geisha f

Primera documentació: 5/02/1991

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Se’l pot veure servir coper, per exemple, amb un vestit de bus de Thierry Mügler i amb una perruca de geisha. [El Temps, 30/11/1995]
	He triat, a més, les obres que tenen interès per als lectors catalans; d’entrada, en els subtítols apareixen paraules que tothom coneix com ara geisha i harakiri. [Avui, 26/09/2015]
Observacions	El mot japonès geisha (芸者) està format per dos kanjis que signifiquen ‘art’ i ‘persona, intèrpret’, i d’acord amb la definició del Termcat es tracta d’una ‘jove japonesa educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar’. En concret, tradicionalment la professió de geisha tenia la finalitat de divertir i entretenir els homes amb les diferents habilitats mencionades, mentre que ara els clients són mixtos. Sembla ser que l’origen d’aquesta tradició prové de la figura de les cortesanes, una ‘prostituta refinada i culta’ (DIEC2), perquè a partir del segle xviii, ja no només oferien sexe, sinó que entretenien els clients amb diferents espectacles de dansa, cant i música. Ara bé, tot i que sembla que la primera figura femenina que va fer servir el nom de gesiha era un prostituta de la zona de Fukagawa al voltant del 1750, en les dècades posteriors, moltes geishes exercien només com a artistes i no com a prostitutes. Aquesta professió es va mantenir en alça fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial, en què moltes dones es van haver de traslladar o van haver de treballar en fàbriques. Avui encara hi ha joves que reben l’educació per convertir-se en geisha, especialment a la zona de Kyoto, per exemple. Els trets distintius de les geishes són el maquillatge, amb la cara totalment blanca, els llavis vermells; el pentinat elaborat, amb pintes i agulles de ganxos (sovint es tracta d’una perruca); i la roba, un kimono i unes sandàlies de fusta.

Anuncis

aikido m

Primera documentació: 8/10/2000

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Aquesta modalitat d’exercici aeròbic incorpora moviments del karate, judo, kung-fu, aikido, boxa i altres especialitats a unes coreografies simples, que es reforcen amb un suport musical molt marcat, amb un ritme semblant a les sessions de tonificació, de musculació. [El Periódico, 8/10/2000]
	L’home va deixar de treballar amb nens “perquè se sentia incòmode”, però des de finals del 2015 torna a impartir classes d’aikido a menors amb dos adults que l’acompanyen. [Ara, 17/03/2016]
Observacions	La paraula aikido (合気道) és un manlleu del japonès compost per tres vocables: ai (unió / fusió), ki (esperit / alè vital) i do (camí / manera de viure). Així doncs, es concep com la via que ensenya a trobar l’harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l’univers sencer. L’aikido és una art marcial japonesa moderna fundada al segle xx pel mestre japonès Morihei Ueshiba (1883-1969), anomenat pels aikidokes (els que practiquen aquesta art marcial) l’Ō sensei (gran mestre). El Termcat el defineix com ‘art marcial d’autodefensa d’origen japonès consistent a neutralitzar, amb el mínim de violència possible, l’acció agressiva de l’oponent mitjançant tècniques d’immobilització i de projecció’.

