Glossari

A
Abreviació: neologisme format per l’escurçament d’una paraula o sintagma. Ex.: profe (professor), presidencials (eleccions presidencials).

Acronímia: neologisme format per la combinació de segments de paraules que formen una unitat. Ex.: glocalització (globalització + localització), flexiguretat (flexibilitat + seguretat).


B
Buidatge: procés de detecció de neologismes a les diverses fonts disponibles (diaris, revistes i oral).


C

Composició: neologisme format a partir de dues paraules, com ara un verb i un nom, dos noms o un adjectiu i un nom. Ex.: llevapinturescarril bicimigcentre.

Composició culta: neologisme format a partir d’un formant culte (grec o llatí) o d’un formant creat per l’escurçament d’una paraula de la llengua. Ex.: eurozona, fibromiàlgia.

Conversió (sintàctica):  neologisme format a partir d’un canvi de categoria gramatical, com ara de nom a adjectiu (periquito), d’adjectiu a nom (els populars) o de nom a verb (represaliar).


L

Lexicalització: neologisme format a partir de la fixació d’una forma flexiva (un gerundi, un participi, etc.) com a nom. Ex.: enquestat (m), convocant (m i f).


M
Manlleu: paraula agafada d’una altra llengua, que pot deixar-se en la forma original o que pot adaptar-se a l’ortografia de la llengua a què arriba. Ex.: final four (manlleu de l’anglès), fuagràs (manlleu adaptat del francès foie gras).


P

Prefixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al principi d’una paraula. Ex.: antiavortistaultraconservador. Aquesta unitat lingüística pot ser un prefix (a-, dis-, mono-, etc.) o un conjunt tancat de preposicions i adverbis (contra-, sobre-, ultra-, etc.).

S
Semàntic: neologisme format per una modificació del significat d’una paraula. Ex.: clàssic (esports), cúpula (d’un partit polític).

Siglació: neologisme format per les lletres corresponents a una sigla que s’escriu en minúscula i al qual es pot canviar el gènere i el nombre. Ex.: pime, dvd.

Sintàctic: neologisme que consisteix a canviar les característiques gramaticals d’una paraula, com ara crear una forma masculina/femenina o singular/plural que no existeix (masses com a plural de massa, capellana com a femení de capellà) o bé canviar la naturalesa d’un verb (Sopo a les 10h [verb intransitiu] per Sopo truita d’albergínia [verb transitiu]).

Sintagmació: neologisme format a partir d’una estructura sintàctica que pren un nou significat i es converteix en una unitat lèxica nova. Ex.: sense papers, alta costura. Recordem que les combinacions de verb + nom o nom + nom són neologismes formats per composició.

Sufixació: neologisme format a partir de l’adjunció d’una unitat lingüística al final d’una paraula. Ex.: madridista, exitós. Dins d’aquesta categoria també hi incloem els mots derivats de noms propis de persona: pujolisme, aznarista.


V

Variació: neologisme que és una variant ortogràfica d’una paraula que ja forma part de la llengua i que surt als diccionaris. Ex.: infraestructura (infrastructura).

Anuncis