retroalimentar v tr

Primera documentació: 15/04/1996

Tipus composició culta
Contextos Sánchez Tébar creu també que la dona de Carrascosa, María Consuelo Reyna, directora de Las Provincias, presenta Insa com un màrtir i aprofita això per retroalimentar la seva clientela més reaccionària. [El Temps, 16/09/1996]
El Joel segueix entossudit a quadrar els càlculs de la María José per aconseguir que el robot extregui aigua de Mart que permeti convertir-se en energia i retroalimentar-se sense necessitat de bateries pesades. [El País, 6/06/2017]
Observacions En sentit literal, el verb alimentar significa ‘donar aliment (a algú, a un animal), sustentar-lo’ (DIEC2). A partir d’aquest significat, es produeix una ampliació semàntica gràcies a la qual també s’aplica a qualsevol realitat que es manté o s’expandeix mitjançant aliments no fisiològics, de manera que es poden alimentar per exemple les bases de dades, els circuits elèctrics o els rumors. Així doncs, aquest ús figurat és el que es pren a l’hora de crear el verb neològic retroalimentar, amb els significats d’‘impulsar o potenciar un procés amb elements antics o prèviament utilitzats’ i ‘mantenir de manera constant el funcionament d’un sistema, procés, activitat, etc., proporcionant-li tot allò que necessita’.

Els diccionaris només indiquen que el formant llatí retro- vol dir ‘endarrere’, tot i que a retroalimentar adquireix el significat de ‘retorn, resultat d’una acció anterior’, com a retroacció (‘efecte retroactiu’) o retrovendre (‘tornar (una cosa comprada) al seu venedor tornant aquest el seu preu’).

Anuncis

serièfil serièfila mf

Primera documentació: 13/08/2013

Tipus composició culta
Contextos Des que ja no mirem la televisió tots al mateix moment, arraulits al sofà el dia que toca, un dels problemes dels serièfils és poder veure l’últim capítol del seu xou favorit sense que ningú li hagi arruïnat un gir de guió rellevant. [Ara, 13/08/2013]
Abans de l’arribada de les grans plataformes l’espectador ja se les apanyava per veure sèries al mateix ritme que al seu país d’emissió, encara que fos per vies no legals. Lost, el primer gran èxit ‘serièfil’ de masses de l’era d’internet, va ser un cas paradigmàtic. [El Periódico, 21/06/2017]
Observacions Aquest substantiu està format per la paraula sèrie i la forma sufixada d’origen grec –fil ‘amic, amant’. Tal com passa a tintinòfil, el compost culte resultant és anòmal, ja que uneix un formant culte amb un de patrimonial. En aquest cas no apareix la vocal culta d’enllaç –o-, sinó que la forma que s’ha generalitzat és serièfil. Tanmateix, el Termcat defensa la forma seriòfil, de la qual l’Observatori no ha recollit cap ocurrència, per designar la ‘persona aficionada a les sèries de televisió’.

Actualment la televisió és un format que està en auge i que ha assolit cotes de popularitat semblants a les del cinema. D’acord amb aquesta nova concepció d’aquests productes d’entreteniment, els serièfils es prenen les sèries de manera molt seriosa, i això els porta, per exemple, a veure temporades senceres de cop, en sessions maratonianes que duren hores i hores. Així doncs, els serièfils, en molts casos, van més enllà de simples aficionats, i són experts que dediquen la major part del seu temps a mirar sèries de televisió, comentar-les, valorar-les, etc.

La popularitat de les sèries s’ha disparat gràcies a plataformes d’streaming com ara Netflix, que han canviat també la manera de veure-les: en lloc d’esperar cada setmana que surti un capítol nou, aquests videoclubs en línia posen tota la temporada a disposició dels espectadors, que la veuen de cop per poder comentar-la els primers i per evitar els temuts espòilers. Aquestes plataformes s’han afegit a la possibilitat actual de veure les sèries en un nombre molt divers de dispositius: a l’ordinador, al mòbil, a la tablet, etc.

vigorèxia f

Primera documentació: 5/07/2009

Tipus composició culta
Contextos Es pot iniciar com una activitat gimnàstica saludable, però hom pot entrar en aquest cercle obsessiu i entrar en una malaltia que avui s’anomena vigorèxia. [Diari de Girona, 5/07/2009]
Detectar quan o quin és el llindar de passar de ser salut a una addicció, quan hi ha un tema emocional al darrere a compensar o pal·liar, quan comença a haver-hi un culte al físic o bé apareix bàsicament el rebuig al físic i es desenvolupa en trastorns d’alimentació o vigorèxia. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 26/06/2016]
Observacions Per a aquest trastorn mental, que es caracteritza per provocar una ‘preocupació extrema per tenir un cos més musculat’, el Termcat només accepta complex d’Adonis, tot i que per al castellà recull també les formes dismorfia muscular i vigorexia. Aquesta malaltia, que de moment no està reconeguda per la comunitat mèdica internacional, va començar a detectar-se als anys noranta i afecta sobretot homes joves.

