operació sortida f

Primera documentació: 6/11/1990

Tipus composició
Contextos Dimecres dia 31, des de les tres de la tarda, dia en què es va iniciar l’operació sortida, va haver-hi 4 accidents. [Avui, 6/11/1990]
El director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, fa una crida a la “moderació” i la “precaució” a la carretera coincidint amb l’inici de l’operació sortida pel pont de la Constitució, que es preveu a partir de les tres d’aquesta tarda. [Avui, 5/12/2019]
Observacions Quan arriben les vacances d’estiu o de Pasqua, així com amb alguns ponts que permeten gaudir d’uns dies de descans, les grans ciutats experimenten un gran volum de trànsit que vol sortir-ne, cosa que sol provocar afectacions a la xarxa de carreteres i autopistes. Per tal de minimitzar els efectes d’aquests viatges, des de l’Administració s’intenta planificar una operació sortida, que el Termcat defineix com ‘conjunt d’accions i mesures especials de regulació i control del trànsit de sortida de les grans ciutats en dates en què es preveu un augment considerable de la circulació’.

xulopiscines m

xulopiscinesPrimera documentació: 23/01/1998

Tipus composició
Contextos Abans d’ahir li havia engegat una coça a Farinós durant un entrenament i ahir va decidir provar com a xulopiscines, a veure si López Nieto picava. [Avui, 23/01/1998]
Ara, tinc la sensació que no soc masclista ni xulopiscines… i no he matat ningú! [Ara, 19/02/2019]
Observacions El mot xulopiscines és un compost format per xulo, un manlleu adaptat del castellà chulo, i el plural de piscina. Aquesta paraula, com es desprèn de l’adjectiu xulo -a, es fa servir per designar una persona arrogant, presumida, prepotent, fatxenda o pocavergonya, i amb la inclusió del mot piscina, es compara amb el fet de fer-se el xulo en aquest context. En aquest sentit, literalment designa un home vestit amb banyador que llueix el seu físic en una piscina davant de la resta de persones que hi ha al voltant. Tanmateix, sobretot es fa servir l’expressió xulopiscines per designar qualsevol persona que actua amb una actitud xulesca o provocadora. També es fa sevir el compost xulo-platja amb el mateix sentit, tot i que és menys freqüent en l’ús.

caixa niu f

caixa niuPrimera documentació: 1/02/2002

Tipus composició
Contextos L’exposició mostra menjadores i caixes-niu adequades a les necessitats d’aquestes espècies i explica el que podem fer per ajudar els ocells a viure millor en el medi urbà. [Tot Claror, 1/02/2002]
Arribem a dalt de tot esbufegant, i quan obrim la porta de la gran caixa niu la femella de la parella de falcons ens mira amb cara de pocs amics. [Ara, 1/04/2018]
Observacions Una caixa niu (també documentat amb guionet) és una caixa construïda per tal que els ocells, però també altres animals com papallones, vespes o ratpenats, hi ponguin els ous, els covin i criïn els petits, com si es tractés d’un niu natural. Col·locades a llocs elevats, aquestes caixes solen estar fetes de fusta per protegir ous i cries dels possibles atacs de depredadors, però alhora poden ajudar a mantenir la població d’una espècie en particular en una zona determinada.

A principis del segle xix, el naturista i explorador britànic Charles Waterton (1782-1865) va idear la caixa niu per protegir la vida de les aus, especialment les aquàtiques, i per això en va començar a instal·lar a casa seva. La seva idea ha arribat fins avui i ornitòlegs i conservacionistes en fan ús quan ho consideren pertinent.

mot crossa m

Primera documentació: 9/04/2008

Tipus composició
Contextos Amb el mot crossa reiteratiu de “la meva idea d’Espanya”, Zapatero va assegurar que el seu Govern “no sacrificarà les seves polítiques socials ni abdicarà el seu afany de progrés social”. [El Periódico, 9/04/2008]
Se non è vero, è ben trovato, diran els creients de les llegendes urbanes sobre un mot crossa que no existeix en la llengua de Leonardo Sciascia. [El Periódico, 12/10/2016]
Observacions El compost mot crossa és un calc de l’anglès crutch word (i que en castellà és muletilla) per designar el que els diccionaris catalans ja recullen com a falca, amb la definició de ‘mot que allarga l’enunciat per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució’. Es tracta, doncs, de l’ús, més o menys conscient, de paraules supèrflues que els parlants utilitzen per farcir el discurs, tot i que en alguns casos també ajuden a fer-lo progressar, com ara expressions com i diu, és a dir, doncs això, com si diguéssim, etc. En la llengua oral formal sovint apareixen com a estratègia dilatòria per guanyar temps en situacions compromeses per a l’emissor del missatge, cosa que suposa un risc per garantir la seva eficàcia.

salvapàtries mf

Primera documentació: 17/10/1994

Tipus composició
Contextos Aquest to insultant que gasta, la magnificació de determinades anècdotes i, en general, el posat de salvapàtries que gasta no ens agrada. [El Temps, 21/11/1994]
Aquí ens trobem amb dos salvapàtries que intentaven de la forma més barroera servir uns interessos antidemocràtics com és aturar una proposta ideològica que és l’independentisme. [L’Oracle (Catalunya Ràdio), 28/06/2016]
Observacions El nom salvapàtries s’utilitza per referir-se a les persones que, sobretot en l’àmbit polític, presenten una actitud grandiloqüent mitjançant la qual adopten un paper de messies que salvarà el país de tots els problemes. Per això, el compost prové del verb salvar, ‘preservar, fer escapar, de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d’un perill segur, d’un mal qualsevol’, i el nom pàtries, referit al país o la nació.

Aquest compost sovint s’utilitza com a insult per tal de designar un polític el discurs del qual sempre es fonamenta en un seguit de fal·làcies que pretenen justificar actituds antidemocràtiques i poc adequades per a l’exercici polític. Malgrat això, en altres casos també s’usa per parlar de polítics que adopten un paper victimista en què excusen bona part de la seva incapacitat política.