terra enganxós m

Primera documentació: 28/02/2018

Tipus	sintagmació
Contextos	La bretxa és el resultat de totes les desigualtats i discriminacions que avui patim les dones en el mercat del treball, resultat de la precarietat laboral, de la segregació vertical, del sostre de vidre i també del terra enganxós, és a dir, les poques possibilitats de promocionar-se o de trobar-se en sectors amb condicions de treball precàries i mal remunerats. [Ara, 28/02/2018]
	També cal tenir en compte l’anomenat “sostre de vidre”, la barrera invisible que representen les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir fins als càrrecs de més responsabilitat, o el terra enganxós, la dificultat per accedir i mantenir-se en l’ocupació. [El País, 8/03/2021]
Observacions	Per explicar el sintagma terra enganxós se sol recórrer a l’endevinalla següent: un pare i el seu fill tenen un accident de cotxe. El pare mor, però el nen és traslladat d’emergència a l’hospital i necessita una intervenció complexa. A l’hospital, truquen a una eminència mèdica, però, quan entra a la sala d’operacions, no el pot operar perquè és el seu fill. Com es pot explicar? La resposta és molt senzilla, l’eminència mèdica és la mare del nen. Si en un principi heu deduït que l’eminència era un home, és conseqüència del terra enganxós. Aquest concepte en forma de metàfora, també anomenat terra apegalós, tal com indica el Termcat, fa referència a la ‘barrera invisible que es basa en les tasques i càrregues que culturalment s’associen a les dones, les quals impedeixen el desenvolupament de la seva carrera professional en igualtat de condicions que els homes’. L’ésAdir, a més, afegeix que es tracta d’una discriminació a les dones en els rangs inferiors de l’escala laboral. Aquesta composició sintagmàtica és relativament recent i sol aparèixer vinculada al concepte de sostre de vidre que també s’utilitza per parlar de l’activitat laboral femenina. Cal remarcar que, mentre el terra enganxós retén les dones en determinats llocs de feina, el sostre de vidre en bloqueja les aspiracions professionals.

ISSN: 2938-5059

discriminació positiva f

Primera documentació: 9/03/2004

Tipus	sintagmació
Contextos	Malgrat que a Domènech no li agrada la discriminació positiva, sis dels nou membres del comitè de direcció de La Fageda són dones. Elles són on són per la seva vàlua i no pel seu gènere […]. [El Periódico, 12/09/2022]
	En el cas específic de la política de discriminació positiva cap a les comarques de muntanya, però, s’acorda la creació de la Taula del Pirineu i un espai de diàleg permanent amb l’Aran, per debatre i acordar polítiques públiques de suport a aquest territori, d’acord amb el Consell General d’Aran i els Ajuntaments. [Agència Catalana de Notícies, 13/06/2023]
Observacions	El neologisme discriminació positiva és una unitat sintagmàtica formada per un substantiu i un adjectiu, i designa un concepte que el Termcat defineix com a ‘acció d’aplicar un tracte favorable, a partir del que estableix una disposició general o una decisió de l’Administració pública, per compensar o corregir una discriminació negativa, passada o actual, en un col·lectiu’. En definitiva, la discriminació positiva és una estratègia que busca contrarestar les desigualtats entre col·lectius i promoure la igualtat d’oportunitats. A diferència de la discriminació negativa, la qual perjudica determinats grups, la discriminació positiva implica donar suport preferent a aquells que han estat històricament marginats. Aquesta pràctica pot manifestar-se a través de polítiques i programes que afavoreixen la inclusió i la diversitat en àmbits com l’educació, l’ocupació o altres àrees socials. Malgrat això, aquest tipus de discriminació també pot arribar a generar debats sobre la seva eficàcia i sobre si pot conduir a noves formes d’injustícia.

