fer pinya loc

fer-pinyaPrimera documentació: 24/11/1993

Tipus sintagmació
Contextos Ara, els jugadors volen fer pinya per recuperar un ambient que s’ha trencat des de fora i, especialment, des de dins. [Nou Diari, 24/11/1993]
La gràcia aquí és fer pinya amb molta més gent i aconseguir estirar el cotxe. [País km0 (La Xarxa), 22/08/2016]
Observacions Cada llengua crea metàfores d’acord amb els valors del poble que la parla. L’expressió fer pinya fa referència al món casteller, on la pinya designa el conjunt de persones que recolzen la base d’un castell. A partir d’aquí hi ha hagut una ampliació semàntica: no sols té a veure amb el món folklòric dels castells, sinó també amb qualsevol àmbit en què se sumen els esforços de moltes persones per tal d’ajudar-se mútuament a assolir una fita determinada. A més, el sintagma formar una pinya, que recull el DIEC2 dins de l’accepció de pinya definida com a ‘conjunt de persones o coses unides o agregades estretament’, no deixa de ser una variant de la locució fer pinya.
Anuncis

paraula d’honor madj

Primera documentació: 4/02/2008

Tipus sintagmació
Contextos Els escots paraula d’honor i els tons plata en els vestits van posar glamur a una gala que no només va celebrar el cine, sinó que va exercir també de passarel·la de moda. [El Periodico, 31/03/2013]
Per poder lluir aquests vestits, cal estar en forma. Ja es tracti de dones joves, com les germanes Jenner, definides per molts com les noves Olsen (perquè són fa­moses, riques, i tenen marca pròpia), o de dones més madures, com Julianne Moore (espectacular amb el vestit vermell amb escot de V als Bafta de l’any passat) i Nicole Kidman (amb un paraula d’honor de V als Bafta de fa tres setmanes), les famoses no es resisteixen a un bon escot. [La Vanguardia, 5/03/2016]
Observacions Sempre que se celebren certàmens de moda o hi ha grans celebracions com ara la cerimònia dels Oscars o qualsevol altre premi que inclogui una catifa vermella, la premsa s’omple de termes específics per fer referència a tipus concrets de vestits, estils o escots. En el cas dels vestits paraula d’honor, l’escot és molt pronunciat, ja que comença just a l’alçada del pit, deixa les espatlles al descobert i s’aguanta sense cap tipus de tirant o tira de roba.

Hi ha dues possibles explicacions per donar resposta a la relació opaca que hi ha entre paraula d’honor i el tipus d’escot al qual dona nom. Es diu que quan la primera model que va portar un model de vestit d’aquest tipus se’l va emprovar, no veia clar com el vestit podia aguantar-se bé sense cap tipus de suport. Com a resposta, la modista li va donar la seva paraula d’honor que el vestit no cauria. D’altra banda, hi ha qui diu que la paraula d’honor la donaven els homes que treien a ballar les dones que portaven aquests escots per comprometre’s a no trepitjar-los el vestit.

casc antic m

Primera documentació: 3/03/1996

Tipus sintagmació
Contextos Colom ha informat que actualment el PERI ja ha acabat de definir la qualificació urbanística de tots els habitatges del casc antic, on s’ha realitzat un estudi habitatge per habitatge. [El Punt Girona, 3/03/1996]
Girona està a punt d’arribar als 100.000 habitants i és molt més que els carrers del casc antic. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
Observacions El sintagma casc antic fa referència als barris, més o menys extensos, d’una ciutat, normalment al voltant de l’ajuntament o un edifici administratiu similar, així com esglésies, basíliques o catedrals. Correspon, per tant, al nucli històric i monumental de gran part de les ciutats. Aquesta denominació, però, és un calc lèxic del castellà, atès que en català són més habituals les formes barri antic o vell i nucli antic o vell i, des d’un punt de vista normatiu, les úniques correctes: el DIEC2 no recull cap accepció de casc que faci referència a l’urbanisme (com sí que fa el DRAE en castellà).

És possible que el sintagma es comencés a emprar a partir de les operacions de planificació urbanística del segle xix i principis del xx. Malgrat això, existeixen grans diferències entre la concepció que se’n té a Europa i a les ciutats, sobretot, d’Amèrica del Nord. Mentre que a les ciutats europees acostumen a ser el centre neuràlgic del turisme i, des del punt de vista residencial, zones reservades a les classes mitjanes-altes, a països com Estats Units o Canadà els cascos antics de les ciutats poden arribar a convertir-se en guetos, i es reserven els comerços i els grans edificis als districtes financers (central business district o downtown en anglès).

ovella negra f

ovella negraPrimera documentació: 21/09/1994

Tipus sintagmació
Contextos Era l’ovella negra d’una família de classe mitjana. Tenia un passat de delinqüent. [El Temps, 15/04/1996]
Ja han quedat enrere les èpoques en què era l’ovella negra de Hollywood, quan es declarava públicament anarquista i defensava davant qui volgués escoltar-lo les bondats del cànem, la tela que es produeix a partir de la planta de la marihuana i que sempre ha utilitzat com a part de la vestimenta. [La Vanguardia, 22/07/2016]
Observacions El sintagma ovella negra designa el membre diferent, rebel i poc respectable dins un grup poc nombrós, especialment dins d’una família. La motivació es troba en el fet que els pastors no volien tenir ovelles negres en els ramats, perquè era més costós tenyir la llana. S’hi ha de sumar que en la cultura occidental el negre s’associa amb valors negatius i, per exemple, al segle xvi a Anglaterra era un color que es considerava la marca del diable, creença que va perdurar fins ben entrat el segle xix.

Actualment, l’ús d’ovella negra ha perdut aquestes connotacions tan pejoratives, tot i que continua designant de manera negativa la persona que és diferent de la resta.

rellotge biològic m

Primera documentació: 20/12/1997

Tipus sintagmació
Contextos El tercer avanç correspon al descobriment (per primer cop en un mamífer) dels gens que regulen el nostre rellotge biològic, el que marca els ritmes quotidians, l’aspecte del qual és molt semblant al dels que marquen l’hora de la mosca de la fruita, cosa que indica una extraordinària conservació evolutiva. [El Periódico, 20/12/1997]
Elles, en canvi, senten la solitud com una espasa de Dàmocles que caurà irremissiblement sobre la seva vida si no s’afanyen (el famós rellotge biològic!) i, alhora, senten la temptació del matrimoni com una solució de recanvi. [La Vanguardia, 6/08/2016]
Observacions Com podem veure en el primer exemple, el rellotge biològic és una mena de rellotge intern que dirigeix els processos fisiològics i les conductes que el nostre organisme fa periòdicament. La pressió arterial, el ritme cardíac, la respiració i la temperatura, per exemple, van guiats per aquest rellotge intern. Però una de les funcions que s’atribueix més sovint al rellotge biològic és la reproducció, de manera que les dones (més que no pas els homes, segons la creença tradicional) poden sentir a partir d’una determinada edat la necessitat de reproduir-se si encara no ho han fet. És difícil, però, destriar la part biològica en aquesta crida a la reproducció de la part social a la qual són sotmeses també les dones.