boa f

Primera documentació: 29/01/2005

Tipus	semàntic
Contextos	La federació nacionalista, a l’oposició, troba que la imatge d’un transsexual nu, amb un antifaç i una boa de plomes al voltant del coll “no reflecteix la mena de festa que se celebra a Mataró”, perquè “va destinat exclusivament a un públic adult”. [El Periódico, 29/01/2005]
	Quins estils musicals ballen? Raffaella Carrà, Michael Jackson, disco, burlesque, broadway, sevillanes, hip-hop, saló, punk, funky… I traiem plomes, gorres, boes… Visca el xou! Ballar escampa felicitat. [La Vanguardia, 7/08/2021]
Observacions	Una boa és una serp de grans dimensions i de cos robust, que s’alimenta d’animals de sang calenta que asfixia enroscant-s’hi. D’aquesta imatge de l’asfíxia entorn del coll s’ha creat la metàfora que s’aplica a aquest abrigall de coll i plomes que es posa al voltant del coll. Curiosament, però, al DIEC2 aquest concepte ja hi és, sota la forma de boà, perquè en origen aquest significat s’ha manllevat del francès i per això en conserva l’accent agut. Tanmateix, l’ús mostra com la forma habitual és la que té l’accent pla i que la identifica amb l’animal que és, al capdavall, la motivació del significat de la paraula. Les boes són una peça de vestir que es va començar a utilitzar a l’època victoriana, tot i que és probable que el seu ús es remunti al segle xvii, i el glam les va recuperar als anys setanta del segle passat, i més recentment també la música rave. Actualment, les fan servir les vedets en els seus espectacles i també com a complement eròtic en espectacles de cabaret i burlesque, per exemple, a més de formar part de moltes disfresses per a nens i adults. Alguns artistes que han lluït boes als seus espectacles han estat la ballarina Isadora Duncan, les cantants Shirley Bassey i Celia Cruz, l’actriu Mae West, però també homes, com els músics Marc Bolan, Gerard Way i Elton John, per la qual cosa caldria esmenar la definició dels diccionaris, ja que les limiten a un ús femení.

lifestyle m i adj

Primera documentació: 2/09/2012

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Encara que aquest lifestyle —una mirada nostàlgica al passat amb objectes, roba i accessoris de qualitat i en bon estat de principis i mitjans del segle xx— té la seva màxima representació i varietat a Londres, París i Nova York, en els últims anys han nascut a la capital catalana noves botigues que han consolidat i diversificat un autèntic mercat del vintage a la ciutat. [El Periódico, 2/09/2012]
	Tres amics professionals de la decoració d’interiors, el disseny de moda i la joieria són els artífexs de Clay, una botiga de lifestyle instal·lada en uns baixos d’una finca del segle xvi del barri del Born. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
	La seva botiga, situada al carrer Barcelona 120-122, compta amb 600 m2 d’exposició amb diferents ambients que mostren les últimes tendències del sector de la decoració amb un concepte lifestyle. [Diari de Girona, 19/03/2022]
Observacions	La denominació anglesa lifestyle està formada pels mots life ‘vida’ i style ‘estil’ i fa referència a la manera de fer d’un individu o d’un col·lectiu. Tot i que en català hi al·ludim amb el sintagma equivalent estil de vida, també hem manllevat la forma anglesa, tal com es documenta a l’Observatori de Neologia. Aquesta noció va ser encunyada pel psicòleg austríac Alfred Adler (1870-1937). Tot i això, amb el temps ha anat més enllà de l’àmbit de la sociologia i ha adquirit un sentit més ampli. De fet, és un concepte en voga a Internet i a les xarxes socials, on els influencers mostren al món els seus interessos i opinions, així com la seva manera de parlar, vestir, consumir, alimentar-se i relacionar-se. En aquesta línia, el lifestyle també s’ha convertit en una estratègia de màrqueting: les marques busquen aconseguir una imatge única que perduri en el temps i formi part de la vida dels consumidors, sobre els quals influeixen mitjançant els valors i les creences. Amb aquest objectiu, i tenint en compte que la manera de vestir també contribueix a construir la nostra identitat, el lifestyle és una gran tendència en el món de la moda i la bellesa, com en fan palès els contextos.

