pilota basca f

pilota-bascaPrimera documentació: 23/09/2001

Tipus sintagmació
Contextos La pilota basca exigeix, en les seves diverses accepcions, desplaçaments curts, rapidesa i bones dosis de perícia, estratègia i intuïció. [El Periódico, 23/09/2001]
Com més s’allargui l’atzucac, més tendirà el ciutadà a fer com una pilota basca i donar-se cops de cap contra la paret per oblidar el sainet. [Ara, 11/08/2016]
Observacions La pilota basca és un esport practicat en un frontó en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una cesta, contra una paret de frontó. Aquest esport universal prové del jeu de paume, un joc que consistia a colpejar una pilota amb el palmell de la mà (paume, en francès) i que es practicava a França fa més de mil anys. Els bascos —i d’aquí l’adjectiu del sintagma— van saber adaptar aquest joc, al qual cap a mitjan segle xix van afegir característiques pròpies i van aportar diverses modificacions. També van crear fins a catorze noves modalitats, com el xare, el trinquet o el frontennis, i van desenvolupar nous materials de joc.

La Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) és l’organisme internacional que afilia les federacions nacionals de pilota i que s’encarrega de reglamentar aquest esport i organitzar competicions internacionals, com el Campionat del Món de Pilota Basca, celebrat des del 1952. Com a curiositat, va ser esport olímpic als Jocs de París 1900 i ha estat tres vegades esport d’exhibició: als Jocs Olímpics de París 1924, Mèxic 1968 i Barcelona 1992.

dia de la marmota m

dia-de-la-marmotaPrimera documentació: 15/10/2009

Tipus sintagmació
Contextos A la pel·lícula Atrapat en el temps, el protagonista viu una vegada darrere l’altra el dia de la marmota i la repetició constant d’aquella jornada li permet anar corregint errors i aprenent trucs per acabar aconseguint el seu objectiu: conquistar una dona. [El Periódico, 15/10/2009]
El seu particular dia de la marmota el protagonitzen en combois que, per retards o avaries, gairebé mai arriben amb puntualitat a la seva destinació. [Ara, 22/05/2015]
Observacions Als Estats Units i al Canadà, cada 2 de febrer té lloc el dia de la marmota, un mètode folklòric per predir el final de l’hivern, basat en el comportament d’aquest animal i usat pels grangers, que se celebra des de 1887. Segons la creença, si en sortir del cau la marmota no veu la seva ombra, perquè el dia és ennuvolat, deixarà el cau, la qual cosa significarà que l’hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i la marmota es veu l’ombra, es tornarà a ficar al cau i això voldrà dir que l’hivern durarà sis setmanes més. De fet, l’origen de la celebració prové d’Europa, amb el dia de la Candelera, una festivitat cristiana en què els participants  declaraven que si durant aquest dia de febrer el cel clarejava, l’hivern seria llarg. En català, trobem una dita que reflecteix aquest pronòstic: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. A les zones pirinenques, però, utilitzen el refrany “Per la Candelera, l’os surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó”.

La marmota de Punxsutawney, a Pennsilvània, coneguda amb el nom de Phil, és la més famosa de totes i fins i tot gaudeix d’un club de fans. Aquest esdeveniment va ser immortalitzat a la pel·lícula Atrapat en el temps (1993), del director Harold Ramis. El protagonista, interpretat per Bill Murray, és un home del temps frustrat amb la retransmissió que ha de fer des de Punxsutawney sobre aquesta tradició local, però el que no s’imagina és que haurà de passar la nit al poble per una tempesta de neu i l’endemà, de manera misteriosa, tornarà a viure el mateix dia, i així successivament. El film mostra com el personatge canvia el seu tarannà en funció dels fets i com passa de la desesperació, perquè cada dia es repeteix, fins a integrar-se en un poble que al principi detestava.

