xoc de trens m

xoc-de-trensPrimera documentació: 4/02/2013

Tipus sintagmació
Contextos […] ha declarat que cal aturar el procés sobiranista i la consulta democràtica per evitar un xoc de trens amb el Govern de Madrid. [Segre, 4/02/2013]
Tant a dins com a fora, el referèndum suma més complicitats, i en els pròxims mesos, quan tard o d’hora haurà d’arribar el famós xoc de trens, tenir aliats a l’estranger serà vital. [Ara, 2/11/2016]
Observacions Un xoc de trens, en sentit metafòric, s’utilitza per descriure un enfrontament violent entre dues persones o institucions amb opinions contraposades. També dona a entendre que el conflicte pot tenir conseqüències destructives o molt negatives per als dos components oposats. És especialment recurrent en l’àmbit de la política, sobretot per referir-se a divergències entre els Governs espanyol i català.

Un concepte similar és el xoc de civilitzacions, que també es refereix a la col·lisió de dues maneres de fer diferents i als problemes resultants. La diferència, però, és que un xoc de civilitzacions transmet divergències més abismals entre els elements que un xoc de trens, ja que s’utilitza sobretot en l’àmbit internacional, quan es parla de cultures o estils de vida molt contrastats.

joia de la corona f

joia-de-la-coronaPrimera documentació: 26/02/2005

Tipus sintagmació
Contextos Beneït per Parker com un dels millors vins nous de l’any, Aro 2001 és la joia de la corona de Muga (el seu preu és de 110 euros). [El Periódico, 26/02/2005]
Impressiona, a l’entrada, l’arc format per les 209 samarretes i internacionals dels països membres de la FIFA, però la joia de la corona és la Copa del Món, que fins al moment es custodiava a la cambra cuirassada d’un banc. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions En català, la segona accepció del substantiu joia ja és metafòrica i designa una ‘persona o cosa de valors molt positius’. Tanmateix, la joia de la corona diferencia un element com el més valuós, important o admirat dins d’un conjunt d’elements similars. Tot i que el castellà ja inclou aquesta expressió al diccionari, sembla que el seu origen és anglès i té un significat ampliat a partir de les joies de la corona britànica. La Casa Reial britànica posseeix moltes joies, entre les quals destaquen les corones i ceptres que s’utilitzen en les cerimònies de coronació. A partir d’aquest significat literal, els anglesos van començar a fer servir aquesta expressió (jewels of the crown) de manera metafòrica per referir-se a les colònies de l’Imperi Britànic, que eren molt preuades per tots els països i tenien molt de valor. A partir d’aquest sentit metafòric, n’ha sortit un de més general, que és el que trobem als contextos.

garrot vil m

Primera documentació: 16/01/1995

Tipus sintagmació
Contextos TVE, que n’ha anunciat l’estrena per al pròxim 9 de novembre, en un horari de mínima audiència (passades les tres de la matinada), ni tan sols pensa presentar aquest documental, que implica el polític popular Manuel Fraga en l’execució al garrot vil de dos innocents en l’Espanya franquista. [El Periódico, 30/10/1997]
Quaranta-dos anys i tres dies després de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona pel mètode del garrot vil, la ciutat on va néixer, lluitar i morir l’última víctima catalana del franquisme li retrà un homenatge, el primer que s’organitza amb caràcter oficial en la seva memòria. [Avui, 18/01/2016]
Observacions El garrot vil és un instrument amb el qual s’executaven els condemnats a mort i que consistia en un collar de ferro que, per mitjà d’un cargol, estrenyia el coll del reu fins que li provocava la mort per asfíxia. A les obres lexicogràfiques del català es recull només garrot com a collar de ferro que executa els condemnats i l’expressió donar garrot que significa ‘aplicar la pena capital per mitjà del garrot’. L’adjectiu vil en aquest sintagma, pres de la denominació en castellà, afegeix un to més cruel i menyspreable a aquest sistema d’execució.

