precuinat m

Primera documentació: 24/06/1992

Tipus	conversió
Contextos	L’activitat principal del magatzem és comercialitzar productes d’alimentació congelats, a l’engròs. Marisc, peix, verdures, precuinats i gelats són alguns d’aquests productes. [El Punt Diari, 23/05/1995]
	Buscava alguna cosa més personal, deixar els precuinats, i amb aquest restaurant ho estic aconseguint. [Ara, 9/06/2019]
Observacions	Al diccionari normatiu es documenta l’adjectiu precuinat -ada, format a partir del prefix pre-, definit com ‘que es ven ja mig cuinat o preparat de manera que la seva elaboració és més ràpida’. A la premsa, però, hem recollit el substantiu masculí per fer referència a aquest tipus de menjar. Avui dia hi ha molts establiments comercials que comercialitzen aquest tipus de producte, sobretot congelats i arrebossats, perquè és tan pràctic que, en la majoria de casos, només cal posar-lo al microones, esperar uns minuts que s’escalfi i servir.

xili m

Primera documentació: 21/08/2003

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Demana dos dies de preparació i conté fins a quatre varietats de xili, sèsam, canyella, ceba, pollastre, xocolata, mantega, clau, avellanes, ceba, i anís, entre molts altres ingredients. [Avui, 21/08/2003]
	I assegura que el mamífer té bon gust de qualsevol forma que el preparis, saltejat amb xili i alfàbrega o fregit amb all i pebre blanc. [Ara, 24/01/2021]
Observacions	Segons el GDLC, el xili és una varietat de la pebrotera, oriünda de l’Amèrica Central i de Mèxic, i també rep aquest nom el fruit d’aquesta planta, semblant al bitxo i intensament picant, i la salsa picant que se’n fa, molt utilitzada en la cuina mexicana. En castellà, llengua d’on ens ha arribat aquesta paraula, chili és el nom del fruit (també ají, guindilla i altres) i la salsa, però la planta es diu chile, segons el DLE. Semblaria que l’origen d’aquests mots hauria d’estar relacionat amb el topònim Xile, però els diccionaris etimològics afirmen que no: xili ve del nàhuatl per designar el fruit i per a Xile no hi ha consens: podria venir de la paraula aimara chili, que significa ‘confins’ o del quítxua chili que vol dir ‘fred’.

ocra f

Primera documentació: 18/02/2002

Tipus	manlleu de l’igbo
Contextos	Iuca, ocra, vitacola, plàtans mascles (atenció, incomestibles crus), guaiabes i desenes d’hortalisses i fruites més, d’orígens tan dispars com Tailàndia, el Senegal i el Perú, s’han fet lloc a les botigues de comestibles i a les grans superfícies. [El Periódico, 18/02/2002]
	Deixem Chris Offutt passejant, diu, pel seu terreny de cinc hectàrees, on també hi ha el seu hort, “sis metres per vint on conreem tomàquets, cebes, alls, patates, pebrots, carabasses, ocra, naps, raves, mongetes, pastanagues i moltes espècies”. [LaVanguardia, 9/06/2020]
Observacions	Ocra és una paraula procedent de l’igbo, que és, juntament amb el haussa i el ioruba, una de les tres llengües de major difusió a Nigèria (més concretament de la regió històrica de Biafra, al sud-est). L’ocra és una planta de la família de les malvàcies (Abelmoschus esculentus) originària d’Etiòpia, molt resistent a la secada, que es conrea en climes tropicals o temperats càlids. Té el fruit en càpsules i es menja sencer, i és característica per la seva secció pentagonal. Té un gust suau que recorda el de les carxofes o el de les mongetes tendres i se’n preparen plats de molts diferents tipus, sopes i salses. Es considera un aliment altament nutritiu perquè és rica en proteïnes, fibra, vitamines A, C, K, tiamina i B6, calci, magnesi i manganès.

massa mare f

Primera documentació: 11/12/2005

Tipus	composició
Contextos	A cada nova massa de panettone que es prepara s’hi afegeix un trosset de la massa mare, que és “el cor de l’empresa” i el que fa que el producte sempre tingui la mateixa qualitat final. [El Periódico, 11/12/2005]
	L’any 1993 el govern francès va aprovar la llei francesa del pa, que estableix que una baguet estrictament francesa ha d’estar composta per només cinc ingredients: aigua, farina de blat, llevat, massa mare i sal. [Ara, 21/05/2021]
Observacions	La massa mare és la ‘part de pasta que els flequers separen d’una fornada perquè serveixi de llevat per a una altra fornada’, tal com la defineix el Termcat, que alhora recull aquest compost juntament amb altres sinònims: pasta mare, cap de feina, creixent o rent (aquestes dues últimes només emprades en algunes zones). De fet, massa mare, que no figura als diccionaris però sí que el DIEC2 incorpora l’adjectiu mare amb el sentit de ‘causa, origen, d’alguna cosa’, és un compost que es va crear arran de l’auge que té l’elaboració de pa artesanal no només en establiments comercials sinó també en l’àmbit domèstic, cosa que no passava fa uns anys. La història de la massa mare va acompanyada de la producció de pa i la manera d’elaborar-lo i està lligada a les diferents cultures, religions i tradicions de cada civilització al llarg del temps. La primera producció de massa mare es testimonia en el segon mil·lenni aC, quan els egipcis van descobrir que, barrejant farina i aigua, el volum de la massa augmentava.

kimchi m

Primera documentació: 1/08/2016

Tipus	manlleu del coreà
Contextos	Un dels plats destacats és el trinxat d’estiu amb maionesa de kimchi i tomàquet al forn, de la xef Chloé Pindado. [Ara, 7/06/2017]
	Tots els discos són fets per ells –menys la Blind Date, de la famosa marca Moving Mountains, que porta cogombres, salsa secreta, cheddar vegà, ceba caramel·litzada, enciam, rèplica modèlica d’una cheeseburger– i el mateix passa amb el kimchi i els formatges. [Time Out Barcelona, 26/05/2021]
Observacions	El kimchi és el nom amb què es coneix un tipus de col xinesa fermentada, així com el plat que s’elabora a partir d’aquesta col, pebrot vermell molt, alls i cebes tendres, i és un menjar típic de la gastronomia coreana. Tant a Corea del Nord com a Corea del Sud el ritual d’elaboració d’aquest aliment té molta importància cultural. En els darrers anys, la popularitat del kimchi ha augmentat fora de les fronteres coreanes, ja que aporta beneficis sobre la salut humana: conté nivells elevats de vitamines, minerals, fibra alimentària i altres fitoquímics, per la qual cosa té efectes anticancerígens i antioxidants, així com la capacitat de disminuir el colesterol i l’obesitat. En català, la forma kimchi ens ha arribat directament del coreà, però aquesta llengua la va manllevar, per transmissió oral, del xinès 咸菜 ‘verdures salades’.