punxadiscos m i f

Primera documentació: 31/03/1989

Tipus	composició
Contextos	[…] per divertir-se, prendre el sol i ensenyar als punxadiscos locals com és i com funciona la moguda londinenca. [Avui, 31/03/1989]
	La gràcia és el factor sorpresa, explica l’Olivier: amb l’objectiu de descoberta, els assistents compren l’entrada pel format, no tant pels artistes i punxadiscos que hi actuaran. [Time Out Barcelona, 1/09/2021]
Observacions	Tal com indica el GDLC, el compost punxadiscos (sovint abreviat com a PD) és la forma col·loquial per referir-se als discjòqueis. Aquests dos substantius, però, tenen connotacions diferents en l’ús: en el primer cas, punxadiscos es fa servir per designar artistes amb molt poca experiència o reconeixement en el sector i, en alguns contextos, pot fins i tot emprar-se amb un to despectiu cap a les persones inexpertes. En canvi, el segon sol al·ludir a qui s’hi dedica de manera professional i hi té experiència. En anglès, disc jockey es remunta als anys 60, quan l’estatunidenc Francis Grasso va idear la manera d’enllaçar música del mateix estil sense que hi hagués una interrupció entre cada cançó. En castellà, aquest compost de dos substantius es va convertir en un altre compost però amb l’estructura verb + nom, que es va calcar en català. Aquesta pràctica ha crescut exponencialment fins a l’actualitat, en què a pràcticament cada festa o esdeveniment hi ha un punxadiscos encarregat de la música. D’una banda, els punxadiscos es poden classificar per l’estil de música amb què treballen, entre els quals trobem el punk, el reggae o el country. D’altra banda, també s’estableix una classificació en funció del lloc on duguin a terme la seva professió: hi ha punxadiscos de ràdios, de discoteques i d’esdeveniments particulars, com ara casaments i festes.

novel·la riu f

Primera documentació: 20/01/1997

Tipus	composició
Contextos	Grans pel·lícules, grans novel·les-riu o novel·les nissaga tracten les rancúnies, els dolors i les passions que es mouen dins de les famílies. [Diari de Girona, 21/05/2008]
	És una novel·la riu de gran qualitat literària, un híbrid fascinant de novel·la històrica, psicològica i d’idees en què l’autor fa una recerca quasi obsessiva per reconstruir la vida del cirurgià gallec Ramón Baltar, un home aparentment conformista que, a la seva manera, discreta, va lluitar contra la dictadura. [Avui, 8/12/2020]
Observacions	Tot i que no hi ha un consens entre els literats sobre el que es considera o no una novel·la riu, es podria definir com una ‘novel·la molt llarga amb molts personatges de diverses generacions’ (Le Grand Robert), gairebé sempre extensa, amb una trama principal que avança cronològicament i sovint narrada des de diferents angles. Tanmateix, en una novel·la riu cal que hi hagi aquests tres factors: ordre cronològic, sensació de simultaneïtat i concatenació dels esdeveniments. Una de les novel·les riu per excel·lència és Cien años de soledad (1967) de Gabriel García Márquez, que relata la història del poble fictici de Macondo a través de diverses generacions de la família Buendía. Aquest compost, escrit de vegades amb guionet (novel·la-riu), és un calc del francès roman-fleuve. La imatge del riu fa referència al fet que les accions conflueixen en un mateix punt a la narració, com els afluents en un riu.

nen soldat nena soldat m i f

Primera documentació: 21/02/2002

Tipus	composició
Contextos	La primera cadena de TVE estrena aquesta nit un documental en què es mostren el treball i les activitats dels missioners xavierians per inserir a la societat els nens soldats d’aquest país africà marcat per les guerres ètniques. [El Periódico, 21/02/2002]
	Val la pena veure el fragment titulat Buenas noches, Ouma, sobre els nens soldats a Uganda, que forma part d’Invisibles, un documental produït per Javier Bardem per certificar la labor de l’ONG Metges sense fronteres. [Regió 7, 20/11/2021]
Observacions	En els conflictes bèl·lics, els nens poden tenir un paper important pel fet de ser més dòcils, més obedients i més manipulables per part dels adults. A més, són menys conscients del perill i de la percepció de la mort. Es coneix, doncs, amb el compost nen soldat aquell nen vulnerable per diferents factors —ja sigui perquè viu en la pobresa, pateix discriminació o no té accés a l’educació— que ha estat reclutat per un exèrcit o un grup armat per tal de dur a terme algun tipus de funció militar: guàrdia, espia, missatger, esclau sexual, detector de mines, etc. Durant el temps en què aquests nens i nenes estan vinculats a les forces armades, són testimonis directes i víctimes dels actes de violència bèl·lica i fins i tot poden ser obligats a exercir-la. Els traumes emocionals d’aquests menors combatents són difícils de superar. Segons UNICEF, actualment es calcula que hi ha prop de 300.000 nens soldats arreu del món, concentrats especialment en el territori africà (el Iemen, el Sudan del Sud, Nigèria o República Centreafricana). Durant els anys 70 es van intentar regular convenis internacionals per limitar la participació de nens en conflictes armats. El portal ésAdir recomana que, en aquest compost, l’adjectiu soldat sigui invariable quant al gènere (nena soldat) i quant al nombre (nens soldat / nenes soldat), tot i que la premsa opta per fer variar l’adjectiu.