mansplaining m

Primera documentació: 13/02/2017

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Avui una dona pot ser directora d’un diari, liderar un equip ampli i tenir l’obligació d’ocupar-se de totes les tasques domèstiques, patir el mansplaining d’un becari —homes que parlen a les dones des d’una presumpta superioritat intel·lectual— i ser criticada pel seu aspecte a l’hora d’anar a un acte públic. [La Vanguardia, 13/02/2017]
	Després hi ha el manterrupting, quan els homes t’interrompen quan parles, o el mansplaining, quan ets experta en un tema i ve un home i, donant per descomptat que no en saps res, t’ho explica com si fossis una nena de set anys. [Avui, 5/08/2022]
Observacions	La forma anglesa mansplaining és un acrònim de man ‘home’ i el gerundi del verb to explain ‘explicar’. Aquest neologisme designa les explicacions innecessàries que sol fer un home a una dona per fer ostentació dels seus coneixements i la seva suposada superioritat intel·lectual. Es tracta d’explicacions condescendents i injustificades que es fan assumint que se sap molt més del tema. És, doncs, un micromasclisme, ja que es tracta d’un comportament discriminatori cap a la dona. L’ús d’aquest neologisme va emergir amb força l’any 2014 després de la publicació del llibre Men explain things to me [‘Els homes m’expliquen coses’], de Rebecca Solnit. Malgrat el fet que no va ser l’autora qui va crear el terme, va ser ella qui el va popularitzar. Tot i que aquesta unitat no apareix documentada al DIEC2, sí que es recull al Termcat, que proposa el sintagma explicació masculina condescendent com a alternativa al manlleu anglès.

violència vicària f

Primera documentació: 23/11/2018

Tipus	sintagmació
Contextos	Remarquen que l’abús físic no és tan dolorós com el mal mental. Les seves parelles utilitzen els nens per fer-los mal, cosa que es coneix com a violència vicària. [El Periódico, 23/11/2018]
	Cal recordar que la violència econòmica de gènere també és una modalitat de la violència vicària en tant que privar de recursos econòmics les mares suposa una afectació directa en els drets dels fills i les filles que en depenen. [Avui, 12/03/2022]
Observacions	La violència de gènere, que pot ser física, sexual, psicològica o econòmica, té diferents formes de manifestar-se. Una d’aquestes és la que s’exerceix de manera conscient en l’entorn familiar contra una dona, sovint en un fill, amb la intenció de causar dany psicològic a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, generalment la parella o exparella. La psicòloga argentina Sonia Vaccaro va fer servir per primera vegada aquest concepte i el va denominar violència vicària (en alguns casos també per substitució). Rep aquest nom perquè la violència que s’exerceix recau sobre els fills i no sobre la mare (l’adjectiu vicari prové del llatí vicarius ‘que fa les vegades, substitut’, que designa aquella persona que en substitueix una altra en les seves funcions). El 2017 el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere va recollir aquest concepte i ja es comença a tenir en compte en la redacció de les sentències judicials, especialment en aquells casos en què es produeix l’assassinat d’algun menor, la forma de violència més cruel, perquè causa un dolor irreparable a les mares, ja que les deixa mortes en vida, sentenciades de patiment. Segons les dades del Ministeri d’Igualtat, entre 2013 i 2021 es van comptabilitzar 46 menors assassinats per violència vicària a l’Estat espanyol. En el 44 % dels casos l’assassinat es va produir durant el règim de visites del progenitor.

revictimització f

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus	sufixació
Contextos	Aquests circuits són els que organitzen “un veritable treball en xarxa que ha de servir per evitar la revictimització de les dones que viuen situacions de violència masclista”. [Regió 7, 24/04/2013]
	A diferència de l’avantprojecte del mes de març del 2020, la norma inclou ara “mesures processals d’acompanyament a les víctimes”, incloent-hi la possibilitat d’evitar el contacte visual amb el presumpte agressor o de declarar en sales especials als jutjats per evitar la revictimització. [Ara, 6/07/2021]
Observacions	El diccionari recull tres derivats del substantiu víctima: victimari (‘assistent del sacerdot en els sacrificis’), victimisme (‘actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima’) i victimista (‘que practica el victimisme’). En canvi, no recull el verb victimitzar ‘convertir algú en víctima’, ni el substantiu denominal consegüent victimització, i tampoc el verb revictimitzar, que, amb el prefix re- indica que es torna a convertir algú en víctima, i en una situació molt concreta: la violència de gènere. Així, la revictimització, que té com a sinònim el sintagma victimització secundària, posa de manifest una realitat terrible i és que la dona que ha estat víctima d’una situació de violència és tractada com si fos la culpable. El Termcat la defineix com el ‘maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits de la intervenció dels organismes responsables, i també per l’actuació desencertada d’altres agents implicats’. Aquesta definició és la que apareix en el text de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que pretén protegir les dones d’aquestes situacions, pràctiques i omissions que les revictimitzen.