fogonet m

Primera documentació: 9/03/2003

Tipus	lexicalització
Contextos	El fogonet no parava de funcionar. Al cassó, l’agulla i el xut. Eloy de la Iglesia i el seu amor, Manzano, un guapo adonis de cabells arrissats, esperaven que la mort bullís a 100 graus. [El Periódico, 9/03/2003]
	Soc en un descampat de la muntanya. No puc ni tancar el cotxe ni sortir-ne. Hi ha una parella en xandall que encén un fogonet damunt una taula de càmping. [El Periódico, 17/03/2022]
Observacions	Un fogonet és un fogó petit i portàtil, format per un suport metàl·lic i un recipient de combustible. El més popular és el de càmping, utilitzat per cuinar o escalfar aliments, que funciona amb una petita bombona. Aquesta bombona pot ser de colors diversos, però així com tenim associat el color taronja per a les bombones grans de butà, també tenim associat el color blau per a les bombones dels fogonets de càmping. Això és així perquè el model més utilitzat és blau i de la marca Campingaz (abans Camping Gaz), una empresa francesa fundada l’any 1949 que també fabrica altres aparells per a les acampades, com ara estufes, làmpades i, fins i tot, sacs de dormir. En qualsevol cas, els fogonets no s’utilitzen només per anar d’acampada i, com es pot veure en el primer context, també la fan servir els heroïnòmans per escalfar la cullera i dissoldre l’heroïna, abans d’injectar-se-la.

cebeta f

Primera documentació: 23/06/2009

Tipus	lexicalització
Contextos	Les altres categories corresponen a artificis com ara bengales i cebetes o bombetes (classe 1), i piules, avions i falcons (classe 2). [El Periódico, 23/06/2009]
	Però quan arriben a les urnes els foten tals mastegots que els castells de foc perden la coloraina i les traques peten menys que les innocents cebetes de la mainada les nits de revetlla. [Avui, 27/10/2021]
Observacions	L’ús dels articles pirotècnics comporta un risc associat perquè implica el contacte amb pólvora, motiu pel qual sempre cal manipular-los amb precaució i seguir les recomanacions de seguretat corresponents per tal d’evitar accidents. Per aquest mateix motiu, no és convenient que els nens en manegin, amb l’excepció d’articles com les cebetes, diminutiu lexicalitzat que designa un tipus d’article pirotècnic que conté una quantitat reduïda de pólvora embolicada en paper (que és el que l’assimila a una ceba) i que esclata quan es llança amb força a terra. La quantitat de pólvora és tan petita que fa que les cebetes, anomenades també bombetes, siguin inofensives i, doncs, especialment adequades per als nens petits.

aviam interj

Primera documentació: 3/03/1993

Tipus	lexicalització
Contextos	Aviam… Aquesta ordre és per totes les unitats. Fem els serveis més urgents o no ens en sortirem. [Diari de Barcelona, 3/03/1993]
	Aviam, ties, que som putes celebrities, no putes desgraciades. [Núvol, 10/06/2021]
Observacions	La forma aviam sorgeix de l’encreuament que han fet els parlants entre la locució a veure i la forma arcaica de l’imperatiu del mateix verb, vejam, que el diccionari recull com a verb transitiu ‘amb què hom expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s’esdevindrà, etc.’. A diferència, però, dels elements que la componen, aviam s’usa com a interjecció i, tal com recullen tant l’Optimot (fitxa 2197/3) com l’ésAdir, el seu àmbit d’ús és el registre col·loquial oral.

entradeta f

Primera documentació: 1/10/2001

Tipus	lexicalització
Contextos	En l’entradeta es deia que aquesta havia estat la segona vegada que es parlava català a les Nacions Unides, quan en realitat l’alcalde va ser la tercera persona en dirigir-se a les Nacions Unides en català. [Barcelona Informació, 1/10/2001]
	Es feia evident que la història havia colpit especialment l’equip de l’informatiu, fins i tot per l’entradeta de Cruanyes, que va aplicar els criteris propis dels obituaris importants, quan es recull amb transcendència qui va ser aquella persona. [Ara, 22/10/2021]
Observacions	El DIEC2 defineix entrada, en l’accepció de comunicació, com la ‘part introductòria de la notícia o d’un article que en resumeix els elements més importants’, i que té la funció de despertar la curiositat del lector i instigar-lo a llegir el text sencer. Al costat de la forma entrada, però, trobem també la forma lexicalitzada del diminutiu, entradeta, que el Termcat dona com a sinònim. Així mateix, tot i que el DIEC2 adscriu el significat d’entrada a la premsa escrita, en els mitjans audiovisuals també s’usa entradeta per designar la locució breu que fa un presentador de ràdio o televisió per introduir una notícia, tal com es veu en el segon context.

cultureta m i f

Primera documentació: 5/06/2000

Tipus	lexicalització
Contextos	Quan Carner, en paraules de Jaume Subirana, era “un home de 86 anys, amb una memòria devastada”, a qui els saltamartins oficials i oficiosos de la cultureta van deixar sol tot, just clissaren que el cèlebre exiliat no era més que una patum a punt de fer patam. [Avui, 5/06/2000]
	Ara és l’hora de tornar a ballar el Don’t stop me now i de reafirmar l’espanyolisme a Catalunya, i per aquesta tasca, insisteixo, tant li fot que Iceta no sigui un cultureta, perquè venent la moto no té rival. [El Nacional, 11/07/2021]
Observacions	La paraula cultura és un substantiu abstracte que no es pot dimensionar, motiu pel qual la forma cultureta és transgressora i no es pot interpretar com ‘cultura petita’. Amb el sufix aspectiu diminutiu -et la paraula s’ha lexicalitzat i ha adquirit dos significats diferents, tots dos de matís despectiu (tot i que els diminutius solen associar-se amb matisos positius i afectius): d’una banda, com a substantiu femení, designa una cultura de poca qualitat; de l’altra, s’utilitza com a nom o adjectiu per designar aquelles persones que volen aparentar que són cultes i refinades, tot i que en realitat no ho són.