teixit associatiu m

Primera documentació: 9/03/2004

Tipus sintagmació
Contextos El programa tindrà en compte els compromisos adoptats amb tot el teixit associatiu de la ciutat. [L’Oracle, 21/05/2007]
El teixit associatiu a Cardedeu és increïble i té més de 100 entitats. [País km0 (La Xarxa), 11/08/2016]
Observacions En el sintagma teixit associatiu, el nom teixit s’utilitza amb un sentit figurat relatiu a l’‘entrellaçament del fil o dels fils que formen una tela o treball anàleg’ (GDLC), tal com s’observava a teixit social. En concret, amb l’adjunció de l’adjectiu associatiu es fa referència als grups i unions amb fins no lucratius que desenvolupen diferents activitats amb una motivació social i cultural per promoure la participació ciutadana. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, va incloure com a full de ruta del marc estratègic l’objectiu següent: “enfortir el teixit associatiu de la ciutat per garantir la seva funció de transmissió i dinamització dels problemes i necessitats  dels ciutadans”.

Les iniciatives d’aquest tipus volen potenciar les associacions perquè el ciutadà sigui coresponsable i s’impliqui amb les accions que promouen. D’aquesta manera, doncs, es pot aconseguir augmentar la participació de la societat civil en diferents projectes que afavoreixen la cohesió social.

internet de les coses f

Primera documentació: 1/03/2015

Tipus sintagmació
Contextos Es tracta d’un fenomen conegut com a internet of things, l’internet de les coses, i que es basa en la possibilitat que la majoria d’objectes que fem servir —des de termòstats fins a raspalls de dents, passant per la roba— estiguin connectats entre ells. [Ara, 1/03/2015]
«Estat de pànic». Aquesta és la definició dels experts informàtics sobre l’estat actual de la seguretat en els dispositius connectats a internet. I és que els impulsors de l’anomenada internet de les coses (IOT, segons les sigles angleses) s’han posat a tremolar amb l’atac informàtic que va fer caure diverses webs el 21 d’octubre passat i per al qual es van fer servir dispositius que no eren ordinadors, com era habitual fins ara. [El Periódico, 29/10/2016]
Observacions La internet de les coses, també denominada amb una sigla formada a partir de la denominació original anglesa IOT (Internet of things), és una ‘xarxa formada per un conjunt d’objectes connectats a Internet que es poden comunicar entre si i també amb humans, i així transmetre i tractar dades amb intervenció humana o sense’ (Termcat). Tot i que el Termcat i el GDLC recullen Internet com a paraula femenina, les ocurrències recollides per l’Observatori mostren certa vacil·lació en el gènere de la paraula, com es pot veure al primer context.

En aquest sintagma, coses s’ha d’entendre com una barreja inextricable de maquinari, programari, dades i servei, i tant pot fer referència a marcapassos com a xips identificadors d’animals de granja o sensors dels cotxes. La idea és que la interconnectivitat extrema de tots aquests elements milloraria l’eficàcia i la precisió en el funcionament de tots els processos, sense necessitar cap tipus d’intervenció humana.

quilòmetre vertical m

Primera documentació: 29/10/2007

Tipus sintagmació
Contextos El cerdà Kilian Jornet aconsegueix un nou rècord del món de quilòmetre vertical a Suïssa. [Avui, 29/10/2007]
Oriol Cardona (Ski Club Camprodon) va guanyar ahir la cursa del quilòmetre vertical de la Red Fox Elbrus Race, a Rússia. [Avui, 6/05/2016]
Observacions Amb el sintagma quilòmetre vertical es designa la cursa d’altitud, només de pujada, en què els corredors han de recórrer una distància que oscil·la entre els 3 i els 5 km en terrenys de pendents molt pronunciats amb un desnivell total de 1.000 metres. Forma part de la disciplina coneguda com a skyrunning.

Una de les curses més conegudes de quilòmetre vertical és la del Mont Blanc (4.808 m), una cursa de 3,8 quilòmetres que comença al poble de Chamonix i que té un pendent mitjà del voltant del 26 %. El rècord actual es va establir el 2014 i està en mans de Kilian Jornet (amb un temps de 34’18’’) i de Laura Orgue (41’29’’). Tot i així, el rècord absolut d’aquest tipus de prova el té l’italià Urban Zemmer, establert al quilòmetre vertical de Fully (Suïssa) el 2014, amb un temps de 29’42’’.

aneguet lleig m

aneguet lleigPrimera documentació: 10/06/2000

Tipus sintagmació
Contextos I, mentre l’altre amfitrió, la selecció d’Holanda, no pensa en una altra cosa que no sigui el títol, Bèlgica va d’aneguet lleig en la coorganització: vol arribar a quarts de final. [El Periódico, 10/06/2000]
Però ho defensa com a bon planter de professionals: “Pot semblar l’aneguet lleig, però és un lloc versàtil on s’aprèn a redactar tot tipus de continguts”. [Ara, 20/06/2016]
Observacions L’aneguet lleig (en l’original danès, Den grimme ælling) és un conte de Hans Christian Andersen (1805-1875) que es va publicar per primera vegada el 1843. És un dels contes més populars d’Andersen, juntament amb La sireneta, El soldadet de plom, La venedora de llumins o La princesa i el pèsol. A L’aneguet lleig un “ànec” es veu rebutjat per la resta: el consideren lleig i maldestre perquè té un aspecte diferent. Cansat del maltractament, deixa el niu i prova de refugiar-se en una granja, on tampoc no té gaire sort, i se’n va. Un dia veu un estol de cignes volant que l’impressionen molt, però no sap ben bé per què. Passa l’hivern, i en arribar la primavera decideix acostar-se als cignes que hi ha al llac. Tot i que espera que, com la resta d’animals, el rebutjaran, els cignes el sorprenen acollint-lo cordialment; és aleshores quan es veu reflectit en l’aigua i s’adona que ell també és un cigne.

Sembla que aquest conte té un component autobiogràfic fort, perquè Andersen se sentia diferent de la resta. La moral del conte, que sovint es fa servir com a metàfora de l’assetjament escolar, és que ser diferent no és dolent i que la diferència pot arribar a ser brillant. En qualsevol cas, el conte ha passat a formar part, sens dubte, de l’imaginari col·lectiu i per això apareix amb freqüència en els mitjans per fer referència a alguna cosa o opció que és pitjor o menys atractiva que les altres.

xoc de trens m

xoc-de-trensPrimera documentació: 4/02/2013

Tipus sintagmació
Contextos […] ha declarat que cal aturar el procés sobiranista i la consulta democràtica per evitar un xoc de trens amb el Govern de Madrid. [Segre, 4/02/2013]
Tant a dins com a fora, el referèndum suma més complicitats, i en els pròxims mesos, quan tard o d’hora haurà d’arribar el famós xoc de trens, tenir aliats a l’estranger serà vital. [Ara, 2/11/2016]
Observacions Un xoc de trens, en sentit metafòric, s’utilitza per descriure un enfrontament violent entre dues persones o institucions amb opinions contraposades. També dona a entendre que el conflicte pot tenir conseqüències destructives o molt negatives per als dos components oposats. És especialment recurrent en l’àmbit de la política, sobretot per referir-se a divergències entre els Governs espanyol i català.

Un concepte similar és el xoc de civilitzacions, que també es refereix a la col·lisió de dues maneres de fer diferents i als problemes resultants. La diferència, però, és que un xoc de civilitzacions transmet divergències més abismals entre els elements que un xoc de trens, ja que s’utilitza sobretot en l’àmbit internacional, quan es parla de cultures o estils de vida molt contrastats.