bolso m

Primera documentació: 7/08/2002

Tipus manlleu del castellà
Contextos S’atura, treu del bolso el kit de maquillatge i es fa uns retocs. [El Periódico, 7/08/2002]
Darrere seu surt la doctora, amb el bolso i la jaqueta a les mans: “Hora de dinar, anem!”. [Ara, 30/04/2017]
Observacions El substantiu bolso apareix sovint a la llista de castellanismes que s’han d’evitar i cap diccionari general l’inclou a la seva nomenclatura. Tanmateix, l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el recull com a paraula d’ús informal, apta, doncs, per a determinades situacions que puguin aparèixer en sèries, pel·lícules o magazins. Aquesta inclusió potser ha propiciat que s’hagi difós el seu ús a la premsa escrita, ja que fins llavors no se n’hi trobava cap cas. De fet, la forma correcta en català és bossa, que en català engloba diferents tipus de saquet. En aquest sentit, el terme bolso permet distingir més clarament la bossa d’anar a comprar i la bossa de mà que s’utilitza per dur objectes personals, com el moneder, documents, etc., tal com s’observa en el segon context.
Anuncis

sostens m pl

Primera documentació: 21/08/2010

Tipus abreviació
Contextos El que hauria sigut de debò reivindicatiu del paper de la dona és omplir de dones tot l’estadi, 99.354 espectadores animant, entonant l’himne, llançant els sostens a la gespa -hi ha un instant entre “una bandera ens agermana” i “blaugrana al vent” especialment idoni per fer volar aquesta peça íntima com una fona. [Ara, 23/03/2011]
Si tireu els sostens a la rentadora, senyores, tanqueu-los que si no els ganxos del darrere ho acaben estireganyant tot. [Els Matins (Catalunya Ràdio), 21/09/2016]
Observacions El substantiu sostens és un escurçament de sostenidors, una ‘peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits’ (GDLC). Tot i així, l’aparició d’aquesta forma pot deure’s a la influència de la paraula castellana sostén, que fa referència a la mateixa peça de roba juntament amb sujetador.

A finals del segle xx la peça de roba interior més utilitzada per sostenir els pits era la cotilla, però el 1899 German Christine Hardt va patentar el primer brassiere (forma francesa que denominava una peça que protegia els braços o bras). La producció en massa dels sostens es va començar a produir a principis del segle xx i va permetre que les dones nord-americanes, angleses i de l’Europa occidental en poguessin obtenir. Cal remarcar que a partir de les diferents patents existents sabem que les dones van tenir un paper molt important a l’hora de dissenyar i produir aquesta peça de roba.

glam adjm

Primera documentació: 15/06/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El grup de Brett Anderson recupera i renova el concepte de glam que van inventar David Bowie i Iggy Pop als anys 70. [El Temps, 21/11/1994]
Tot allò que culmina amb Warhol i The Mineshaft, ve dels beats dels cinquanta, dels hippies dels seixanta i del glam dels setanta en l’underground novaiorquès amb rock alternatiu, cinema diferent, explosions de llibertat sexual per tot arreu, cocaïna i heroïna. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions L’adjectiu glam, escurçament de glamorousglamurós’, fa referència sobretot a la música rock (glam-rock), tot i que també s’associa al punk, al qual va arribar per influència del primer. Segons el Termcat, el glam-rock es va originar ‘a principis dels anys setanta del segle xx al Regne Unit’, i ‘es caracteritza pel retorn a l’espontaneïtat del rock-and-roll i per la importància de l’estètica, amb artistes sovint maquillats i vestits d’una manera andrògina i teatral’.

Un dels artífexs per excel·lència d’aquest moviment va ser David Bowie, que va crear un alter ego que adoptava quan actuava, Ziggy Stardust, i que es vestia i es maquillava de manera molt extravagant. En general, els artistes glam jugaven molt amb l’aspecte visual: es vestien amb colors cridaners i solien portar plataformes i molta purpurina. A més, jugaven amb els rols de gènere sobretot amb els talls de cabell que portaven.

tweed m

Primera documentació: 1/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La seda en totes les seves formes i cromatismes és el teixit estrella de la col·lecció Ungaro, rica també en tweeds i estampats. [Avui, 27/12/1998]
Els dos grups, el de les senyores amb cardatges monumentals i el dels barbuts hipsters abillats amb tweeds s’han “mobilitzat” amb manifest, firmes i elegants protestes arran de l’anunci de tancament del saló de te més històric de la capital per un lloguer insuportable. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions El tweed és una gerga (‘tela gruixida i grollera’) de llana, els fils de la qual solen combinar dos o més colors, confeccionada principalment a Escòcia i utilitzada sobretot per fer roba còmoda. Com que és un material molt resistent, des de la seva aparició al segle xix es va començar a fer servir en activitats a l’aire lliure, sobretot per part de la classe alta, que en feia jaquetes per anar a caçar, i més endavant va ser adoptat per ciclistes o golfistes. Avui dia també és un teixit utilitzat per fer americanes, i en la ficció se sol utilitzar per distingir els personatges clarament britànics, com ara Sherlock Holmes en diferents adaptacions o Sean Connery a Indiana Jones i l’última croada, o acadèmics i erudits.

bòxers m pl

Primera documentació: 27/04/2001

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos La coneguda casa de roba interior masculina Ocean presenta els nous models de slips i boxers de punt. [El Temps, 17/06/2001]
Estic tan exposada a culs, pits i tauletes de xocolata a Instagram i d’altres mitjans que això és un impacte més. És tan absurd que fa gràcia i tot, no t’estranyi que acabi fent una campanya de bòxers. [Ara, 11/11/2016]
Observacions Els bòxers són uns ‘calçotets curts amb camals, generalment amples i amb cintura elàstica’ (Termcat). Deuen el seu nom als pantalons utilitzats en la boxa pels boxejadors (boxers), ja que els donen una gran llibertat de moviments. Els va dissenyar Jacop Golomb el 1925 i de seguida van adquirir certa popularitat, però als anys 30 es van veure substituïts pels eslips (‘calçotets sense camals, usats com a roba interior o de bany’, GDLC). Tot i que van tornar a estar de moda cap als anys cinquanta, es van popularitzar realment a partir dels anys noranta, en què va sortir una combinació que en català rep el mateix nom, i que adopta la forma dels bòxers (uns minipantalons) però que és ajustada com l’eslip i pot estar feta tant de cotó com de teixits més elàstics.