ocra f

ocraPrimera documentació: 18/02/2002

Tipus
manlleu de l’igbo
Contextos
Iuca, ocra, vitacola, plàtans mascles (atenció, incomestibles crus), guaiabes i desenes d’hortalisses i fruites més, d’orígens tan dispars com Tailàndia, el Senegal i el Perú, s’han fet lloc a les botigues de comestibles i a les grans superfícies. [El Periódico, 18/02/2002]
Deixem Chris Offutt passejant, diu, pel seu terreny de cinc hectàrees, on també hi ha el seu hort, “sis metres per vint on conreem tomàquets, cebes, alls, patates, pebrots, carabasses, ocra, naps, raves, mongetes, pastanagues i moltes espècies”. [LaVanguardia, 9/06/2020]
Observacions
Ocra és una paraula procedent de l’igbo, que és, juntament amb el haussa i el ioruba, una de les tres llengües de major difusió a Nigèria (més concretament de la regió històrica de Biafra, al sud-est). L’ocra és una planta de la família de les malvàcies (Abelmoschus esculentus) originària d’Etiòpia, molt resistent a la secada, que es conrea en climes tropicals o temperats càlids. Té el fruit en càpsules i es menja sencer, i és característica per la seva secció pentagonal. Té un gust suau que recorda el de les carxofes o el de les mongetes tendres i se’n preparen plats de molts diferents tipus, sopes i salses. Es considera un aliment altament nutritiu perquè és rica en proteïnes, fibra, vitamines A, C, K, tiamina i B6, calci, magnesi i manganès.

massa mare f

massa marePrimera documentació: 11/12/2005

Tipus composició
Contextos A cada nova massa de panettone que es prepara s’hi afegeix un trosset de la massa mare, que és “el cor de l’empresa” i el que fa que el producte sempre tingui la mateixa qualitat final. [El Periódico, 11/12/2005]
L’any 1993 el govern francès va aprovar la llei francesa del pa, que estableix que una baguet estrictament francesa ha d’estar composta per només cinc ingredients: aigua, farina de blat, llevat, massa mare i sal. [Ara, 21/05/2021]
Observacions La massa mare és la ‘part de pasta que els flequers separen d’una fornada perquè serveixi de llevat per a una altra fornada’, tal com la defineix el Termcat, que alhora recull aquest compost juntament amb altres sinònims: pasta mare, cap de feina, creixent o rent (aquestes dues últimes només emprades en algunes zones). De fet, massa mare, que no figura als diccionaris però sí que el DIEC2 incorpora l’adjectiu mare amb el sentit de ‘causa, origen, d’alguna cosa’, és un compost que es va crear arran de l’auge que té l’elaboració de pa artesanal no només en establiments comercials sinó també en l’àmbit domèstic, cosa que no passava fa uns anys.

La història de la massa mare va acompanyada de la producció de pa i la manera d’elaborar-lo i està lligada a les diferents cultures, religions i tradicions de cada civilització al llarg del temps. La primera producció de massa mare es testimonia en el segon mil·lenni aC, quan els egipcis van descobrir que, barrejant farina i aigua, el volum de la massa augmentava.

kimchi m

kimchiPrimera documentació: 1/08/2016

Tipus manlleu del coreà
Contextos Un dels plats destacats és el trinxat d’estiu amb maionesa de kimchi i tomàquet al forn, de la xef Chloé Pindado. [Ara, 7/06/2017]
Tots els discos són fets per ells –menys la Blind Date, de la famosa marca Moving Mountains, que porta cogombres, salsa secreta, cheddar vegà, ceba caramel·litzada, enciam, rèplica modèlica d’una cheeseburger– i el mateix passa amb el kimchi i els formatges. [Time Out Barcelona, 26/05/2021]
Observacions El kimchi és el nom amb què es coneix un tipus de col xinesa fermentada, així com el plat que s’elabora a partir d’aquesta col, pebrot vermell molt, alls i cebes tendres, i és un menjar típic de la gastronomia coreana. Tant a Corea del Nord com a Corea del Sud el ritual d’elaboració d’aquest aliment té molta importància cultural. En els darrers anys, la popularitat del kimchi ha augmentat fora de les fronteres coreanes, ja que aporta beneficis sobre la salut humana: conté nivells elevats de vitamines, minerals, fibra alimentària i altres fitoquímics, per la qual cosa té efectes anticancerígens i antioxidants, així com la capacitat de disminuir el colesterol i l’obesitat.

