sortir de l’armari loc v

Primera documentació: 2/07/2004

Tipus	sintagmació
Contextos	Així que, ahir a la nit, era l’ocasió idònia per sortir de l’armari i corejar, a ple pulmó, “One more night” i “Don’t lose my number”. [El Periódico, 2/07/2004]
	En una presentació pública va explicar que jo vaig ser la primera persona a qui li va explicar que era gai, i quan escrivia aquest llibre jo li deia que hi faltava drama, que una història d’amor entre dos nois no podia ser així: i em va donar una lliçó, perquè opinava que volia fer un llibre en què per fi ningú no sortís de l’armari, que tot això fos absolutament normal. [La Vanguardia, 10/04/2022]
Observacions	La locució sortir de l’armari és un calc de l’anglès coming out of the closet (o, simplement, coming out) que significa ‘revelar l’orientació sexual o la identitat de gènere’. Aquesta metàfora de l’armari es va originar a començaments del segle xx, a partir de la comparació de les festes de presentació en societat de les noies de classe alta amb la introducció dels homosexuals en la subcultura gai, tot i que abans de la I Guerra Mundial no es parlava de l’armari, sinó de sortir i formar part del món gai. Més endavant, però, i especialment arran dels fets de Stonewall a Nova York el 28 de juny de 1969, sortir de l’armari va agafar un matís més reivindicatiu de deixar enrere l’opressió de la societat i les institucions convencionals, i la vida de negació i secretisme que feia ocultar l’orientació sexual. Tot i que la locució va sorgir aplicada especialment als gais, actualment s’aplica també a lesbianes, bisexuals, transsexuals, intersexuals o queer.

dildo m

Primera documentació: 15/01/2016

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els dildos han passat de ser un objecte per provocar plaer en la intimitat a ser utilitzats com a símbol pacifista. [El País, 15/01/2016]
	A la foto, Ballenato, un vibrador amb comandament que pots usar com a fal·lus, anell, joguina apta per inserir amb un altre penis, dildo o vibrador. [Time Out Barcelona, 8/03/2021]
Observacions	El manlleu de l’anglès dildo designa una ‘joguina sexual de forma cilíndrica’ (Termcat). Per evitar l’anglicisme, el Termcat proposa godomací o olisbe, i apunta que actualment es tendeix a rebutjar el substantiu consolador, que sí que apareix als diccionaris, perquè implica un judici de valor negatiu sobre l’ús de l’objecte com a mitjà d’obtenció de plaer sexual. Sigui com sigui, aquests objectes han acompanyat la humanitat des del principi: s’han trobat dildos de pedra, quitrà, fusta, os, pedra i altres materials amb forma de penis amb prou fermesa com per poder ser utilitzats com a joguines sexuals. El dildo més antic descobert fins ara es va trobar a Alemanya, a les coves Hohler Fels, fet amb pedra polida que simula la forma d’un penis d’uns 20 cm de llarg i 3 cm d’ample, i que es calcula que té 28.000 anys d’antiguitat. Actualment, els materials són molt diferents i es poden trobar dildos de silicona mèdica, clorur de polivinil, cautxú, o fins i tot de vidre o acer inoxidable.

sicalipsi f

Primera documentació: 31/08/2010

Tipus	composició culta
Contextos	Albertí recrearà amb breus monòlegs i números musicals uns temps, a principis del segle xx, en què es parlava de sicalipsi, en lloc d’erotisme. [El Periódico, 31/08/2010]
	Guereña, vist amb perspectiva, accepta que potser Sanxo Farrerons, llavors, es va buscar un altre afany. Va posar rumb a la sicalipsi. [El Periódico, 24/11/2019]
Observacions	Sicalipsi és una paraula d’ús poc habitual en l’àmbit general però coneguda en l’àmbit literari amb el significat de ‘picardia eròtica, malícia sexual’. No és del tot clar l’origen del mot, però Segons Joan Coromines és un mot format a partir de les bases gregues sỹkon ‘vulva’ i aleiptikós ‘que fa massatges’. Tanmateix, alguns autors l’atribueixen a l’editor català Ramon Sopena (1867-1932), que va qualificar de sicalíptica una col·lecció de quaderns impresos a la seva editorial (Portfolio del desnudo), que va començar a publicar el 1901. Cadascun d’aquests quaderns incloïa dotze reproduccions fotogràfiques de pintures de nus femenins de pintors com Rubens, Tiziano, Goya, etc., potser per un creuament entre apocalíptica i sibarita. El fet, però, que la paraula es difongués en el mateix moment en què van començar a proliferar obres literàries, tant novel·les curtes com, sobretot, teatrals, de tema eròtic, van afavorir la difusió de la paraula, especialment amb els espectacles de varietats, que incloïen peces eròtiques.

gènere fluid m

Primera documentació: 15/02/2020

Tipus	sintagmació
Contextos	Com a molt, admet que se l’etiqueti dins del gènere fluid, que significa que rebutja ser definida com a dona o com a home. [La Vanguardia, 15/02/2020]
	La meitat dels casos atesos durant el 2020 van ser homes cis (45 %), seguits de dones cis (23 %), dones trans (16 %), homes trans (12 %), persones no binàries (3 %) i de gènere fluid (1 %). [Avui, 18/02/2021]
Observacions	Una persona de gènere fluid no s’identifica amb una única identitat de gènere, sinó que al llarg de la seva vida pot anar canviant entre diverses identitats o fins i tot pot considerar que no en té cap. Cal fer èmfasi en el fet que el gènere fluid no està relacionat amb el sexe (és a dir, amb els trets fisiològics i biològics) ni amb l’orientació sexual, sinó amb la identitat de gènere (entesa com la construcció social de les diferències sexuals): les persones s’identifiquen amb els rols que socialment s’atribueixen a homes i dones, independentment del seu sexe biològic. Tanmateix, la realitat va més enllà d’aquest binarisme i, de fet, existeixen moltes altres categories no binàries, al costat del gènere fluid: agènere, bigènere, trigènere, pangènere, queer… El Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans) de Marta Breu, editat pel Termcat, dona compte d’aquesta realitat i recull diversos centenars de termes sobre l’orientació sexual, la identitat sexual i de gènere, la sexualitat i la relació del col·lectiu LGBT amb la societat (activisme, drets i família, oci, etc.).

francès m

Primera documentació: 27/09/2004

Tipus	semàntic
Contextos	Masturbació bucal amb ejaculació o sense, o francès. [El Temps, 25/02/2004]
	Em va preguntar si sabia fer un francès i que li ensenyés les calces. [El Diari del Treball, 22/02/2021]
Observacions	Com hem vist en altres ocasions, les paraules de l’àmbit sexual solen quedar fora del diccionari i aquesta situació s’agreuja si a més són col·loquials, com el cas de la paraula que ens ocupa. Amb el substantiu francès es denomina la ‘pràctica sexual consistent a estimular amb la boca els genitals, l’anus, el voltant de l’anus o el recte d’una altra persona’, segons la definició del Termcat, que el considera sinònim complementari de sexe oral. Tot i així, com es veu en el primer context, l’ús se sol restringir a l’estimulació del penis (fel·lació). L’origen de l’expressió és incert, però sembla que se situa a la dècada dels anys 20 del segle xx, quan a París se celebraven moltes festes disbauxades i els cabarets representaven números pujats de to. En aquest context desacomplexat, els assistents es lliuraven al gaudi dels sentits i el francès era una de les pràctiques sexuals més realitzades.