escarabat m

Primera documentació: 13/05/1994

Tipus	semàntic
Contextos	Rarament algú dirà que no li agrada un escarabat després de veure’n una quarantena, ben conservats, ben nets i brillants i, sobretot, ben preparats. [Punt Diari, 12/07/1995]
	Brian Krzanich, conseller delegat del fabricant de xips Intel, quantificava fa uns mesos la diferència entre les dues indústries explicant que si l’escarabat de Volkswagen hagués millorat tant com els semiconductors, ara costaria menys de quatre cèntims d’euro, agafaria els 482.000 quilòmetres per hora i recorreria 850.000 quilòmetres amb un litre de combustible. [Ara, 30/09/2017]
Observacions	Volkswagen, fabricant de cotxes alemany, va produir per primera vegada el Volkswagen tipus 1 l’any 1938 (i fins al 1978). L’origen d’aquest model de cotxe amaga una història curiosa: Adolf Hitler, que era canceller d’Alemanya des de 1934, va idear el sistema d’autopistes que comunicava tot el país, però la situació no era ideal, perquè la majoria de la població alemanya no tenia cotxe, motiu pel qual Hitler es va entrevistar amb Ferdinand Porsche perquè desenvolupés un model de “cotxe popular” (que és el que vol dir literalment en alemany Volkswagen), que pogués transportar dos adults i tres nens i no costés més de 990 marcs. Aquest va ser l’encàrrec que va acabar desembocant en el Volkswagen tipus 1, que de seguida va rebre el nom d’escarabat (beetle) en un article aparegut a The New York Times el 3 de juliol de 1938, probablement perquè la forma arrodonida del xassís i el color brillant recorda la d’un escarabat. Així, en alemany també se’l denomina Käfer i en castellà escarabajo, però en francès es canvia d’espècie, sense abandonar els coleòpters, per dir-ne coccinelle ‘marieta’. El gust pels objectes d’altres èpoques i la moda vintage van impulsar el retorn de l’escarabat el 1998, que es va presentar al Saló de l’Automòbil de Detroit amb el nom explícit de Volkswagen New Beetle, tot i que de fet comparteix poc amb el model clàssic original: és un cotxe car i poc personalitzable, però en manté la forma arrodonida i el toc alegre i informal que el van fer tan popular.

 

Anuncis

4×4 m i adj

Primera documentació: 6/03/1993

Tipus	composició
Contextos	Els especialistes en el món del trial, el 4×4 o el jet, hi faran circuits de mostra. [Diari de Barcelona, 6/03/1993]
	L’opció està oberta al públic de finals de juliol fins a principis de setembre, i en 20 minuts de trajecte permet admirar el paisatge alpí, des d’on es pot optar per una ruta a peu, excursions en autobús 4×4 fins als llacs del Pessons i l’orri del Cubil, o simplement per admirar la vista panoràmica i fer un mos al restaurant de Solanelles. [Ara, 7/06/2017]
Observacions	La tracció en els automòbils convencionals és simple; això vol dir que dues de les quatre rodes tenen tracció i per tant el motor les impulsa per mitjà de la transmissió (4×2). En canvi, els totterrenys són vehicles de tracció total, és a dir, amb tracció a les quatre rodes per tal de circular en terrenys accidentats, de sorra, fang, etc. En els automòbils de competició, aquesta tracció permet aprofitar al màxim la motricitat en revolts i superfícies de poca adherència. Aquests vehicles, doncs, també se’ls anomena quatre per quatre o 4×4. El 1907 el fabricant automobilístic Mercedes-Benz va fabricar el primer 4×4, que va anar destinat a la policia d’una colònia alemanya a Namíbia. No va ser, però, fins al cap de 30 anys quan l’Oxford English Dictionary va recollir la primera ocurrència d’aquest neologisme.

