kintsugi m

Primera documentació: 12/05/2018

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	El kintsugi (1450) ressalta el temps i no negativitza els seus rastres. [La Vanguardia, 12/05/2018]
	El kintsugi requereix un mínim de sis mesos per reconstruir una peça, em va ensenyar la paciència: deixa les armes, relaxa’t i descansa. [La Vanguardia, 28/02/2019]
Observacions	En japonès, kintsugi (金継ぎ) significa ‘fusteria d’or’ i és una tècnica de reparació de fractures de la ceràmica amb vernís de resina mesclat amb pols d’or, plata o platí. El kintsugi forma part d’una filosofia que planteja que les fractures i les reparacions formen part de la història d’un objecte, i que s’han d’ensenyar i incorporar visiblement en lloc d’ocultar-les, per tal de posar en relleu la seva transformació i història. L’origen del kintsugi es remunta al segle xv quan el comandant de l’exèrcit Ashikaga Yoshimasa (1435-1490) va enviar a la Xina dues de les seves tasses de te perquè les reparessin. La reparació, tanmateix, va ser poc polida, amb unes grapes metàl·liques que enlletgien molt les tasses, de manera que va recórrer a uns artesans japonesos per arreglar-ho. La tècnica que van utilitzar va ser tan ben valorada que fins i tot algunes persones van ser acusades de trencar objectes expressament per poder-los després recuperar, ja que la complexitat de la reparació transforma estèticament la peça, de manera que inclús les peces reparades amb el mètode del kintsugi són més ben valorades que les intactes.

iuzu m

Primera documentació: 9/02/2017

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Té matisos i perfums variats (tònica de yuzu) i bombolla sense patacada carbònica. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
	A la seva carta sempre hi ha cefalòpodes: calamars de potera amb maionesa de iuzu, raviolis de sèpia farcits amb carn de perol, tallarines de calamar o sèpia amb pèsols. [Ara, 1/07/2018]
Observacions	El iuzu és una fruita cítrica que té forma de taronja i color de llimona, és a dir, groc o verd, segons la maduresa del fruit. Prové d’una planta, que rep el mateix nom, originària de l’Àsia Oriental. Es considera que prové d’un híbrid de mandarina agra i llimona ichang, tot i que no hi ha evidències clares. El iuzu (que és la forma catalana, tot i que també la trobem documentada com a yuzu) és el fruit de l’arbre del mateix nom (Citrus × junos), fa entre 5 i 7 centímetres de diàmetre i, tot i que és semblant a la taronja i a la llimona, normalment no es menja, sinó que es fa servir per infusionar, fer confitura o, fins i tot, com a condiment per a l’elaboració de begudes espirituoses, com el gintònic.

edamame m

Primera documentació: 21/06/2017

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Les beines de soja (edamame) venen en dues versions, la normal i la picant, saborosíssima. [Time Out Barcelona, 21/06/2017]
	Per si fos poc, la desfilada de tapes i plats asiàtics a prova de coberts és també marcial: edamame, aletes amb salsa coreana, pollastre fregit ultracruixent, musclos al curri verd… [El Periódico, 13/11/2019]
Observacions	L’edamame (枝豆 lit. ‘fesol de branca’) és un ‘plat típic de la gastronomia oriental, especialment la japonesa, que consisteix en beines de soja verdes bullides en sal’ (Termcat). La referència més antiga d’aquest plat es remunta al 1275, en una nota escrita per un monjo que agraeix a un parroquià l’edamame que havia deixat al temple. Amb edamame tant es fa referència a la preparació culinària com a les beines de soja tendres recollides amb el peduncle, i és molt comú al Japó, la Xina, Taiwan, Corea i Hawaii.

