katiuska fadj

Primera documentació: 1/12/2002

Tipus manlleu del rus
Contextos Sembla mentida que, ara que viatja tant i que no té temps d’anar a posar-se les katiuskes a Galícia, encara ens digui que no coneix cap altre model més autonòmic que el nostre. [Avui, 3/04/2003]
A vegades, el reciclatge no només és lluminós, sinó també enginyós, com en la peça que explica l’origen de la campana de l’església de Sadernes: la llanta d’una furgoneta katiuska abandonada durant l’èxode republicà del 36. [Avui, 25/01/2018]
Observacions El substantiu katiuska o katiusca és un manlleu del rus Katjuša, de Katja, que és l’hipocorístic del nom propi de dona Ekaterina (‘Caterina’). Aquest nom es va començar a utilitzar amb el significat de bota d’aigua el 1931 arran de l’estrena de la sarsuela Katiuska, la mujer rusa, de Pablo Sorozábal, al Teatre Victòria de Barcelona, en què la protagonista duia unes botes altes típiques de Rússia, semblants a les botes d’aigua. La gran popularitat de l’obra va fer que, per analogia, els parlants comencessin a anomenar katiuskes les botes d’aigua.

A Anglaterra, curiosament, les rain boots (‘botes d’aigua’) també són conegudes pel nom del personatge que les va popularitzar, però en aquest cas, no es tracta de cap personatge de ficció, sinó d’un personatge històric, el primer duc de Wellington, Arthur Wellesley. Així doncs, en referència a ell, al món anglosaxó les botes d’aigua també reben el nom de Wellington boots (‘botes de Wellington’) o wellies.

D’altra banda, i com s’observa en el segon context i en la majoria d’ocurrències recollides per l’Observatori de Neologia, el nom de katiuska també serveix per designar un tipus de camió que porta una peça d’artilleria capaç de llançar míssils o granades a la part posterior. Aquesta mena de llançacoets d’efectes devastadors es van desenvolupar a la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial.

blini m

Primera documentació: 4/02/1993

Tipus manlleu del rus
Contextos Durant aquests dies tot Moscou fa olor de blinis. N’hi ha en parades a cel obert, als restaurants més cars, en cafès populars i fins i tot al menjador del Kremlin. [El Periódico, 18/02/2007]
Per anar obrint boca, comencem amb uns blinis de salmó fumat i uns ous Benedict amb tires d’ibèric. [Ara, 23/02/2018]
Observacions Un blini (en rus, блин) és, segons el Termcat, una ‘crep gruixuda d’origen rus’ que en la cuina eslava es prepara fregida o al forn, i que es pot menjar sense res o farcida d’alguna menja. Els blinis serveixen sovint de base per acompanyar peixos fumats (salmó, truita, arengada) i es prenen amb te, vi o cava, segons el farcit.

Els blinis es vinculen a la tradició eslava des de l’època precristiana. Per la seva forma circular i el color daurat que prenen en ser cuits, s’associaven al sol, motiu pel qual constituïen un dels plats principals de festes paganes com la Maslenitsa (festa que celebra el final de l’hivern, anàleg al carnestoltes) o la Kupala (festa que celebra el solstici d’estiu, anàleg al Sant Joan).