bookishness f

Primera documentació: 25/07/2001

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els fake books de Burciaga són una manifestació més de bookishness o addicció als llibres, un nínxol de mercat i una subcultura que la professora associada d’Anglès i Literatura Comparada de la Universitat Estatal de San Diego Jessica Pressman descriu en un llibre publicat a l’abril. [El País, 25/07/2021]
	Entre ells, Pron esmenta l’apologia de la lectura veloç, d’acord amb oferir volums curts pel creixent analfabetisme funcional, o la bookishness, tendència consistent a apostar per la lectura no per afició, sinó per postureig. [El País, 29/07/2022]
Observacions	El manlleu de l’anglès bookishness és un substantiu que designa una aproximació a la literatura en plena era digital. En un context d’exhibició a les xarxes socials en què es mostren prestatgeries amb llibres falsos, però també coixins amb cobertes de llibres famosos, etc., la bookishness és una mena d’identitat i una estratègia estètica que inclou des de la decoració fins a l’escriptura experimental, i esdevé una perspectiva fetitxista de la lectura. Tal com es mostra al primer context, influencers com la francesa Maddy Burciaga, amb més de 2,4 milions de seguidors, va publicitar unes capses que imitaven llibres de luxe per 19,99 euros (dues unitats), amb la particularitat que més enllà de decorar l’habitació no serveixen per a res, perquè no tenen pàgines. Així s’ofereix una versió de persona que té llibres (perquè continuen sent un valor positiu) però sense necessitat de comprar-los realment i, per descomptat, sense llegir-los. Per combatre aquesta afició aparent als llibres, les xarxes també s’usen per promoure la lectura real entre els més joves, a través d’estratègies dissenyades per algunes editorials i a través de booktubers.

ISSN: 2938-5059

dramatis personae m o f

Primera documentació: 10/01/2003

Tipus	llatinisme
Contextos	Afegim-hi un parell de militars, un capellà i una cosina germana i completarem un dramatis personae esquemàtic i funcional. [El Periódico, 10/01/2003]
	Ni Díaz, ni Sánchez, ni Rajoy, ni Cifuentes, ni Iglesias, per esmentar la resta de dramatis personae de la comèdia política espanyola. [Ara, 18/05/2017]
	Tot i que a la dramatis personae compta amb dos personatges, aquesta obra de Samuel Beckett és un monòleg, ja que la Winnie parla i en Willie escolta. [Time Out Barcelona, 1/11/2021]
Observacions	El llatinisme dramatis personae (lit. ‘personatges del drama’) està compost de les formes dramatis, genitiu de drama ‘drama’, i personae, plural de persona ‘màscara (d’actor)’. És, doncs, la llista dels personatges que apareixen en una obra de teatre. Fora de l’àmbit teatral, en algunes novel·les en què hi ha un nombre considerable de personatges se sol afegir, al principi o al final, un dramatis personae, com una ajuda per al lector. Per posar algun exemple en literatura, en català se’n pot trobar a l’obra de Jaume Cabré Jo confesso (2011), en què apareixen més d’un centenar de personatges, o més recentment en la novel·la Tots els mecanismes (2022) de Melcior Comes. Per extensió, dramatis personae també pot fer referència a les persones que intervenen en un fet determinat, sovint amb un to irònic, tal com s’observa en el segon context. Cal assenyalar que, quant al gènere, s’observa certa vacil·lació.