electrolinera f

Primera documentació: 3/06/2016

Tipus	acronímia
Contextos	Darrere del fracàs de Better Place hi ha les importants inversions que eren necessàries per a preparar les electrolineres i la preferència de les marques cada vegada més pel lloguer de la bateria i la recàrrega mitjançant pals públics o en endolls casolans. [El Periódico, 3/06/2016]
	La directora de l’ICAEN ha puntualitzat que no es tracta de quantes electrolineres s’instal·len, sinó de quant de temps es necessita per recarregar el vehicle i poder recórrer els quilòmetres necessaris. [La Vanguardia, 23/06/2017]
Observacions	A principis del segle xxi, la preocupació per l’impacte ambiental de la infraestructura de transport basada en el petroli va revifar l’interès per reduir les emissions contaminants a través de la implantació del transport elèctric. Així doncs, amb l’arribada dels vehicles elèctrics van aparèixer alhora les estacions de servei que proveeixen energia per recarregar de manera total o parcial les bateries d’aquests vehicles. Aquestes estacions reben el nom d’electrolineres, acrònim format a partir de la truncació dels substantius electricitat i gasolinera. El Termcat també proposa el sintagma punt de recàrrega, però a l’Observatori de Neologia no n’ha documentat cap ocurrència a la base de dades.

vespa f

Primera documentació: 5/12/1994

Tipus	semàntic
Contextos	Pel·lícula dividida en tres episodis. En el primer el protagonista fa un recorregut en vespa per Roma. [Avui, 5/12/1994]
	Aquest nombre fa referència als quilòmetres exactes que hi ha entre les dues ciutats, Barcelona i Palerm, trajecte que ell ha recorregut en vespa. [Ara, 27/03/2016]
Observacions	Una vespa és una motocicleta de cilindrada petita o mitjana, altrament dit, escúter. El nom vespa prové del model d’escúter que l’empresa automobilística italiana Piaggio comercialitza des del 1946, en el context d’una Europa empobrida després de la Segona Guerra Mundial. Amb aquest nou model de motocicleta, la Vespa —que en italià, com en català, també fa referència a l’insecte—, Piaggio volia oferir al gran públic un mitjà de transport barat i còmode, més lleuger que les alternatives disponibles en aquell moment. La vespa es va convertir en un símbol de llibertat i independència des de la seva aparició. Aquest missatge s’ha anat instaurant en l’imaginari col·lectiu en gran part gràcies a pel·lícules mítiques com Vacances a Roma (1953), protagonitzada per Audrey Hepburn i Gregory Peck, i d’altres més actuals, com Caro diario (1993) o Larry Crowne (2011). L’èxit d’aquesta motocicleta ha fet que els parlants facin servir el nom comercial per referir-se a qualsevol tipus de motocicleta de característiques similars. Així doncs, el neologisme semàntic vespa, l’ortografia del qual no s’ha vist alterada en la seva normalització, ni en català ni en castellà —inclòs al DRAE—, s’ha convertit en sinònim del mot escúter.

vaporetto m

Primera documentació: 27/07/1998

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	La Simfonia núm. 5 de Gustav Mahler, concretament el seu Allegretto, s’identifica amb les boiroses imatges del vaporetto que arriba al port de Venècia de matinada, a principis d’aquest segle, i en què viatja l’atribolat compositor. [El Periódico, 1/02/1999]
	Pujar al vaporetto per anar a la plaça de Sant Marc és el millor viatge que podem fer per iniciar-nos en el catàleg de les meravelles de Venècia. [Ara, 17/04/2016]
Observacions	El vaporetto és un tipus d’embarcació típica de Venècia que s’utilitza com a mitjà de transport públic. Aquesta ciutat italiana està construïda sobre un arxipèlag de 118 illes i disposa d’un entramat de canals navegables, per la qual cosa el transport marítim substitueix qualsevol altre mitjà de transport. El vaporetto només circula pels canals amples, mentre que pels estrets se solen utilitzar les góndoles per als turistes. Malgrat que avui en dia aquesta embarcació funciona amb motors dièsel, el primer vaporetto construït l’any 1881, anomenat Regina Margherita, funcionava amb vapor; d’aquí prové el nom en italià, format pel substantiu vapore, que significa ‘nau de vapor’, al qual s’ha afegit el sufix diminutiu -etto, que dota el nom d’un matís afectiu.