quiniela f

Primera documentació: 6/10/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	L’únic encertant del ple al 15 de la quiniela d’aquesta setmana cobrarà 100.900.170 pessetes. [Avui, 1/12/1992]
	La seva proximitat a Fainé fa que fonts financeres l’hagin situat en els últims anys a la quiniela més exclusiva de l’economia catalana: la dels candidats a substituir l’encara president al capdavant de l’entitat més influent de Catalunya. [Ara, 11/01/2023]
Observacions	El substantiu quiniela és un manlleu del castellà que ja recullen obres com el Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana o l’ésAdir, com a equivalent general de travessa ‘joc d’apostes sobre els resultats dels partits de futbol’. A l’Estat espanyol, aquest joc es remunta a l’any 1942, tot i que el sistema actual, basat a marcar amb un 1 si es creu que guanyarà l’equip local, un 2 si es creu que ho farà el visitant, o una X si es preveu un empat, es va instaurar una mica més tard, el 1948. En qualsevol cas, a més del significat literal relacionat amb el joc, també s’utilitza metafòricament, com es pot veure en el segon context, per indicar que hi ha un conjunt de persones que poden optar amb probabilitat a assumir un càrrec o una responsabilitat.

relax m

Primera documentació: 28/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Potser demà a la nit et trobaràs més cansat que aquest matí. Fes relax. [Diari de Barcelona, 28/01/1989]
	El luxe i les vistes panoràmiques defineixen l’spa de l’Hotel Arts, que complementa la seva oferta de relax amb els tractaments de bellesa de la casa de cosmètica Natura Bissé. [Time Out Barcelona, 21/04/2022]
Observacions	El verb relaxar és un cultisme pres directament del llatí i amb el mateix significat. A partir del verb, es formen per sufixació els substantius d’acció i efecte relaxació i relaxament, i els adjectius relaxant i relaxat -ada. Però la paraula relax, amb el significat de ‘relaxació física o psíquica’ és un calc de l’anglès que no apareix al diccionari normatiu, tot i que sí que apareix al Gran diccionari 62 de la llengua catalana, al Gran diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana o al Diccionari normatiu valencià, entre d’altres.

tiramisú m

Primera documentació: 6/06/2002

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	L’oferta habitual dels restaurants italians sol estar basada en la pasta, alguna carn, pocs peixos i tiramisú més o menys encertat. [El Periódico, 6/06/2002]
	A les postres ens vam deixar aconsellar i vam tastar tiramisú, focaccia amb crema de festucs i un salami de xocolata. [Ara, 13/05/2022]
Observacions	En italià, tiramisú és la lexicalització del sintagma tirami sù ‘puja’m’ amb què es designa un ‘pastís elaborat amb capes de pa de pessic sucat en cafè i licor d’ametlles, alternades amb capes d’una barreja de clares batudes a punt de neu, nata, sucre i mascarpone, que se serveix fred i empolsat amb cacau’ (Termcat). La recepta, tanmateix, no és única i hi ha variacions en la tria d’alguns ingredients, però sempre comparteixen el fet que estan compostos per un ingredient sòlid (pa de pessic, melindros, galetes) remullat en cafè (amb rom o licor d’ametlles), sobre el qual es posa una crema d’ous batuts amb sucre (i generalment amb nata o formatge fresc) i que es cobreix amb cacau en pols. Normalment, el tiramisú es fa amb diverses capes alternes de pa de pessic i de crema, i s’ha de deixar unes hores a la nevera abans de servir-se. El tiramisú són unes postres modernes, de mitjans del segle xx, de la regió del Vèneto, que sembla que van sorgir als bordells, on s’oferia una mica de dolç per fer pujar l’ànim ràpidament. Curiosament, aquest tiramisú original no duia ni formatge ni nata, ja que els productes làctics alenteixen la digestió i s’obtenia l’efecte contrari: cansament i somnolència. La recepta més estesa en l’actualitat, doncs, es deu a la variació que va adaptar el restaurant Toulà de Milà.

mansplaining m

Primera documentació: 13/02/2017

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Avui una dona pot ser directora d’un diari, liderar un equip ampli i tenir l’obligació d’ocupar-se de totes les tasques domèstiques, patir el mansplaining d’un becari —homes que parlen a les dones des d’una presumpta superioritat intel·lectual— i ser criticada pel seu aspecte a l’hora d’anar a un acte públic. [La Vanguardia, 13/02/2017]
	Després hi ha el manterrupting, quan els homes t’interrompen quan parles, o el mansplaining, quan ets experta en un tema i ve un home i, donant per descomptat que no en saps res, t’ho explica com si fossis una nena de set anys. [Avui, 5/08/2022]
Observacions	La forma anglesa mansplaining és un acrònim de man ‘home’ i el gerundi del verb to explain ‘explicar’. Aquest neologisme designa les explicacions innecessàries que sol fer un home a una dona per fer ostentació dels seus coneixements i la seva suposada superioritat intel·lectual. Es tracta d’explicacions condescendents i injustificades que es fan assumint que se sap molt més del tema. És, doncs, un micromasclisme, ja que es tracta d’un comportament discriminatori cap a la dona. L’ús d’aquest neologisme va emergir amb força l’any 2014 després de la publicació del llibre Men explain things to me [‘Els homes m’expliquen coses’], de Rebecca Solnit. Malgrat el fet que no va ser l’autora qui va crear el terme, va ser ella qui el va popularitzar. Tot i que aquesta unitat no apareix documentada al DIEC2, sí que es recull al Termcat, que proposa el sintagma explicació masculina condescendent com a alternativa al manlleu anglès.

frame m

Primera documentació: 8/05/2006

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Ha començat ja la campanya institucional de l’estatut. Jo vaig veure l’anunci per la tele. S’ha colat un frame, una imatge d’una embarassada. [Minoria Absoluta (RAC1), 8/05/2006]
	La gent del canal Olden Days de Youtube han restaurat aquest informatiu a 60 frames per segon i a alta definició, l’han estabilitzat i li han posat color. [Sàpiens, 1/06/2022]
Observacions	Com passa amb altres manlleus de l’anglès, el substantiu frame ja té un equivalent en català, que és fotograma: ‘imatge fotogràfica individual en un fragment de pel·lícula’ (DIEC2). Tanmateix, els avenços tecnològics de les últimes dècades en l’àmbit cinematogràfic, de producció videogràfica i de l’animació han portat a l’adopció de formes angleses, que habitualment són les primeres a implantar-se. Per exemple, l’auge dels videojocs ha generalitzat molt la denominació fps (frames per second ‘fotogrames per segon’), amb la qual es fa referència a la freqüència en la qual es mostren les imatges, de manera que, com més alta és, més qualitat té.