dharma m

Primera documentació: 2/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Aquí és on Tenzin Chogyal —protector del dharma, la doctrina budista—, treballa i porta endavant el seu estudi sobre la llengua tibetana. [El Temps, 2/01/1995]
Així com el dharma del foc és cremar i el del vent és bufar, la funció i el destí del ioga és curar. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 18/09/2016]
Observacions En l’hinduisme, el dharma és l’‘ordre que regeix la totalitat del que existeix’ (Termcat), i és un concepte polièdric que té una dimensió còsmica, però també un aspecte social (sobre els deures i les virtuts) i un caràcter individual (entès com l’aportació específica que cada persona ha d’entonar o interpretar per complir el seu paper en l’harmonia general del cosmos). En el budisme, Dharma, en majúscula, és la llei còsmica que regeix el món, mentre que si s’escriu en minúscula fa referència a ‘cadascun dels complexos factors de l’existència en la metafísica budista’ (Termcat).

Com a curiositat, el Dharma va inspirar l’obra de Jack Kerouac (1922-1969) The Dharma Burns (‘Els pirats del Dharma’), que, al seu torn, va ser determinant a l’hora de triar el nom del grup musical català Companyia Elèctrica Dharma. Així mateix, és el nom triat a la sèrie Lost (ABC, 2004-2010) per designar la Iniciativa Dharma, el projecte d’investigació que es va instal·lar a l’illa on ocorre l’acció. Tanmateix, en aquest cas Dharma és un acrònim de Department of Heuristics and Research Material Applications [‘Departament d’Heurística i Recerca en Aplicacions Materials’].

Anuncis

dixit loc

Primera documentació: 13/11/1993

Tipus manlleu del llatí
Contextos ‘No tenim lloc per la fantasia, perquè el món on vivim no és un món de fantasia’, Brian Travers dixit. [Nou Diari, 13/11/1993]
Sant Jordi, patró de tantes causes nacionals, és també patró del llibre i de tot el gremi dels amants d’aquest producte perfecte de la cultura (Alberto Manguel dixit). [El Temps, 9/06/2013]
Observacions Dixit és la tercera persona del singular del pretèrit perfet del verb llatí dicere ‘dir’ i, doncs, significa literalment ‘ha dit’ o ‘va dir’. Tanmateix, com es pot veure en els contextos, trobem aquesta forma posposada al nom de l’autor d’una opinió per significar que qui ho ha dit sap de què parla. Tot i que de vegades aquest dixit és irònic per indicar que la persona que ha emès una opinió no en sap tant com es pensa, la lexicalització d’aquesta forma verbal vindria de la locució llatina “Magister dixit” (‘ho ha dit el mestre’). A l’edat mitjana, aquest magister feia referència a Aristòtil, mestre per excel·lència amb coneixement d’inspiració divina, màxima autoritat del coneixement.

amour fou m

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos La vida d’una parella que s’autodestrueix consumida entre la passió sentimental i l’obsessió pels diners no està descrita com un procés de degradació humana sinó com una exaltació de l’amour fou que proclamaven els surrealistes. [Avui, 15/10/1990]
Una jove de la campanya francesa diguem que mentalment inestable i disposada a tot per trobar un amour fou com el que ha descobert a Cims borrascosos acaba cedint a les pressions de la seva mare per posar seny amb un jornaler espanyol, pobre però honrat, que ha fugit de la Guerra Civil uns anys abans. [La Vanguardia, 9/06/2017]
Observacions “La bellesa serà convulsiva o no serà” és la frase pronunciada per Nadja amb què André Breton acaba la seva obra Amour fou (1937), considerada el manifest del surrealisme. D’aleshores ençà, aquest concepte d’amor boig, passional, convulsiu ha estat utilitzat en diferents contextos i no és estrany trobar-lo en textos periodístics d’àmplia difusió en català. Normalment apareix qualificat com un amor exaltat, al límit, que passa per damunt de qualsevol codi moral i pot menar a la degradació humana.

estela f

Primera documentació: 24/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos A vegades, no obstant, no era possible seguir la seva estela, ja que ell anava a llocs vedats a la resta dels feligresos. [El Periódico, 24/11/1997]
Els codis del blockbuster es posen al servei d’un missatge clarament feminista, seguint l’estela de productes com Jessica Jones, i portant-la fins a les últimes conseqüències. [Time Out Barcelona, 21/06/2017]
Observacions Al DRAE, la paraula estela té diferents entrades que provenen de diferents arrels etimològiques. La que prové del llatí aestuaria ‘agitació de l’aigua’ significa, en el sentit més literal, ‘senyal o rastre d’escuma i aigua remoguda que deixa una embarcació o un altre cos en moviment al darrere seu’, i per analogia, també designa el ‘rastre que deixa a l’aire un cos en moviment’. Però encara trobem un altre sentit figurat, que és el que hem manllevat en català i el que mostren els contextos de l’Observatori: ‘rastre o empremta que deixa alguna cosa quan succeeix o algun fet’.

És important esmentar, però, que als diccionaris de llengua catalana ja apareix el mot estela, provinent del grec στήλη ‘columna, pilar’, i que fa referència al ‘monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció’, així com al ‘cilindre central o columna axial de la tija de les plantes, compost de feixos conductors i de parènquima’ (DIEC2).

baby shower m

Primera documentació: 22/01/2011

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Els oscaritzats actors han decidit que el seu fill o filla neixi als Estats Units perquè pugui tenir la doble nacionalitat i, seguint els costums americans, fa uns dies les amigues de Penélope li van organitzar un baby shower, una festa de benvinguda al bebè en què els convidats porten tota classe d’obsequis per al nadó. [El Periódico, 22/01/2011]
Beyoncé i el seu marit Jay-Z van celebrar aquest passat cap de setmana un baby shower (festa de naixement) com a preàmbul a la imminent arribada dels bessons de la parella. [La Vanguardia, 23/05/2017]
Observacions Un baby shower (sovint traduït com a ‘festa del naixement’) és una festa que se celebra poc abans que neixi un nadó, normalment un mes i mig abans, i en què es fan regals principalment a la mare. Aquesta tradició, com moltes altres, prové dels Estats Units, i originàriament servia perquè la mare rebés consells d’aquelles amigues que ja tenien fills, i així poder compartir experiències. La festa sol tenir tres moments imprescindibles: el bufet, en el qual no poden faltar els dolços i un pastís; els jocs relacionats amb el nadó, com ara el de compartir noms o endevinar la data de naixement; i els regals, que solen ser biberons, bolquers, xumets, sonalls, pitets, roba de llit, etc.

En anglès, aquest neologisme està format pels substantius baby ‘nadó’ i shower, que no pren el sentit literal de ‘xàfec, ruixat’, sinó que en aquest sintagma és figurat, ja que a la dona embarassada li “plouen” ple d’obsequis.