masoca m i fadj

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus abreviació
Contextos Una cosa és ser masoca i l’altre passar-se de rosca. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Pierre Salvadori, el director d’Una dolça mentida, emesa fa poc dies, narra una història d’amor una mica masoca en aquesta Un engaño de lujo, que protagonitza l’encantadora Audrey Tautou (Amélie) i un fantàstic Gad Elmaleh (quan encara era la parella de la princeseta monegasca Carlota). [El Periódico, 28/11/2015]
Observacions L’abreviació masoca, que ens ha arribat a través del castellà, prescindeix del sufix –ista, i manté una abreviació de tres síl·labes, tot i que el més freqüent és que les abreviacions en tinguin només dues, com a bici, col·le, depre, etc., i mantenint una terminació en -a, encara que siguin de gènere masculí. Al seu torn, masoquista es forma per derivació a partir del cognom de l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch (1836-1895), motiu pel qual el substantiu manté una sola s i, doncs, una pronunciació sonora, tot i que per influència del castellà se sol sentir pronunciat amb essa sorda. Aquest autor és conegut per novel·les com Venus im Pelz [‘La venus de les pells’], en què el protagonista, Severin von Kusiemski, s’enamora d’una dona, Wanda von Dunajew, a la qual extorsiona per aconseguir que el tracti com un esclau, de maneres cada cop més humiliants. En aquesta novel·la destaquen els detalls fetitxistes de l’ús d’indumentària de cuir associada a la dominació i fins i tot la signatura d’un contracte de submissió.

Així doncs, masoquista és la persona a la qual l’excita sexualment el sofriment físic, i que també es pot usar en sentit metafòric. En canvi, en els contextos recollits a l’Observatori masoca s’utilitza sobretot de manera metafòrica, en textos amb un toc d’ironia i un registre més lax, per designar les persones que sembla que gaudeixen del propi patiment, però no necessàriament en l’àmbit sexual.

pro adj

Primera documentació: 20/01/2011

Tipus abreviació
Contextos Es tracta d’una prova de surf de neu exclusivament pensada per als riders aficionats, que té com a premi l’accés al Protest Manifest que es farà el març vinent a Formigal i que s’enquadra dins de la categoria pro. [El Periódico, 20/01/2011]
Teniu patrocinador i tot: això ja és molt pro! [País km0 (La Xarxa), 8/07/2016]
Observacions L’Oxford English Dictionary recull pro des de 1856, com a abreviatura de professional, tant com a substantiu com com a adjectiu, que s’utilitza sobretot en l’àmbit esportiu. En català, però, només el documentem com a adjectiu i és un neologisme molt recent, com es pot veure en els contextos. Com en la majoria de casos d’abreviacions, l’ús de pro és força restringit i el trobem en contextos de caire informal o col·loquial.

col·le m

Primera documentació: 5/04/1998

Tipus abreviació
Contextos A més a més, s’ha d’agrair que sigui una sola setmana de celebracions sense col·le i no dues que no acaben mai. [El Periódico, 5/04/1998]
La veritat és que des de petita m’ha provocat un fort rebuig del color blau marí, que és el que ens feien portar als uniformes del col·le religiós. [La Vanguardia, 21/02/2015]
Observacions La forma col·le és la truncació de col·legi i és una abreviació molt típica en el llenguatge infantil i juvenil, però que ha anat estenent-se i ara no és estrany trobar-la en els mitjans, tot i que triar la forma abreviada confereix un to col·loquial al context en què apareix. El sistema propi del català per fer aquestes abreviacions parteix normalment de la síl·laba tònica (Isabel – Bel, Sebastià – Tià), però el patró de reduir paraules agafant les dues primeres síl·labes, tot i que s’ha copiat del castellà, s’ha estès en català i és un patró productiu que trobem en diverses paraules, com bici mani, que no apareixen en els diccionaris, o bé progre i cine, que sí que hi estan recollits.

depre fadj

deprePrimera documentació: 24/06/1992

Tipus abreviació
Contextos Tant li costa fer-se la idea que durant els pròxims quatre anys el Partit Popular governarà amb majoria absoluta tant al Congrés com al Senat que em va confessar que no aconsegueix superar la depre. [Avui, 25/03/2000]
Ha passat de sentir-se una mica depre a mostrar símptomes de depressió, o ha deixat d’interessar-se pel que abans li agradava. [Ara, 25/12/2015]
Observacions Segons quin sigui el context, depre pot ser l’escurçament o bé del substantiu femení depressió ‘acció de deprimir’ o bé dels adjectius depressiu –iva ‘que deprimeix’ i deprimit -ida ‘persona afectada de depressió’. L’aparició d’aquest escurçament es deu a l’economia lingüística dels parlants, sobretot en la llengua col·loquial. Així és en tots els contextos en què apareix aquest neologisme recollits a l’Observatori, que pertanyen a aquest registre informal, de la mateixa manera que també ho són molts altres escurçaments. Pel que fa a la fonètica, els parlants del català oriental pronuncien la e final tancada i no pas neutra, com s’hauria de fer en català per a les síl·labes àtones.

neocon m i fadj

Primera documentació: 21/04/2004

Tipus abreviació
Contextos En aquest punt, i per canviar momentàniament d’interlocutor, em permetré referir-me al que en el seu article em retreu el senyor Sáez amb l’argument que no es poden jutjar els néts pels pecats dels avis, ja que assimilar els joves dirigents de la federació nacionalista a l’extrema dreta d’Aznar i els neocon nord-americans és tan bàrbar com dir que amb Zapatero arriben al poder els néts polítics de l’estalinisme que va fer l’URSS dels gulags. [Avui, 21/04/2004]
Robert Kagan, per exemple, un dels pensadors neocons més brillants i profund coneixedor de la realitat dels europeus, escriurà: “El declivi no és una realitat, és una opció”. [Ara, 1/03/2015]
Observacions La forma neocon és l’abreviació de neoconservador, que designa els seguidors, majoritàriament del Partit Republicà, de la ideologia política neoconservadora originada als Estats Units a la dècada dels seixanta del segle passat (tot i que a l’Oxford English Dictionary es registra per primera vegada el 1979) com a reacció a la contracultura de l’esquerra. Es caracteritza per la defensa de l’individualisme, el lliure mercat i la promoció assertiva de la democràcia i dels interessos internacionals dels Estats Units, incloent-hi la via militar. És precisament aquesta política exterior agressiva la que va caracteritzar l’administració de George W. Bush (2001-2009) i les guerres de l’Afganistan i l’Iraq que van tenir lloc durant el seu mandat, que coincideix en l’època amb la primera documentació a l’Observatori.