blazer m

Primera documentació: 19/12/1990

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Vestia camisa blanca, un blazer, o jaquetó mariner, color blau fosc, i pantalons texans. [Avui, 29/12/1999]
	Els vestits dessuadora complementats amb gorres, sneakers i ulleres de sol, els flower dresses més botes tipus cowboy, i els pitets texans combinats amb blazer i ballarines. [El Periódico, 3/05/2021]
Observacions	En l’àmbit de la moda, el català ha manllevat la forma anglesa blazer per fer referència a les americanes encreuades amb coll i solapa que sovint formen part d’uniformes d’escoles, companyies aèries o clubs nàutics. Tot i que originàriament es considerava que els blazers eren una peça de vestir masculina, a finals del 2000 van entrar també als vestuaris femenins i avui en dia se solen combinar amb una brusa o una camisa i uns pantalons, uns jeans o una faldilla. Al segle xix, el mot anglès, derivat del verb to blaze ‘brillar’, ja designava les jaquetes vermelles i brillants del club de rem Lady Margaret Boat Club del St John’s College, a Cambridge (Anglaterra). De fet, els clubs nàutics anglesos utilitzaven sovint aquesta peça de roba, considerada l’antecedent de les jaquetes esportives. Tanmateix, l’origen del blazer tal com el coneixem avui en dia no és esportiu, sinó naval: prové de les jaquetes blau marí que portaven els mariners britànics.

últim crit m

Primera documentació: 29/05/2007

Tipus	sintagmació
Contextos	L’últim crit, per exemple, és que totes les núvies volen un vestit a mig camí entre el vestit nupcial i el de festa. [El Periódico, 29/05/2007]
	La glorificació de la multitasca és l’últim crit en enganys. [El Periódico, 23/01/2022]
Observacions	El sintagma últim crit és un calc de l’equivalent francès dernier cri, que originalment s’utilitzava per designar que alguna cosa era l’última moda i que actualment es fa servir per qualificar alguna novetat sorprenent en la moda o altres àmbits, com es veu en el segon context. Aquest gal·licisme es documenta a l’Oxford English Dictionary des de finals del segle xix: el 10 de desembre de 1896 va aparèixer a la Westminster Gazette i en anglès s’ha mantingut el manlleu directe del francès des de llavors. El castellà, però, en fa la traducció, último grito, i la seva incorporació al diccionari és molt més tardana, a l’edició del DLE de 1992.

quadre vichy m

Primera documentació: 18/06/1991

Tipus	composició
Contextos	Hi ha llicència oberta a la imaginació en formes i matèries. Des de les més vaporoses fins a d’altres amb aires de pretesa ingenuïtat, del lli de sempre als quadres vichy, que faran furor aquesta temporada. [Avui, 18/06/1991]
	A més de defensar l’slow fashion, a Pitagora demostren que qualsevol peça de roba pot ser unisex si saps fer el patró perfecte: samarretes, dessuadores, jerseis i també aquesta granota tan afavoridora. La teniu en color mel, negre, vermell nècora i quadres vichy. [Time Out Barcelona, 24/11/2021]
Observacions	Els quadres vichy, que reben el nom de la citat francesa de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps de la qual també se serveix el plat vichyssoise, són un estampat de quadres generalment en què es combina el blanc amb un altre color. Aquest estampat es fa servir des del segle xvii, i originalment s’utilitzava en estovalles i tovallons, sobretot per a pícnics a l’aire lliure, i en roba infantil. Els quadres vichy es van veure a la gran pantalla al vestit que portava Judy Garland a El màgic d’Oz (1939), i es van popularitzar a partir dels anys cinquanta com a estampat per a les camises dels treballadors del camp. L’arribada a la moda no va arribar fins al segle xx, moment en què es va popularitzar com a estampat femení, inicialment concebut com a estiuenc, desenfadat i chic. Des de llavors, l’estampat ha tingut una popularitat variable, i ara fa uns quants anys que torna a destacar en peces de roba de tot tipus i en totes les estacions.