En català, la forma kimchi ens ha arribat directament del coreà, però aquesta llengua la va manllevar, per transmissió oral, del xinès 咸菜 ‘verdures salades’.

macronutrient m

macronutrientPrimera documentació: 1/12/2009

Tipus prefixació
Contextos I les proporcions ideals de cadascun d’aquests macronutrients són d’un 15 % de proteïnes, un 55-60 % d’hidrats de carboni i un 20-30 % de lípids. [DiR Emotions, 1/12/2009]
La llet materna és una substància biològica viva molt més complexa que la suma dels seus components nutricionals. No només conté macronutrients i micronutrients, sinó també cèl·lules vives, factors de creixement i substàncies immunoprotectores que promouen el desenvolupament òptim del bebè i el protegeixen del desenvolupament de múltiples malalties. [Ara, 31/10/2020]
Observacions Els aliments que ingerim contenen nutrients de dos tipus: macronutrients i micronutrients. Els prefixos que encapçalen aquests dos termes ens donen la clau per descobrir la característica que els distingeix: macro- significa ‘gran’ (del grec makrós) i el cos necessita macronutrients en grans quantitats; micro- significa ‘petit’ (del grec mikrós) i el cos necessita micronutrients en poca quantitat.

Hi ha tres tipus de macronutrients: proteïnes, glúcids (o hidrats de carboni) i greixos. Són les substàncies que subministren les calories a l’organisme i li proporcionen l’energia necessària per al dia a dia.

paleodieta f

paleodietaPrimera documentació: 6/03/2010

Tipus composició híbrida
Contextos El que no és tan freqüent és viatjar culinàriament en el temps fins al paleolític. Això és el que fan els seguidors de la paleodieta, un moviment mundial també conegut com a dieta dels cavernícoles o fitness de l’evolució, que està fent arrels a Nova York. [El Periódico, 6/03/2010]
Ho feien com a homenatge a l’apel·latiu del seu pare, conegut com El Lechuga per la seva exhaustiva dieta, però també perquè el mateix Marcos ha portat a un altre nivell la seva passió per l’alimentació i la vida saludable, exhibint sovint a les xarxes socials dejunis de fins a 24 hores o la seva passió per la paleodieta, un pla d’alimentació inspirat en dietes humanes prehistòriques. [Avui, 7/05/2021]
Observacions La paleodieta és un ‘règim alimentari basat en la dieta atribuïda als humans del paleolític, consistent sobretot en el consum de carn, peix, verdura, fruita i arrels’ (Termcat). El raonament darrere d’aquesta proposta dietètica és que l’arribada de l’agricultura va canviar la dieta de l’home de manera dràstica i cap a pitjor, i per tant caldria tornar al model que tenien els avantpassats, que no incloïa en cap cas els productes lactis, els cereals, els llegums, la sal, el sucre refinat i els aliments ultraprocessats. Tot i que hi ha molts defensors d’aquesta opció dietètica, la base científica en la qual es basa es considera controvertida, ja que no hi ha proves clares sobre els beneficis de salut que aportaria.

La formació d’aquesta paraula és interessant des del punt de vista morfològic, ja que paleo- ja no ve de la forma prefixada grega, sinó de l’escurçament de paleolític, que alhora està format per paleo- ‘vell, antic’ + -lític ‘pedra’. Per tant, tal com passa amb eco- i gastro- (a gastrobar), els parlants han atorgat un significat nou a aquest formant.