otaku m i f

Primera documentació: 21/10/2006

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	El proper dissabte dia 17 tots els otakus tenen una cita ineludible a la quarta Nit del Manga. [Avui, 17/11/2007]
	Les bones sensacions que ja va deixar la jornada inaugural de dimecres, amb un ple total d’otakus (apassionats del manga), ja presagiava una edició espectacular en diversos fronts. [La Vanguardia, 6/11/2017]
Observacions	La paraula japonesa otaku (おたく o オタク) es feia servir originàriament al Japó per referir-se a una persona amb un interès obsessiu per alguna cosa, tot i que especialment pel manga i l’anime. Tenia un sentit pejoratiu, ja que els otakus es consideraven gent poc social que es passava el dia tancada llegint manga o mirant sèries d’anime. Tanmateix, la paraula ha anat perdent la connotació negativa, i avui dia fora del Japó es fa servir de manera generalitzada per referir-se simplement als fans del manga i l’anime, dos productes que cada vegada són més coneguts i reconeguts, i que compten amb un nombre creixent de seguidors. L’interès pel manga i l’anime ha anat creixent a Catalunya, com demostra l’expansió del Saló del Manga de Barcelona, un dels certàmens més celebrats a Espanya que té lloc al novembre de cada any. L’any 2019 es va arribar a la vint-i-cinquena edició del Saló, que va començar celebrant-se a l’estació de França (1995-1996), després al recinte de La Farga (1997-2011) i, finalment, a la Fira de Barcelona (des de 2012). En aquest certamen es reuneixen otakus de tot Espanya i fins i tot d’Europa, que hi acudeixen per comprar manga i anime, per participar en els concursos (de cosplay, de karaoke, etc.) i per gaudir, en general, de l’ambient de celebració d’aquest àmbit de la cultura japonesa.

anime m

Primera documentació: 12/02/1996

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	En temps en què algunes de les obres mestres no són en imatge real, un anime competeix en el festival de Cannes i un visionari com Quentin Tarantino inclou un passatge de dibuixos a Kill Bill: Vol. 1 (2003). [El Periódico, 2/07/2004]
	Hem tingut tant mangakes (autors de còmics) de primera fila com responsables de sèries d’anime d’èxit i professionals relacionats amb la cultura popular japonesa. [La Vanguardia, 6/11/2017]
Observacions	L’anime és un manlleu del japonès, que és el resultat d’abreujar la paraula anglesa animation. El Termcat defineix l’anime com el ‘gènere de dibuixos animats d’origen japonès, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d’incloure escenes de violència o de sexe, dirigit a un públic de franges d’edat diferents segons cada producte’. Amb aquesta denominació també es fa referència directament a la sèrie o pel·lícula que pertany a aquest gènere. L’anime molt sovint és la versió animada d’un manga, però altres vegades és un producte pensat originalment com a animació. Tot i que durant els anys noranta i el principi del 2000 encara no hi havia gaire reconeixement per a aquest gènere, avui dia l’anime s’ha tornat molt popular i és accessible a molta gent: hi ha sèries d’anime a les principals plataformes d’streaming, es poden comprar les més conegudes a botigues d’electrònica general i fins i tot hi ha webs que permeten visionar-les de manera gratuïta o per una petita quota, com Crunchyroll. D’altra banda, una altra font important de difusió dels animes, que són en japonès, són els fansubs (subtítols fets per fans), que permeten que fins i tot les sèries que no tenen un doblatge o subtitulació oficials es puguin veure arreu del món. En català, l’anime va començar a veure’s a finals dels vuitanta i principis dels noranta amb sèries tan estimades com Dr. Slump o Bola de Drac i Bola de Drac Z, totes d’Akira Toriyama. Més endavant, el Club Super3 va emetre sèries com Doraemon, el gat còsmic, Musculman, Sailormoon o Sakura, la caçadora de cartes, i durant la primera dècada del 2000 el 3xl.net (Canal 33) va ser l’encarregat d’emetre animes famosos mundialment com Detectiu Conan, Shin Chan, Inuyasha o One Piece.