blazer m

blazerPrimera documentació: 19/12/1990

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Vestia camisa blanca, un blazer, o jaquetó mariner, color blau fosc, i pantalons texans. [Avui, 29/12/1999]
Els vestits dessuadora complementats amb gorres, sneakers i ulleres de sol, els flower dresses més botes tipus cowboy, i els pitets texans combinats amb blazer i ballarines. [El Periódico, 3/05/2021]
Observacions En l’àmbit de la moda, el català ha manllevat la forma anglesa blazer per fer referència a les americanes encreuades amb coll i solapa que sovint formen part d’uniformes d’escoles, companyies aèries o clubs nàutics. Tot i que originàriament es considerava que els blazers eren una peça de vestir masculina, a finals del 2000 van entrar també als vestuaris femenins i avui en dia se solen combinar amb una brusa o una camisa i uns pantalons, uns jeans o una faldilla.

Al segle xix, el mot anglès, derivat del verb to blaze ‘brillar’, ja designava les jaquetes vermelles i brillants del club de rem Lady Margaret Boat Club del St John’s College, a Cambridge (Anglaterra). De fet, els clubs nàutics anglesos utilitzaven sovint aquesta peça de roba, considerada l’antecedent de les jaquetes esportives. Tanmateix, l’origen del blazer tal com el coneixem avui en dia no és esportiu, sinó naval: prové de les jaquetes blau marí que portaven els mariners britànics.

últim crit m

Fascinating white female model with trendy haircut expressing amazement and touching her face. Indoor photo of shocked beautiful girl wears soft yellow sweater..

Primera documentació: 29/05/2007

Tipus sintagmació
Contextos
L’últim crit, per exemple, és que totes les núvies volen un vestit a mig camí entre el vestit nupcial i el de festa. [El Periódico, 29/05/2007]
La glorificació de la multitasca és l’últim crit en enganys. [El Periódico, 23/01/2022]
Observacions
El sintagma últim crit és un calc de l’equivalent francès dernier cri, que originalment s’utilitzava per designar que alguna cosa era l’última moda i que actualment es fa servir per qualificar alguna novetat sorprenent en la moda o altres àmbits, com es veu en el segon context. Aquest gal·licisme es documenta a l’Oxford English Dictionary des de finals del segle xix: el 10 de desembre de 1896 va aparèixer a la Westminster Gazette i en anglès s’ha mantingut el manlleu directe del francès des de llavors. El castellà, però, en fa la traducció, último grito, i la seva incorporació al diccionari és molt més tardana, a l’edició del DLE de 1992.

quadre vichy m

quadre vichyPrimera documentació: 18/06/1991

Tipus composició
Contextos
Hi ha llicència oberta a la imaginació en formes i matèries. Des de les més vaporoses fins a d’altres amb aires de pretesa ingenuïtat, del lli de sempre als quadres vichy, que faran furor aquesta temporada. [Avui, 18/06/1991]
A més de defensar l’slow fashion, a Pitagora demostren que qualsevol peça de roba pot ser unisex si saps fer el patró perfecte: samarretes, dessuadores, jerseis i també aquesta granota tan afavoridora. La teniu en color mel, negre, vermell nècora i quadres vichy. [Time Out Barcelona, 24/11/2021]
Observacions Els quadres vichy, que reben el nom de la citat francesa de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps de la qual també se serveix el plat vichyssoise, són un estampat de quadres generalment en què es combina el blanc amb un altre color. Aquest estampat es fa servir des del segle xvii, i originalment s’utilitzava en estovalles i tovallons, sobretot per a pícnics a l’aire lliure, i en roba infantil. Els quadres vichy es van veure a la gran pantalla al vestit que portava Judy Garland a El màgic d’Oz (1939), i es van popularitzar a partir dels anys cinquanta com a estampat per a les camises dels treballadors del camp. L’arribada a la moda no va arribar fins al segle xx, moment en què es va popularitzar com a estampat femení, inicialment concebut com a estiuenc, desenfadat i chic. Des de llavors, l’estampat ha tingut una popularitat variable, i ara fa uns quants anys que torna a destacar en peces de roba de tot tipus i en totes les estacions.

