Primera documentació: 13/01/2010
| Tipus | sintagmació |
| Contextos | La pròxima vegada que hi hagi lluna blava en 31 de desembre serà d’aquí a 18 anys. [El Periódico, 13/01/2010] |
| Entre aquests s’ha pogut disfrutar de veure l’atractiu planeta vermell més a prop que mai, també un brillantíssim Venus, la cridanera lluna blava per Halloween o la històrica conjunció de Júpiter i Saturn amb què es va tancar l’any. [Ara, 28/01/2021] | |
| Observacions | El sintagma lluna blava és un calc adaptat del terme blue moon en anglès, el qual no té un origen clar, tot i que, a diferència del terme lluna de sang, té reconeixement científic. Tal com explica la NASA, lluna blava designa la coincidència de dues llunes plenes en en un mateix mes, fenomen que s’explica perquè el cicle lunar és de 29,5 dies; per tant, té una llargada més curta que la d’un mes al nostre calendari. És a dir, si hi ha lluna plena a principis de mes, com que el cicle lunar és inferior als dies del mes (excepte el mes de febrer), pot tornar a haver-hi lluna plena a finals de mes. No obstant això, aquest fenomen sol passar només cada dos o tres anys.
Dins aquest context, quan té lloc aquest fenomen, la lluna no és blava, simplement és el nom pel qual es coneix tal fenomen. No obstant això, es pot observar, en molt poques ocasions, la lluna d’un color blavós i no necessàriament ha de ser lluna plena. Aquest tipus de fenomen, en què la lluna sembla de color blau, ocorre quan petites partícules de pols o fum en suspensió són una mica més amples que la longitud d’ona de la llum vermella, les quals tendeixen a dispersar la llum blava. |
Neolosfera 