bombardejar v tr

bombardejarPrimera documentació: 22/04/1992

Tipus semàntic
Contextos
El Carles i la Mariona bombardegen amb aquestes preguntes els seus pares mentre veuen una pel·lícula que explica les relacions d’un home casat amb una dona rossa i com es queda embarassada. [Diari de Barcelona, 22/04/1992]
Quim Torra bombardeja un pacte que en el municipi ja s’havia decidit. [Ciutat Maragda (Catalunya Ràdio), 8/07/2019]
Observacions El DIEC2 presenta el verb transitiu bombardejar amb tres accepcions, dues de l’àmbit bèl·lic i una de l’àmbit de la física nuclear: ‘atacar amb artilleria, llançar projectils (contra una població, una plaça forta)’, ‘llançar bombes des d’un avió (sobre un objectiu)’ i ‘dirigir un feix de partícules o de radiació (sobre un fitó material) per tal d’induir una reacció nuclear o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la col·lisió’. En els tres casos es fa referència al llançament de diferents tipus de cossos amb la finalitat de produir una col·lisió.

En aquesta línia, des del 2008, l’Observatori ha recollit l’ús del verb bombardejar amb un significat que trasllada el significat a un àmbit més quotidià: ‘assetjar o aclaparar algú amb alguna cosa’. Tal com es pot observar, en aquesta nova accepció no es fa referència al llançament de bombes o projectils, sinó al “llançament” de preguntes, comentaris, afirmacions o qualsevol altre tipus d’estímul, que no produeixen una destrucció material, sinó dialèctica.

cluster / clúster m

clústerPrimera documentació: 22/01/2002

Tipus semàntic
Contextos el cluster precisament el que fa és posar de relleu aquests vincles locals per, després, poder competir millor al món. [El Temps, 22/01/2002]
Les universitats i centres de recerca i tecnològics de Catalunya han anunciat la creació d’un clúster de formació en nanoelectrònica i microelectrònica. [Ara, 12/07/2022]
Observacions El DIEC2 incorpora el manlleu adaptat de l’anglès clúster com un terme de la química, que significa ‘agrupament d’àtoms d’un mateix element, units entre ells per forces de valència o per forces residuals que mantenen la identitat del conjunt’. Més enllà de la química, però, es fa servir en economia per designar el ‘grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector’, que és el que es veu al primer context. Els clústers, doncs, es basen en el principi que la unió fa la força i per això s’aplica en àmbits molt diversos, com en el segon context, en què es veu com ha ultrapassat l’àmbit químic i empresarial per fer referència també a agrupaments interuniversitaris per oferir formació específica.

boa f

boaPrimera documentació: 29/01/2005

Tipus semàntic
Contextos
La federació nacionalista, a l’oposició, troba que la imatge d’un transsexual nu, amb un antifaç i una boa de plomes al voltant del coll “no reflecteix la mena de festa que se celebra a Mataró”, perquè “va destinat exclusivament a un públic adult”. [El Periódico, 29/01/2005]
Quins estils musicals ballen? Raffaella Carrà, Michael Jackson, disco, burlesque, broadway, sevillanes, hip-hop, saló, punk, funky… I traiem plomes, gorres, boes… Visca el xou! Ballar escampa felicitat. [La Vanguardia, 7/08/2021]
Observacions Una boa és una serp de grans dimensions i de cos robust, que s’alimenta d’animals de sang calenta que asfixia enroscant-s’hi. D’aquesta imatge de l’asfíxia entorn del coll s’ha creat la metàfora que s’aplica a aquest abrigall de coll i plomes que es posa al voltant del coll. Curiosament, però, al DIEC2 aquest concepte ja hi és, sota la forma de boà, perquè en origen aquest significat s’ha manllevat del francès i per això en conserva l’accent agut. Tanmateix, l’ús mostra com la forma habitual és la que té l’accent pla i que la identifica amb l’animal que és, al capdavall, la motivació del significat de la paraula.

Les boes són una peça de vestir que es va començar a utilitzar a l’època victoriana, tot i que és probable que el seu ús es remunti al segle xvii, i el glam les va recuperar als anys setanta del segle passat, i més recentment també la música rave. Actualment, les fan servir les vedets en els seus espectacles i també com a complement eròtic en espectacles de cabaret i burlesque, per exemple, a més de formar part de moltes disfresses per a nens i adults.

Alguns artistes que han lluït boes als seus espectacles han estat la ballarina Isadora Duncan, les cantants Shirley Bassey i Celia Cruz, l’actriu Mae West, però també homes, com els músics Marc Bolan, Gerard Way i Elton John, per la qual cosa caldria esmenar la definició dels diccionaris, ja que les limiten a un ús femení.

epifania f

epifaniaPrimera documentació: 19/02/2015

Tipus semàntic
Contextos
L’epifania impossible de la política catalana és, sens dubte, la ruptura sempre anunciada i mai consumada entre Convergència i Unió. [El Periódico, 19/02/2015]
Mentre combina passejades nocturnes entre penya-segats rogencs i lectures de Goethe, una nit experimenta una epifania amb la qual estableix les bases de la física quàntica, el coneixement que, entre tantes altres coses, fa que sigui possible llegir aquesta ressenya en una pantalla. [Ara, 21/04/2022]
Observacions El DIEC defineix epifania com la ‘manifestació evident d’una divinitat entre els éssers humans’ i com la ‘festa cristiana que commemora la manifestació de Déu entre els éssers humans en la persona de Jesucrist’. Aquesta festa, que se celebra el 6 de gener, és la que es recull a l’Evangeli de sant Mateu (2,1-1), tot i que a la bíblia també hi ha l’epifania del baptisme de Jesús (Mt 3,13-17) i la de les noces de Canà (Jn 2,1-11). En el cas de la primera epifania, la festa litúrgica es remunta a finals del segle iii i és una de les més antigues, i coincideix en la data amb una festa grega d’origen pagà en honor de Dionís. Si bé a la Bíblia només es parla d’un nombre indeterminat de savis, la tradició els ha convertit en tres reis, Melcior, Gaspar i Baltasar, que van oferir a Jesús or, encens i mirra, com a símbol de majestat, sacralitat i eternitat, respectivament.

La paraula epifania prové del grec επιφάνεια, llengua en la qual significa ‘manifestació, aparició’, que és el significat no religiós que trobem en els contextos i que ja recull el Diccionari normatiu valencià.

espurna f

espurnaPrimera documentació: 24/06/2013

Tipus semàntic
Contextos
“Però l’únic que es necessita perquè l’espurna no desaparegui és tenir ganes d’experimentar, això sí, sense presses”, afegeix. [El Periódico, 24/06/2013]
I és que l’espurna que fa néixer una història pot ser a tot arreu i tan sols cal copsar-la. Una olor, una cançó, un record d’infantesa, una conversa que escoltem a l’autobús, un personatge que ens fascina… [Avui, 9/01/2022]
Observacions
Una espurna és, segons la definició que en dona el DIEC, una ‘partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament rascat’. La paraula que inicia la definició és partícula, que el mateix diccionari defineix com ‘part petitíssima d’un cos’. Aquesta característica de la dimensió, minúscula, d’una espurna fa que es pugui fer servir també per designar quantitats petites (una espurna de sal o de pebre, per exemple), però en sentit literal una espurna, per petita que sigui, pot arribar a provocar un incendi. D’aquesta característica, amb una ampliació de significat, es fa servir espurna per designar un fet que és la causa immediata d’un altre.