microteatre m

microteatrePrimera documentació: 13/08/2012

Tipus composició culta
Contextos L’espectador és qui decideix quan vol pagar, la franja va d’1 a 15 euros, i s’inspira en la fórmula del microteatre. [Ara, 13/08/2012]
A la nit tots els espectacles es concentraran al Local Jove de Can Batlle des de les 22 h fins a mitjanit amb microteatre i teatre de petit format. [La Marina, 1/07/2016]
Observacions El formant culte micro- vol dir ‘petit’ i en aquest cas, adjuntat a teatre, no es refereix a les dimensions de l’edifici on es representen obres dramàtiques, sinó a la durada d’aquestes obres. Les obres de microteatre solen tenir una durada de 15-20 minuts i es poden representar en espais molt diversos: habitacions d’una casa, sales d’un hotel, etc., amb la qual cosa el nombre d’assistents a cada sessió també és reduït. Normalment, es reuneixen diverses obres en una sessió, i els espectadors que hi assisteixen van traslladant-se d’un espai a un altre.

globoflèxia f

globoflexiaPrimera documentació: 25/06/2004

Tipus composició culta
Contextos A més, de forma itinerant hi haurà el Mag Sergi amb el seu monocicle, Beruska i els seus trucs de globoflèxia, el mim còmic Damián i el clown Màgic Martí. [Avui, 25/06/2004]
Entre les diferents activitats que s’ofereixen, hi haurà un taller de cupcakes, un taller per aprendre a munyir bé una vaca, un taller de globoflèxia on els menuts podran crear tota mena de figures amb globus, un taller per iniciar-se en el món dels DJs creant les primeres mescles de música, etc. [Ara, 7/04/2015]
Observacions Tot i que L’Observatori ha recollit dues ocurrències de globusflèxia, sembla que la forma preferida per la premsa i acceptada pel Termcat és globoflèxia, un compost culte resultant de la combinació de dos formants falsos derivats de globus i flexió que emulen aquest tipus de composició. El Termcat defineix globoflèxia com la ‘creació de figures decoratives amb globus, plegant-los i torçant-los de manera que agafin formes diverses sense enganxar-hi ni afegir-hi cap element extern’.

autodescartar-se v pron

Primera documentació: 25/01/2004

Tipus composició culta
Contextos El líder del PP va donar a conèixer aquests compromisos en un acte a Lleó en què va destacar l’absència de l’autodescartat ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, responsable al govern d’aquestes polítiques. [Avui, 25/01/2004]
Alhora, el conseller de Territori també s’ha autodescartat per formar part de la nova cúpula, que es preveu que tingui 12 membres. [Ara, 6/07/2016]
Observacions El verb descartar-se és un verb format per prefixació, amb des- amb el significat privatiu, adjuntat al substantiu carta, amb què es designa en alguns jocs de cartes l’acció d’un jugador que es desfà d’una o més cartes del seu joc. D’aquest significat literal, de desfer-se d’unes cartes, es passa al metafòric, en què se separa alguna cosa d’un conjunt perquè es considera inadequada, immerescuda o impossible, significats que tots els diccionaris recullen. En canvi, el fet que el descart metafòric sigui fet per un mateix, que és el que designa la presència del formant auto-, és neològic des del punt de vista lexicogràfic.

psiconauta m i fadj

psiconauta-alerta-es-gif-perque-com-que-la-cosa-va-de-viatges-que-giriPrimera documentació: 23/04/2007

Tipus composició culta
Contextos Des dels esmentats Pallassos sense Fronteres fins a Ovidi Montllor, al blues, als psiconautes, als forasters, al temps que fa que viu i a la lluita de sempre, no li falten motius ni personatges per posar un rostre o una sensació a tots els temes que hi figuren. [Avui, 23/04/2007]
Volem ingerir ayahuasca, el beuratge psicoactiu d’una liana de la jungla, i ens guia Meritxell Martorell, la reportera de 21 días (Cuatro, divendres nit): és un nou turisme, el del viatger psiconauta, que viatja per fora i per dins, per enfrontar-se als seus dimonis íntims. [La Vanguardia, 1/05/2016]
Observacions El terme psiconauta fa referència a la persona o expert que, per voluntat pròpia, utilitza substàncies psicoactives, és a dir, que es manifesten sobre la funció mental i les funcions afectives, o algun altre mètode com la meditació o la hipnosi, per alterar la consciència i poder explorar l’experiència i l’existència humanes.

Aquest compost es construeix amb la forma prefixada provinent del grec psico- ‘ànima’, ‘psique’ i la forma sufixada també grega -nauta ‘navegant’, ja que les persones que practiquen la psiconàutica se submergeixen en un estat mental alterat i exploren la seva consciència. El concepte psiconauta s’atribueix a l’escriptor i filòsof alemany Ernst Jünger, que el va utilitzar el 1970 en l’obra Annäherungen. Drogen und Rausch [‘Aproximacions: drogues i embriaguesa’] i on narra en primera persona les experiències amb narcòtics, com ara la cocaïna, el haixix o l’LSD, que el conduïen a patir al·lucinacions.

exoplaneta m

exoplanetaPrimera documentació: 10/05/2008

Tipus composició culta
Contextos Un nou exoplaneta d’un volum similar al de la Terra ha estat descobert a la constel·lació de Sagitari. [El Periódico, 10/05/2008]
Els exoplanetes són els planetes que fan voltes a estrelles que no són el Sol, i els que coneixem són una fracció ínfima dels que existeixen: els astrònoms diuen que només a la Via Làctia (és a dir, només en el nostre veïnatge interestel·lar) hi ha més de 100.000 milions d’estrelles, moltíssimes de les quals tenen planetes que els van fent voltes i voltes. [Ara, 2/10/2015]
Observacions Exoplaneta està format per la forma prefixada culta exo-, que significa ‘a la part de fora’ (DIEC2) i planeta. Així doncs, es tracta d’un planeta extrasolar, és a dir, un cos celeste que es troba fora del nostre sistema solar. D’acord amb el Termcat, es defineix com un ‘objecte celeste que orbita al voltant d’un estel altre que el Sol i que compleix totalment o parcialment les condicions especificades per als planetes del sistema solar’. Els primers exoplanetes van ser descoberts el 1992 al voltant d’un púlsar o estel de neutrons (un tipus d’estrella). En aquest sentit, mentre que a principis de la dècada dels 90 el nombre d’exoplanetes descoberts per any es podien comptar amb els dits d’una mà, les dades de la segona dècada del 2000 superen el centenar de descobriments anuals gràcies als nous mètodes de detecció emprats.