zona de confort f

zona de confortPrimera documentació: 13/01/2013

Tipus sintagmació
Contextos Ja sap que no estava fent el que volia fer, però tot li anava bé, estava a la zona de confort. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 13/01/2013]
També teníem ganes de canviar d’aires i de provar coses noves. Volíem sortir de la nostra zona de confort. [Butxaca, 1/04/2017]
Observacions Els humans sans tendim a buscar la comoditat i per això desenvolupem rutines en moltes activitats del nostre dia a dia. En alguns moments de la vida, i en algunes persones més que en d’altres, aquest desig de comoditat pot portar-nos a un estat mental en què ens instal·lem en un funcionament excessivament passiu, un tipus de vida sense riscos i sense incentius que pot acabar en comportaments apàtics i dependents. Per això es parla de sortir de la zona de confort, de fer l’esforç d’obrir-nos en determinats moments a escenaris diferents i de buscar un bon equilibri entre la permanència en la zona de confort i l’obertura a situacions noves que ens aportaran un tipus complementari de benestar a la vida.

quarta paret f

Image result for view from the stage

Primera documentació: 29/04/1993

Tipus sintagmació
Contextos En l’escena, per tant, es fa palesa la noció de quarta paret, que converteix l’espectador en un voyeur de les penúries dels Turbin. [Diari de Barcelona, 29/04/1993]
Quan es fa l’obra, es trenca la quarta paret i els espectadors entren a l’escenari. [Horari d’Estiu (La Xarxa), 9/08/2018]
Observacions Amb el sintagma quarta paret es designa la paret imaginària que hi ha davant de l’escenari d’un teatre, tot i que també s’aplica a les pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta paret és la que separa el que ocorre a l’escena i els espectadors, tot i que sobretot es fa servir quan aquesta paret desapareix perquè un o més personatges interactuen amb el públic.

El filòsof Denis Diderot (1713-1784) va ser el primer a formular el concepte d’un mur virtual que separava els actors i els espectadors al Discours sur la poésie dramàtique (1758), però va ser Konstantin Stanislavski (1863-1938) qui el va aplicar per primera vegada a L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov el 1904. Alguns exemples coneguts en què es trenca aquesta quarta paret són les pel·lícules Annie Hall (1977) de Woody Allen (que va convertir aquest trencament en el tema central de la pel·lícula La rosa porpra del Caire, de 1985), Deadpool (tant el còmic com les pel·lícules de 2016 i 2018), o les sèries House of Cards (2013-2018) i Fleabag (2016-2019).

sexe oral m

Primera documentació: 21/03/2006

Tipus sintagmació
Contextos Els experts afegeixen que si ets bo en el sexe oral, la masturbació, les mans i els massatges, a la teva parella no li vindrà d’un pam. [Lambda, 21/03/2006]
Un home pot oblidar on ha aparcat el cotxe o on viu, però no oblida mai una sessió de sexe oral, encara que hagi anat fatal. [La Vanguardia, 15/02/2020]
Observacions El sintagma sexe oral designa la pràctica sexual en la qual una persona estimula amb la boca, la llengua i els llavis els genitals, l’anus, el voltant de l’anus o el recte d’una altra. El sexe oral inclou pràctiques com el cunnilingus (o cunnilinció), quan s’estimulen els genitals femenins, la fel·lació (o irrumació), quan s’estimulen els genitals masculins, o el seixanta-nou, quan dues persones s’estimulen els genitals simultàniament.

llop solitari lloba solitària mf

llop solitariPrimera documentació: 3/05/2013

Tipus sintagmació
Contextos Les històries dels joves no són diferents de les dels llops solitaris nascuts als Estats Units. [La Vanguardia, 3/05/2013]
Aquesta reforma, que s’assegura que s’emmiralla en les recomanacions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, va ser pensada per frenar el terrorisme gihadista, i especialment els llops solitaris, ja que abans, si no es formava part d’una organització de violència política, no es podia acusar per aquest delicte. [Avui, 28/09/2019]
Observacions En l’imaginari popular sempre ha existit la figura del llop solitari com algú que és molt individualista i que sovint va tot sol. Això no obstant, aquest sintagma ha pres un significat nou per designar les persones que actuen en solitari per perpetrar un crim, en contraposició als crims grupals. A la premsa s’utilitza especialment per referir-se als terroristes del moviment gihadista que han atacat diferents ciutats en els darrers anys, com Barcelona, Manchester o Orlando.

malaltia minoritària f

Primera documentació: 17/08/2010

Tipus sintagmació
Contextos Quan vostès tinguin al davant una pacient que pateix una malaltia minoritària, si us plau, prenguin-se la molèstia d’escoltar-la… [El Periódico, 17/08/2010]
Com ella, els afectats per aquesta malaltia minoritària d’origen genètic perden agudesa per apreciar detalls i tenen serioses dificultats per fer activitats quotidianes com ara llegir o, fins i tot, per reconèixer les cares. [Ara, 27/02/2019]
Observacions Una malaltia minoritària és aquella ‘malaltia d’etiologia diversa, generalment d’origen genètic, greu, crònica i sovint degenerativa, que té una prevalença baixa’ (Termcat). Aquesta prevalença està establerta en la Unió Europea en un màxim de 5 casos per cada 10.000 habitants i es calcula que existeixen entre 7.000 i 8.000 malalties minoritàries, com ara la síndrome de Moebius o la púrpura de Schönlein-Henoch. A Catalunya s’estima que hi ha al voltant de 300.000 persones afectades per alguna d’aquestes malalties.

Segons la Societat Europea d’Oncologia Pediàtrica (SIOPE), moltes d’aquestes malalties es manifesten ben aviat i aproximadament un 30 % dels infants amb malalties minoritàries moren abans de complir els cinc anys. Pel fet que són malalties rares i poc conegudes, un dels problemes als quals s’enfronten les persones que pateixen alguna malaltia minoritària és la falta de conscienciació social, que es tradueix en poc finançament destinat a la investigació científica. Per aquest motiu, des del 2008 cada 29 de febrer se celebra el Dia Mundial de les Malalties Minoritàries (i en cas de no ser un any bixest, els actes es duen a terme el dia abans).

Amb molta menys freqüència, l’Observatori també ha recollit la denominació malaltia rara, tot i que té diferències en l’ús amb malaltia minoritària, tal com exposa el Termcat: aquesta darrera té un ús preferent en un àmbit menys tècnic, per exemple, entre els afectats mateixos i en les actuacions de salut pública; en canvi, malaltia rara té un ús preferent en la comunitat científica. En altres casos, també es fa servir la forma malaltia òrfena.