, si bé que pel que sembla off the record, que els llibres escrits per homes blancs sobre el mateix tema que el seu ho havien tingut més fàcil. [La Vanguardia, 29/10/2016]
Observacions La locució anglesa off the record fa referència a una ‘informació que no pot ser revelada després de ser sabuda’ i, per tant, es considera ‘confidencial’ (Cercaterm). Com es pot veure en els contextos aportats, s’utilitza en l’àmbit periodístic tant per indicar que es tracta d’una font d’informació que no pot ser divulgada com per detallar que la informació no queda registrada. Tanmateix, aquesta expressió té l’origen en l’àmbit del dret estatunidenc en relació amb una acció que es fa de manera no oficial o bé de forma confidencial (Oxford English Dictionary). En anglès existeix una expressió antònima, on the record, que significa ‘oficialment, obertament’, però que no s’ha traspassat a la llengua catalana. D’acord amb aquesta font, totes dues locucions es van registrar per primera vegada en la llengua d’origen el 1920.

fintech m

Primera documentació: 24/04/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Mac Parish també destaca que Barcelona davant Madrid, és una gran capital bancària, té moltes possibilitats de convertir-se en una capital especialitzada en finançament alternatiu de les noves tecnologies, el que se’n diu fintech, perquè ha detectat que hi ha molt dinamisme en aquest sector i que el seu grup, present a tot Europa, aposta per Barcelona. [La Vanguardia, 24/04/2015]
La presència de la dona en càrrecs directius continua sent una assignatura pendent en sectors emergents com ara el fintech, on els llocs ocupats per dones és del 9%. [Avui, 8/03/2016]
Observacions Fintech és una paraula molt nova. En català no la documentem fins a l’any 2015, però és que en anglès, que és la llengua d’on prové, no es documenta tampoc abans del 2009. A partir de finance i technology, en anglès es va formar l’acrònim fintech per fer referència als serveis o empreses del sector financer que aprofiten les tecnologies més modernes per crear productes innovadors. Empreses com PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són els primers exemples d’uns nous serveis per a la transferència de diners, compra i venda de títols financers, inversions o préstecs que estan revolucionant la banca tradicional.

flop m

Primera documentació: 25/03/1996

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La velocitat de càlcul es mesura amb la unitat anomenada flop, que és el nombre d’operacions que poden fer per segon. [El Temps, 25/03/1996]
El criteri més utilitzat és la capacitat de càlcul, que es mesura en flops (de l’anglès floating point operations, operacions de coma flotant). [La Vanguardia, 17/07/2016]
Observacions Un flop és la unitat de mesura per a la velocitat a què duen a terme les operacions els superordinadors. El neologisme és en origen la siglació del sintagma anglès floating point operation per second ‘operacions de coma flotant per segon’, segons el Termcat; per tant, la s no correspon a la forma plural, sinó a una part del sintagma. Això no obstant, l’Oxford English Dictionary recull tant les formes flop com flops, i especifica que l’última fa referència concreta a la unitat per mesurar la velocitat de processament de dades, tot i que els dos usos se solapen.

Segons la quantitat de dades que pot processar per segon, de l’hiperònim flop se’n desprenen els hipònims megaflop, gigaflop, teraflop o petaflop, entre d’altres. Segons això, un megaflop equival a un milió d’operacions de coma flotant per segon; per la seva banda, un petaflop arriba als mil bilions d’operacions per segon (1015).

superordinador m

Primera documentació: 22/06/1994

Tipus prefixació
Contextos En uns altres àmbits, com en la indústria de l’automòbil o en la meteorologia, s’utilitzen més aviat els superordinadors, que solen realitzar tasques que requereixen més rapidesa i potència. [El Temps, 28/11/1994]
Teníem un paladí que ens hi va fer creure: Gari Kaspàrov, el geni dels escacs, que aquell any va disputar un matx a sis partides contra un superordinador muntat per IBM, amb el següent nom de guerra: Deep Blue. [La Vanguardia, 4/03/2017]
Observacions El neologisme superordinador, format per derivació mitjançant el prefix super-, fa referència a un tipus concret d’ordinador capaç de dur a terme operacions a velocitats molt superiors a les màquines comunes. Segons la velocitat a què un superordinador duu a terme les operacions, podem parlar de megaflops, gigaflops, teraflops o petaflops. El novembre de 2016, la llista dels superordinadors més ràpids del món l’encapçalava el Sunway TaihuLight, que es troba a la ciutat xinesa de Wuxi. Aquest superordinador pot assolir velocitats de càlculs de fins a 93 petaflops, una xifra encara no superada.

L’aparició del primer superordinador se situa a la dècada dels anys 60 (tot i que l’Oxford English Dictionary en recull una primera referència l’any 1949). Es considera que Atlas va ser el primer superordinador de la història, desenvolupat a la Universitat de Manchester el 1962. Aleshores, aquesta mena de tecnologia s’utilitzava per a càlculs climatològics i investigacions aerodinàmiques. Els últims anys són habituals simulacions a nivell molecular per observar, entre d’altres, plegaments proteics i com això pot afectar malalties com l’alzhèimer.

wearable madj

wearablePrimera documentació: 29/12/2013

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Els anomenats wearables, des dels rellotges connectats fins les ulleres de Google, han fet les primeres passes, però encara els queda molt camí per introduir-se de debò en la nostra vida quotidiana. [Ara, 29/12/2013]
La millor proposta que va rebre TVE va arribar de Zerintia Technologies, una empresa espanyola especialitzada en tecnologies wearable (dispositius que es porten a la roba). [El Periódico, 11/07/2016]
Observacions La paraula wearable és un manlleu de l’anglès construït a partir del verb to wear ‘portar’ i el sufix -able ‘susceptible de’. Els wearables són aquells dispositius electrònics portàtils dissenyats per actuar amb l’usuari que els porta i que solen estar situats sobre o sota la roba. Aquesta tecnologia integrada en la indumentària interactua de forma contínua amb l’usuari i amb altres dispositius amb la finalitat de dur a terme alguna funció específica. Els productes wearables més importants són els rellotges intel·ligents, les polseres d’activitat i les ulleres intel·ligents.

La tecnologia wearable es va començar a gestar a finals de la dècada dels 70, quan l’enginyer Steve Mann va crear el primer aparell electrònic capaç de ser programat per un usuari per realitzar accions complexes. No ha estat fins al 2010 quan aquesta tendència ha evolucionat d’una manera imparable i ha revolucionat el mercat tecnològic actual.

Segons el Termcat, en català es pot recórrer a altres formes amb valor d’adjectiu que es consideren adequades per traduir wearable, tot i que tenen significats diferents i es fan servir en contextos diferents: per al dispositiu, podem fer servir portable o vestible, i per a la peça d’indumentària o un complement com unes ulleres, un rellotge o un braçalet, els adjectius equivalents serien connectat -ada, tecnològic -a, digital i intel·ligent.