sis-cents m

Primera documentació: 3/11/2001

Tipus	semàntic
Contextos	L’home que hagi estat amb una dona més gran ja no vol tornar amb una de jove; és com tornar al sis-cents després de conduir un Ferrari. [El Periódico, 29/12/2002]
	Vaig néixer mentre ell baixava a comprar flors després d’acompanyar ma mare a la policlínica en un sis-cents; diu que no esperar-lo va ser el meu primer acte de rebel·lia. [La Vanguardia, 24/10/2021]
Observacions	El juny de 1957 el fabricant d’automòbils SEAT va treure al mercat un turisme que es va popularitzar molt ràpidament: el Seat 600. Aquest cotxe era la versió espanyol del Fiat 600, el disseny del qual era obra de l’enginyer italià Dante Giacosa (1905-1996) i que es va presentar per primera vegada a Ginebra el 1955. El sis-cents —que rep aquest nom procedent de la xifra perquè la cilindrada dels primers models era de 600 cm3 i, curiosament, el vehicle pesava 600 quilos— va suposar que gran part de la societat espanyola deixés de banda, de manera progressiva, el transport col·lectiu com a solució de mobilitat. L’adquisició d’un sis-cents va anar lligada al prestigi social, ja que va esdevenir un dels automòbils més emblemàtics de l’Estat. Així mateix, es va convertir en un símbol de progrés econòmic i de modernitat. El sis-cents es va deixar de fabricar a l’agost de 1973. Fins aquest any, de la fàbrica de la Zona Franca, a Barcelona, on SEAT tenia la seu principal, es van arribar a comercialitzar prop de 800.000 unitats.

tuk-tuk m

Primera documentació: 1/09/2008

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Un cop desembarcat, vaig anar descobrint, al ritme lent del tuk-tuk, una ciutat encantadora que els temples revestien d’una pàtina sagrada, amb un tel de colonialisme francès. [Ara, 28/07/2015]
	L’avinguda és un bullici de gent: hi ha botigues improvisades al carrer que serveixen cafè, te o menjar, conductors de tuk-tuks que et porten de franc i molts punts d’atenció sanitària que s’han convertit en una mena de petits museus dedicats a les víctimes. [Ara, 18/11/2019]
Observacions	El tuk-tuk és la denominació que rep en alguns països del món la versió motoritzada dels bicitaxis o rickshaws. Així, tenen la mateixa estructura que aquests últims, però inclouen un motor: són vehicles lleugers de tres o quatre rodes (normalment tenen una roda maniobrable davant i dues de motrius al darrere) destinats generalment al transport de passatgers. El tuk-tuk és originari del Japó, però es va popularitzar en altres països asiàtics, com ara Tailàndia, que és el lloc d’on prové la denominació onomatopeica tuk-tuk, que imita el soroll que feien els primers motors que van portar aquests vehicles. Actualment es fan sevir a països de tot el món i, tot i que poden servir per transportar mercaderies si la part posterior es condiciona específicament, en general serveixen com a taxis en zones amb molta congestió de trànsit o com a vehicles turístics per fer rutes per les ciutats.

bicitaxi m

Primera documentació: 25/10/2003

Tipus	composició
Contextos	El bicitaxi de Barcelona té un disseny futurista, ben lluny dels clàssics rickshaw que es troben a moltes ciutats asiàtiques, encara que la seva funció és la mateixa. [Avui, 25/10/2003]
	A fora, al passeig de la Barceloneta, uns quants bicitaxis esperen que els estrangers acabin la festa per portar-los als seus pisos o residències. [El Periódico, 23/05/2021]
Observacions	El bicitaxi és un vehicle de tracció humana destinat al transport de passatgers, construït amb una bicicleta amb dues rodes a darrere i espai per a dos passatgers adults asseguts. Els bicitaxis s’utilitzen per al transport urbà, especialment per a passejos turístics, i a ciutats com Barcelona hi està havent un debat social i polític sobre la seva existència, ja que és un negoci que no està reglamentat i que sol amagar situacions de precarietat i explotació. Però els bicitaxis tenen la virtut de no ser contaminants, de no dependre de cap tipus de combustible i d’alleugerir el trànsit, i per això des dels anys 90 del segle xx es van començar a estendre en ciutats com l’Havana i Mèxic, tot i que s’utilitzen des de fa 150 anys en diverses ciutats asiàtiques.

bici holandesa f

Primera documentació: 25/10/2017

Tipus	sintagmació
Contextos	Al seu blog explica la utilitat de la bici holandesa per desplaçar-se d’un lloc a un altre per a les activitats quotidianes, bicis que ell anomena “bicicletes normals”, però que la resta del món coneix com a “bicicletes holandeses”, en les quals se seu amb l’esquena dreta. [Urban Thinkers Campus, 25/10/2017]
	Swapfiets ofereix per llogar la clàssica bici holandesa sense marxes i una d’urbana de set velocitats, a banda de bicicletes elèctriques (per 75 euros al mes) i, properament, patinets i motos elèctriques. [Avui, 5/04/2021]
Observacions	La bicicleta holandesa, abreviada com a bici holandesa, és un tipus de bicicleta el disseny de la qual prové dels Països Baixos, en què l’ús d’aquest mètode de desplaçament és tota una cultura, perquè resulta pràctic i ràpid per a tothom. Les bicis holandeses estan dissenyades perquè s’hi pugui pujar i baixar-ne còmodament, sigui quin sigui el tipus de roba que es porti (fins i tot un vestit o unes faldilles). A més, com que duen parafangs i un protector per a la cadena, les persones no s’embruten. La característica més prominent d’aquestes bicis és que permeten mantenir l’esquena recta mentre s’hi està assegut i pedalejant, la qual cosa resulta una posició molt còmoda i natural. Per aquest motiu, és un dels tipus de bicicleta preferits dels holandesos per als desplaçaments diaris i han aconseguit exportar-lo arreu del món. En l’actualitat, en què cada cop més països aposten per la sostenibilitat, l’ús de la bicicleta s’està estenent i, gràcies a la seva practicitat, les bicis holandeses són un dels models que té més èxit, sobretot a les zones urbanes.

barco m

Primera documentació: 2/01/1989

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	El barco travessava la badia de Rio de Janeiro. [Diari de Barcelona, 2/01/1989]
	Hi va haver tres positius entre la tripulació i el barco que a la nit havia de sortir de Barcelona cap a Palma no va poder salpar i els passatgers es van haver de quedar a terra. [Telenotícies (TV3), 19/08/2021]
Observacions	La paraula barco és un dels castellanismes més coneguts que designa una embarcació gran, per a la qual en català tenim paraules com vaixell o nau. A més, barco va ser la paraula protagonista d’una polèmica al voltant del model de llengua que va tenir lloc a finals dels anys vuitanta del segle xx: en un grup se situaven lingüistes que defensaven un model basat en la llengua que es parlava en aquell moment (que el periodista Joan Barril va batejar com a català light) enfront d’un altre grup que defensava mantenir la proposta de Pompeu Fabra (català heavy), que el primer grup considera artificiós i arcaic. El 1992 va aparèixer el volum El barco fantasma (1982-1992), volum que recollia un conjunt d’articles dels defensors del català light, seguit d’una proposta de paraules que consideraven que calia introduir al diccionari. La publicació el 1995 de la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans va suposar un tancament a la polèmica, i tot i que va incorporar castellanismes com caldo, entregar o monyo, va deixar fora el barco.