palla f

Primera documentació: 15/06/1998

Tipus semàntic
Contextos Els temes de les cançons són allò que em passa pel cap abans d’adormir-me. Que si em costa dormir, que si tinc insomni, que si em vull fer una palla… no ho sé, coses així. [Avui, 27/11/2010]
Perquè l’escena de la Clara Segura fent-li una palla a Marc Martínez dins un cotxe, amb la mà esquerra i el braç en posició antinatural (i sense mirar!), encara em persegueix. [Time Out, 22/03/2016]
Observacions Com hem vist en altres ocasions, les paraules relacionades amb la sexualitat, especialment si són col·loquials, no reben gaire atenció lexicogràfica. Per a l’estimulació dels òrgans sexuals, el diccionari recull masturbació i onanisme (format sobre el nom propi Onan, personatge bíblic que va ser obligat a casar-se amb la seva cunyada vídua per donar fills al seu germà difunt Er, i que ejaculava a terra perquè no volia tenir fills que no fossin seus legalment), però en canvi no recull la paraula palla, que s’utilitza col·loquialment, amb l’excepció del Gran diccionari 62 de la llengua catalana, que recull la locució fer-se una palla (així com també palla mental per a ‘elucubració estèril’).

La paraula palla, amb el significat de ‘tija de blat, d’ordi, de sègol i d’altres grans, seca i separada del gra’, ve del llatí palea, i l’etimologia popular relaciona per analogia el moviment que es fa per separar el gra de la palla amb la masturbació masculina (de la mateixa manera que antigament es feia servir la paraula punyeta, diminutiu femení lexicalitzat de puny). Tanmateix, el significat sexual té una etimologia diferent, ja que prové del verb pascere, que volia dir ‘pasturar’, però també ‘calmar, apaivagar, satisfer’, i que és a l’origen del verb de l’àrab andalusí ššašša ‘afalagar, acariciar’. Probablement aquest verb es va veure interferit per šša ‘penis’, que va afavorir la relació semàntica amb la de la masturbació masculina, si més no per al castellà.

Anuncis

polla f

Primera documentació: 22/05/1995

Tipus manlleu del castellà
Contextos Per a l’autora, “parlar de les conseqüències de tenir un nòvio amb la polla enorme també pot ser revolucionari”. [Ara, 9/05/2015]
Aquesta barrabassada amb tècnica, feinada i pressupost d’un ‘blockbuster’ d’animació infantil, és un reguitzell d’acudits de polles. No de penis, no de cigales, no de titoles. De polles, que aquest barbarisme groller és el que es fa servir en la nomenclatura de la ‘writer’s room’. [Ara, 7/10/2016]
Observacions Les paraules que una cultura i, doncs, una llengua considera tabús se solen evitar en contextos formals i, fins i tot, col·loquials, motiu pel qual no solen aparèixer en els textos dels mitjans. Normalment, aquestes paraules estan relacionades amb la mort, les malalties i el sexe, com el cas que ens ocupa, i es recorre a metàfores diverses que depenen de les equivalències que estableixen els parlants amb els elements amb què es comparen. Així, per al membre viril, es recorre a metàfores vegetals (fava, plàtan), animals (cigala, sardina), comestibles (xurro, melindro), instruments (simbomba, flauta) per evitar esmentar explícitament el penis.

La paraula polla és un manlleu del castellà, que prové del llatí pŭllus -a -um, que volia dir ‘cria d’un ocell, especialment de la gallina’, i que designa vulgarment el penis. El diccionari de la Real Academia Española el va incloure per primer cop en l’edició de 1985, tot i que aquest significat es documenta en els corpus des de finals dels anys 70 del segle passat.

