emoji m

emojiPrimera documentació: 14/07/2014

Tipus manlleu del japonès
Contextos Ara, la casa Unicode Consortium —la responsable d’actualitzar això que en diuen emoji, i que aquí anomenem emoticones— ha decidit posar al mercat una nova remesa de dibuixets. [El Periódico, 14/07/2014]
Els promotors de la iniciativa apunten que Unicode “només aprova uns 50 emojis a l’any” i la paella “competeix contra milers de propostes”. [El Periódico, 11/03/2015]
Observacions La paraula de l’any que va triar Oxford Dictionaries per al 2015 no va ser estrictament una paraula, sinó una imatge: l’emoji de la cara que plora de riure (vegeu la imatge superior). Veient que l’ús d’aquestes imatges es disparava els últims anys, Oxford Dictionaries va investigar quin era el més utilitzat, i va descobrir que aquesta cara tan divertida conformava un 20 % del total d’emojis utilitzats al Regne Unit aquell any.

Tot i que la paraula ens ha arribat de l’anglès, en realitat és un manlleu del japonès, format per e ‘imatge’ i moji ‘lletra, caràcter’. El Termcat defineix emoji com un ‘ideograma d’origen japonès utilitzat en les aplicacions de missatgeria instantània per a telèfons intel·ligents.’ Van ser inventades als anys noranta per l’empresa japonesa de comunicacions NTT DoCoMo, i poden prendre formes molt diverses, com ara cares que expressen emoció, plantes, menjar, ungles pintades o banderes de diferents països.

Tot i que en català i castellà s’ha generalitzat la paraula emoticona (denominació catalana de l’acrònim anglès que prové de la truncació d’emotion i icon) per denominar qualsevol tipus d’imitació d’una expressió facial i no es fa servir emoji, inicialment es tractava de dos conceptes diferents. De fet, al principi el Termcat considerava que una emoticona només feia referència als símbols gràfics construïts amb caràcters ASCII que representaven un rostre humà. En una modificació posterior, el Consell Supervisor va decidir ampliar-ne el significat, i actualment una emoticona  és una ‘icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions’. Entre els tipus d’emoticones existents, hi ha les emoticones textuals (compostes amb signes de text) i les emoticones gràfiques (amb format d’imatge), que tenen la denominació emoji com a sinònim complementari.

shiatsu m

shiatsuPrimera documentació: 9/11/2002

Tipus manlleu del japonès
Contextos La Núria va quedar tota descansada amb una breu sessió de shiatsu, una tècnica oriental de relaxament. [Avui, 9/11/2002]
Mitjançant la pressió dels polzes, colzes, mans, genolls i peus sobre les línies energètiques del cos, el shiatsu promou el moviment fluid de l’energia vital. [Claror, 8/09/2011]
Observacions El shiatsu, manlleu del japonès en què shi (指) significa ‘dit’ i atsu (圧) ‘pressió’, és el mot amb el qual es coneix la pràctica terapèutica que engloba diverses tècniques tradicionals. Malgrat que sigui una medicina alternativa, actualment està reconeguda pel Ministeri de Sanitat japonès. Tal com diuen els formants del mot, el shiatsu es basa a aplicar pressió amb les mans, sobretot amb els polzes i els palmells, sobre punts específics del cos. S’hi solen afegir estiraments i altres tècniques de massatge, així com tècniques de la medicina tradicional xinesa.

Segons els seus seguidors i mestres, el shiatsu contribueix a la cura d’un gran nombre de malalties, des de migranyes i lesions cervicals fins a dolors menstruals i problemes digestius. Un estudi recent dut a terme entre la Universitat de Leeds i la Federació Europea de Shiatsu va concloure que els seus beneficis són innegables i que s’hauria d’incloure en els sistemes de salut pública de tot el món.

sushi m

sushiPrimera documentació: 21/01/1996

Tipus manlleu del japonès
Contextos Al Japan Town, el barri dels japonesos, els restaurants són bons i cars i es pot provar el sushi. [Avui, 21/01/1996]
El millor aquí és oblidar-se de l’enganyós sushi i del menú del migdia, esquers conjunturals. [Time Out, 29/01/2015]
Observacions El sushi (すし, 寿司, 鮨) és un ‘plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment cru, o de verdures’ (Termcat), i és un dels més coneguts i reconeguts de la gastronomia japonesa i un dels més populars internacionalment. En japonès, sushi fa referència a la manera com es prepara l’arròs, de manera que l’acompanyament no fa el plat per si mateix.

