Primera documentació: 18/02/2002
Tipus |
manlleu de l’igbo
|
Contextos |
Iuca, ocra, vitacola, plàtans mascles (atenció, incomestibles crus), guaiabes i desenes d’hortalisses i fruites més, d’orígens tan dispars com Tailàndia, el Senegal i el Perú, s’han fet lloc a les botigues de comestibles i a les grans superfícies. [El Periódico, 18/02/2002]
|
Deixem Chris Offutt passejant, diu, pel seu terreny de cinc hectàrees, on també hi ha el seu hort, “sis metres per vint on conreem tomàquets, cebes, alls, patates, pebrots, carabasses, ocra, naps, raves, mongetes, pastanagues i moltes espècies”. [LaVanguardia, 9/06/2020]
|
|
Observacions |
Ocra és una paraula procedent de l’igbo, que és, juntament amb el haussa i el ioruba, una de les tres llengües de major difusió a Nigèria (més concretament de la regió històrica de Biafra, al sud-est). L’ocra és una planta de la família de les malvàcies (Abelmoschus esculentus) originària d’Etiòpia, molt resistent a la secada, que es conrea en climes tropicals o temperats càlids. Té el fruit en càpsules i es menja sencer, i és característica per la seva secció pentagonal. Té un gust suau que recorda el de les carxofes o el de les mongetes tendres i se’n preparen plats de molts diferents tipus, sopes i salses. Es considera un aliment altament nutritiu perquè és rica en proteïnes, fibra, vitamines A, C, K, tiamina i B6, calci, magnesi i manganès.
|