Glossari

A
Abreviació: neologisme format per l’escurçament d’una paraula o sintagma. Ex.: col·le (col·legi), plebiscitàries (eleccions plebiscitàries).

Acronímia: neologisme format per la combinació de segments de paraules que formen una unitat. Ex.: infoxicació (informació + intoxicació), horeca (hosteleria + restauració + cafeteria).

B
Buidatge: procés de detecció de neologismes a les diverses fonts disponibles (diaris, revistes i oral).

C
Composició: neologisme format a partir de dues paraules, com ara un verb i un nom, dos noms o un adjectiu i un nom. Ex.: contacontes, mosquit tigre, vuitmil. 

Composició culta: neologisme format a partir d’un formant culte (grec o llatí) o d’un formant creat per l’escurçament d’una paraula de la llengua. Ex.: georadar, pestivirus, ciberatac.

Conversió (sintàctica): neologisme format a partir d’un canvi de categoria gramatical, com ara de nom a adjectiu (baixista, còmplice), d’adjectiu a nom (autònom autònoma, imaginari) o de nom a verb (eclosionar, versionar).

L
Lexicalització: neologisme format a partir de la fixació d’una forma flexiva (un gerundi, un participi, etc.) com a nom o adjectiu. Ex.: penjat (m), convocant (adj i m i f). També s’hi inclouen altres formes lexicalitzades, que adquireixen un altre significat de la base lèxica. Ex.: estatueta, sisplau.

M
Manlleu: paraula agafada d’una altra llengua, que pot deixar-se en la forma original o que pot adaptar-se a l’ortografia de la llengua a què arriba. Ex.: anime (manlleu del japonès), pesto (manlleu de l’italià); carinyo (manlleu adaptat del castellà cariño), sexi (manlleu adaptat de l’anglès sexy).

P
Prefixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al principi d’una paraula. Aquesta unitat lingüística pot ser un prefix (a-, des-, mono-, etc.) o un conjunt tancat d’adverbis i preposicions (sobre-, ultra-, etc.). Ex.: anticapitalista, sobreactuar.

S
Semàntic: neologisme format per una modificació del significat d’una paraula. Ex.: escarabat (cotxe), piular (a les xarxes socials). També hi incloem els que estan formats per un nom propi, sovint de persona o d’una marca registrada, utilitzat com a nom comú. Ex.: lolita, whatsapp.

Siglació: neologisme format per les lletres corresponents a una sigla que s’escriu en minúscula i al qual es pot canviar el gènere i el nombre. Ex.: ampa, oenagé.

Sintàctic: neologisme que consisteix a canviar les característiques gramaticals d’una paraula, com ara crear una forma masculina/femenina o singular/plural que no existeix (muntanya russa com a singular de muntanyes russes) o bé canviar la naturalesa d’un verb (revertir, de verb intransitiu o transitiu).

Sintagmació: neologisme format a partir d’una estructura sintàctica que pren un nou significat i es converteix en una unitat lèxica nova. Ex.: carregar les piles, sopa de lletres. Recordem que les combinacions de verb + nom o nom + nom són neologismes formats per composició.

Sufixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al final d’una paraula. Ex.: identitari -ària, vermuteria. Dins d’aquesta categoria també hi incloem els mots derivats de noms propis: oscaritzar, patumaire.

V
Variació: neologisme que és una variant ortogràfica d’una paraula que ja forma part de la llengua i que figura als diccionaris. Ex.: tatano (tatà).