El sushi se sol preparar generalment en racions petites, de la mida d’un mos, i pot adoptar formes diverses. Segons com estigui preparat, rep noms diversos, com ara nigiri, quan s’agafa una porció d’arròs i es compacta amb la mà, formant un rectangle petit, sobre la qual s’afegeix el peix o el marisc, el makizushi quan l’arròs es munta sobre una làmina d’alga nori seca i es farceix amb verdura o peix i després es talla en porcions d’uns 2 cm de gruix, o l’uramaki, que té l’alga dins, envoltant el farcit, i l’arròs fora, cobert amb llavors o ous de peix.

tempura f

tempuraPrimera documentació: 29/05/1998

Tipus manlleu del japonès
Contextos Però el sashimi i el també molt conegut sushi, consistent en peix cru amb arròs i algues, no són ni de bon tros les úniques opcions. La cruixent tempura (peixos i verdures arrebossats) sol agradar a tothom, com les preparacions de carn i verdures en el teppan yaki, la planxa, amb un punt que els japonesos dominen molt bé: és un espectacle contemplar la destresa de la seva feina. [El Periodico, 29/05/1998]
“Si vols fer una tempura l’has de fer al moment, però sortir cada dos per tres a vigilar la paella trenca la conversa i, a més, segurament sortiràs de la cuina amb pudor de fregit i els cabells greixosos”, riu la xef. [Ara, 04/05/2014]
Entre els plats que hi podem assaborir cal destacar el pastís salat de ceba amb roquefort, la lassanya de txangurro, el tempura de verdures i llagostins, i el yakitori de pollastre. [Teatre BCN, 01/04/2003]
Observacions Tot i que la transcripció del japonès més fidel seria tenpura, la forma tempura és la que han adoptat llengües com l’anglès, el francès o el català. Als contextos recollits per l’Observatori de Neologia podem observar certa vacil·lació en el gènere de la paraula, però el Termcat l’ha normalitzada com a forma femenina i la defineix com un ‘plat de la cuina japonesa elaborat amb trossos de peix, marisc i verdures, arrebossats i fregits, que es mengen acompanyats de nap ratllat i d’una salsa calenta feta amb shoyu i mirin’.

El més curiós de la tempura és el seu origen: no és una creació japonesa, sinó que aquesta fregitel·la la van introduir a l’illa els missioners i comerciants espanyols i portuguesos a finals del segle xvi. Entre totes les teories etimològiques que existeixen sobre la paraula, n’hi ha dues de destacades: la primera és la que proposa que tempura ve del llatí tempora i que fa referència a la Quaresma, període en què els catòlics mengen peix i verdures; la segona possibilitat és que vingui del portuguès tempero ‘condiment arrebossat’.

shunga m

shungaPrimera documentació: 04/11/2009

Tipus manlleu del japonès
Contextos En la mostra, amb un centenar de peces, dialoguen dibuixos i gravats de l’artista amb 19 dels shunga, totalment inèdits per al públic, que Picasso tenia a casa, va conservar fins al final de la seva vida i que ara es troben en mans de la família de l’artista. [Avui, 4/11/2009]
El shunga va arribar massivament a Europa a partir del moment en què el país nipó, que s’havia mantingut reclòs en si mateix durant segles, va obrir les seves portes i va reprendre el comerç amb Occident el 1854. [La Vanguardia, 29/12/2013]
Observacions El shunga és una mostra d’art japonès de temàtica sexual. En japonès, shunga vol dir literalment ‘imatges de primavera’, atès que primavera és un eufemisme habitual que se sol fer servir per a l’acte sexual. El shunga es remunta al segle xvii, i tot les diverses prohibicions que ha rebut al llarg dels anys, no va deixar de produir-se fins a començaments del segle xx, en què el Codi penal japonès va incloure penes de presó contra les persones que distribuïssin, venguessin o exhibissin documentació, imatges o objectes obscens. Ara són obres que es toleren, gràcies als estudis sobre art  japonès que s’han publicat i que l’inclouen.

Molts pintors del tombant de segle xx, com Edgard Degas, Henri de Toulouse-Lautrec, Gustav Klimt o François-Auguste Rodin van col·leccionar estampes de  shunga, però probablement el cas més conegut és el de Pablo Picasso, que va arribar a tenir més de seixanta il·lustracions i que s’hi va inspirar per als seus gravats i dibuixos de tema eròtic.