escaleta f

Primera documentació: 7/09/2008

Tipus semàntic
Contextos Estàs fent l’escaleta del TN migdia i ¡patam!, una notícia et trenca el programa. [El Periódico, 7/09/2008]
A La Sexta noche, dissabte a la nit, van haver de corregir l’escaleta del programa a cuita-corrents arran de l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP. [Ara, 10/01/2016]
Observacions La paraula escaleta és un diminutiu lexicalitzat d’escala, que ja té entrada al DIEC2 amb el significat de ‘bastiment que sosté el sedàs de cerndre’. Ara és habitual, però, trobar-la usada en contextos ben diferents, ja que es refereix al text escrit que es fa servir com a pauta de seguiment en la realització de pel·lícules o programes de televisió o ràdio. Es diferencia d’un guió pel fet de descriure l’acció de cada escena de manera molt breu i d’indicar-ne l’ordre cronològic, en lloc  de presentar el contingut amb tots els diàlegs i detalls. La seva funció, per tant, és presentar per escrit i de manera esquemàtica el desenvolupament global d’una seqüència d’escenes, a fi de facilitar la posterior posada en escena. A més, l’escaleta també és molt útil com a punt de partida per a l’elaboració d’un guió.

kalàixnikov m

Primera documentació: 6/10/1991

Tipus semàntic
Contextos La policia va pegar a uns quants civils i els va disparar amb kalàixnikovs per fer-los fora del port. [Avui, 17/03/1997]
Per això, com es veu en el vídeo que acompanya aquesta notícia, les joves reben un fort entrenament, en què se les instrueix en la utilització del kalaixnikov i en tècniques d’assalt. [El Periódico, 13/12/2014]
Observacions En general, en la llengua comuna fem referència a les armes amb substantius generals, com ara fusell, escopeta, pistola o revòlver. Tanmateix, en alguns casos hi ha armes que s’útilitzen tant que la premsa s’hi refereix amb un nom més específic, com és el cas del kalàixnikov. El Termcat defineix kalàixnikov (l’Observatori l’ha recollit també sense accent) com un ‘fusell soviètic de 7,62 mm, amb carregador circular de 30 cartutxos, molt utilitzat arreu del món, que constitueix una de les armes més emprades per tropes irregulars, especialment per les guerrilles’. El nom deriva del combatent rus, Mikhaïl Kalàixnikov, que amb aquesta arma va perfeccionar el fusell d’assalt. El model més conegut d’aquesta arma és l’AK-47 (Avtomat Kalàixnikova, model 1947), i tant aquest com els models posteriors segueixen sent, encara ara, un dels fusells més utilitzats a tot el món a causa de la seva resistència a les condicions extremes, els baixos costos de producció, la disponibilitat i la facilitat d’ús.

mur m

murPrimera documentació: 15/06/2005

Tipus semàntic
Contextos En el moment del brindis el fill més gran pren la paraula per trencar el mur de silenci i aparences i dirà allò que tothom sap però que ningú no accepta. [Viari, 15/06/2005]
“És la teva primera marató?”, i dius que sí, i que tens por del mur, això que diuen que passa a partir del quilòmetre trenta: el cos ha buidat les reserves de glucogen i comença a gastar greix, que és un combustible menys eficient. [Ara, 15/03/2015]
Continuem agraint als oients del programa les aportacions al mur del Facebook del programa, on cada cop som més i més milers. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 1/06/2014]
Observacions Un mur és una ‘paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior’ (DIEC2). Així mateix, el diccionari recull altres significats relacionats amb la geologia, l’alpinisme i l’heràldica (DIEC2) i l’anatomia (GDLC), però no apareixen els tres significats que hem recollit a l’Observatori: en el primer context, d’àmbit general, apareix mur usat metafòricament per designar ‘obstacle’.

El segon cas també és un ús metafòric, però aplicat a l’atletisme, amb què es designa la ‘sensació de defalliment que afecta un corredor en algun moment del recorregut i que dificulta mantenir el ritme previst’ (Termcat), que pot aparèixer en les curses molt llargues, com les maratons, en les quals el mur se sol situar entre els quilòmetres 30 i 35.

Finalment, el significat més recent va lligat a les xarxes socials, en què mur torna a ser un significat metafòric calcat de l’anglès wall, amb què es designa l’àrea del perfil d’un usuari de Facebook que recull les seves actualitzacions i permet que els seus amics i seguidors hi facin comentaris o hi comparteixin enllaços.

èpic -a adj

Primera documentació: 10/11/1997

Tipus semàntic
Contextos Una setmana negra al lloc menys esperat, un Camp Nou normalment infranquejable per als rivals, ha esborrat en un temps rècord de la memòria culer la felicitat per l’èpic triomf aconseguit al Bernabéu. [El Periódico, 10/11/1997]
La cançó dels Bobobobs té una cosa com gairebé èpica i absolutament enganxosa, que la sents una vegada i se t’enganxa tot el dia. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 12/02/2016]
Observacions Segons el DIEC2, l’èpica és una poesia ‘que narra, generalment en vers i amb un estil elevat, els fets d’herois d’altre temps’, així com tot allò que és ‘digne d’ésser l’assumpte d’una epopeia’. Una de les característiques de la poesia èpica era l’exaltació d’uns fets reals o ficticis a mode de gestes de grans personatges, normalment herois com Odisseu o Enees. És per aquest motiu que, en els contextos recollits per l’Observatori, s’aplica a qualsevol cosa que és gran, extraordinària i fins i tot extravagant o rara. Tanmateix, en molts contextos, sobretot en l’àmbit esportiu, el significat que se’n desprèn fa referència a allò que ha estat fruit del coratge, l’heroisme, que ha merescut un esforç ardu i que és digne de ser elogiat, com les antigues gestes dels poemes medievals.

morterada f

morteradaPrimera documentació: 22/01/1997

Tipus semàntic
Contextos De manera que l’ordre publicada el 16 de maig passat en el Butlletí Oficial puntualitzava que, per tenir dret a la morterada, el setmanari ha d’estar escrit necessàriament en francès. [Avui, 22/01/1997]
La senyora demana la legítima que li correspon de l’herència i automàticament els espectadors vam pensar en la morterada que això suposaria per a la convidada. [Ara, 24/04/2015]
Observacions En llengua general, una morterada és ‘allò que es tritura d’una vegada en el morter’ (DIEC2), mentre que en àmbits especialitzats com en defensa i construcció fa referència a un projectil i a l’argamassa, respectivament. Tanmateix, de forma informal s’utilitza el substantiu morterada per indicar una quantitat molt gran de diners, sobretot com a part de l’expressió pagar o guanyar una morterada. En un article del diari digital Núvol, Vicente Garcés, director del Museu Almirez de les coves de Vinromà (Castelló), explica que aquesta expressió prové del segle xv, en què quan es deixaven en préstec diners, si es tractava d’una quantitat important de monedes es posaven dins un morter en comptes de deixar-les sobre la taula.