ronyonera f

Primera documentació: 21/03/1992

Tipus	sufixació
Contextos	Tant des de la mateixa empresa P&M com des del Club Super 3, es van informar que el ventall de productes comercialitzats “legalment” recull des de samarretes, passant per jocs de carta, motxilles, insígnies, clauers i ronyoneres. [Diari de Barcelona, 21/03/1992]
	Perquè si un senyor fa el pas de portar bolso, no cal que vagi amb aquells depressius bolsos rectangulars tan vistos o amb ronyonera. [Ara, 15/01/2023]
Observacions	Una ronyonera és una bossa més aviat petita que serveix per guardar-hi objectes personals d’ús freqüent, com ara diners, documentació, maquillatge, etc. Es tracta d’un neologisme format per sufixació a partir del mot ronyó —ja que originalment era un complement dissenyat per portar lligat a la cintura— i el sufix -era, sovint utilitzat per indicar objectes relacionats amb la paraula base. Inicialment, les ronyoneres eren un tipus d’accessori utilitzat més aviat per viatgers, esportistes o gent jove. Tot i això, en els últims anys s’ha popularitzat en diversos estils de moda i actualment hi ha una gamma àmplia de dissenys de ronyoneres: des d’esportives i casuals fins a d’altres de més elegants. Així mateix, tot i que el Termcat la defineix com una ‘bossa petita de forma allargada i amb cremallera, que es duu subjectada a la cintura’, cada cop hi ha ronyoneres més grans i cada cop són més les persones que les duen més amunt de la cintura.

ISSN: 2938-5059

topo m

Primera documentació: 18/04/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	A Barberà, el color local es limita, generalment, als topos dels vestits de les senyores i l’olor dels vins de totes les copes. [Diari de Barcelona, 18/04/1991]
	De fet, si vol podrà entrar a la capital francesa amb el mallot groc per sobre del blanc amb topos vermells, ja que després de triomfar a Luz-Ardiden també s’ha enfilat a dalt de tot de la general de la muntanya. [Ara, 15/07/2021]
Observacions	La paraula topo fa referència a un motiu decoratiu format per cercles distribuïts de manera regular. Es tracta d’un element distintiu en el món del disseny i de la moda, i que es pot trobar en una àmplia varietat de peces decoratives i de roba. Els topos poden variar en color, mida i distribució. En aquest ús, topo no està relacionat amb el verb topar, sinó que prové del castellà: al DLE hi figura amb el significat de ‘dibuix amb forma de rodoneta en una tela, un paper o una altra superfície’. En català, no es recull a cap dels diccionaris principals i, de fet, al DNV es recull aquest substantiu com a sinònim de monyo ‘lligat de cabells de forma arredonida que se subjecta amb ganxets al tos, o bé darrere o als costats del cap’. Pel que fa al castellà, no hi ha un origen clar de la paraula, tot i que la similitud estètica entre l’estampat de llunes i els caus dels talps (topo, en castellà) fa pensar que aquest en podria ser l’origen. En català, però, es recorre a altres paraules, com lluna, pic o piquet. En funció de la mida dels topos, doncs, podem optar per una paraula o una altra.

ISSN: 2938-5059

perlé m

Primera documentació: 14/02/2010

Tipus	manlleu del francès
Contextos	El model era un mitjó blanc de perlé, aixecat per la part del taló i amb dos forats per on el públic podia accedir a un interior ple de filferros. [El Periódico, 14/02/2010]
	Sap reproduir tot un món perdut, o gairebé perdut, de jerseis blancs de perlé i banyadors de punt d’abella, en el qual els pares no peguen els nens sinó que “els claven una surra”. [La Vanguardia, 3/09/2022]
Observacions	El mot perlé, derivat de perla, és un manlleu del francès utilitzat en la indústria tèxtil que fa referència a un tipus de fil. El fil perlé, doncs, és una fibra de cotó merceritzat d’aspecte perlat. Aquest tipus de fil presenta dos caps trenats de tal manera que sigui impossible que se separin. A més, es pot fabricar en diversos gruixos i colors i és un fil molt versàtil que es fa servir principalment per brodar o fer ganxet. En l’actualitat, hi ha dos tipus de fil perlé: els acrílics, fabricats amb un tipus de fibra molt semblant al cotó, i els elaborats amb cotó natural.

ISSN: 2938-5059

gorro m

Primera documentació: 21/04/2006

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Una de les marques amb més oferta és WKK, una firma dedicada al disseny de gorres i gorros, amb un ampli assortiment de possibilitats per adornar i abrigar el cap. [El Periódico, 4/10/2006]
	Molts veïns que anaven a primera hora pel carrer anaven ben abrigats, amb gorro i bufanda per evitar l’ambient gèlid. [Diari de Girona, 14/01/2021]
Observacions	Tot i que l’Observatori de Neologia documenta gorro amb una freqüència elevada des de fa dues dècades, aquesta unitat encara no ha trobat el seu lloc al diccionari normatiu, on se segueixen proposant alternatives com gorra (‘lligadura de tela, pell o punt sense ales ni copa, generalment amb visera’) o casquet (‘lligadura de tela, de cuir, etc., rodona sense ales ni visera’). La primera proposta remet inevitablement a una peça que té visera, tot i que a la definició s’esmenta que no sempre és així; la segona té un ús força baix, sobretot en la llengua col·loquial, i remet, inevitablement, al mític casquet volador de la sèrie japonesa Doraemon. A més, són diversos els recursos documentals que ja han inclòs aquest manlleu del castellà com a part del seu lemari, com ara l’ésAdir o el Diccionari normatiu valencià.

triquini m

Primera documentació: 11/09/2003

Tipus	acronímia
Contextos	Va ser la principal atracció d’una desfilada massa llarga que proclama l’imperi del triquini (un biquini que uneix amb una tira les dues peces) i que es va marcar una línia en cuir per a banyistes dures. [El Periódico, 11/09/2003]
	Pel que fa a tendències, hi ha un clar vencedor: el banyador desbanca el biquini i rivalitza amb el triquini, que recupera força. [Ara, 27/10/2021]
Observacions	El 1964 el dissenyador Rudi Gernreich va crear el monoquini, el primer banyador femení amb topless que constava només d’una part inferior curta i ajustada i de dues tires fines. Pocs anys més tard, va aparèixer al mercat un altre banyador inventat per Gernreich que es va anomenar triquini (l’Oxford English Dictionary recull la primera ocurrència d’aquest neologisme el 1967). Es tracta d’un biquini amb una peça d’unió entre les calces i els sostenidors. Ben aviat, el triquini va fer furor a les platges europees i alguns símbols sexuals de l’època com Ursula Andress o Brigitte Bardot el van començar a dur. Tal com explica David Prieto García-Seco en un article sobre falses segmentacions, arran del fals tall etimològic del mot biquini s’ha produït una reinterpretació semàntica del segment -quini, com si es tractés d’un lexema amb el sentit de ‘banyador’, com ocorre també amb burquini, acrònim de burca i biquini. En el cas que ens ocupa, el substantiu triquini està format a partir de biquini, substituint bi- com si es tractés del format llatí i signifiqués ‘dos’, per tri- ‘tres’, segurament intentant establir una relació amb les tres parts d’aquesta peça de bany: la part superior, la inferior i la tira de tela que uneix totes dues.