càrdio m

Primera documentació: 1/07/2010

Tipus abreviació
Contextos Seguint un passadís curt, s’arriba a una estança que serveix de gimnàs i espai d’entrenament; hi ha quatre màquines per fer càrdio i un tapís a terra on ara una noia fa l’espagat, ara tres pallassos repassen números, ara un parell d’artistes fan abdominals. [Ara, 24/11/2013]
Dones sense complexos, les solen etiquetar. Tenen corbes, cel·lulitis i el seu càrdio del dia és entrar als pantalons. Encara que exerceixen més aviat de dones anticomplexos.  [El Periódico, 15/04/2015]
Observacions Fer un mínim d’exercici cardiovascular, és a dir, el que fa que el cor ens bategui a més velocitat i amb més força, és molt recomanable si es vol gaudir d’una bona salut. A partir d’aquest adjectiu format per composició culta, neix l’abreviació càrdio, un substantiu d’aparició bastant recent amb què ens referim a les activitats amb què fem exercici aeròbic, com ara córrer (running), anar amb bicicleta (mòbil o estàtica), ballar o fer exercicis d’entrenament fraccionat d’alta intensitat (high intensity interval training o HIIT). Aquest procés d’escurçament s’ha donat també en altres llengües, com ara l’anglès, en què segons l’Oxford English Dictionary aquesta abreviació es documenta des de 1984.

masoca m i fadj

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus abreviació
Contextos Una cosa és ser masoca i l’altre passar-se de rosca. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Pierre Salvadori, el director d’Una dolça mentida, emesa fa poc dies, narra una història d’amor una mica masoca en aquesta Un engaño de lujo, que protagonitza l’encantadora Audrey Tautou (Amélie) i un fantàstic Gad Elmaleh (quan encara era la parella de la princeseta monegasca Carlota). [El Periódico, 28/11/2015]
Observacions L’abreviació masoca, que ens ha arribat a través del castellà, prescindeix del sufix –ista, i manté una abreviació de tres síl·labes, tot i que el més freqüent és que les abreviacions en tinguin només dues, com a bici, col·le, depre, etc., i mantenint una terminació en -a, encara que siguin de gènere masculí. Al seu torn, masoquista es forma per derivació a partir del cognom de l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch (1836-1895), motiu pel qual el substantiu manté una sola s i, doncs, una pronunciació sonora, tot i que per influència del castellà se sol sentir pronunciat amb essa sorda. Aquest autor és conegut per novel·les com Venus im Pelz [‘La venus de les pells’], en què el protagonista, Severin von Kusiemski, s’enamora d’una dona, Wanda von Dunajew, a la qual extorsiona per aconseguir que el tracti com un esclau, de maneres cada cop més humiliants. En aquesta novel·la destaquen els detalls fetitxistes de l’ús d’indumentària de cuir associada a la dominació i fins i tot la signatura d’un contracte de submissió.

Així doncs, masoquista és la persona a la qual l’excita sexualment el sofriment físic, i que també es pot usar en sentit metafòric. En canvi, en els contextos recollits a l’Observatori masoca s’utilitza sobretot de manera metafòrica, en textos amb un toc d’ironia i un registre més lax, per designar les persones que sembla que gaudeixen del propi patiment, però no necessàriament en l’àmbit sexual.

pro adj

Primera documentació: 20/01/2011

Tipus abreviació
Contextos Es tracta d’una prova de surf de neu exclusivament pensada per als riders aficionats, que té com a premi l’accés al Protest Manifest que es farà el març vinent a Formigal i que s’enquadra dins de la categoria pro. [El Periódico, 20/01/2011]
Teniu patrocinador i tot: això ja és molt pro! [País km0 (La Xarxa), 8/07/2016]
Observacions L’Oxford English Dictionary recull pro des de 1856, com a abreviatura de professional, tant com a substantiu com com a adjectiu, que s’utilitza sobretot en l’àmbit esportiu. En català, però, només el documentem com a adjectiu i és un neologisme molt recent, com es pot veure en els contextos. Com en la majoria de casos d’abreviacions, l’ús de pro és força restringit i el trobem en contextos de caire informal o col·loquial.

col·le m

Primera documentació: 5/04/1998

Tipus abreviació
Contextos A més a més, s’ha d’agrair que sigui una sola setmana de celebracions sense col·le i no dues que no acaben mai. [El Periódico, 5/04/1998]
La veritat és que des de petita m’ha provocat un fort rebuig del color blau marí, que és el que ens feien portar als uniformes del col·le religiós. [La Vanguardia, 21/02/2015]
Observacions La forma col·le és la truncació de col·legi i és una abreviació molt típica en el llenguatge infantil i juvenil, però que ha anat estenent-se i ara no és estrany trobar-la en els mitjans, tot i que triar la forma abreviada confereix un to col·loquial al context en què apareix. El sistema propi del català per fer aquestes abreviacions parteix normalment de la síl·laba tònica (Isabel – Bel, Sebastià – Tià), però el patró de reduir paraules agafant les dues primeres síl·labes, tot i que s’ha copiat del castellà, s’ha estès en català i és un patró productiu que trobem en diverses paraules, com bici mani, que no apareixen en els diccionaris, o bé progre i cine, que sí que hi estan recollits.

depre fadj

deprePrimera documentació: 24/06/1992

Tipus abreviació
Contextos Tant li costa fer-se la idea que durant els pròxims quatre anys el Partit Popular governarà amb majoria absoluta tant al Congrés com al Senat que em va confessar que no aconsegueix superar la depre. [Avui, 25/03/2000]
Ha passat de sentir-se una mica depre a mostrar símptomes de depressió, o ha deixat d’interessar-se pel que abans li agradava. [Ara, 25/12/2015]
Observacions Segons quin sigui el context, depre pot ser l’escurçament o bé del substantiu femení depressió ‘acció de deprimir’ o bé dels adjectius depressiu –iva ‘que deprimeix’ i deprimit -ida ‘persona afectada de depressió’. L’aparició d’aquest escurçament es deu a l’economia lingüística dels parlants, sobretot en la llengua col·loquial. Així és en tots els contextos en què apareix aquest neologisme recollits a l’Observatori, que pertanyen a aquest registre informal, de la mateixa manera que també ho són molts altres escurçaments. Pel que fa a la fonètica, els parlants del català oriental pronuncien la e final tancada i no pas neutra, com s’hauria de fer en català per a les síl·labes àtones.