xacra m

Primera documentació: 23/03/2007

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Primera parada: El séptimo chakra, una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. [Ara, 16/07/2013]
Ells són set, com els set xacres o punts energètics que algunes doctrines orientals identifiquen en el cos humà. [Avui, 9/05/2017]
Observacions El DIEC2 recull xacra com a mot femení, que prové de l’àrab šákā, i que vol dir ‘mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia’. En canvi, xacra, en masculí, és un manlleu del sànscrit que significa ‘roda’, en el sentit de ‘cercle’, que ha arribat a la llengua catalana de la mà del ioga, una pràctica espiritual d’origen religiós pròpia de l’hinduisme. En aquest marc, un xacra es concep com un dels centres de poder espiritual i eteri del cos humà (Oxford English Dictionary). D’acord amb l’hinduisme, el cos està format per set xacres o punts d’energia principals (algunes doctrines diuen que en són sis) que se situen al llarg de la columna vertebral. Concretament, es tracta d’un canal en què es rep, s’acumula i es distribueix l’energia i l’“aire” del cos. D’acord amb aquesta creença, a través de la pràctica de la meditació s’aspira a ser capaç de fer circular l’aire per aquest canal central per moure l’energia i la força vital. Cada un d’aquest xacres rep un nom diferent i es representa també de formes i colors diversos.

En català, el Termcat ha adaptat aquest manlleu del sànscrit amb la forma txacra, definit com a ‘cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil’, però l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

off the record locm

Primera documentació: 1/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Al cim del disbarat, les agències ―oficial i no tant― que abans havien escampat la declaració es van afanyar a afirmar que tot havia estat un off the record mal entès i, encara més enllà en la llepada, van “anul·lar” ―així com dic― tots els cables que n’havien fet referència. [Avui, 8/04/1999]
L’escriptora Suki Kim, nord-americana nascuda a Corea del Sud i autora d’una crònica sobre Corea del Nord –Sin ti no hay nosotros (Blackie Books)–, que també era present en el ja famós congrés de Brisbane, va dir, si bé que pel que sembla off the record, que els llibres escrits per homes blancs sobre el mateix tema que el seu ho havien tingut més fàcil. [La Vanguardia, 29/10/2016]
Observacions La locució anglesa off the record fa referència a una ‘informació que no pot ser revelada després de ser sabuda’ i, per tant, es considera ‘confidencial’ (Cercaterm). Com es pot veure en els contextos aportats, s’utilitza en l’àmbit periodístic tant per indicar que es tracta d’una font d’informació que no pot ser divulgada com per detallar que la informació no queda registrada. Tanmateix, aquesta expressió té l’origen en l’àmbit del dret estatunidenc en relació amb una acció que es fa de manera no oficial o bé de forma confidencial (Oxford English Dictionary). En anglès existeix una expressió antònima, on the record, que significa ‘oficialment, obertament’, però que no s’ha traspassat a la llengua catalana. D’acord amb aquesta font, totes dues locucions es van registrar per primera vegada en la llengua d’origen el 1920.

coco m

Primera documentació: 29/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veritable coco de la vida política francesa en general, l’extrema dreta ha aconseguit fer de Perpinyà un dels seus principals laboratoris d’assaig. [Avui, 24/03/1989]
En un temps en què d’esprémer el cervell en diuen despectivament menjar-se el coco. [Diari de Barcelona, 29/01/1989]
L’equip blaugrana, que va ser el primer a aparellar-se, va esquivar els cocos com Bayern de Munic i Milan. [Segre, 19/12/2009]
Observacions A partir de la fruita coco, que és relativament esfèrica i molt dura, des de fa dècades trobem usos de coco per referir-nos al cap, part de l’anatomia humana també esfèrica i dura. Per una metonímia habitual i coneguda, el coco significa moltes vegades el cervell (i d’aquí ve la locució menjar-se el coco, que hem pres del castellà) i quan diem que algú és un coco volem dir que és una persona molt llesta. Però de vegades trobem coco utilitzat encara amb un significat diferent, també pres del castellà i exemplificat en l’últim context, que és l’ésser imaginari que fa por i que en català anomenem papu.

fintech m

Primera documentació: 24/04/2015

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Mac Parish també destaca que Barcelona davant Madrid, és una gran capital bancària, té moltes possibilitats de convertir-se en una capital especialitzada en finançament alternatiu de les noves tecnologies, el que se’n diu fintech, perquè ha detectat que hi ha molt dinamisme en aquest sector i que el seu grup, present a tot Europa, aposta per Barcelona. [La Vanguardia, 24/04/2015]
La presència de la dona en càrrecs directius continua sent una assignatura pendent en sectors emergents com ara el fintech, on els llocs ocupats per dones és del 9%. [Avui, 8/03/2016]
Observacions Fintech és una paraula molt nova. En català no la documentem fins a l’any 2015, però és que en anglès, que és la llengua d’on prové, no es documenta tampoc abans del 2009. A partir de finance i technology, en anglès es va formar l’acrònim fintech per fer referència als serveis o empreses del sector financer que aprofiten les tecnologies més modernes per crear productes innovadors. Empreses com PayPal, Square, Stripe o Funding Circle són els primers exemples d’uns nous serveis per a la transferència de diners, compra i venda de títols financers, inversions o préstecs que estan revolucionant la banca tradicional.

pesto m

Primera documentació: 12/10/1996

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Són plats que poden entendre’s com a primers o segons, depenent de fins a quin punt podem caure en la temptació de la pasta feta a casa, els raviolis amb pesto lleuger, els gnochi d’espinacs i formatge fresc amb sàlvia, etc. [Avui, 6/04/1997]
Parlem de pizzes, com se sol dir al sud d’Itàlia, della mamma: gruixudes, de massa esponjosa i base cruixent i amb tots els ingredients que ens podem imaginar, sobretot, d’origen italià: mozzarella de búfala, pesto genovès, embotits de l’Emilia Romagna, gorgonzola, cansalada… [El País, 22/07/2016]
Observacions El mot pesto és un manlleu de l’italià i prové del verb pestare, que significa ‘triturar’ o ‘picar’. Pesto, per tant, és el substantiu que se’n deriva, la picada.

Segons l’Academia Barilla de cuina italiana, sembla que els primers pestos van aparèixer a la regió de Ligúria, concretament a Gènova, o almenys els reivindiquen. La recepta tradicional i més estesa és la que s’elabora picant alfàbrega, l’ingredient principal, amb sal, pinyons i all (tradicionalment, en un morter de marbre) i s’hi afegeix lentament oli d’oliva verge extra per lligar bé la mescla. Finalment, es barreja amb parmesà i amb formatge pecorino o de cabra fresc.

Amb el pas del temps, la recepta original s’ha anat reinterpretant i s’han substituït alguns dels ingredients, com en el cas del pesto rosso o pesto alla trapanese, originari de Sicília, creat arran de les visites de mariners i comerciants genovesos. Aquest pesto vermell inclou tomàquets, ja siguin secs o frescos, i ametlles torrades (a més dels pinyons, o excloent-los).