hummus m

Primera documentació: 1/04/2002

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	Hummus o paté de cigrons. Posem a la picadora o al pot de la trituradora elèctrica uns 400 g de cigrons cuits, 1 gra d’all, 1 cullerada de tahin integral i un bon raig d’oli d’oliva. [TROC, 1/04/2002]
	Entre els plats, una saborosa bullabessa amb llobarro salvatge, uns ous Benedictine o un bacallà amb hummus, i sempre l’opció de triar un arròs, en aquest cas un correcte caldós de llamàntol blau. [La Vanguardia, 1/01/2022]
Observacions	La paraula hummus és un manlleu de l’àrab que vol dir ‘cigrons’ i que s’usa per fer referència al ‘puré de cigrons que se sol condimentar amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient’ (Termcat), una recepta l’origen de la qual es remunta a l’Antic Egipte. En àrab, aquest puré de cigrons rep el nom d’hummus bi tahïna (حُمُّص بطحينة), que vol dir ‘cigrons amb pasta de sèsam’, però internacionalment es coneix amb la forma simplificada hummus. De fet, el substantiu hummus també ha passat a convertir-se en sinònim de ‘puré’ i ha donat lloc a noms de receptes com ara l’hummus d’albergínia, l’hummus de llenties o l’hummus d’alvocat, preparacions que no necessàriament inclouen els cigrons dins la llista d’ingredients, però que sí que tenen una textura similar a la de l’hummus original. Tradicionalment, l’hummus es presenta en un plat, fred, acompanyat de porcions de pa de pita per poder-hi sucar i es menja per esmorzar o com a entrant. En la seva internacionalització, s’han creat noves versions que inclouen altres acompanyants, com ara les crudités, o s’ha convertit en l’ingredient principal d’una recepta, com, per exemple, les patates farcides d’hummus o tota mena d’entrepans amb hummus.

xauarma m

Primera documentació: 20/02/2002

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	Raixid prepara entrepans de xauarma al bar que regenta, on adolescents magribins passen l’estona. [El Periódico, 20/02/2002]
	Si un recorre el barri des del passeig de Joan de Borbó percebrà més l’aroma de pizza, hamburguesa, taco, xauarma i crep que d’una paella de marisc acabada de fer. [El Periódico, 12/12/2021]
Observacions	El xauarma, o dóner kebab, és un plat típic del Pròxim Orient de carn marinada durant un dia amb diverses espècies, generalment de be (tot i que també se’n prepara amb pollastre o vedella), que es cou en un ast vertical giratori d’uns 60 cm d’alçada i que se serveix tallada a tires, sovint com a farciment d’entrepà, i, per extensió, designa també el mateix entrepà, que se sol fer amb pa de pita, i que sovint s’acompanya amb amanida. La paraula xauarma prové de l’àrab, que, al seu torn, l’ha manllevat i adaptat del turc çevirme [tʃeviɾˈme], paraula que fa referència a l’ast giratori, que és la característica definitòria de la preparació: la tècnica de cocció en un rostidor vertical i anar tallant la carn mentre es cou va aparèixer per primera vegada en l’antic Imperi otomà del segle xix, que desenvolupava la idea dels tacos mexicans que havien incorporat immigrants libanesos.

niqab m

Primera documentació: 11/03/2003

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	Com que no tenia prou a dedicar cada vegada més hores a la pregària, anà encara més enllà i es posà el niqab, el vel que cobreix la cara de les dones per sota els ulls. [El Temps, 11/03/2003]
	L’estètica és molt concreta: barba, kufi, gel·laba sovint marró fins als turmells… solen ser francesos d’origen algerià. També hi havia dones en niqab. Són personatges que no participaven del paisatge maurità fa uns anys. [Ara, 8/10/2018]
Observacions	Niqab és un substantiu manllevat de l’àrab نِقاب a partir de la seva transcripció [nɪˈkɑ:b]. El niqab és el ‘mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls’ (GDLC, s. v. nicab, variant adaptada del manlleu), una de les modalitats del vel islàmic. En els darrers anys, el seu ús ha suscitat molta polèmica, sobretot a Occident. Al Regne Unit o a Espanya, el seu ús no està restringit, mentre que a França o Dinamarca, se’n prohibeix l’ús en llocs públics; aquesta mesura també s’aplica a Tunísia, per exemple, un país de majoria musulmana. [Nota: A les esmenes introduïdes en la versió en línia de maig de 2020 el DIEC2 inclou el substantiu adaptat del manlleu nicab, amb la definició ‘mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls, sobretot en públic’.]

halal adj

Primera documentació: 5/11/2002

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	L’estudi distingeix entre els comerços ètnics, que busquen el client de proximitat com els veïns del barri (locutoris, botigues de queviures, perruqueries o carnisseries halal), i els que busquen clients de fora, com les botigues de souvenirs de la Rambla o les tendes d’electrònica de la ronda de Sant Pere i la ronda de Sant Antoni. [Avui, 1/11/2006]
	El TJUE ha conclòs que el menjar halal no compleix amb els requisits d’alt nivell de protecció del benestar animal que exigeix l’etiquetatge ecològic, segons la normativa de la UE. [Ara, 26/02/2019]
Observacions	La paraula halal, manllevada de l’àrab حلال ‘permès, lícit’, té dos significats força estables: d’una banda, designa la carn que prové d’un animal sacrificat segons els rituals prescrits per la xaria, és a dir, la llei fonamentada en l’Alcorà que regula els aspectes quotidians de la religió islàmica, i que, per tant, qualsevol musulmà pot consumir. De l’altra, halal pot fer referència a l’establiment en el qual es ven aquest tipus de carn, tal com s’observa en el primer context. [Nota: A les esmenes introduïdes en la versió en línia de maig de 2020 el DIEC2 inclou l’adjectiu halal, amb la definició ‘obtingut o preparat d’acord amb els preceptes islàmics’.]

hammam m

Primera documentació: 24/01/1997

Tipus	manlleu de l’àrab
Contextos	Per completar la visita, és recomanable gaudir del bon menjar de la regió i regalar-se un bany turc en un dels molts hammam històrics, menys turístics (i més barats) que no pas a Istanbul. [Avui, 9/08/2016]
	Als anys noranta, un grup d’amics vam passar un cap d’any a Istanbul; nevava copiosament, a la moqueta vermella de l’hotel ballaven les paneroles, i solament a l’hamam Suleymaniye trobàvem consol. [La Vanguardia, 17/02/2018]
Observacions	De l’àrab الحمّة, un hammam és una casa de banys, també coneguda com bany àrab o bany turc, que rep aquest nom perquè s’hi fa un tipus de bany de vapor que permet netejar el cos i purificar-se. Tot i que és semblant a la sauna, inclou diferents passos que recorden més aviat els banys romans. Primer, s’ha d’anar a l’habitació tèbia, en què el client es relaxa amb aire ja una mica calent. A continuació es passa a l’habitació calenta, en què fa més calor i costa respirar, i després a la piscina d’aigua freda. Finalment, després de rentar-se bé, els clients es relaxen a l’habitació de refredament. Tot i que es documenta l’alternança amb ema simple i doble i amb ena final (hamam, hamman), la majoria d’ocurrències que ha recollit l’Observatori corresponen a hammam, que és la forma que també recomana el Termcat.