warnings m pl

Primera documentació: 24/06/2003

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Un camió, amb els warnings encesos, va ocupar la vorera i va impedir que passés una senyora amb un cotxet, a més de dificultar el pas d’un altre camió al carrer d’Alacant, entre Ganduxer i Escoles Pies. [El Periódico, 24/06/2003]
	“L’altre dia, a Gavà, vaig deixar el cotxe a sobre de la vorera amb els warnings posats i tot i això un policia em va multar. Gràcies a ell i a altres com ell no arribo a final de mes”, va denunciar Francisco Insa, de Santa Perpètua de Mogoda. [Ara, 5/04/2015]
Observacions	El manlleu warnings és un bon exemple de la irrupció en el lèxic de paraules forasteres inicialment innecessàries. Per referir-nos al senyal lluminós dels vehicles que volen indicar que tenen una emergència (senyal que posa en funcionament tots els llums indicadors de direcció alhora), en català ja tenim senyal d’emergència o llums d’emergència. De vegades, però, els parlants tenen necessitats peremptòries (com per exemple impressionar els altres parlants) que fan posar de moda determinades paraules de manera certament gratuïta: en aquest cas, es pren el substantiu anglès warning ‘avís’ i es fa servir en plural, segurament per analogia als (llums) intermitents del cotxe que es fan servir per avisar els altres conductors. En aquest cas, es tracta d’un fals manlleu, ja que en anglès warnings són simplement avisos, i els intermitents es diuen hazard lights ‘llums de perill’.

intercanviador m

Primera documentació: 6/08/1997

Tipus	sufixació
Contextos	L’empresa pública GISA ha adjudicat les obres de l’intercanviador de Quatre Camins, a Sant Vicenç dels Horts, una de les peces clau de la línia de Ferrocarrils coneguda com el metro del Baix Llobregat. [El Periódico, 17/05/2001]
	En el cas de la Barceloneta, amb el nou model, Pla de Palau esdevé un intercanviador entre línies d’altes prestacions, línies convencionals i L4 de metro. [La Vanguardia, 1/03/2016]
Observacions	La paraula intercanviador està formada a partir del verb transitiu intercanviar i el sufix -dor que s’adjunta a verbs per designar llocs (menjador) o objectes d’acció (penjador, assecador). El Termcat recull el sintagma intercanviador d’eixos amb la definició ‘instal·lació ferroviària que fa augmentar o disminuir l’ample d’eixos per mitjà de la separació o collament de les rodes de cada eix al pas dels vehicles’. A banda de la instal·lació, també pot designar el lloc d’articulació en què es facilita la correspondència entre els diferents mitjans de transport connectats entre si: autobús, tramvia, metro, bus, etc. Segons les dades de l’Observatori, no és a partir del 2009 fins que no es comencen a recollir amb més freqüència la majoria dels contextos d’aquest neologisme.

aerofòbia f

Primera documentació: 26/10/2016

Tipus	semàntic
Contextos	Joan Esteve Durà no s’havia imaginat mai que viatjaria a l’altra punta de món. Mai puja a un avió perquè té aerofòbia i les altures són una cosa que el supera molt. [El Periódico de Catalunya, 26/10/2010]
	La teràpia d’exposició és el tractament idoni per a l’aerofòbia, que afecta el 30% de la població. [El Periódico de Catalunya, 2/02/2016]
Observacions	L’aerofòbia és la por de volar, més concretament, de viatjar en avió; es tracta d’un neologisme semàntic perquè l’aerofòbia apareix definida en el diccionari normatiu en una accepció especialitzada que no recull el significat actual: ‘por morbosa dels corrents d’aire’. La qüestió és que en el neologisme, l’element aero– no significa ‘aire’ sinó que és la truncació del mot aeronau. Encara que l’avió sigui el mitjà de transport més segur del món, la por de volar és una de les pors més esteses: una de cada tres persones tenen por quan han de fer un viatge en avió. Quan aquesta por és incontrolable es converteix en aerofòbia i, atesa la gran quantitat de persones que en pateixen i la manera com pot arribar a limitar les seves vides, diverses companyies aèries fan teràpies per superar aquesta fòbia.

golondrina f

Primera documentació: 5/01/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Des del port de Santa Pola surten golondrines cada mitja hora. [Avui, 12/02/1989]
	S’hi podrà assistir amb la compra d’entrades solidàries a benefici de l’associació Aprenem, i alhora que es reivindiquen els drets de les persones amb autisme, es podrà passejar en veler o golondrina, gaudir d’instal·lacions esportives d’aigua, fer jocs de platja o visitar el Zoo de Barcelona. [Ara, 31/07/2015]
Observacions	Amb el nom de golondrina es designa una embarcació turística, especialment les que recorren el port de Barcelona i el seu litoral. Tot i que aquest nom s’ha estès a altres poblacions (com veiem en el primer context), les embarcacions de Barcelona van ser les primeres a usar-lo. Les primeres golondrines van aparèixer a finals del segle xix, concretament el 1884, tot i que van ser un fracàs com a negoci, i no va ser fins al 1888, aprofitant el fet que Barcelona acollia la primera Exposició Universal de la ciutat, que Feliciana Goñi va iniciar dues rutes per al transport de visitants, una cap a l’escullera i l’altra cap a la Barceloneta, i que les va batejar amb aquest nom en honor de l’oreneta cubana (Progne cryptoleuca). Al llarg de la història s’han anat modificant i ampliant els trajectes i, sobretot, el tipus d’embarcació: les primeres golondrines eren de vapor, amb un sol pis cobert, i no va ser fins als anys vint en què van aparèixer les golondrines de dos pisos i de motor. Actualment, conviuen les golondrines tradicionals, amb buc de fusta, amb les golondrines catamarà, de fibra de vidre.

baix cost m

Primera documentació: 28/02/2008

Tipus	sintagmació
Contextos	Iberia i Clickair han confirmat que només pensen oferir al Prat vies de radi curt i mitjà: centrant-se en el baix cost es barra el pas a altres companyies de vols de radi més llarg. [Avui, 28/02/2008]
	El director general de Codorniu avisa en una entrevista a l’ARA que la deriva del cava cap al baix cost, amb ofertes com ampolles a un euro, és un greu error que pot acabar perjudicant el negoci. [Ara, 23/05/2015]
Observacions	El sintagma baix cost es fa servir per descriure tots aquells productes i serveis que són molt més barats del que seria habitual esperar però sense que això suposi necessàriament un descens en la qualitat. Per aconseguir aquest objectiu, les empreses abarateixen els costos tot el que poden perquè les despeses innecessàries no es reflecteixin en una pujada del preu final. L’aparició de productes o serveis de baix cost ha estat especialment notòria a partir de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, moment a partir del qual la gent no es podia permetre gaudir d’algunes comoditats sense haver de pagar una quantitat molt elevada de diners. Així, es van popularitzar molt, sobretot, les aerolínies de baix cost, que permeten volar a un preu molt més reduït a aeroports internacionals sense haver de fer front al costos que suposa agafar un avió (reduint el temps d’estada de l’avió a l’aeroport, suprimint serveis o fent-los de pagament, com ara el servei de refrigeris o la facturació d’equipatge, o volant a aeroports secundaris que queden més allunyats de les grans ciutats). Altres conceptes de baix cost populars avui en dia són la roba de baix cost, en què s’abarateixen les despeses del procés de producció sense que això afecti, en teoria, la qualitat de la roba, o els gimnasos de baix cost, en què es prescindeix, per exemple, del personal administratiu.