pinya colada f

Primera documentació: 9/08/2016

Tipus sintagmació
Contextos El coco loco bàsicament és una pinya colada per menjar. [País km0 (La Xarxa), 9/08/2016]
Al Mextizo aprendràs a fer un cebiche de peix de llotja amb llagostins i mango, sopes de tinga amb pollastre i crema fresca i unes postres de pinya colada. [Time Out Barcelona, 4/05/2017]
Observacions La pinya colada (‘presa, quallada’) és un còctel dolç que es prepara amb rom blanc, crema o llet de coco i suc de pinya, i se serveix amb glaçons o gel picat. L’origen d’aquesta beguda es troba a Puerto Rico, on el 1954 un cambrer de l’hotel Hilton Caribe la va preparar al bar de la platja fent servir una crema de coco que acabava de sortir al mercat. La invenció se la disputa amb un altre cambrer que treballava al restaurant Barrachina i que diu que la va crear el 1963.

Sigui quin sigui l’origen específic de la beguda, el 1978 Puerto Rico la va convertir en la beguda nacional del país. I, un any després, la popularitat de la pinya colada es va estendre a tot el món, gràcies principalment a la cançó “Escape (The Piña Colada Song)” de Rupert Holmes, que va sortir el 1979 i es va convertir en un èxit internacional.

Anuncis

arròs negre m

Primera documentació: 2/11/2006

Tipus sintagmació
Contextos Del risotto amb bolets a l’arròs negre amb sèpia, passant per la sopa de llenties i ordi, l’arròs amb llet de soja gratinat, el cuscús amb marisc, la paella de fruites o les delícies de tofu i blat de moro, els lectors aprendran a fer meravelles amb els cereals. [El Periódico, 2/11/2006]
Entre la desena de receptes que s’hi proposen, destaquen algunes preparacions clàssiques com l’arròs negre o la paella de verdures, i algunes d’innovadores, com la de foie amb arròs bomba del Delta o la de vieires amb caviar a l’aroma de kaffir. [Ara, 19/07/2017]
Observacions L’arròs és el segon cereal més produït a tot el món, després del blat, cosa que el converteix en un dels aliments bàsics en moltes cultures culinàries. Concretament, l’arròs negre és un plat que es menja en diverses zones del Mediterrani, especialment a les costes catalana i valenciana, on se sol servir acompanyat d’allioli, però també a Itàlia (on es coneix amb el nom de riso nero). El color negre que caracteritza aquest plat es deu a la incorporació de la tinta de la sípia (o d’algun altre cefalòpode, com el calamar), que s’afegeix al fumet. A Palafrugell (Baix Empordà), però, el color de l’arròs negre s’aconsegueix amb el sofregit de la ceba, que se sotmet a una cocció molt lenta i llarga, fins que s’arriba a reduir quasi fins al 90 %.

petar-ho loc

Primera documentació: 17/03/2013

Tipus sintagmació
Contextos La portada desesperada de La Gaceta demostra que aquests dies El Mundo ho està petant a Madrid. [El Periódico, 17/03/2013]
I, fins i tot, consultar l’amic gamer de confiança i atendre el que ens diu: que aquesta creació de Patrice Désilets i Jade Raymond és extremadament popular i gairebé cada any hi ha un nou joc que ho peta. [Ara, 25/12/2016]
Observacions Segons l’ésAdir, petar-ho és una locució col·loquial que equival a ‘tenir èxit’ o ‘triomfar’, que no es recull al DIEC2 ni al GDLC. Tot i així, podríem dir que és una mena de canvi de significat de la primera accepció del verb petar que recull el diccionari normatiu, en la mesura que equivaldria a ‘esclatar d’èxit’ o ‘rompre els esquemes esperats’.

Actualment és una expressió col·loquial, típica dels joves —i no tan joves— que, fins i tot, ha passat al llenguatge periodístic, com demostren alguns articles de diversos diaris. Es tracta d’una construcció formada pel verb petar i el pronom feble ho, amb funció de complement directe, que fa referència a un element abstracte i general.

barri xino m

Primera documentació: 3/05/1993

Tipus sintagmació
Contextos El govern estatal va aprovar en el darrer consell de ministres el conveni per a la rehabilitació del sector del Pou Rodó, l’antic barri xino de Girona. [La Vanguardia, 20/10/2006]
Algunes van ser fetes a Barcelona el 1955, i darrere d’una nena que salta a corda a la plaça Reial i una vociferant venedora de loteria al barri xino s’endevina la figura distreta de Joan Miró. [La Vanguardia, 20/02/2018]
Observacions El barri xinès d’una ciutat, denominat popularment barri xino per influència del castellà, fa referència al ‘barri d’algunes ciutats, generalment portuàries, on s’agrupa en un principi la població immigrada d’origen oriental’ (Termcat). A Barcelona, per exemple, el barri xino era el Raval, l’antic Districte Cinquè. Segons la Gran enciclopèdia catalana, el nom va ser una invenció del periodista Francesc Madrid a principis del segle xx, moment en què la zona es caracteritzava per tenir molts bars, cafès, cabarets i prostíbuls, i era freqüentada per gent malfactors i bohemis que hi tenien un accés molt directe des del port. De fet, el nom de barri xino se li donava més aviat per la marginalitat de la zona entre la Rambla, el Paral·lel i el carrer de l’Hospital, que no pas per l’afluència de xinesos, coreans o vietnamites, que no s’hi van concentrar fins a finals de segle.

ull de falcó m

Primera documentació: 20/10/2006

Tipus sintagmació
Contextos Gràcies a la nova normativa i a l’ull de falcó, el sistema de repetició virtual al qual els jugadors poden recórrer, va guanyar dos punts. [Regió 7, 20/10/2006]
Enmig de la polèmica suscitada després del gol no concedit al Barcelona al Villamarín, Javier Tebas afirma que l’ús de l’ull de falcó és car i anuncia una fase experimental de videoarbritatge a partir de l’any vinent. [La Vanguardia, 20/10/2006]
Observacions L’ull de falcó o ull d’àguila és la traducció del nom de la marca registrada Hawk-Eye, un sistema informàtic que s’utilitza en esports com el tenis i el criquet per triangular les imatges de les càmeres de vídeo (un mínim de quatre) que estan gravant una acció i altres mesures de temps, i amb això reprodueix i mostra la trajectòria de la pilota, la qual cosa permet que els jutges prenguin decisions sobre jugades dubtoses.

És un sistema molt utilitzat sobretot en el món del tenis. Es va instaurar el 2005, després que als tornejos de 2004 els jutges cantessin moltes pilotes errònies. Tanmateix, hi ha tornejos que no l’utilitzen, com el Roland Garros. La justificació que es dona és que en aquest cas no és necessari, ja que la superfície de joc és de terra batuda, i, per tant, la trajectòria de la pilota deixa una marca a terra que permet decidir si ha entrat o ha quedat fora del camp. El Roland Garros és, de fet, l’únic Grand Slam que es juga en aquesta superfície.