noia Bond f

Primera documentació: 9/01/2008

Tipus	composició
Contextos	Qui no se’n salva és l’última noia Bond, Eva Green, ni la rockera pop Avril Lavigne amb el seu estil d’essència gòtica que camufla un aire de nena pija camuflat. [Avui, 9/01/2008]
	Que l’actriu francesa repeteixi després de Spectre ja apunta una voluntat de desmarcar-se de la idea de la noia Bond com a personatge fungible d’un sol ús. [Ara, 1/10/2021]
Observacions	El 1953, James Bond va fer la primera aparició pública a la novel·la Casino Royale, de l’escriptor, periodista i oficial d’intel·ligència britànic Ian Fleming (1908-1964). Aquesta obra va ser només la primera de tota una sèrie de llibres que relataven les missions de l’agent 007; malgrat això, són les pel·lícules que se n’han fet les que probablement l’hagin fet tan famós. L’actor Sean Connery va ser el primer actor a dur-lo a la gran pantalla, al qual van seguir George Lazenby, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i, recentment, Daniel Craig. Ara bé, no podem parlar de les aventures d’aquest espia internacional sense mencionar les dones que li desperten interès sexual o romàntic. A cada història n’hi ha almenys una, ja sigui una víctima que rescata, una aliada o una malvada seductora. Poden desenvolupar diferents papers a les missions, però són sempre secundàries a l’agent, al qual captiven amb la seva atracció, seducció i bellesa. De fet, l’arquetip que compleixen aquests personatges femenins i, sobretot, les actrius que les interpreten està tan establert que s’ha fixat amb el compost noia Bond, amb el qual es fa referència. La primera noia Bond va ser l’actriu suïssa Ursula Andress, que va protagonitzar la cèlebre escena sortint del mar a Agent 007 contra el Dr. No (1962). Des d’aleshores, moltes altres actrius han anat rebent aquesta etiqueta, ja que, a diferència del protagonista, aquests personatges femenins canvien a cada pel·lícula.

societat pantalla / empresa pantalla f

Primera documentació: 21/11/1998

Tipus	composició
Contextos	Els documents demostraven que l’oli d’avellana era camuflat sota factures d’oli d’oliva d’empreses pantalla. [El Periódico, 21/11/1998]
	Els investigadors situen Czehmester com un dels presumptes testaferros de José Luis Moreno al capdavant de Youmore TV, identificada com una societat pantalla a la qual en diverses ocasions es van transferir els ingressos d’altres societats per evitar el seu embargament. [El Periódico, 8/02/2022]
Observacions	A qualsevol persona o cosa que serveix per ocultar-ne o protegir-ne una altra s’hi fa referència amb el mot pantalla. Així doncs, les societats constituïdes de manera aparentment legal per desviar els beneficis d’un particular o d’una altra empresa són denominades societats pantalla. Aquest neologisme format per composició ja es recull al Termcat, el qual també proposa el terme societat fictícia. A més, tot i que en l’àmbit de l’economia els termes societat i empresa no són sinònims, a l’Observatori de Neologia també es documenta l’ús del compost empresa pantalla amb la mateixa freqüència, així com d’empresa fantasma. Concretament, aquestes societats sense actius reals estan creades per testaferros en paradisos fiscals, on la privacitat és màxima i els impostos, nuls. Un cop constituïdes, s’utilitzen per realitzar operacions empresarials simulades amb l’objectiu d’evadir impostos, blanquejar diners o bé encobrir altres activitats comercials o bancàries delictives.