ramen m

Primera documentació: 27/05/2013

Tipus manlleu del japonès
Contextos És possible endrapar de forma pèssima i també com cosins de l’emperador, encara que sigui xarrupant un bol calent de ramen. [El Periódico, 27/05/2013]
Si entreu a segons quin restaurant asiàtic, el personal us podrà glossar la diferència entre ramen i pho (i segur que també entre un cafè de filtre aeropress i un de kalita). [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
Observacions Amb la globalització hem vist com diferents tradicions regionals s’han internacionalitzat, en part gràcies a la cultura de mercat que impera arreu del món. Aquest fenomen, però, afecta diferents aspectes culturals, fins i tot el de la gastronomia, que ens apropa a països diversos. Entre totes les cultures gastronòmiques, sobretot cal destacar l’auge de la cuina japonesa, amb plats com el sushi o el tataki.

Un exemple més d’aquesta atracció pel món asiàtic és el ramen (拉麺, ラーメン), un manlleu del japonès que, casualment, el Termcat recull sota el lema ramen coreà, entès com a ‘sopa de fideus picant, típica de Corea, elaborada amb fideus instantanis’. El ramen és una sopa de fideus de farina de blat que pot ser de diferents tipus. Així, la base pot ser de miso, shio —és a dir, de sal—, de salsa de soja o d’ossos de porc, entre d’altres opcions. Les guarnicions consisteixen en algues, ou dur, bambú, talls de porc, etcètera, i es presenta sobre els fideus.

Anuncis

nigiri m

Primera documentació: 29/01/2015

Tipus manlleu del japonès
Contextos Sí, per aquest preu no tindreu ventresca de bluefin, però sí dos nigiris de salmó, orada o tonyina exquisits. [Time Out Barcelona, 29/01/2015]
Arriba l’edamame amb salsa de shichimi al punt just de picant; seguim amb els especials del dia: nigiri d’anguila, nigiri de toro i nigiri de gamba. [Ara, 26/01/2018]
Observacions Dins de l’univers del sushi, el nigiri és la ‘porció d’arròs de sushi compactada amb la mà en forma de petit rectangle, sobre la qual s’afegeix una mica de wasabi i, a sobre de tot, un tall de peix cru o de marisc’ (Termcat). De fet, el seu nom en japonès, nigirizushi (握り寿司), vol dir ‘sushi compactat amb les mans’. Així doncs, es tracta de la peça que no duu alga nori, com els makis (que la porten per fora) o els uramakis (que la porten a la part de dins), però que sí que porta arròs, cosa que no passa amb el sashimi, que és només el tros de peix cru.

El sushi en totes les seves variants és cada vegada més popular, ja sigui per anar a menjar-ne a un restaurant com per demanar-lo a domicili. Tanmateix, encara hi ha cert desconeixement a l’hora de consumir-lo, ja que no queda clar on s’ha de posar el wasabi (directament a la peça de sushi, tot i que és acceptable barrejar-lo amb la salsa de soja), quina part cal sucar amb soja (només el peix, perquè l’arròs ja està preparat), o en quantes mossegades cal menjar cada peça (només en una).

seitan m

Primera documentació: 5/09/2004

Tipus manlleu del japonès
Contextos Si no es consumeix cap tipus de producte del regne animal s’ha d’anar a parar a la proteïna vegetal (tofu, seitan i thempe), i menjar llegums i fruita seca. [El Periódico, 5/09/2004]
Un altre plat són els estofats de seitan, que són alternatives als preparats habituals fets amb proteïna d’animal. [Ara, 26/01/2017]
Observacions Com és sabut, en les dietes vegetarianes no hi ha presència de proteïnes d’origen animal, que se substitueixen per altres d’origen vegetal. Aquest és el cas del seitan, que el Termcat defineix com un ‘producte alimentari elaborat amb gluten de blat barrejat amb aigua i salsa de soja, cuit en brou vegetal i condimentat amb espècies, algues i altres ingredients, que pot ser utilitzat com a substitut de la carn’.

L’origen de la paraula seitan no és del tot clar: segons l’Oxford English Dictionary hauria estat inventat pel japonès Nyoiti Sakurazawa (1893-1966), més conegut com a George Ohsawa, fundador de la macrobiòtica, a començaments dels anys seixanta. Tanmateix, no hi ha unanimitat a l’hora de discriminar els formants de la paraula: una opció és que sigui un híbrid del japonès sei ‘cru, no processat; vida’ i del xinès medieval tan, primera síl·laba de tanpaku ‘proteïna’; l’altra opció més estesa identifica sei com a verb, amb el significat de ‘ser, esdevenir’.

 

reiki m

Primera documentació: 4/08/1996

Tipus manlleu del japonès
Contextos Hauries de fer algun curset de ioga, tai-chi, relax, reiki, etc. [Avui, 4/08/1996]
La Comunitat de Madrid ha prohibit el reiki als hospitals públics. [La Vanguardia, 7/06/2017]
Observacions El Termcat defineix el reiki (靈氣, 霊気 o レイキ) com la ‘teràpia de medicina alternativa d’origen oriental que es basa en el reequilibri dels sistemes d’energia complexos que componen el cos per mitjà de la imposició de les mans del terapeuta’, però en altres fonts (com la Viquipèdia) se subratlla que és només una creença perquè les proves clíniques no demostren que el reiki sigui un tractament efectiu en cap malaltia. De fet, en aquestes fonts també s’afirma que el concepte de ki, entès com l’energia espiritual que resideix en tots els éssers humans, d’acceptació mil·lenària en la tradició filosòfica i mèdica oriental, és un concepte especulatiu sense prova científica. No obstant això, aquest manlleu del japonès apareix de manera recurrent en la premsa escrita d’àmplia difusió des de l’inici del nostre mil·lenni, i són nombrosos els centres on es practica i encara més els malalts que se’n beneficien.

umami madj

Primera documentació: 29/01/2011

Tipus manlleu del japonès
Contextos Els tomàquets madurs són l’exemple perfecte per descriure el sabor umami; la sopa de neurones, també. [El Periódico, 13/03/2014]
Els licors són per ara d’interès en tant que la cocteleria és un nou fenomen per la cosa casual de la gastronomia de mestissatge global, amb un accent dels picants i umamis, que necessiten begudes més fortes que els vins tranquils. [Ara, 9/11/2017]
Observacions Fins fa uns anys, el gust es descrivia a partir de quatre sabors: dolç, salat, àcid i amarg. Des de fa uns anys, però, es parla d’un cinquè element, l’umami, que és un gust salat i saborós. Realment, no té gust per si mateix, sinó que fa ressaltar el gust agradable d’un gran nombre d’aliments. El Termcat el defineix com el ‘sabor que representa el gust carni o proteic i que no pot descriure’s per combinació dels quatre sabors primitius’.

Aquesta paraula és d’origen japonès (うま味), i va ser inventada pel químic Kikunae Ikeda el 1908 a partir de l’adjectiu umai (うまい) ‘deliciós’ i la partícula mi (味) ‘gust’. Aquest científic va trobar aquest sabor als espàrrecs, els tomàquets, el formatge i la carn (cuita), però sobretot al brou, i va poder atribuir l’umami al glutamat, un aminoàcid. Molts aliments s’han de cuinar perquè puguin deixar anar aquest sabor, i també es poden fermentar, per això es considera que el formatge, la salsa de soja i les carns curades tenen un gust d’umami.