ISSN: 2938-5059

rom com / rom-com f

Primera documentació: 21/03/2015

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	L’escriptor anglès ja va demostrar les seves aptituds per a la rom-com novel·lística en l’audaç i amena Siempre el mismo día, i ha tornat a fer-ho a Nosaltres, la seva quarta obra. [El Periódico, 23/07/2019]
	Rose Matafeo és una de les estrelles emergents de la comèdia i una de les encarregades de tornar l’interès al gènere de la rom com amb la seva sèrie Starstruck, que s’emet a HBOMax, sobre una taquillera de cinema que s’enrotlla amb un actor famós. [La Vanguardia, 9/04/2022]
Observacions	Aquest manlleu és una abreviació de l’anglès romantic comedy ‘comèdia romàntica’. D’acord amb l’Oxford English Dictionary, aquest subgènere audiovisual fa referència a pel·lícules d’humor l’argument de les quals gira entorn del romanç, sovint idealitzat. La comèdia romàntica va sorgir de l’screwball comedy (traduït al català com comèdia sofisticada, comèdia boja o cinema de parelles), un subgènere nascut als Estats Units durant la Gran Depressió dels anys 30. Aquest tipus de pel·lícules abordaven l’estat d’ànim de l’època a través dels personatges que, al final, superaven tots els obstacles. En són un exemple pel·lícules com Va succeir una nit (It Happened One Night, dirigida per Frank Capra el 1934) o Quina fera de nena! (Bringing Up Baby, de Howard Hawks, de 1938). A Espanya, aquest subgènere no va arribar fins als anys 50 —època en què el règim franquista va obrir les portes a la influència estatunidenca— amb pel·lícules com Viaje de novios (León Klimovsky, 1956) o El día de los enamorados (Fernando Palacios, 1959). Actualment, entrarien dins d’aquest subgènere pel·lícules internacionals com El diari de Bridget Jones (Bridget Jones’s Diary, dirigida per Sharon Maguire el 2001) o You Do You [‘Sigues tu mateixa’], de Ceman Alpan, de 2023, i espanyoles com Perdona si te llamo amor (Joaquín Llamas, 2014) o A través del mar (Marçal Forés, 2023). Cal observar que la gran majoria de les ocurrències recollides per l’Observatori provenen d’articles en què es parla d’aquest terme com a subgènere cinematogràfic. Només la primera, recollida l’any 2015, esmenta la presència del subgènere en novel·les.

ISSN: 2938-5059

postfaci m

Primera documentació: 12/06/1997

Tipus	acronímia
Contextos	Cap sumari, cap text preliminar, cap postfaci no orienten el lector. [Avui, 12/06/1997]
	Aquests apunts de viatge, oportunament traduïts per Joan Ferrarons i Club Editor, són un exemple de la filosofia de l’ocasió que Anders va practicar, com diu Stefania Fantauzzi al postfaci, per poder ampliar i dramatitzar els seus objectes de reflexió. [Sàpiens, 1/04/2023]
Observacions	En una obra, com per exemple una novel·la, el postfaci és al final, quan ja s’ha acabat la història, i no s’ha de confondre amb l’epíleg, que sí que és un capítol de l’obra, encara que el que s’hi sol tractar és el que va passar als personatges poc o molt temps després, o s’hi pot deixar un cliffhanger del llibre següent, per generar interès en el lector. El postfaci, en canvi, no forma part de l’obra i, igual que el prefaci, no necessàriament està escrit per l’autor o l’autora de l’obra.

ISSN: 2938-5059

replicant m i f

Primera documentació: 24/11/1993

Tipus	sufixació
Contextos	Al Los Angeles del futur, un home rep la missió d’eliminar quatre replicants androides que s’han infiltrat entre la població. [Avui, 15/04/1994]
	Com al final de Blade Runner, el futbolista s’apaga igual que el replicant, i pensa que tot el que ha viscut es perdrà com si fossin llàgrimes enmig de la pluja. “És el moment de morir”, pronunciava devastat el personatge interpretat per Rutger Hauer a l’adonar-se que l’eternitat era impossible. No calia lluitar més. [Ara, 9/11/2022]
Observacions	Tant en cinematografia com en literatura de ciència-ficció és habitual l’aparició de robots que reprodueixen l’aspecte i el comportament de l’ésser humà, si bé són productes de l’enginyeria genètica. Aquests éssers robòtics s’anomenen replicants gràcies a la pel·lícula Blade Runner (Ridley Scott, 1982), en la qual es va encunyar aquest nom i que amb el pas dels anys s’ha normalitzat. N’és exemple d’això el fet que el Gran diccionari de la llengua catalana ja el recull. Cal tenir en compte, tanmateix, que l’origen del concepte és anterior, ja que en la distopia de la novel·la Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick, publicada el 1968, que va inspirar Blade Runner, ja hi apareixien éssers idèntics als éssers humans adults, però amb una força, intel·ligència i agilitat superiors, si bé els anomenaven simplement, androides.