mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.

aka adv

Primera documentació: 2/12/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Ja no es conformen a vendre tarifes especials per a emprenedors (aka autònoms) que després no tenen cap diferència amb la resta o assegurar que donen finançament per a noves empreses que després mai arriba. [Ara, 27/04/2014]
En un dels pitjors moments per a l’expressió adulta audiovisual (aka cinema bo) hem perdut dos dels cineastes que van fer de la mirada un ritme personal i trasbalsador. [Ara, 7/07/2016]
Observacions Aka és una paraula formada a partir de la siglació en anglès de also known as ‘també conegut per’. Aquesta locució s’utilitza per introduir un nom alternatiu d’una persona (generalment un àlies o un sobrenom). Per extensió, també es fa servir per introduir una descripció alternativa per a qualsevol nom, objecte o activitat.

Tant en un ús com en l’altre, aka és una unitat lingüística que fa de baula entre un concepte de la realitat i una reformulació d’aquest concepte amb un llenguatge més proper al lector, més planer o bé lliure d’eufemismes.

ayahuasca f

ayahuascaPrimera documentació: 29/10/2005

Tipus manlleu del quítxua
Contextos El xaman té, a més, el secret de l’ayahuasca, una liana amb propietats al·lucinògenes que, després de ser bullida, ha de ser presa en dejú per tot aquell que vulgui reconciliar-se amb els seus fantasmes en un viatge a l’altra dimensió. [Avui, 7/07/2009]
Volem ingerir ayahuasca, el beuratge psicoactiu d’una liana de la jungla, i ens guia Meritxell Martorell, la reportera de 21 días (Cuatro, divendres nit): és un nou turisme, el del viatger psiconauta, que viatja per fora i per dins, per enfrontar-se als seus dimonis íntims. [La Vanguardia, 1/05/2016]
Observacions L’ayahuasca és tant el nom d’una planta com el del beuratge que s’obté després de fer-la bullir. La Banisteriopsis caapi, l’única denominació que recull el Termcat, és una liana que habita les selves tropicals, a partir de la qual es pot elaborar una beguda amb efectes al·lucinògens (per a la qual cosa  s’ha de barrejar amb la fulla de la Psychotria viridis). Tot i que rep denominacions diferents segons el país, ayahuasca és una paraula de la llengua quítxua composta per aya ‘mort, esperit’ i huasca ‘liana, soga’; de fet, el beuratge es fa servir en cerimònies espirituals tradicionals dels indígenes de l’Amazones, que creuen que quan en beus pots arribar a tenir visions dels avantpassats. El beuratge també s’utilitza tradicionalment per les seves propietats medicinals, ja que afecta la consciència humana, té efectes cardiovasculars i funciona com a purgant. Tanmateix, fora de les pràctiques tradicionals, l’ayahuasca és una droga que s’ingereix pels seus efectes psicoactius, com es pot veure al segon context; en aquests casos, es pren col·lectivament i de forma controlada amb l’acompanyament d’un xaman, per tal d’obtenir l’efecte conegut com a ‘modificació de l’estat de consciència’.

cebiche m

cebichePrimera documentació: 10/10/2008

Tipus manlleu del castellà
Contextos La gent ja comença a saber diferenciar cebiche de tiradito, o què coi és el arroz chaufa, i en mengen en salons amples i de disseny, com el Cebiche 103 o The Market. [Time Out, 10/10/2008]
Per descomptat, al Mandarin trobarem la versió de cubs tendres, fulles de coriandre i ají limo picat que defineix el cebiche creat per Acurio. [La Vanguardia, 22/04/2016]
Observacions El cebiche (o ceviche, tal com recull també el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española) és un plat propi d’alguns països d’Amèrica Llatina com ara el Perú, Xile o Mèxic, fet a base de peix o marisc cru tallat a trossos petits i preparat en un adob, generalment de suc de llimona o llima, ceba picada, sal i xili. Té variants diverses segons el país: a Equador en lloc de xili s’hi posa mostassa i en d’altres se sol afegir també coriandre o salsa de tomàquet.

La grafia en català vacil·la entre la be alta i la ve baixa, tot i que hem recollit molts més contextos amb be alta. El Termcat encara no el recull, però sí que recull un parell de casos de plats concrets a l’aplicació Plats a la carta en què apareix amb be. En tots els casos, però, es manté la grafia original castellana i no hem documentat, ara per ara, cap cas d’adaptació del dígraf -ch- a -tx-.

batucada f

Primera documentació: 20/06/1994

Tipus manlleu del portuguès
Contextos La selecció brasilera va començar a entrenar-se a Santa Clara, a seixanta quilòmetres de San Francisco, al ritme d’una batucada de dos-cents seguidors desplaçats des de Rio de Janeiro. [El Punt Diari, 20/06/1994]
Us proposo que trobeu el grup Sound de Secà i us facin una bona batucada. [País km0 (La Xarxa), 26/08/2016]
Observacions La paraula batucada és un manlleu del portuguès del Brasil que designa tant un ball afrobrasiler que s’acompanya amb instruments de percussió, com la música i el conjunt de persones que la interpreten. L’origen es troba en les reunions dels esclaus negres portats des d’Àfrica al Brasil, en què ballaven i cantaven. Actualment, aquesta música i dansa ha assolit molta popularitat, especialment al Brasil, on s’arriben a fer batucades amb més de 3.000 participants entre músics i ballarins, i la seva presència a les festes populars és creixent, tal com demostra el fet que a l’Observatori en recollim contextos de manera ininterrompuda, especialment des de 2008.