kúfia f

Primera documentació: 21/01/1996

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Fins i tot la seva barba desordenada i la sempiterna kúfia al cap —que ell diu que arregla d’una manera especial que recorda el mapa de Palestina— el van ajudar sempre a conservar aquesta imatge. [Avui, 21/01/1996]
Perquè la realpolitik, que es practica però no es pregona, condueix l’esquerra al poder a amagar la quipà jueva sota la molt més progressista kúfia, el mocador palestí. [El Periódico, 12/01/2009]
Observacions Aquest substantiu prové de l’àrab كوفية, sovint transliterat kūffīja, kaffīye o kaffīyah, ateses les diferències dialectals i d’interpretació de les vocals de l’àrab. El GDLC incorpora la forma plana kufia i la defineix com el ‘mocador de cotó o de llana, plegat triangularment, amb què els àrabs, sobretot els beduïns, es cobreixen el cap’. Aquest mocador tradicional s’utilitza a l’Orient Mitjà i Aràbia, principalment a Jordània, Palestina, Iraq, Israel i Líban. A partir de la dècada de 1960, els fedaïns van recuperar la kúfia com a emblema de lluita nacional i d’unitat, i els joves palestins van començar a portar-la com a mostra d’identitat nacional i d’activisme. Des d’aleshores, fora d’aquestes fronteres, s’identifica amb la causa palestina i és per això que també rep el nom de mocador palestí.

Encara que la forma normalitzada sigui plana (kufia), l’Observatori ha recollit contextos en què apareix com a esdrúixola (kúfia), tot i que recentment ha perdut presència en els mitjans de comunicació. Probablement, el desplaçament de l’accent es deu a la semblança formal, semàntica i etimològica amb còfia, que prové del llatí tardà cofia, igual que el primer origen etimològic de kúfia.

Anuncis

kebab m

Primera documentació: 08/09/1994

Tipus manlleu de l’àrab
Contextos Sembla que la nova amenaça ha estat descoberta en alguns condiments en pols d’espècies vegetals, és a dir, d’aquells polsims que a molts llocs venen a granel i en sacs i que poden convertir una cuixa de xai en un kebab o una cassola de pollastre en un pukka chicken tikka. [Avui, 09/10/2004]
Haddach opina que molts locals de kebabs s’han obert precisament per la crisi: estrangers que s’han quedat sense feina han optat per associar-se i muntar un local. [Avui, 02/01/2011]
Observacions Segons un article de l’Avui publicat el 2 de gener de 2011, “kebab vol dir ‘carn a la graella’ en persa, i és una menja originària de Turquia, en el cas del dóner kebab, i de l’Iran, en el cas del xix kebab”. Aquest últim ja apareix al Gran diccionari de la llengua catalana, que el defineix com una ‘broqueta feta amb trossos de carn, generalment de be, intercalats amb verdures, marinada i preparada a l’estil de la cuina de la Mediterrània oriental’. El més freqüent al Mediterrani, però, és el doner kebab (‘carn que gira’) que es talla a partir de grans blocs de carn i es menja amb pa de pita. Seria, de fet, el mateix que un xauarma (segons el Termcat, són sinònims complementaris), tot i que el primer és turc, i el segon, àrab. Tant kebab com xix kebab, dóner kebab i xauarma són formes normalitzades pel Termcat.