niqab m

Primera documentació: 11/03/2003

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Com que no tenia prou a dedicar cada vegada més hores a la pregària, anà encara més enllà i es posà el niqab, el vel que cobreix la cara de les dones per sota els ulls. [El Temps, 11/03/2003]
L’estètica és molt concreta: barba, kufi, gel·laba sovint marró fins als turmells… solen ser francesos d’origen algerià. També hi havia dones en niqab. Són personatges que no participaven del paisatge maurità fa uns anys. [Ara, 8/10/2018]
Observacions Niqab és un substantiu manllevat de l’àrab نِقاب a partir de la seva transcripció [nɪˈkɑ:b]. El niqab és el ‘mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls’ (GDLC, s. v. nicab, variant adaptada del manlleu), una de les modalitats del vel islàmic.

En els darrers anys, el seu ús ha suscitat molta polèmica, sobretot a Occident. Al Regne Unit o a Espanya, el seu ús no està restringit, mentre que a França o Dinamarca, se’n prohibeix l’ús en llocs públics; aquesta mesura també s’aplica a Tunísia, per exemple, un país de majoria musulmana.

[Nota: A les esmenes introduïdes en la versió en línia de maig de 2020 el DIEC2 inclou el substantiu adaptat del manlleu nicab, amb la definició ‘mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls, sobretot en públic’.]

halal adj

Primera documentació: 5/11/2002

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos L’estudi distingeix entre els comerços ètnics, que busquen el client de proximitat com els veïns del barri (locutoris, botigues de queviures, perruqueries o carnisseries halal), i els que busquen clients de fora, com les botigues de souvenirs de la Rambla o les tendes d’electrònica de la ronda de Sant Pere i la ronda de Sant Antoni. [Avui, 1/11/2006]
El TJUE ha conclòs que el menjar halal no compleix amb els requisits d’alt nivell de protecció del benestar animal que exigeix l’etiquetatge ecològic, segons la normativa de la UE. [Ara, 26/02/2019]
Observacions La paraula halal, manllevada de l’àrab حلال ‘permès, lícit’, té dos significats força estables: d’una banda, designa la carn que prové d’un animal sacrificat segons els rituals prescrits per la xaria, és a dir, la llei fonamentada en l’Alcorà que regula els aspectes quotidians de la religió islàmica, i que, per tant, qualsevol musulmà pot consumir. De l’altra, halal pot fer referència a l’establiment en el qual es ven aquest tipus de carn, tal com s’observa en el primer context.

[Nota: A les esmenes introduïdes en la versió en línia de maig de 2020 el DIEC2 inclou l’adjectiu halal, amb la definició ‘obtingut o preparat d’acord amb els preceptes islàmics’.]

hammam m

Primera documentació: 24/01/1997

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Per completar la visita, és recomanable gaudir del bon menjar de la regió i regalar-se un bany turc en un dels molts hammam històrics, menys turístics (i més barats) que no pas a Istanbul. [Avui, 9/08/2016]
Als anys noranta, un grup d’amics vam passar un cap d’any a Istanbul; nevava copiosament, a la moqueta vermella de l’hotel ballaven les paneroles, i solament a l’hamam Suleymaniye trobàvem consol. [La Vanguardia, 17/02/2018]
Observacions De l’àrab الحمّة, un hammam és una casa de banys, també coneguda com bany àrab o bany turc, que rep aquest nom perquè s’hi fa un tipus de bany de vapor que permet netejar el cos i purificar-se. Tot i que és semblant a la sauna, inclou diferents passos que recorden més aviat els banys romans. Primer, s’ha d’anar a l’habitació tèbia, en què el client es relaxa amb aire ja una mica calent. A continuació es passa a l’habitació calenta, en què fa més calor i costa respirar, i després a la piscina d’aigua freda. Finalment, després de rentar-se bé, els clients es relaxen a l’habitació de refredament.

Tot i que es documenta l’alternança amb ema simple i doble i amb ena final (hamam, hamman), la majoria d’ocurrències que ha recollit l’Observatori corresponen a hammam, que és la forma que també recomana el Termcat.

kúfia f

Primera documentació: 21/01/1996

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Fins i tot la seva barba desordenada i la sempiterna kúfia al cap —que ell diu que arregla d’una manera especial que recorda el mapa de Palestina— el van ajudar sempre a conservar aquesta imatge. [Avui, 21/01/1996]
Perquè la realpolitik, que es practica però no es pregona, condueix l’esquerra al poder a amagar la quipà jueva sota la molt més progressista kúfia, el mocador palestí. [El Periódico, 12/01/2009]
Observacions Aquest substantiu prové de l’àrab كوفية, sovint transliterat kūffīja, kaffīye o kaffīyah, ateses les diferències dialectals i d’interpretació de les vocals de l’àrab. El GDLC incorpora la forma plana kufia i la defineix com el ‘mocador de cotó o de llana, plegat triangularment, amb què els àrabs, sobretot els beduïns, es cobreixen el cap’. Aquest mocador tradicional s’utilitza a l’Orient Mitjà i Aràbia, principalment a Jordània, Palestina, Iraq, Israel i Líban. A partir de la dècada de 1960, els fedaïns van recuperar la kúfia com a emblema de lluita nacional i d’unitat, i els joves palestins van començar a portar-la com a mostra d’identitat nacional i d’activisme. Des d’aleshores, fora d’aquestes fronteres, s’identifica amb la causa palestina i és per això que també rep el nom de mocador palestí.

Encara que la forma normalitzada sigui plana (kufia), l’Observatori ha recollit contextos en què apareix com a esdrúixola (kúfia), tot i que recentment ha perdut presència en els mitjans de comunicació. Probablement, el desplaçament de l’accent es deu a la semblança formal, semàntica i etimològica amb còfia, que prové del llatí tardà cofia, igual que el primer origen etimològic de kúfia.

kebab m

Primera documentació: 8/09/1994

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Sembla que la nova amenaça ha estat descoberta en alguns condiments en pols d’espècies vegetals, és a dir, d’aquells polsims que a molts llocs venen a granel i en sacs i que poden convertir una cuixa de xai en un kebab o una cassola de pollastre en un pukka chicken tikka. [Avui, 9/10/2004]
Haddach opina que molts locals de kebabs s’han obert precisament per la crisi: estrangers que s’han quedat sense feina han optat per associar-se i muntar un local. [Avui, 2/01/2011]
Observacions Segons un article de l’Avui publicat el 2 de gener de 2011, “kebab vol dir ‘carn a la graella’ en persa, i és una menja originària de Turquia, en el cas del dóner kebab, i de l’Iran, en el cas del xix kebab”. Aquest últim ja apareix al Gran diccionari de la llengua catalana, que el defineix com una ‘broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l’estil de la cuina de la Mediterrània oriental’. El més freqüent al Mediterrani, però, és el doner kebab (‘carn que gira’) que es talla a partir de grans blocs de carn i es menja amb pa de pita. Seria, de fet, el mateix que un xauarma (segons el Termcat, són sinònims complementaris), tot i que el primer és turc, i el segon, àrab. Tant kebab com xix kebab, dóner kebab i xauarma són formes normalitzades pel Termcat.