penjat m

Primera documentació: 7/07/1995

Tipus lexicalització
Contextos El que no correspon als gens clàssics (10 %) ni a restes de seqüències víriques repetitives (45 %), en què també podeu usar el terme transposons, i ara sí que ningú us podrà guanyar mai al joc del penjat. [El Periódico, 10/10/2015]
La pàgina de Twitter de Nescafé ha convidat els usuaris a jugar al penjat. [El Periódico, 16/03/2017]
Observacions Si busquem penjat al diccionari, trobarem que com a substantiu fa referència a una persona drogada o viciosa, ‘que ha arribat molt avall en la negligència dels seus interessos’ (GDLC). Tanmateix, l’Observatori de Neologia ha recollit un nou ús del substantiu penjat, que s’origina a partir del participi del verb penjar ‘fer morir algú per estrangulació penjant-lo amb una corda passada al voltant del coll’ (GDLC).

El penjat, o joc del penjat, és un joc per a dues o més persones que consisteix a endevinar una paraula. La persona que pensa la paraula escriu tantes línies com lletres tingui, i l’altra persona va dient lletres per intentar encertar les que formen part de la paraula amagada. Si la lletra és encertada, s’escriu a les línies que corresponguin, però si la lletra no forma part de la paraula, es dibuixa una línia o traç que va formant una persona penjada pel coll d’una corda. Per guanyar, cal endevinar la paraula amagada abans que el dibuix del penjat estigui acabat.

refregit m

Primera documentació: 24/02/1993

Tipus lexicalització
Contextos TVC està lligada a productores que no ofereixen programes de collita pròpia —com bestmusic—, sinó que són refregits que tenen èxit a l’estranger. [Diari de Barcelona, 24/02/1993]
DiCaprio ja té el seu Oscar, encara que el d’El renacido no sigui el seu millor treball, com també el té Ennio Morricone per fer a Los odiosos ocho un refregit de temes que tenia arxivats. [El Periódico, 1/03/2016]
Observacions En el món culinari, un aliment està refregit quan es fregeix excessivament o es fregeix dues vegades, la qual cosa dona com a resultat un plat que sol ser difícil de menjar i de pair. A partir del participi d’aquest verb, s’ha creat el substantiu refregit, que fa referència, amb un sentit més general, a un producte que es crea a partir de la barreja d’elements que ja existien anteriorment i que es combinen per donar pas a un resultat poc satisfactori. Aquest producte pot ser un programa de televisió, una pel·lícula, un disc musical, un discurs o fins i tot un document que recuperi parts de creacions anteriors.

encabat adv

Primera documentació: 28/02/2008

Tipus lexicalització
Contextos Vull dir que si ells mateixos es venen la dignitat tan barata, no és estrany que encabat els altres en negociïn el preu a la baixa. [Avui, 28/02/2008]
Els esforços van en aquesta direcció, però encabat ja se sap que les coses van com van i no sabem del cert quan podrem obrir les portes del museu. [País km0 (La Xarxa), 16/08/2017]
Observacions Tal com hem vist anteriorment amb els adverbis aglutinats esclar i sisplau, encabat és la lexicalització de la locució adverbial en acabat, que ja figura als diccionaris amb el sentit de ‘més tard, immediatament després’. Tant el llibre d’estil de La Vanguardia com a l’ésAdir recullen aquesta forma. A més, en aquest portal lingüístic s’especifica que encabat pertany al registre col·loquial i, per tant, és informal. Molts escriptors i guionistes recorren a aquestes formes lexicalitzades per reproduir amb fidelitat el que la gent diu, ja que així el diàleg tendeix a ser més versemblant.

 

sisplau minterj

Primera documentació: 10/11/1990

Tipus lexicalització
Contextos Va somriure molt afalagada quan tothom li va assegurar que, “sisplau, no hi ha color!”. [Avui, 30/04/1996]
En privat hi ha càrrecs comuns que et diuen que votaran sí però que, sisplau, no ho diguis a ningú. [Ara, 21/04/2017]
Observacions El DIEC2 recull si us plau com a ‘expressió de cortesia per a demanar alguna cosa’. Aquesta expressió, formada sobre el tractament de vós, presenta variació amb les formes si et plau, si li plau, etc., segons a qui s’adreci, però la forma si us plau és la que s’usa de manera més general i estesa per a totes les persones gramaticals. Probablement, els parlants han perdut la consciència que al darrere de la fórmula de petició hi ha una marca explícita de tractament, cosa que ha afavorit la lexicalització en sisplau, on es perd aquesta referència.

L’Optimot recull la forma sisplau com a característica de contextos informals, però les dades de l’Observatori mostren com sisplau ha anat guanyant terreny en contextos formals de la premsa diària. El Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) i el VOX (2015) són els únics diccionaris que recullen sisplau, amb l’observació que es pot fer servir en contextos que no siguin formals.

xilena f

Primera documentació: 23/10/1993

Tipus lexicalització
Contextos L’espai no va incloure cap de les moltes xilenes que Hugo Sánchez va marcar amb el Reial Madrid. [Avui, 23/10/1993]
Fins i tot amb 0-2, la grada va creure que el miracle era possible i que arribaria una xilena com la de Rivaldo. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Una xilena és una jugada que es fa en futbol, que consisteix a xutar alt la pilota, amb el cos formant 90º amb la vertical, alçant les cames cap endavant i empenyent la pilota sobre el cos mentre s’està suspès d’esquena en l’aire, sense repenjar-se en el terra. Tant es pot fer servir com un recurs defensiu, per rebutjar la pilota des de la porteria, com com un recurs ofensiu, per atacar la porteria de l’equip contrari i intentar marcar un gol.

L’origen del nom no és clar, però sembla que es deu a Ramon Unzaga (1894-1923), espanyol nacionalitzat xilè, que feia aquesta jugada amb freqüència, i que ja el 1920 es va començar a recollir a la premsa argentina amb el nom de xilena, nom que es va estendre ràpidament per la majoria de països castellanoparlants.