hidrofluorocarbur m

hidrofluorocarburPrimera documentació: 23/04/2021

Tipus composició culta
Contextos Pots limitar la quantitat que n’utilitzes o substituir-lo per un ventilador per evitar que els hidrofluorocarburs (HFC, atrapadors de calor) entrin en l’atmosfera. [El Periódico, 23/04/2021]
El Protocol de Montreal va incorporar l’any 2016 la coneguda com a Esmena de Kigali, que requereix la reducció gradual de la producció i el consum de molts hidrofluorocarburs (HFC) —gasos que no esgoten directament l’ozó, però sí que tenen un important impacte climàtic. [El Nacional, 9/01/2023]
Observacions Els hidrofluorocarburs, sovint abreviats com a HFC, són substàncies químiques formades, tal com la seva denominació indica, per àtoms d’hidrogen, fluor i carboni. Es tracta, doncs, d’una forma composta que s’articula a partir de tres bases lèxiques cultes diferents.

Els hidrofluorocarburs s’utilitzen generalment com a refrigerants, tot i que també es poden fer servir amb altres finalitats, com a dissolvents o retardants d’ignició. Tot i així, la principal font d’emissions d’aquests compostos prové del seu ús com a refrigerants, tant en sistemes d’aire condicionat per a vehicles com per a edificis. Aquests gasos són altament nocius per al medi ambient, perquè tenen una incidència en l’escalfament global força superior a la del diòxid de carboni. De fet, d’acord amb el Protocol de Kyoto, són un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle.

sicalipsi f

sicalipsiPrimera documentació: 31/08/2010

Tipus composició culta
Contextos Albertí recrearà amb breus monòlegs i números musicals uns temps, a principis del segle xx, en què es parlava de sicalipsi, en lloc d’erotisme. [El Periódico, 31/08/2010]
Guereña, vist amb perspectiva, accepta que potser Sanxo Farrerons, llavors, es va buscar un altre afany. Va posar rumb a la sicalipsi. [El Periódico, 24/11/2019]
Observacions Sicalipsi és una paraula d’ús poc habitual en l’àmbit general però coneguda en l’àmbit literari amb el significat de ‘picardia eròtica, malícia sexual’. No és del tot clar l’origen del mot, però Segons Joan Coromines és un mot format a partir de les bases gregues sỹkon ‘vulva’ i aleiptikós ‘que fa massatges’. Tanmateix, alguns autors l’atribueixen a l’editor català Ramon Sopena (1867-1932), que va qualificar de sicalíptica una col·lecció de quaderns impresos a la seva editorial (Portfolio del desnudo), que va començar a publicar el 1901. Cadascun d’aquests quaderns incloïa dotze reproduccions fotogràfiques de pintures de nus femenins de pintors com Rubens, Tiziano, Goya, etc., potser per un creuament entre apocalíptica i sibarita. El fet, però, que la paraula es difongués en el mateix moment en què van començar a proliferar obres literàries, tant novel·les curtes com, sobretot, teatrals, de tema eròtic, van afavorir la difusió de la paraula, especialment amb els espectacles de varietats, que incloïen peces eròtiques.

sinofòbia f

sinofòbiaPrimera documentació: 21/09/1995

Tipus composició culta
Contextos Per la seva banda, i cloent el número, un text de Manel Ollé titulat “De la sinofília a la sinofòbia”. [Avui, 21/09/1995]
Entre altres raons, perquè és d’on provenen el 80 % dels ingredients dels actius antibiòtics i per la “sinofòbia de Trump”, obsedit a fer de la batalla amb la Xina el principal argument de les eleccions presidencials del novembre als EUA. [Avui, 26/05/2020]
Observacions El formant culte sino- vol dir ‘Xina’ i, per tant, la sinofòbia designa el sentiment d’aversió cap a la Xina, els xinesos, la cultura xinesa o la diàspora xinesa. Aquesta actitud, juntament amb un sentiment antiasiàtic en general, va créixer a causa de la pandèmia del coronavirus, que ha suposat un augment de prejudicis, xenofòbia i racisme contra les persones xineses, especialment a Occident i entre nacions asiàtiques.

biocè m

biocèPrimera documentació: 23/06/2020

Tipus composició culta
Contextos Blanca de la Torre ha aclarit el títol, Concert pel biocè, afirmant que volen qüestionar l’antropocentrisme imperant i proposar el “bioceni”, que posa la vida al centre, per a una “nova era” postconfinament. [Ara, 23/06/2020]
Això del biocè seria la nova era postCovid, que sorgiria de situar la vida natural —i no només la humana— al centre. [El 9 Nou, 26/06/2020]
Observacions Aquest compost culte s’ha format a partir de les formes prefixades gregues bio– ‘vida’ i – ‘recent’, i fa referència a una nova etapa en què la natura pren força, per assimilació amb els noms de les eres geològiques. Anteriorment, la revolució industrial va donar peu a una era en què l’home ha estat el centre de tot, i que els científics han denominat antropocè. En resposta a aquesta era, en els últims anys ha arribat el biocè, en què la natura pren el paper protagonista per intentar transformar el món des d’un punt de vista sostenible. El terme va prendre força en català gràcies a l’espectacle Concert per al biocè, ideat per l’artista Eugenio Ampuda, que va consistir en un espectacle celebrat al Liceu durant al juny de 2020, durant la pandèmia del coronavirus, al qual no van assistir persones (que el podien veure en streaming des de casa), sinó 2.292 plantes. Aquesta obra pretenia mostrar com la natura pot guanyar terreny a les persones, sobretot quan no poden sortir d’espais tancats, com passava amb la pandèmia.

ecocidi m

ecocidiPrimera documentació: 4/02/1991

Tipus composició culta
Contextos
Els ministres de l’OCDE, reunits dijous a París per avaluar la gravetat de la marea negra al Golf, van considerar l’abocament de petroli “un ecocidi”. [Diari de Barcelona, 4/02/1991]
També són contraris a la llei el Moviment Ciutadà per un Mar Menor viu i els col·lectius que denuncien la deixadesa de les autoritats davant de l’ecocidi del mar Menor. [El Periódico, 23/07/2020]
Observacions El Termcat defineix el compost culte ecocidi com un ‘dany greu produït en ecosistemes, paisatges o en el conjunt de la biosfera’. Aquest dany sovint es produeix de manera intencionada, tal com va passar durant la guerra del Vietnam (1955-1975), que és quan es va començar a utilitzar aquesta paraula (l’Oxford English Dictionary en registra el primer ús el 1969), en què es van utilitzar defoliants com l’agent taronja: els 76 milions de litres amb què van ruixar el Vietnam, així com també l’est de Laos i algunes parts de Cambodja, que van destruir milions d’hectàrees de terres forestals i rurals, van contaminar l’aigua i van provocar que milers de nens nasquessin amb deformitats i malalties congènites.

Des de 2010, s’està estudiant la inclusió de l’ecocidi com a crim internacional contra la humanitat i la pau.