Primera documentació: 2/09/2001
Tipus | composició culta |
Contextos |
Els polítics posen en pràctica la seva verborrea quan s’obre el període de preinscripcions al maig, quan fan públiques les seves magnífiques estadístiques. [El Periódico, 2/09/2001]
|
“Va i em deixen anar una verborrea impressionant, com si s’haguessin ficat el diccionari de sinònims i antònims pel cul, per dir-me el que tots anàvem sospitant des que vaig pujar cert vídeo en una certa plataforma: que havien entès que no estic a gust en l’empresa”, relata entre gesticulacions. [Regió 7, 21/11/2023]
|
|
Observacions |
El formant culte -rrea es fa servir sobretot en l’àmbit mèdic i designa excés, tal com trobem en paraules com diarrea o menorea. Quan l’excés s’aplica a les paraules, tenim la paraula logorrea (que tampoc no és al DIEC2 i que el GDLC defineix com ‘afany irresistible de parlar que experimenten certs alienats’) o verborrea, que el GDLC dona com a sinònim de logorrea, però que també es fa servir hiperbòlicament per designar una ‘loquacitat excessiva’. Així doncs, col·loquialment, es diu que algú té verborrea quan parla molt i no calla, tot i que també s’aplica a la xerrameca en general, com es pot observar en el primer context.
|