Atesa la naturalesa de la malaltia, un altre nom que rep la vigorèxia és anorèxia invertida: en lloc de veure’s grassos, els malalts que la pateixen es veuen dèbils, de manera que canvien la seva conducta alimentària i adopten un règim d’exercici físic molt extrem, que es converteix en una única fixació i que es veu complementat per la ingesta de proteïnes i substàncies per augmentar la massa muscular.

El terme es va originar als Estats Units amb la forma bigorexia, que copia l’estructura d’anorèxia (a(n)– ‘sense’ i orexis ‘desig, apetit’) però combina el substantiu grec amb l’adjectiu big gran per reflectir el desig de guanyar més volum, més presència física. En l’adaptació al català i al castellà s’ha intentat naturalitzar la denominació formant-la a partir de vigor per reflectir la debilitat amb què s’identifiquen les persones que la pateixen.

 

microplàstic m

Primera documentació: 14/02/2013

Tipus composició culta
Contextos La ingestió de microplàstics amenaça les tortugues marines, els mamífers marins i les aus. [La Vanguardia, 14/02/2013]
Els microplàstics són partícules de plàstic de menys de cinc mil·límetres de diàmetre, algunes de les quals invisibles a l’ull humà. [La Vanguardia, 3/10/2016]
Observacions Tot i que cada vegada som més conscients de la importància de preservar el medi ambient i les actuacions per protegir-lo no paren de créixer, les amenaces tampoc no ho fan. Un dels riscos sobre els quals cal estar ben alerta són els microplàstics, compost culte amb què es denominen els plàstics de mida inferior als 5 mm, però que en molts casos són invisibles a l’ull humà i són microscòpics, que provenen de la descomposició d’envasos o altres plàstics més grans o de les microesferes que es poden trobar en molts productes cosmètics, dentifricis o detergents. El problema apareix en el fet que són tan petits que les depuradores no els poden filtrar i per tant acaben en els mars i oceans (Greenpeace calcula que al voltant de 8 tones anuals), i, doncs, entren en la cadena tròfica: s’han trobat restes de microplàstics en més de 170 espècies marines, des dels musclos i les tonyines fins als verats, de manera que no només amenaça l’ecosistema marí, sinó també els humans, perquè consumeixen aquestes espècies.

De moment, a Europa no hi ha cap normativa que intenti regular la disminució de l’ús de microplàstics en els productes comercials, tot i que se’n reconeix el risc.

nanotecnologia f

Primera documentació: 26/02/2002

Tipus composició culta
Contextos Els camps d’investigació que trauran més profit d’aquesta instal·lació seran els de la biotecnologia-farmàcia, per a l’anàlisi i desenvolupament de nous medicaments, nous materials i nanotecnologies, estudi i fabricació de dispositius extremadaments petits. [Avui, 9/03/2002]
Sembla que els avenços en intel·ligència artificial, robòtica, internet de les coses, vehicles autònoms, drons, impressores 3D, nanotecnologia, computació quàntica i biotecnologia són cosa exògena. [La Vanguardia, 10/02/2017]
Observacions Aquest neologisme lexicogràfic, format per composició culta mitjançant el formant grec nano- ‘nan’, fa referència a la tecnologia que treballa amb elements de nivell atòmic i molecular per crear noves estructures de dimensions molt reduïdes, compreses entre 1 i 100 nanòmetres, una mil milionèsima part d’un metre (10-9), i que es va obrir camí de manera definitiva gràcies a la invenció del microscopi d’efecte túnel desenvolupat per Binning i Rohrer el 1981 i les noves formes del carboni, els ful·lerens.

Richard Feynman, premi Nobel de Física l’any 1965, va ser un dels primers científics que va defensar públicament la importància de la nanotecnologia, malgrat que va ser l’any 1974 quan es va utilitzar el terme per primer cop durant una conferència del científic japonès Norio Taniguchi en què va descriure aquesta nova ciència. La nanotecnologia permet explorar volcans o administrar fàrmacs, i es preveu trobar aplicacions noves en el futur pròxim en àmbits tan diversos com la producció agrícola, la construcció o l’emmagatzematge, producció i conversió d’energia.