emoji m

Primera documentació: 14/07/2014

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Ara, la casa Unicode Consortium —la responsable d’actualitzar això que en diuen emoji, i que aquí anomenem emoticones— ha decidit posar al mercat una nova remesa de dibuixets. [El Periódico, 14/07/2014]
	Els promotors de la iniciativa apunten que Unicode “només aprova uns 50 emojis a l’any” i la paella “competeix contra milers de propostes”. [El Periódico, 11/03/2015]
Observacions	La paraula de l’any que va triar Oxford Dictionaries per al 2015 no va ser estrictament una paraula, sinó una imatge: l’emoji de la cara que plora de riure (vegeu la imatge superior). Veient que l’ús d’aquestes imatges es disparava els últims anys, Oxford Dictionaries va investigar quin era el més utilitzat, i va descobrir que aquesta cara tan divertida conformava un 20 % del total d’emojis utilitzats al Regne Unit aquell any. Tot i que la paraula ens ha arribat de l’anglès, en realitat és un manlleu del japonès, format per e ‘imatge’ i moji ‘lletra, caràcter’. El Termcat defineix emoji com un ‘ideograma d’origen japonès utilitzat en les aplicacions de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents.’ Van ser inventades als anys noranta per l’empresa japonesa de comunicacions NTT DoCoMo, i poden prendre formes molt diverses, com ara cares que expressen emoció, plantes, menjar, ungles pintades o banderes de diferents països. Tot i que en català i castellà s’ha generalitzat la paraula emoticona (denominació catalana de l’acrònim anglès que prové de la truncació d’emotion i icon) per denominar qualsevol tipus d’imitació d’una expressió facial i no es fa servir emoji, inicialment es tractava de dos conceptes diferents. De fet, al principi el Termcat considerava que una emoticona només feia referència als símbols gràfics construïts amb caràcters ASCII que representaven un rostre humà. En una modificació posterior, el Consell Supervisor va decidir ampliar-ne el significat, i actualment una emoticona  és una ‘icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions’. Entre els tipus d’emoticones existents, hi ha les emoticones textuals (compostes amb signes de text) i les emoticones gràfiques (amb format d’imatge), que tenen la denominació emoji com a sinònim complementari.

shiatsu m

Primera documentació: 9/11/2002

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	La Núria va quedar tota descansada amb una breu sessió de shiatsu, una tècnica oriental de relaxament. [Avui, 9/11/2002]
	Mitjançant la pressió dels polzes, colzes, mans, genolls i peus sobre les línies energètiques del cos, el shiatsu promou el moviment fluid de l’energia vital. [Claror, 8/09/2011]
Observacions	El shiatsu, manlleu del japonès en què shi (指) significa ‘dit’ i atsu (圧) ‘pressió’, és el mot amb el qual es coneix la pràctica terapèutica que engloba diverses tècniques tradicionals. Malgrat que sigui una medicina alternativa, actualment està reconeguda pel Ministeri de Sanitat japonès. Tal com diuen els formants del mot, el shiatsu es basa a aplicar pressió amb les mans, sobretot amb els polzes i els palmells, sobre punts específics del cos. S’hi solen afegir estiraments i altres tècniques de massatge, així com tècniques de la medicina tradicional xinesa. Segons els seus seguidors i mestres, el shiatsu contribueix a la cura d’un gran nombre de malalties, des de migranyes i lesions cervicals fins a dolors menstruals i problemes digestius. Un estudi recent dut a terme entre la Universitat de Leeds i la Federació Europea de Shiatsu va concloure que els seus beneficis són innegables i que s’hauria d’incloure en els sistemes de salut pública de tot el món.

sushi m

Primera documentació: 21/01/1996

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Al Japan Town, el barri dels japonesos, els restaurants són bons i cars i es pot provar el sushi. [Avui, 21/01/1996]
	El millor aquí és oblidar-se de l’enganyós sushi i del menú del migdia, esquers conjunturals. [Time Out, 29/01/2015]
Observacions	El sushi (すし, 寿司, 鮨) és un ‘plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment cru, o de verdures’ (Termcat), i és un dels més coneguts i reconeguts de la gastronomia japonesa i un dels més populars internacionalment. En japonès, sushi fa referència a la manera com es prepara l’arròs, de manera que l’acompanyament no fa el plat per si mateix. El sushi se sol preparar generalment en racions petites, de la mida d’un mos, i pot adoptar formes diverses. Segons com estigui preparat, rep noms diversos, com ara nigiri, quan s’agafa una porció d’arròs i es compacta amb la mà, formant un rectangle petit, sobre la qual s’afegeix el peix o el marisc, el makizushi quan l’arròs es munta sobre una làmina d’alga nori seca i es farceix amb verdura o peix i després es talla en porcions d’uns 2 cm de gruix, o l’uramaki, que té l’alga dins, envoltant el farcit, i l’arròs fora, cobert amb llavors o ous de peix.