sisplau minterj

Primera documentació: 10/11/1990

Tipus lexicalització
Contextos Va somriure molt afalagada quan tothom li va assegurar que, “sisplau, no hi ha color!”. [Avui, 30/04/1996]
En privat hi ha càrrecs comuns que et diuen que votaran sí però que, sisplau, no ho diguis a ningú. [Ara, 21/04/2017]
Observacions El DIEC2 recull si us plau com a ‘expressió de cortesia per a demanar alguna cosa’. Aquesta expressió, formada sobre el tractament de vós, presenta variació amb les formes si et plau, si li plau, etc., segons a qui s’adreci, però la forma si us plau és la que s’usa de manera més general i estesa per a totes les persones gramaticals. Probablement, els parlants han perdut la consciència que al darrere de la fórmula de petició hi ha una marca explícita de tractament, cosa que ha afavorit la lexicalització en sisplau, on es perd aquesta referència.

L’Optimot recull la forma sisplau com a característica de contextos informals, però les dades de l’Observatori mostren com sisplau ha anat guanyant terreny en contextos formals de la premsa diària. El Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000) i el VOX (2015) són els únics diccionaris que recullen sisplau, amb l’observació que es pot fer servir en contextos que no siguin formals.

Anuncis

xilena f

Primera documentació: 23/10/1993

Tipus lexicalització
Contextos L’espai no va incloure cap de les moltes xilenes que Hugo Sánchez va marcar amb el Reial Madrid. [Avui, 23/10/1993]
Fins i tot amb 0-2, la grada va creure que el miracle era possible i que arribaria una xilena com la de Rivaldo. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Una xilena és una jugada que es fa en futbol, que consisteix a xutar alt la pilota, amb el cos formant 90º amb la vertical, alçant les cames cap endavant i empenyent la pilota sobre el cos mentre s’està suspès d’esquena en l’aire, sense repenjar-se en el terra. Tant es pot fer servir com un recurs defensiu, per rebutjar la pilota des de la porteria, com com un recurs ofensiu, per atacar la porteria de l’equip contrari i intentar marcar un gol.

L’origen del nom no és clar, però sembla que es deu a Ramon Unzaga (1894-1923), espanyol nacionalitzat xilè, que feia aquesta jugada amb freqüència, i que ja el 1920 es va començar a recollir a la premsa argentina amb el nom de xilena, nom que es va estendre ràpidament per la majoria de països castellanoparlants.

estatueta f

estatuetaPrimera documentació: 31/03/1997

Tipus lexicalització
Contextos L’ara davanter madridista també va repetir el 1997 (Inter) i el 2002 (Madrid), sent fins ara el jugador amb més estatuetes FIFA juntament amb Zinédine Zidane (1998 i 2000 a la Juve i 2003 al Madrid). [Avui, 1/12/2005]
Haggis, guionista de Million Dollar Baby —film que li va reportar la seva primera candidatura a l’Oscar—, va debutar com a director amb aquest drama que va guanyar tres estatuetes: pel·lícula, guió i muntatge. [Ara, 14/02/2015]
Observacions Per definició una estàtua representa una persona o un animal, i si és de mida petita, doncs és una estatueta. Aquest diminutiu s’ha lexicalitzat per fer referència de manera general al premi material que s’entrega als guanyadors de certàmens o cerimònies de premis. És possible que l’ús d’aquest neologisme es comencés a generalitzar per fer referència als Oscars, ja que es tracta d’una estatueta amb forma d’home, però avui dia s’utilitza per fer referència a altres premis de formes molt diverses, com ara una pilota (FIFA Pilota d’Or), un bust de Goya (Premis Goya), una careta (Premis BAFTA), una palma (Festival de Cannes) o un ós (Berlinale).

numeret m

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus lexicalització
Contextos Al cap d’una estona, quan el públic comença a irritar-se, el director i actor […] comença a dir tot el que pensa del teatre al públic. Llavors, un espectador, tip del numeret, abandona la sala. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
Si em costa estar amb tu, em costa estar amb tu, però tampoc faig esforços per demostrar-te que em caus malament, per tant no faig numerets. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 17/05/2015]
Observacions El sufix -et -eta és el més utilitzat en català a l’hora de crear diminutius de substantius i adjectius, com a mocadoret, planteta o tranquil·let, per exemple, però aquestes paraules continuen significant el mateix que sense el sufix, tot i que hi afegeixen un matís afectiu i valoratiu. En el cas de numeret, però, el significat no és el de ‘número petit’, sinó que s’ha lexicalitzat la unió del sufix al substantiu número en la seva accepció pròpia de l’àmbit dels espectacles (‘cadascuna de les exhibicions, execucions o peces que componen el programa d’un espectacle d’atraccions, de circ, de varietats, d’un concert, d’un recital, etc.’ (GDLC)) per designar una acció que es considera extravagant o inadequada amb què es crida o es vol cridar l’atenció. El GDLC recull l’expressió col·loquial fer el número (o el numeret) amb la definició ‘fer alguna cosa que crida l’atenció, fer-se veure’.

escoleta f

Primera documentació: 3/10/1994

Tipus lexicalització
Contextos I això, en un moment en què hi ha una inclinació a abandonar l’ensenyament públic per part del poder municipal, com és el cas de les escoletes, els hauria de fer pensar. [El Temps, 3/10/1994]
De l’escoleta van saltar a l’escola, on han anat coincidint a classe, però no tots els cursos, ja que l’escola barreja els alumnes de les aules cada dos anys. [Ara, 20/12/2014]
Observacions Per referir-nos al centre en què es té cura d’infants d’edat preescolar, el DIEC2 proposa jardí d’infants com a forma preferent al costat de quatre denominacions alternatives: guarderia, escola maternal, escola bressol i llar d’infants. Deixant de banda les discussions relatives a la definició (de fet, el Termcat proposa, amb una clara voluntat de reconèixer la funció educativa d’aquestes escoles, una definició diferent: ‘centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys’), cal recordar l’existència d’una altra denominació possible, escoleta, diminutiu lexicalitzat d’escola, que és la forma habitual a les illes Balears i que té la virtut d’ometre els aspectes més o menys connotats de les altres denominacions.