viscoelàstic -a adj

viscoelàsticPrimera documentació: 1/02/2004

Tipus composició culta
Contextos Es tracta d’un desenvolupament que té uns nivells d’amortiment, gràcies a les seves propietats viscoelàstiques, molt elevats en un marge de temperatures extraordinari: de ‒30 ºC a 90 ºC. [AIQS News, 1/02/2004]
Altres invents derivats de l’activitat aeroespacial que encara fem servir són, per exemple, els coixins o matalassos viscoelàstics que mantenen la forma de la mà quan els premem. [Ara, 18/07/2019]
Observacions Al GDLC figura viscoelasticitat, format a partir de l’element truncat visco- (que prové de viscositat), i el diccionari defineix com la ‘propietat dels materials que presenten viscositat i elasticitat simultàniament i que poden dissipar i alhora emmagatzemar energia mecànica de deformació’. En canvi, no hi trobem l’adjectiu viscoelàstic -a, que apareix especialment en textos relacionats amb la decoració i la llar, i que se sol aplicar a matalassos i coixins. Que un material sigui viscoelàstic vol dir que, després d’exercir una pressió sobre la superfície, l’objecte recupera gradualment la forma original, i això fa que sigui molt ergonòmic, disminueixi les tensions musculars i nervioses i reguli la temperatura corporal.

El material viscoelàstic es va desenvolupar per primer cop als anys seixanta al Centre d’Investigació Ames de la NASA per alleugerir la pressió exercida per la força de la gravetat experimentada pels astronautes durant l’enlairament. Això no obstant, l’aplicació en el sector del descans es produeix a partir dels anys noranta, on es comença a fer servir bàsicament en hospitals.

autoficció f

Primera documentació: 17/05/2004

Tipus composició culta
Contextos He de dir que, d’ençà de molt de temps, m’interessen els relats que, a manera d’autoficció, es caracteritzen per la seva capacitat de revelació personal. [Avui, 17/05/2004]
Una repassada a alguns dels nostres grans poetes no hauria de reduir-los a l’epítet d’autoficció, encara que reuneixin les condicions per merèixer-los. [La Vanguardia, 26/04/2019]
Observacions L’autoficció (construïda amb la forma prefixada auto- ‘propi’ i el substantiu ficció) és un terme propi de la crítica literària per referir-se a una forma d’autobiografia de ficció, una unió que, a primera vista, pot semblar estranya. En aquest gènere, l’autor narra una història pròpia però inventada: tot i que el protagonista segueix sent ell mateix, la història que viu no reflecteix cap experiència real per la qual hagi passat. L’objectiu en molts casos és conèixer-se millor a un mateix.

Pel que fa a l’origen del terme, l’escriptor Serge Doubrovsky se’l va inventar el 1977 per aplicar-lo a la novel·la Fils. Actualment, aquest gènere s’associa sobretot amb autors francesos, com Chloé Delaume o Alain Robbe-Grillet.

austericidi m

Primera documentació: 14/11/2012

Tipus composició culta
Contextos Ahir va insistir que es tracta d’un Govern «sense ànima» i que ajustos que ha fet en tots els àmbits han provocat un austericidi a Catalunya. [El Periódico, 14/11/2012]
En la precipitada carrera des de l’austericidi a la independència hem perdut l’oportunitat de millorar les condicions de vida gràcies als pressupostos, ja fossin els propis o els de l’Estat. [El País, 23/03/2019]
Observacions La paraula austericidi està formada per l’adjectiu auster -a i el formant sufixat del llatí -cidi ‘matar’. Aquesta paraula presenta certa peculiaritat morfològica i semàntica, en el sentit que, d’una banda, -cidi sol combinar-se amb altres formants inicials com magni- ‘gran’ a magnicidi o geno- ‘raça’ a genocidi. De l’altra, el significat literal que extrauríem d’austericidi seria el d’‘acció de matar l’austeritat’, però en canvi vol dir ‘acció de matar algú amb les polítiques d’austeritat que practiquen certs governs per combatre la crisi econòmica’. Així doncs, per facilitar la interpretació del terme, el Termcat proposa l’alternativa austeritat suïcida (que no sembla gaire encertada, tenint en compte que l’austeritat no és autoimposada), que defineix com l’‘asfíxia econòmica de la població d’un país com a conseqüència de les mesures d’austeritat excessives aplicades pel govern’. Aquestes mesures orienten la reducció del deute públic, la qual cosa suposa un conjunt de retallades en educació, sanitat i altres àmbits relacionats amb l’estat de dret.

Aquesta paraula va començar a documentar-se en català a partir del 2012, pocs anys després que comencés una greu crisi econòmica que va afectar milions de persones arreu del món. Arran de les retallades, moltes famílies es van trobar en una situació de vulnerabilitat: falta d’ingressos, sense recursos ni ajudes, desnonaments, etc.

retroil·luminat -ada adj

retroil·luminatPrimera documentació: 3/11/2007

Tipus composició culta
Contextos A més, té pantalla retroil·luminada per veure l’hora a les fosques i diverses modalitats d’alarma per al despertador. [El Periódico, 3/11/2007]
A la Fundació Palo Alto es projectaran imatges en gran format de la història del barri així com les escultures retroil·luminades de Xavier Medina Campey i de Nei Albertí. [Time Out Barcelona, 14/02/2019]
Observacions En interiorisme, la tècnica de la retroil·luminació com a recurs decoratiu es va començar a utilitzar a partir dels anys 60 amb l’aparició dels llums led. Aquest tipus d’il·luminació se serveix d’una font de llum indirecta, contínua i oculta habitualment en una cornisa o a la part posterior d’una pantalla, sobretot aquelles fetes de cristall líquid. El que es crea, doncs, és un efecte lumínic sense ombres ni reflexos sobre sostres, parets, terres o mobles. En el cas de les pantalles, assegura una bona llegibilitat, fins i tot en llocs foscos o mal il·luminats, així com una visualització d’imatges òptima.

A la premsa apareix amb molta freqüència el participi retroil·luminat -ada, format a partir de l’element culte llatí retro- ‘endarrere’, al costat de paraules com pantalla, mirall, teclat o escultura.

demofòbia f

demofòbiaPrimera documentació: 6/03/2015

Tipus composició culta
Contextos Però en cas que la demofòbia de l’Estat obligués a tirar pel dret, Fernàndez ha assegurat que aquesta DUI “ha de ser ratificada per referèndum” que es faria si el 27-S guanyen les formacions sobiranistes. [Ara, 6/03/2015]
Els sindicats, amb el seu silenci mesquí, s’han alineat clarament en el bàndol de la demofòbia i de l’autoritarisme similar al franquisme d’abans. [El Periódico, 31/03/2018]
Observacions Tot i que el Termcat defineix la demofòbia, formada a partir del grec dēmos ‘poble’ i de -fòbia, com a ‘temor morbós a les multituds’ dins del camp de la salut mental, l’Observatori només ha recollit aquest compost amb un únic significat: ‘oposició a la democràcia’. Es tracta, doncs, d’una actitud, normalment atribuïda als estats i als partits polítics, que consisteix a no acceptar la sobirania popular, impedint l’exercici democràtic bàsic: el vot. En la premsa catalana sobretot fa referència al procés independentista català, però és un terme aplicable a qualsevol cas en què des dels poders polítics ─executiu, legislatiu o judicial─ es nega el dret que té el poble d’opinar sobre una qüestió política, com podria ser, per exemple, el dret a l’autodeterminació.