A partir de la pel·lícula es va començar a difondre el sentit amb el qual l’Observatori recull els contextos del neologisme: s’utilitza per definir les situacions que es repeteixen una vegada i una altra o en les quals no canvia res.

trencar el gel loc

trencar el gelPrimera documentació: 1/02/2006

Tipus sintagmació
Contextos Llavors com trenques el gel? Perquè és allò: “de què parlo?”. [Versió RAC1 (RAC1), 1/02/2006]
Pedro Sánchez va trencar el gel amb Alexis Tsipras en la cita dels socialdemòcrates europeus a Brusel·les. [La Vanguardia, 18/03/2016]
Observacions La locució trencar el gel és una expressió de la llengua col·loquial que s’utilitza principalment per fer referència a l’acció d’iniciar una conversa, per exemple, pel fet que hi ha certa incomoditat, vergonya o tibantor. D’acord amb el DRAE, que ja registra aquesta locució, romper el hielo es defineix com ‘en el trato personal o en una reunión, quebrantar la reserva, el embarazo o el recelo que por cualquier motivo exista’. Per tant, el significat del sintagma no és literal, sinó que es tracta d’un sentit metafòric ja lexicalitzat i fixat en l’ús. Segons l’Oxford English Dictionary, aquesta locució té l’origen en l’expressió del llatí postclàssic scindere glaciem d’Erasme de Rotterdam (1528). De totes maneres, en relació amb el sentit literal, aquesta expressió prové del fet de trencar una superfície congelada d’un riu, llac o mar, perquè hi puguin passar les embarcacions. Així doncs, el tret que tenen en comú aquests dos sentits és que s’inicia una acció que comporta una certa dificultat o resistència per obrir pas.

societat líquida f

societat líquidaPrimera documentació: 20/11/2007

Tipus sintagmació
Contextos És veritat que som en una societat líquida en què ens movem a cop de titular. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 20/11/2007]
El comú denominador dels textos és l’anàlisi de la societat líquida, l’ensorrament de les ideologies, la pèrdua de la memòria, la recerca de la identitat i el triomf de la superficialitat. [La Vanguardia, 21/02/2016]
Observacions Devem el concepte expressat pel sintagma societat líquida al sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman (1925-2017), amb el qual defineix l’estat fluid i volàtil de la societat actual, que ell considera que no té valors sòlids, i en la qual la incertesa que provoca la rapidesa vertiginosa amb què s’esdevenen els canvis ha debilitat els vincles humans i els ha convertit en llaços provisionals i fràgils. Això s’explica perquè, segons Bauman, la societat moderna a partir de la segona meitat del segle xx ha passat de ser una societat de productors a una societat de consumidors, inestable i precària tant des del punt de vista moral com econòmic, en la qual desapareixen les bases sobre les quals es pot fonamentar una societat i s’adopta una mutabilitat exagerada en una xarxa infinita d’indeterminacions, de manera que es recrea una forma nova de desigualtat, inseguretat i incertesa, perquè res no manté gaire temps la seva forma. Com que tot canvia ràpidament, la vida consisteix actualment en una sèrie (potser infinita) de nous començaments i de finals incessants.

vista oral f

Primera documentació: 10/06/1999

Tipus sintagmació
Contextos Aquest matí s’ha fet a l’Audiència de Barcelona la vista oral per decidir si es manté la presó preventiva dels dos principals processats en la xarxa de pederàstia. [Catalunya Ràdio, 10/06/1999]
“No he fet cap pas mai a la vida sense consultar-ho amb [Carlos García] Revenga”, va assegurar el cunyat de Felip VI, en referència a l’assessor de les infantes Elena i Cristina, en la seva declaració d’ahir en la vista oral del cas. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions D’entrada, el sintagma vista oral és una sinestèsia, figura retòrica que consisteix a associar elements que provenen de dominis sensorials diferents, en aquest cas, la vista i l’oïda. Però més enllà d’un recurs poètic, en l’àmbit processal una vista és una part d’un judici oral, solemne i públic, que culmina el procediment, en el qual el jutge o el tribunal que entén en un afer pendent de sentència escolta la relació del secretari i els informes de les parts, juntament amb les proves pericials i testificals i la persona interessada. Tot i així, en algunes fonts lexicogràfiques vista i judici apareixen com a sinònims plens, com també ocorre en els mitjans, tal com es veu en els exemples.