beatus ille m

Primera documentació: 2/06/2005

Tipus	llatinisme
Contextos	Al DVD es veu Miguel Pou reclinat en un arbre parlant de les bondats del beatus ille. Per fer-ho més versemblant, l’autor deixa anar el seu discurs mentre acaricia una tortuga. [El Periódico, 2/06/2005]
	Em portes a un lloc remot, excèntric, preciós. Fa calor i sona música de funeral per amenitzar el dinar de quatre benestants que esnifen la seva falsa calma. Nosaltres volem més, volem en excés, però som educats i no gosem alterar el beatus ille dels nostres contertulians de cera. [Ara, 14/01/2022]
Observacions	En l’obra d’Horaci (65 aC-8 aC) apareix de forma recurrent una sèrie de tòpics literaris que han fet molta fortuna en la tradició literària, com ara el carpe diem, l’aurea mediocritas o el cas que ens ocupa, el beatus ille, que exalta la vida al camp, senzilla i assossegada, i la tranquil·litat del món rural en contraposició a la vida atabalada de la ciutat. Així doncs, aquest model clàssic és un cant bucòlic a la vida retirada en aquest entorn plàcid que evoca el somni de la felicitat campestre. Aquest tòpic horacià apareix a l’obra Odes i epodes, en el segon llibre, del qual reproduïm els versos 1-8 juntament amb la traducció de Josep Vergés, editada per la Fundació Bernat Metge, de 1981: Beatus ille qui procul negotiis, ut prisca gens mortalium paterna rura bobus exercet suis, solutus omni faenore, neque excitatur classico miles truci neque horret iratum mare, forumque vitat et superba civium potentiorum limina. [Feliç l’home que, allunyat dels negocis, com el llinatge dels mortals dels temps antics, conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen, lliure del neguit dels venciments, que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos.] Horaci posa en boca de l’usurer Alfí, un personatge probablement real, un cant en què expressa enveja per la vida del camperol, una vida idealitzada. En aquest sentit, la conclusió de l’epode (conjunt de versos de mètrica diversa), un dels més coneguts del recull, ja que ha estat una de les poesies més traduïdes i imitades al llarg de la història de la literatura occidental, és la imposició de la realitat quotidiana, representada pels aspectes materials.

lingua franca f

Primera documentació: 11/05/1991

Tipus	llatinisme
Contextos	L’anglès s’ha convertit en la lingua franca dels negocis fins a un extrem difícil d’imaginar fa a penes deu anys. [Avui, 11/05/1991]
	Quan molts parlants de diverses llengües en parlen una altra en comú, aquesta llengua actua com a llengua vehicular o lingua franca: és la que utilitzen per entendre’s entre ells, generalment en una regió determinada. [Ara, 15/03/2020]
Observacions	El Termcat defineix lingua franca com la ‘llengua usada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups amb llengües pròpies diferents i sense una llengua comuna’, i en dona tres sinònims: llengua franca, interllengua i interlingua, que és, de fet, la forma preferent. Històricament, una lingua franca es refereix a una llengua híbrida, sense parlants natius, que és el resultat del contacte entre parlants de diverses llengües i que troba punts comuns per entendre’s, com el sabir en les relacions comercials a l’àrea mediterrània. Modernament, però, lingua franca, per metonímia, fa referència a les grans llengües vehiculars: a Europa, el llatí fins al segle xiv o el francès entre els segles xvii i xix. Des del final de la Segona Guera Mundial, i més recentment, amb l’auge de les noves tecnologies, l’anglès es considera una lingua franca global.

vanitas f

Primera documentació: 11/07/1991

Tipus	llatinisme
Contextos	La presència de calaveres, una clara al·lusió a les pintures de vanitas del segle xvii que tornen a aparèixer a la mostra de la fundació Miró. [Diari de Barcelona, 11/07/1991]
	Degudament acompanyades per obres al·legòriques antigues o contemporànies procedents del fons de la galeria, es tracta d’una exposició de vanitas, un subgènere del bodegó en què excel·leixen de manera particular, inspirat pel cèlebre políptop de l’Eclesiastès. [La Vanguardia, 12/05/2018]
Observacions	El llatinisme vanitas, que significa ‘vanitat’ i s’usa també en el sentit de ‘buidor’, fa referència a un estil pictòric que es caracteritza per representar, normalment, una natura morta mitjançant l’ús d’objectes que simbolitzen la fragilitat i brevetat de la vida i els seus plaers, i la impossibilitat de burlar la mort. De fet, algunes expressions llatines com ara tempus fugit expressen el contingut al·legòric d’aquest gènere artístic. D’acord amb el simbolisme relatiu a la mort, en aquest tipus de pintura hi abunden les calaveres i els esquelets. Tot i que aquest estil pictòric, que data del segle xvii, és de tradició holandesa i compta amb David Bailly com un dels primers exponents, també es va difondre a França i Espanya, entre d’altres països.

vade retro loc v i m

Primera documentació: 27/03/1995

Tipus	llatinisme
Contextos	Santes Creus i Pobler cercaven una etimologia diferent, però implícitament ho sospita per la possible actitud dels religiosos de fer-los invocar un “Mohammed, vade retro!”. [El Temps, 27/03/1995]
	L’estrany acostament al nou Ciutadans d’Inés Arrimadas és el vade retro definitiu per als republicans, conscients que qualsevol acord en el qual també figurin els taronges seria difícil de justificar a Catalunya, on coprotagonitzen vodevil propi amb Junts per Catalunya. [El Periódico, 22/06/2020]
Observacions	A l’Evangeli segons Sant Marc (8,33), en la pujada de Jesús a Jerusalem, recull l’anunci que fa de la seva mort i resurrecció de la manera següent (segons la traducció interconfessional de la Bíblia editada el 1993 per l’Associació Bíblica de Catalunya): 31 Llavors començà a instruir-los dient: —Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. 32 I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a renyar-lo. 33 Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: —Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. La frase “ves-te’n d’aquí, Satanàs” en llatí és “vade retro Satana”, que literalment significa ‘ves enrere, retrocedeix, Satanàs’, expressió que formava part d’una oració medieval que s’utilitzava en els exorcismes. Ara se segueix utilitzant per indicar el rebuig cap a algú o alguna cosa.

espirulina f

Primera documentació: 10/10/2015

Tipus	llatinisme
Contextos	Aquests serien els bàsics, en el fons, i inclús els pots enriquir amb el que en diuen avui dia “superaliments”, que són chlorella, espirulina, cacau verd, per exemple. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 10/10/2015]
	Rita Hayworth i Ava Gardner menjaven entrepans de pastrami abans que Los Angeles es donés al batut d’espirulina. [La Vanguardia, 2/02/2019]
Observacions	L’espirulina és una alga unicel·lular de color blauverd apta per al consum humà, rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines i, per això, considerada un superaliment. Normalment els esportistes i les persones que volen baixar de pes la utilitzen com a suplement dietètic, en forma de pols o de pastilles (tot i que també pot comprar-se fresca), perquè també té un efecte saciant. Espirulina és la forma adaptada del llatí científic Spirulina.