glàsnost f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Els poemes de Daniel es van publicar per primer cop a l’URSS aquest estiu passat, a la revista Ogoniok, un dels portaveus de la nova política de la glasnost. [Diari de Barcelona, 3/01/1989]
	L’arribada de McDonald’s a Moscou va ser una punta de llança de la glàsnost, apuntava aquesta setmana a la CNN la professora emèrita de rus Darra Goldstein, que va definir aquesta “esquerda a la cortina de ferro” tan rellevant com la retirada ara de la companyia. [El Periódico, 13/03/2022]
Observacions	Glàsnost (o glasnost, sense adaptar) és un mot que prové del rus гласность, que significa ‘transparència, obertura’. La glàsnost es va difondre al món quan Mikhaïl Gorbatxov (1931-2022), secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991, va mirar de liberalitzar el sistema polític. La idea va ser que els mitjans de comunicació poguessin ser més crítics amb el govern, que s’alliberessin presos polítics, i que s’anés obrint un debat entre els ciutadans soviètics. Com que els membres del sector més conservador del Partit Comunista s’oposaven a la perestroika (que buscava la reestructuració econòmica del país), Gorbatxov pretenia pressionar-los amb la glàsnost: la reacció d’aquell sector va ser un cop d’estat fallit que, a poc a poc, va menar cap a la descomposició i dissolució de la Unió Soviètica.

matrioixca f

Primera documentació: 5/05/1997

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Les famoses nines russes, les matrioixkes, posades unes dins les altres, cada cop més petites, s’han adaptat també a temps moderns. [Avui, 5/05/1997]
	El dibuix d’una matrioixca enorme decora la persiana exterior del local, així que es veu d’una llegua lluny que es tracta d’un restaurant rus. [Ara, 4/03/2022]
Observacions	Segons la Gran enciclopèdia catalana, les matrioixques són unes nines de fusta pintades que es poden desmuntar en dues parts i que contenen un seguit de nines semblants de grandària decreixent, que es guarden les unes dins les altres. Aquestes figures de cara rodona, expressió afable i galtes vermelloses representen les pageses russes. És per això que també les coneixem com a nines russes, tot i que la inspiració, realment, va ser japonesa. L’adinerat mecenes Savva Ivànovitx Màmontov (1841-1918), a la dècada de 1890, va rebre un joc de peces de fusta que reproduïen els set deus de la fortuna japonesos. Aquestes peces, que s’encaixaven l’una dins l’altra, li van semblar d’allò més atractives i va encarregar a Serguei Maliutin (1859-1937), pintor i arquitecte, que dissenyés alguna cosa semblant que estigués relacionada amb la tradició russa. Va ser llavors quan van aparèixer les matrioixques que Vassili Zviózdotxkin (1876-1956), un dels millors artesans, va materialitzar. Pel que fa a l’etimologia d’aquest manlleu, es tracta d’un hipocorístic del nom propi Matriona, un nom bastant comú entre les pageses russes que té l’origen en la paraula llatina matrona ‘mare de família’.

katiuska f i adj

Primera documentació: 1/12/2002

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Sembla mentida que, ara que viatja tant i que no té temps d’anar a posar-se les katiuskes a Galícia, encara ens digui que no coneix cap altre model més autonòmic que el nostre. [Avui, 3/04/2003]
	A vegades, el reciclatge no només és lluminós, sinó també enginyós, com en la peça que explica l’origen de la campana de l’església de Sadernes: la llanta d’una furgoneta katiuska abandonada durant l’èxode republicà del 36. [Avui, 25/01/2018]
Observacions	El substantiu katiuska o katiusca és un manlleu del rus Katjuša, de Katja, que és l’hipocorístic del nom propi de dona Ekaterina (‘Caterina’). Aquest nom es va començar a utilitzar amb el significat de bota d’aigua el 1931 arran de l’estrena de la sarsuela Katiuska, la mujer rusa, de Pablo Sorozábal, al Teatre Victòria de Barcelona, en què la protagonista duia unes botes altes típiques de Rússia, semblants a les botes d’aigua. La gran popularitat de l’obra va fer que, per analogia, els parlants comencessin a anomenar katiuskes les botes d’aigua. A Anglaterra, curiosament, les rain boots (‘botes d’aigua’) també són conegudes pel nom del personatge que les va popularitzar, però en aquest cas, no es tracta de cap personatge de ficció, sinó d’un personatge històric, el primer duc de Wellington, Arthur Wellesley. Així doncs, en referència a ell, al món anglosaxó les botes d’aigua també reben el nom de Wellington boots (‘botes de Wellington’) o wellies. D’altra banda, i com s’observa en el segon context i en la majoria d’ocurrències recollides per l’Observatori de Neologia, el nom de katiuska també serveix per designar un tipus de camió que porta una peça d’artilleria capaç de llançar míssils o granades a la part posterior. Aquesta mena de llançacoets d’efectes devastadors es van desenvolupar a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

blini m

Primera documentació: 4/02/1993

Tipus	manlleu del rus
Contextos	Durant aquests dies tot Moscou fa olor de blinis. N’hi ha en parades a cel obert, als restaurants més cars, en cafès populars i fins i tot al menjador del Kremlin. [El Periódico, 18/02/2007]
	Per anar obrint boca, comencem amb uns blinis de salmó fumat i uns ous Benedict amb tires d’ibèric. [Ara, 23/02/2018]
Observacions	Un blini (en rus, блин) és, segons el Termcat, una ‘crep gruixuda d’origen rus’ que en la cuina eslava es prepara fregida o al forn, i que es pot menjar sense res o farcida d’alguna menja. Els blinis serveixen sovint de base per acompanyar peixos fumats (salmó, truita, arengada) i es prenen amb te, vi o cava, segons el farcit. Els blinis es vinculen a la tradició eslava des de l’època precristiana. Per la seva forma circular i el color daurat que prenen en ser cuits, s’associaven al sol, motiu pel qual constituïen un dels plats principals de festes paganes com la Maslenitsa (festa que celebra el final de l’hivern, anàleg al carnestoltes) o la Kupala (festa que celebra el solstici d’estiu, anàleg al Sant Joan).