tie dye / tie-dye madj

tie dyePrimera documentació: 3/02/2015

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Foscor total. Música eixordadora. I, de sobte, el terra s’il·lumina. Comença la desfilada. Tops de ganxet, vestits llargs tie-dye, bruses amb blondes, armilles de napa amb serrells, texans acampanats… [Ara, 3/02/2015]
Als inicis jugaven només amb el blanc i el negre i la forma quadrada per amortitzar el teixit; aquest estiu van més enllà amb un tie-dye sorprenent. [Time Out Barcelona, 6/06/2019]
El tie dye dominarà els carrers gràcies a diverses firmes que han posat a la venda equips per fer-lo a casa. [La Vanguardia, 27/04/2021]
Observacions
El manlleu de l’anglès tie-dye (recollit també per l’Observatori sense guionet) està format per dos verbs: to tie ‘lligar, fer un nus’ i to dye ‘tenyir’. Fa referència, per tant, a un mètode per tenyir roba que consisteix a fer nusos que impedeixen que algunes parts dels teixits absorbeixin el tint (en anglès normalment es diu que s’hi resisteixen), de manera que se n’obtenen peces de roba amb patrons molt característics. Aquesta tècnica es va popularitzar amb el moviment hippy i era molt casolana, ja que permetia reutilitzar peces de roba molt versàtils com les samarretes i els vestits. De fet, la senzillesa de la tècnica fa que també sigui molt fàcil de fer amb els nens i per això a molts casals i colònies d’estiu se’n fan. Tanmateix, el 2020 i 2021 hi ha hagut un ressorgiment de l’interès pel tie dye, que ha pres un enfocament més sofisticat i s’ha popularitzat entre els influencers de moda.

jeans m pl

jeansPrimera documentació: 10/03/1991

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Conjunts d’una peça amb pantalons llargs o curts, jaquetes de vellut que es poden portar amb pantalons a conjunt o amb jeans, jaquetes esmòquing per sopar. [Diari de Barcelona, 10/03/1991]
Una aposta de la firma que va néixer amb un negoci de jeans i avui és un imperi de moda que inclou roba, accessoris, perfums i joies. [La Vanguardia, 17/01/2021]
Observacions Els jeans són un manlleu de l’anglès que fa referència a uns ‘pantalons de tela de cotó gruixuda (o també de fibra), generalment de color blau, i amb butxaques aplicades a la part posterior’ (GDLC). De fet, aquesta definició és la de texà, que és la denominació catalana que trobem als diccionaris, i que es forma a partir de Texas, l’estat dels Estats Units en què hi ha més vaquers, als quals s’associa aquesta peça de vestir (d’aquí que en castellà aquests pantalons es diguin també vaqueros). De la mateixa manera que la paraula texà remet a una localització, jeans ve de Gênes, Gènova en francès, que és on es va desenvolupar aquest ‘teixit de cotó espès i fort, amb lligament de sarja’ (GDLC). A més, es fan a partir del denim, que vol dir ‘de Nimes’.

Pel que fa a la confecció del primer parell de jeans, són el resultat de la col·laboració de Levi Strauss, un empresari que venia teixits, i Jacob W. Davis, un sastre que, davant la necessitat de confeccionar uns pantalons resistents per treballar, va fer servir la tela de cotó de Levi Strauss tot reforçant-ne les parts que més es trencaven amb reblons de coure. Inicialment, els jeans eren la indumentària típica dels miners i la classe treballadora, però als anys 50 es van popularitzar com a roba informal habitual gràcies a pel·lícules com Rebel sense causa (1955), en què els portava l’actor James Dean. A partir de llavors el seu ús es va estendre entre els més joves i avui dia són una de les peces de roba (i un dels materials) més venuts arreu del món.