geisha f

Primera documentació: 5/02/1991

Tipus manlleu del japonès
Contextos Se’l pot veure servir coper, per exemple, amb un vestit de bus de Thierry Mügler i amb una perruca de geisha. [El Temps, 30/11/1995]
He triat, a més, les obres que tenen interès per als lectors catalans; d’entrada, en els subtítols apareixen paraules que tothom coneix com ara geisha i harakiri. [Avui, 26/09/2015]
Observacions El mot japonès geisha (芸者) està format per dos kanjis que signifiquen ‘art’ i ‘persona, intèrpret’, i d’acord amb la definició del Termcat es tracta d’una ‘jove japonesa educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar’. En concret, tradicionalment la professió de geisha tenia la finalitat de divertir i entretenir els homes amb les diferents habilitats mencionades, mentre que ara els clients són mixtos.

Sembla ser que l’origen d’aquesta tradició prové de la figura de les cortesanes, una ‘prostituta refinada i culta’ (DIEC2), perquè a partir del segle xviii, ja no només oferien sexe, sinó que entretenien els clients amb diferents espectacles de dansa, cant i música. Ara bé, tot i que sembla que la primera figura femenina que va fer servir el nom de gesiha era un prostituta de la zona de Fukagawa al voltant del 1750, en les dècades posteriors, moltes geishes exercien només com a artistes i no com a prostitutes. Aquesta professió es va mantenir en alça fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial, en què moltes dones es van haver de traslladar o van haver de treballar en fàbriques. Avui encara hi ha joves que reben l’educació per convertir-se en geisha, especialment a la zona de Kyoto, per exemple.

Els trets distintius de les geishes són el maquillatge, amb la cara totalment blanca, els llavis vermells; el pentinat elaborat, amb pintes i agulles de ganxos (sovint es tracta d’una perruca); i la roba, un kimono i unes sandàlies de fusta.

Anuncis

gastrobotànic gastrobotànica m i fadj

gastrobotànicPrimera documentació: 12/02/2011

Tipus composició culta
Contextos Santiago Orts, horticultor i xef gastrobotànic del restaurant Rodrigo de la Calle (Elx), servirà les millors hortalisses. [El Periódico, 12/02/2011]
Entre els ponents que van prendre part en el congrés, que pretén ser bianual, hi havia Lidia Varbanova, professora de la John Molson School of Business de la Concordia University del Canadà, i Evarist March, director de Naturalwalks, que va parlar de l’experiència del projecte Terra Animada, que impulsa en qualitat de gastrobotànic d’El Celler de Can Roca. [Ara, 2/06/2016]
Observacions La cuina és un dels àmbits que ha experimentat més canvis en les últimes dècades: de la nouvelle cuisine a les esferificacions, la cuina professional s’ha convertit sovint en un laboratori on s’experimenta amb tècniques i productes que fins fa poc temps eren insòlits. En aquest context, la gastrobotànica, compost culte format per gastro– (truncació de gastronomia) i botànica, és una disciplina recent que s’ocupa de l’ús de les plantes silvestres o cultivades per aplicar-lo a l’elaboració dels plats (ja sigui en la cuina natural o en l’alta gastronomia), i els especialistes que s’hi dediquen són els gastrobotànics. Així, plantes que fins fa poc es consideraven males herbes o espècies invasores, com les agrelles, les nyàmeres, les figues de moro o les flors de la ravenissa blanca, s’han integrat en molts plats de restaurants de renom mundial.

estilista mf

Primera documentació: 30/07/2004

Tipus semàntic
Contextos Els representants de la vida moderna són una vegetariana radical, una ambiciosa estilista, un músic, un promotor de discoteques i una universitària. [Avui, 30/07/2004]
Pot presumir de 54 anys d’activitat professional, que es diuen aviat: és perruquer, estilista, assessor d’imatge i image coaching. [La Tarda (La Xarxa), 30/09/2014]
Observacions La definició d’estilista que surt al diccionari, ‘mestre d’estil, especialment escrivint o parlant’, fa referència a un significat antic, directament relacionat amb l’origen llatí de la paraula, stylus ‘punxó per escriure, manera d’escriure’. En el context actual, però, un estilista es dedica a millorar l’aparença de la gent en dos sentits: d’una banda, és un perruquer creatiu, que té en compte els trets facials i altres aspectes físics a l’hora de crear el pentinat (o look) més adient per a cada client; de l’altra, i en un sentit més general, és algú que es dedica a la imatge i a l’estilisme. Aquest últim substantiu tampoc no surt als diccionaris de referència en català, però el DRAE l’inclou i defineix com l’‘activitat professional que s’ocupa de l’estil i de la imatge’. El sentit més global del terme es popularitza sobretot a finals del segle xx i principis del xxi, i ara denomina els professionals que aconsellen sobre roba, accessoris, pentinat, etc., en contextos específics o per a persones concretes.

mentalista mf

Primera documentació: 1/06/2002

Tipus sufixació
Contextos Això va provocar un moment Anthony Blake consistent en un debat paranormal entre el mentalista que tenia escrit un discurs per contestar el que creia que diria el seu rival i l’altre mentalista que explicava el passat d’una forma diferent del que l’altre mentalista esperava escoltar. [Avui, 25/11/2006]
El Jane roman retingut al centre de detenció de l’FBI després que l’agent Abbott trenqui el seu contracte amb el mentalista. [Ara, 9/04/2014]
Observacions El substantiu mentalista  una paraula sufixada que designa la persona que, mitjançant l’agilitat mental i la màgia, pot tenir, aparentment, la capacitat de llegir les ments i practicar la telepatia i la clarividència. L’Oxford English Dictionary inclou aquesta paraula, i la vint-i-tresena edició del Diccionario de la lengua española inclou tant mentalismo com mentalista, que pot ser ‘relatiu al mentalisme’, en la seva accepció de teoria filosòfica, o una ‘persona que suposadament endevina el pensament’. En els diccionaris catalans, en canvi, no s’inclou cap dels dos substantius. El neologisme mentalista ha esdevingut força popular arran de la sèrie de televisió estatunidenca The Mentalist, produïda per la cadena CBS.

tècnic m

Primera documentació: 26/02/2000

Tipus semàntic
Contextos El que havia de ser la sessió inaugural de les jornades de l’activitat física i rendiment esportiu, va acabar sent polèmica, a causa de l’actitud de l’estrella de la vetllada, el tècnic del Barça, Frank Rijkaard. [Més Osona, 19/04/2005]
El tècnic Xavi Pasqual demana serenor després del bon partit contra els matalassers, que els va valer la classificació per a la Final Four a la màxima competició europea. [El Matí (Catalunya Ràdio), 3/05/2013]
Observacions Un tècnic és una ‘persona versada en una tècnica’ o ‘el qui té coneixements i pràctica especials d’un art o d’un ofici’. En l’àmbit dels esports, però, fa uns anys que tècnic es fa servir com a sinònim d’entrenador, i, per tant, confereix un significat nou, més específic, al substantiu ja existent. Ara bé, també podria tractar-se d’una abreviació a partir del sintagma director tècnic, que a vegades també s’utilitza com a sinònim d’entrenador; en aquest cas, l’adjectiu hauria passat a ser un substantiu en un altre exemple més de l’economia de la llengua. Tanmateix, a l’Observatori l’hem considerat una conversió.