poliamor m

poliamorPrimera documentació: 30/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Encara que en conec que saben perfectament que el company o companya els fa el salt i ho dissimulen, no expressen mai el seu “ple consentiment” davant de l’altre: això no deu ser poliamor. [El Periódico, 30/09/2008]
Es diferencia de l’intercanvi de parelles o ‘swinging’ en el fet que el poliamor contempla relacions amoroses entre les parts i no se cenyeix només al sexe. [El Periódico, 2/01/2016]
Observacions Les relacions personals són molt diverses i complexes i el cas de poliamor n’és un exemple: així com el model convencional de relació amorosa es basa en la parella, el poliamor, neologisme format amb el prefix d’origen grec poli- ‘molts’, designa les relacions amoroses i duradores amb més d’una persona de manera simultània, amb el coneixement i el consentiment de totes les persones que hi estan involucrades. El poliamor es veu com una alternativa a la monogàmia, especialment pel que fa a la fidelitat sexual, però s’allunya també de la poligàmia, la pràctica en què una persona està casada amb més d’un individu simultàniament. Al mateix temps, es diferencia dels diferents tipus de relacions obertes, com ara el swinging, perquè el poliamor no se centra tant en l’activitat sexual, sinó que busca una connexió emocional.

hipersexualització f

hipersexualitzacioPrimera documentació: 10/05/2013

Tipus prefixació
Contextos Aquest model de feminitat ha passat de la submissió a la hipersexualització, i és en aquest punt —segons les profesores— que es construeix una “feminitat narcisista en què el sentit de l’autoexigència i la disciplina resulten fonamentals: ser sexi, agradar-se sent sexi i estar sempre disposades a ser-ho”. [Diari de Girona, 11/02/2015]
Un curiós cafè amb dones on vam poder gaudir del coneixement i la saviesa de dones de diferents esferes (del món dels esports, de la cooperació, de la política…) i també una conversa en torn a la hipersexualització de les dones en el panorama mediàtic titulada «Símptoma de Grey» oferida per l’IMAS. [Sportulis, 1/06/2015]
Observacions El prefix hiper- significa ‘excés, certa mesura’, i aquesta connotació negativa és molt clara a hipersexualització, paraula que fa referència a l’erotització forçada o precoç dels infants amb l’objectiu de recrear una imatge adulta en un cos petit o que encara no s’ha desenvolupat. La difusió d’imatges que segueixen aquesta línia a través de revistes o anuncis s’ha vist molt criticada pel fet d’exercir pressió estètica sobre els nens i nenes tot promovent ideals sexistes de bellesa, aparença i seducció. Aquest fenomen, que s’ha accelerat durant els últims anys, es diu que pot causar greus conseqüències sobre la futura igualtat de gènere, ja que els infants i adolescents són més susceptibles a adoptar valors promoguts pels mitjans. És vist com a hipersexualització, per exemple, el fet de maquillar exageradament nenes petites, posar-los talons i fer-los adoptar posicions seductores.

chemsex m

Primera documentació: 11/11/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Totes les organitzacions que treballen en aquest àmbit de la sida i les malalties venèries adverteixen que fenòmens socials com el chemsex poden estar arrelant més ara que abans, ja que els joves han abaixat la guàrdia davant el contagi de la sida. [La Vanguardia, 11/11/2015]
A Londres, el chemsex ja es concep com un problema de salut pública i hi ha clíniques especialitzades que reporten mensualment fins a un centenar de casos de persones que tenen un consum problemàtic vinculat al chemsex. [El País, 9/05/2016]
Observacions El chemsex, acrònim de l’anglès chemical sex ‘sexe químic’, és una pràctica que es caracteritza per tenir relacions sexuals sota els efectes de les drogues durant llargues sessions que poden arribar a durar dies. Aquest fenomen, que es va iniciar als Estats Units i que ha arribat a Europa, és gairebé exclusiu entre el col·lectiu gai. El que fa que practicar chemsex sigui extremadament perillós és que suposa un augment de risc d’infeccions de transmissió sexual, ja que el consum de drogues sintètiques deixa els participants en un estat de semiinconsciència que els fa baixar la percepció de risc i no utilitzen preservatius. Alguns autors apunten que hi ha tingut un paper destacat l’auge de les aplicacions per lligar.

Com que aquesta pràctica és relativament nova, totes les ocurrències d’aquest manlleu recollides per l’Observatori són molt recents.