paraguaià m

Primera documentació: 21/02/2010

Tipus	semàntic
Contextos	Un altre producte que està creixent molt de Lleida a Mercabarna és el dels paraguaians (préssec pla). [Segre, 21/02/2010]
	Les principals plantacions perjudicades han sigut els fruiters de pinyol del Segrià i la Noguera, que ja estan al 100 % florits, com el presseguer, la nectarina o el paraguaià. [Ara, 23/03/2018]
Observacions	El paraguaià és una varietat de préssec que es caracteritza perquè té una forma aplanada en comptes d’arrodonida, que també rep el nom de préssec pla, que és el sintagma sinònim per al Termcat. Aquest tipus de préssec té la carn de color blanc en comptes de groc i la pell no té borrissol, com també és el cas de les nectarines, que són una altra varietat de préssecs. L’origen de la denominació paraguaià, com el gentilici de Paraguai, és desconeguda i no està relacionada amb l’origen d’aquesta fruita, que prové originàriament de la Xina. Curiosament, tant a Paraguai com a la resta de territori d’Amèrica Llatina es fa servir la forma durazno ‘préssec’ i no paraguaià per designar aquest fruit.

kale m i adj

Primera documentació: 14/02/2016

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Un dels superaliments de moda és la col kale, una varietat de col que prové dels Estats Units, concretament de Califòrnia. [Ara, 14/02/2016]
	Un grapadet d’espinacs o de kale, trencat a mà en trossos petits. [Cuina, 23/04/2018]
Observacions	El kale o la col kale és un substantiu mallevat de l’anglès (kale) que fa referència a la col verda arrissada. Quan el mot kale acompanya el substantiu col (col kale), el compost manté el gènere femení propi de la paraula col. No obstant això, quan apareix sol adopta el gènere masculí. El kale és una verdura de la família de les brassicàcies (Brassica oleracea) pròpia del nord d’Europa, on abunda per la seva resistència al fred. En els darrers anys, la seva popularitat ha crescut molt i s’ha donat a conèixer com a superaliment, atesa la seva gran aportació nutricional. Aquest fenomen de fer servir veus noves (kale o col kale) per a conceptes que ja tenen una denominació en una llengua (col verda) és força habitual per una qüestió de modes i, potser també, d’esnobisme, no només per posar en primera plana conceptes que no han gaudit de cap popularitat, sinó també com a estratègia de màrqueting per reinventar-los aparentment i presentar-los com una novetat. En l’àmbit gastronòmic trobem altres exemples, com ara topping ‘cobertura’ o muffin ‘magdalena’.

quico m

Primera documentació: 14/12/2014

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Aquest any hem creat tres torrons nous: el torró de quico, que és un torró salat, després n’hem creat un de formatge, de formatge de la Seu, que és molt espectacular i també és saladet, i després hem fet el torró de gintònic. [La Tarda (La Xarxa), 14/12/2014]
	Albert Sastregener, del restaurant Bo.Tic (Corçà, Girona) ha preparat una terrina de foie amb quicos i confitura de tomàquet amb gengibre. [Ara, 19/12/2017]
Observacions	El gra del blat de moro torrat i salat en castellà s’anomena kiko, i és d’on hem manllevat aquest substantiu. Curiosament, aquesta paraula no va entrar al diccionari de la Real Academia Española fins al 1992, amb la grafia quico, tot i que a l’edició de 2001 es va canviar per la de kiko, que és l’única grafia que ara reconeix la RAE. Segons una consulta feta a l’Academia al novembre de 2019, el nom kiko prové de la marca registrada Kikos, de l’empresa valenciana Productos Churruca SA, per la qual cosa, en castellà, es tractaria d’un neologisme semàntic, en resemantitzar un nom propi en un nom comú, a més de regularitzar la morfologia i fer el substantiu en singular traient la –s final. La sanció de la grafia en castellà amb dues k es deu al fet que és la més freqüent en l’ús. En canvi, en català, l’ús ha adaptat la grafia a una representació de les oclusives velars sordes regular, amb qu- i -c-, ja que la grafia k es reserva per a manlleus procedents de llengües no romàniques, segons l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans publicada el 2017 (apartat 2.7.4.d).

halal adj

Primera documentació: 5/11/2002

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	L’estudi distingeix entre els comerços ètnics, que busquen el client de proximitat com els veïns del barri (locutoris, botigues de queviures, perruqueries o carnisseries halal), i els que busquen clients de fora, com les botigues de souvenirs de la Rambla o les tendes d’electrònica de la ronda de Sant Pere i la ronda de Sant Antoni. [Avui, 1/11/2006]
	El TJUE ha conclòs que el menjar halal no compleix amb els requisits d’alt nivell de protecció del benestar animal que exigeix l’etiquetatge ecològic, segons la normativa de la UE. [Ara, 26/02/2019]
Observacions	La paraula halal, manllevada de l’àrab حلال ‘permès, lícit’, té dos significats força estables: d’una banda, designa la carn que prové d’un animal sacrificat segons els rituals prescrits per la xaria, és a dir, la llei fonamentada en l’Alcorà que regula els aspectes quotidians de la religió islàmica, i que, per tant, qualsevol musulmà pot consumir. De l’altra, halal pot fer referència a l’establiment en el qual es ven aquest tipus de carn, tal com s’observa en el primer context. [Nota: A les esmenes introduïdes en la versió en línia de maig de 2020 el DIEC2 inclou l’adjectiu halal, amb la definició ‘obtingut o preparat d’acord amb els preceptes islàmics’.]

mongeta del ganxet f

Primera documentació: 16/11/2007

Tipus	sintagmació
Contextos	Segons comenta, el gran handicap de la mongeta del ganxet és que no n’hi ha grans extensions, sinó que la seva presència als camps sempre s’ha vinculat a un conreu familiar de petit format. [Avui, 6/05/2009]
	La mongeta del ganxet ens aporta fibra i energia de llarga durada i, a diferència d’altres llegums secs, no cal deixar-les en remull hores abans. [Ara, 22/03/2019]
Observacions	La mongeta del ganxet (Phaseolus vulgaris L.) és una varietat de mongeta seca d’una varietat de llavor blanca de forma arronyonada i lleugerament aplanada. Actualment, es conrea en una zona molt concreta de Catalunya, la que comprèn les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i Occidental, i una petita part de la Selva, el Bages i Osona. A partir de l’estudi genètic d’aquest fruit, se n’ha pogut reconstruir la història i s’ha descobert que va ser importada del continent americà. Segons diversos autors, va arribar a casa nostra degut a l’intens comerç dels ports del litoral català amb les Antilles durant els segles xviii i xix. A partir de la dècada dels anys 60, es va incrementar el cultiu d’aquest tipus de mongeta gràcies a l’impuls de l’administració local després de ser reconeguda com a Denominació d’Origen Protegida per la seva qualitat i peculiaritat. La primera referència escrita d’aquest llegum data de l’any 1881. En aquesta cita literària aquesta paraula apareix sota el nom de filaire (sinònim antic de ganxet), que és el nom amb el qual encara es coneix als municipis de Lliçà d’Amunt i Lliçà d’Avall. Com a curiositat, a Caldes d’Estrac durant el mes de novembre se celebren les Jornades Gastronòmiques de la Mongeta del Ganxet, en què diversos restauradors presenten plats elaborats amb aquest producte.