viuda (o vídua) negra f

Primera documentació: 3/03/1996

Tipus sintagmació
Contextos El responsable és Jonathan Glazer i s’hi explica la història d’una dona misteriosa que actua com una vídua negra, busca homes solitaris i crea una intensa relació sexual que acaba generalment amb la mort de l’amant. [Avui, 4/10/2014]
Una viuda negra de l’Emirat del Caucas es fa explotar en una estació de tren a Volgograd, prop de Sotxi, seu dels Jocs Olímpics d’Hivern que se celebraven dos mesos després. [Ara, 4/04/2017]
Observacions La vídua negra o viuda negra és una aranya ‘la picada de la qual produeix dolors intensos generalitzats, nàusees, vòmits, calfreds, rampes enèrgiques, paràlisi, contractura abdominal i deliri’ (Termcat) i que en nens petits pot provocar la mort. Per extensió, Michael Kelleher va adoptar aquesta denominació per fer referència a les assassines en sèrie que maten, generalment, els seus marits per obtenir les seves fortunes. Aquest és el sentit que trobem al primer context, tot i que en aquest cas la motivació no és econòmica.

Des de fa uns anys, tanmateix, viuda negra també es fa servir per denominar les dones suïcides islamistes d’origen txetxè que s’immolen seguint justificacions religioses. La primera aparició de les shajidka o shahidka, la denominació russa alternativa, va ser el 2002 a l’assalt del teatre de Moscou. El terme viuda negra es faria servir en aquest cas perquè la majoria d’aquestes dones van perdre els marits en enfrontaments entre txetxens i les forces russes al conflicte de Txetxènia, i també com a referència directa a la toxicitat d’aquestes aranyes.

Anuncis

secret ibèric m

Primera documentació: 2/07/2010

Tipus sintagmació
Contextos Fa uns anys, la presa, la ploma i el secret ibèric eren peces que tenien el seu mercat en la zona de producció d’aquesta raça de porcs. [El Periódico, 2/07/2011]
Igual que la pasta de blat farcida amb gambes i bolets, el xiitake a la planxa, els noodles de moniato, el rosbif de vedella amb gingebre o el secret ibèric importat des de la Xina. [Ara, 9/06/2017]
Observacions El secret és una part del porc molt preuada que no es va popularitzar fins fa uns anys, com demostra el fet que l’Observatori de Neologia no en recollís cap ocurrència fins al 2010. En aquest sentit, doncs, estaríem parlant d’una ampliació semàntica del substantiu secret. Tanmateix, les dades recollides per l’Observatori reflecteixen clarament com en tots els casos documentats fins ara es parla sempre de secret ibèric (en referència al tipus de porc), per la qual cosa ens trobem davant d’un sintagma travat.

Aquesta peça del porc se situa a l’extrem superior de la falda, a la part que seria l’axil·la de l’animal. La seva característica principal és que conté molt de greix infiltrat, que s’acumula en forma de vetes blanques, i això li confereix una textura i uns sabors molt bons. Com que d’un porc se’n poden treure pocs trossos, té un preu de mercat elevat.

llapis de memòria m / pen drive m

Primera documentació: 6/10/2005

Tipus sintagmació / manlleu de l’anglès
Contextos El conseller d’Economia, Antoni Castells, va entregar el projecte pressupostari per al 2006 al titular del Parlament, Ernest Benach, en un petit llapis de memòria. [El Periódico, 10/11/2005]
Un altre, un pen drive, es va lliurar la setmana passada al jutjat després d’haver-li aparegut a un cap policial mentre “endreçava calaixos”. [La Vanguardia, 17/02/2017]
Observacions Un llapis de memòria o pen drive és un dispositiu portàtil de dimensions reduïdes que permet emmagatzemar i transportar dades i transferir-les d’un ordinador a un altre. La creació d’aquest producte s’atribueix a l’enginyer israelià Dov Moran, que el 1995 en va dissenyar el prototip inicial i va crear les primeres unitats per a l’empresa M-System. Tot i l’avenç informàtic, el llapis de memòria va tardar uns anys a popularitzar-se; a partir del 2000 va guanyar força adeptes quan les companyies Trek Technology i IBM van començar a comercialitzar aquesta memòria, que es van convertir en el sistema d’emmagatzematge de dades informàtiques més utilitzat, deixant enrere els disquets tradicionals i els cedés.

Per evitar el manlleu de l’anglès, el Termcat proposa, a més del sintagma llapis de memòria, diferents variants denominatives, com ara clauer de memòria o memòria USB.

setmana blanca f

Primera documentació: 1/03/2007

Tipus sintagmació
Contextos De fet, l’afluència d’aficionats a Vaquèira-Beret, per exemple, ha estat massiva durant els últims caps de setmana, sobretot per la visita d’esquiadors francesos, que disfruten d’uns dies de vacances en concepte de setmana blanca. [El Periódico, 1/03/2007]
Creu que el debat és més ampli, és un “debat social” que s’ha d’abordar des de diferents punts de vista, i recorda que més aturades, com la setmana blanca fa uns anys, poden no ser positives pels infants, ja que en aquell cas, tampoc no van descansar. [La Vanguardia, 5/09/2016]
Observacions La setmana blanca fa referència a la setmana de vacances que se sol gaudir durant el mes de febrer en algunes escoles i instituts. A Catalunya només es va dur a terme aquesta iniciativa durant el curs 2010-2011 i des d’aleshores no s’ha tornat a repetir. Un dels objectius que tenia aquesta setmana era fomentar esports de neu i acostar la muntanya i l’entorn natural als joves.

El sintagma setmana blanca està format per un nom i un adjectiu, que actua especificant i restringint la significació del compost. En aquest cas, s’associa mitjançant la metàfora, força lexicalitzada, entre la neu (terme real) i el color blanc (terme imaginari).

flor de sal f

Primera documentació: 14/06/2008

Tipus sintagmació
Contextos La sal de l’Himàlaia, que comença a tenir èxit, és una sal sense depurar; les flors de sal també són sals magnèsiques. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 14/06/2008]
Tot i que som a les portes d’una campanya excel·lent de producció de sal marina, no passa el mateix amb la flor de sal, un producte de més qualitat que s’elabora de manera manual i que conté més clorur de potassi i magnesi (que potencia el gust dels aliments). [Avui, 18/08/2016]
Observacions Una de les sals més apreciades és la flor de sal, una forma de sal pura que es recull a la superfície de l’aigua del mar de les salines marines, abans que caigui al fons. Aquesta sal, que pot acompanyar qualsevol tipus de plat, des de carns fins a verdures o peixos, s’utilitza en el moment d’emplatar, ja que sol fondre’s fàcilment. Des de finals del segle xx, la flor de sal s’ha convertit en un producte amb un alt valor gastronòmic i amb una demanda cada cop més gran, atesa l’escassetat d’aquest tipus de sal. A més, la recollida —que es fa manualment— és molt delicada i té lloc just després de la posta de sol, generalment entre els mesos d’abril i setembre.

Aquest sintagma és un calc del francès fleur de sel. De fet, en aquest país hi ha una llarga tradició de recollir la flor de sal, sobretot a la Bretanya. Una de les flors de sal més conegudes és la sal de Guérande, tot i que n’hi ha d’altres en diferents parts del món, com ara la sal Maldon a Anglaterra o la de l’Algarve a Portugal.