nutricosmètica f

Primera documentació: 14/09/2012

Tipus	composició culta
Contextos	Ara es parla molt de la nutricosmètica, dels antioxidants, de la oxidació del cos, dels radicals lliures; fem una mica d’abecé de tot això. [Primer Toc (RAC1), 14/09/2012]
	La nutricosmètica està portant la cura de la pell al següent nivell: cuidar-la des de fora és important, amb cremes i tractaments tòpics, però també s’ha de cuidar des de l’interior amb aliments i begudes funcionals. [El Periódico, 14/06/2019]
Observacions	El món de la salut i la bellesa ha evolucionat força en els darrers anys i han anat apareixent diferents tractaments per cuidar i regenerar la pell. Un d’aquests tractaments mèdics és la nutricosmètica, que consisteix en la ingestió de complements alimentaris, generalment en forma de preparat farmacèutic, orientats sobretot a millorar la pell, els cabells i les ungles. En certa manera, segons els experts, la nutricosmètica funciona com a complement per suplir les carències de col·lagen, vitamines, proteïnes i minerals —elements bàsics de la nostra dieta quotidiana— i afavorir un bon estat de salut. Aquest compost culte està format a partir de l’element nutri-, truncació de l’adjectiu nutricional, i el mot cosmètica.

fotoprotector m

Primera documentació: 13/03/1996

Tipus	composició culta
Contextos	Descartada l’aplicació manual, els experts van explicar ahir que, tant el tractament amb antihistamínics com amb fotoprotectors, es poden administrar amb plenes garanties sanitàries per via oral. [Avui, 13/03/1996]
	Aprofiteu les cremes solars o fotoprotectors de l’estiu passat! [Pànxing Maresme, 23/06/2019]
Observacions	Tal com vèiem amb fotodepilació, aquest compost està construït sobre el formant grec foto- ‘llum’, i és que els fotoprotectors (també anomenats protectors solars) fan referència als productes cosmètics que ens protegeixen dels efectes nocius de la radiació solar. Segons els experts, aquests protectors ajuden principalment a protegir-nos del càncer de pell, per la qual cosa disminuir o evitar l’exposició directa al sol continua sent la millor prevenció. Com a curiositat, el primer fotoprotector realment eficaç es va posar a la venda el 1946 gràcies a Franz Greiter, químic austríac que va desenvolupar un protector glacial anomenat Gletscher Crème, i en col·laboració amb la seva dona, que era esteticista. Aquest protector, però, es va crear després que Greiter patís una cremada mentre escalava el Piz Buin, una muntanya dels Alps situada entre les fronteres d’Àustria i Suïssa, el 1938, quan encara era estudiant de química. És important remarcar les diferències que hi ha entre els fotoprotectors i altres productes cosmètics, com ara el bronzejador, que simplement bronzeja la pell, o la crema solar, terme genèric que engloba la resta de productes que s’apliquen sobre la pell amb funcions diverses.

gloss m i adj

Primera documentació: 15/05/1998

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	La brillantor per a llavis, gloss perlat amb quatre tonalitats, mostra reflexos de nacres. [El Periódico, 15/05/1998]
	Va introduir l’ús dels pintallavis gloss, dels pintaungles o dels antiulleres per donar als homes l’opció de tenir un rostre fresc i bonic. [Ara, 23/01/2019]
Observacions	Aquest manlleu de l’anglès és la reducció del sintagma lip gloss i, per evitar aquest anglicisme, el Termcat ha normalitzat la forma brillant de llavis. El gloss és un tipus de substància cosmètica utilitzada principalment per donar brillantor als llavis. Igual que un pintallavis, el format del gloss pot tenir diferents formats, ja sigui una petita barra cilíndrica en què a la punta hi ha un pinzell petit o bé un aplicador arrodonit que primer cal untar al tou dels dits i després aplicar als llavis. La companyia estatunidenca Max Factor va desenvolupar el 1930 el primer gloss pensat per a la indústria del cinema, perquè les actrius lluïssin uns llavis espectaculars encara que les pel·lícules fossin en blanc i negre. Gràcies a la popularitat del producte, dos anys més tard, ja es va començar a comercialitzar fins arribar als nostres dies com un producte cosmètic més.

eyeliner m

Primera documentació: 19/03/2006

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Amb un look ‘pin up’ amb pintallavis vermell, eyeliner negre i els cabells ondulats, Kate s’enfunda uns espectaculars vestits de bany molt retro, convertint-se en una autèntica sirena dels anys 50. [Diari de Girona, 13/06/2010]
	Pel·lícula barroca, presidida per les digitals acrobàcies del pirata més xorigueresc i amanerat, aquell Jack Sparrow al qual no li falla mai l’eyeliner. [La Vanguardia, 13/01/2018]
Observacions	En català, per designar el ‘producte de maquillatge que s’utilitza per a ressaltar el contorn d’ulls’ (Termcat) tenim el sintagma perfilador d’ulls. Això no obstant, als mitjans és freqüent trobar el manlleu de l’anglès eyeliner, més sintètic quant a forma, tot i que la pronúncia pateix diverses adaptacions, segons qui la diu. Els perfiladors d’ulls són un cosmètic del qual es té constància que s’usava a l’antic Egipte i Mesopotàmia des de 10.000 anys a. C., si bé no es feia servir només per embellir la mirada sinó també per protegir la pell del sol del desert. Molts segles més tard, el 1922, amb la descoberta de l’egiptòleg britànic Howard Carter (1873-1929) de la tomba de Tutankamon, se’n va introduir l’ús en el món occidental, tot i que la seva expansió definitiva va arribar a la dècada dels seixanta de la mà de modistes com Mary Quant, que el van popularitzar maquillant les models amb línies gruixudes blanques i negres al voltant dels ulls.

waterproof adj

Primera documentació: 21/07/1991

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Amb el nom de waterproof o productes resistents a l’aigua es coneixen tant els maquillatges com alguns bronzejadors que també aguanten uns quants banys sense desaparèixer de la pell. [Diari de Barcelona, 21/07/1991]
	L’alcalde de Vilablareix, David Mascort va entregar als responsables de la organització dos vestits waterproof R7 pro supervivència, quatre parells de guants G1 i quatre caputxes D1. [Avui, 27/05/2017]
Observacions	La cosmètica ha experimentat molts canvis des dels primers vestigis que se’n tenen, que es remunten al segle v aC, a l’antic Egipte, en què es recorria a productes d’origen animal i vegetal, que aportaven colors intensos. Amb el pas dels segles es van anar incorporant productes diversos que exemplifiquen les diverses modes que hi ha anat havent. Així, al Renaixement, es valorava especialment la pell clara, perquè es considerava que la pell fosca era característica de les classes baixes, i els cabells vermells, que s’obtenien amb tints fets amb safrà i sulfur, per exemple. Molt més recentment, la cosmètica ha introduït productes que fan que alguns maquillatges o protectors solars es mantinguin a la pell encara que se submergeixi en l’aigua: es tracta dels productes que en anglès s’anomenen waterproof o, en català, a prova d’aigua o resistent a l’aigua, sintagmes que proposa el Termcat. Aquestes denominacions també es fan servir per fer referència a productes com ara rellotges, smartphones i aparells electrònics que es poden submergir a l’aigua en diferents profunditats (per exemple, immersions d’entre 40 i 80 minuts, segons la resistència), així com mètodes per evitar que aquests es mullin, com ara bosses de plàstic precintades o teixits impermeables.