Aquest tipus d’execució es va introduir l’any 1820 a Espanya per substituir la forca i va estar vigent fins al 1978, any en què la nova Constitució espanyola va abolir la pena de mort. Els últims condemnats al garrot a l’Estat espanyol van ser el militant revolucionari català Salvador Puig Antich, a la presó Model de Barcelona, i el delinqüent comú d’origen alemany conegut com a Heinz Chez (el seu nom real era Georg Michael Welzel), a la de Tarragona, executats el mateix dia, el 2 de març del 1974, per la dictadura franquista. Actualment, la pena de mort ha estat abolida i penalitzada a quasi tots els països europeus (excepte a Bielorússia) i d’Oceania, però fora d’Europa n’hi ha molts que encara l’apliquen, com la Xina, els Estats Units, l’Iran o el Pakistan. Sense anar més lluny, l’any 2015 van morir, pel cap baix, 1.634 persones, un augment de més del 50 % respecte de l’any anterior, segons Amnistia Internacional.

pilota basca f

pilota-bascaPrimera documentació: 23/09/2001

Tipus sintagmació
Contextos La pilota basca exigeix, en les seves diverses accepcions, desplaçaments curts, rapidesa i bones dosis de perícia, estratègia i intuïció. [El Periódico, 23/09/2001]
Com més s’allargui l’atzucac, més tendirà el ciutadà a fer com una pilota basca i donar-se cops de cap contra la paret per oblidar el sainet. [Ara, 11/08/2016]
Observacions La pilota basca és un esport practicat en un frontó en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una cesta, contra una paret de frontó. Aquest esport universal prové del jeu de paume, un joc que consistia a colpejar una pilota amb el palmell de la mà (paume, en francès) i que es practicava a França fa més de mil anys. Els bascos —i d’aquí l’adjectiu del sintagma— van saber adaptar aquest joc, al qual cap a mitjan segle xix van afegir característiques pròpies i van aportar diverses modificacions. També van crear fins a catorze noves modalitats, com el xare, el trinquet o el frontennis, i van desenvolupar nous materials de joc.

La Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) és l’organisme internacional que afilia les federacions nacionals de pilota i que s’encarrega de reglamentar aquest esport i organitzar competicions internacionals, com el Campionat del Món de Pilota Basca, celebrat des del 1952. Com a curiositat, va ser esport olímpic als Jocs de París 1900 i ha estat tres vegades esport d’exhibició: als Jocs Olímpics de París 1924, Mèxic 1968 i Barcelona 1992.

dia de la marmota m

dia-de-la-marmotaPrimera documentació: 15/10/2009

Tipus sintagmació
Contextos A la pel·lícula Atrapat en el temps, el protagonista viu una vegada darrere l’altra el dia de la marmota i la repetició constant d’aquella jornada li permet anar corregint errors i aprenent trucs per acabar aconseguint el seu objectiu: conquistar una dona. [El Periódico, 15/10/2009]
El seu particular dia de la marmota el protagonitzen en combois que, per retards o avaries, gairebé mai arriben amb puntualitat a la seva destinació. [Ara, 22/05/2015]
Observacions Als Estats Units i al Canadà, cada 2 de febrer té lloc el dia de la marmota, un mètode folklòric per predir el final de l’hivern, basat en el comportament d’aquest animal i usat pels grangers, que se celebra des de 1887. Segons la creença, si en sortir del cau la marmota no veu la seva ombra, perquè el dia és ennuvolat, deixarà el cau, la qual cosa significarà que l’hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i la marmota es veu l’ombra, es tornarà a ficar al cau i això voldrà dir que l’hivern durarà sis setmanes més. De fet, l’origen de la celebració prové d’Europa, amb el dia de la Candelera, una festivitat cristiana en què els participants  declaraven que si durant aquest dia de febrer el cel clarejava, l’hivern seria llarg. En català, trobem una dita que reflecteix aquest pronòstic: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. A les zones pirinenques, però, utilitzen el refrany “Per la Candelera, l’os surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó”.

La marmota de Punxsutawney, a Pennsilvània, coneguda amb el nom de Phil, és la més famosa de totes i fins i tot gaudeix d’un club de fans. Aquest esdeveniment va ser immortalitzat a la pel·lícula Atrapat en el temps (1993), del director Harold Ramis. El protagonista, interpretat per Bill Murray, és un home del temps frustrat amb la retransmissió que ha de fer des de Punxsutawney sobre aquesta tradició local, però el que no s’imagina és que haurà de passar la nit al poble per una tempesta de neu i l’endemà, de manera misteriosa, tornarà a viure el mateix dia, i així successivament. El film mostra com el personatge canvia el seu tarannà en funció dels fets i com passa de la desesperació, perquè cada dia es repeteix, fins a integrar-se en un poble que al principi detestava.

A partir de la pel·lícula es va començar a difondre el sentit amb el qual l’Observatori recull els contextos del neologisme: s’utilitza per definir les situacions que es repeteixen una vegada i una altra o en les quals no canvia res.