rider m i f

Primera documentació: 24/05/2018

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	El debat sobre la laboralitat dels contractes en professions com la dels riders serà un dels primers. [Ara, 13/01/2020]
	Una senyora gran veu passar un rider en bicicleta i exclama: —Aquests de Glovo sí que cuinen bé! [Time Out Barcelona, 1/06/2021]
Observacions	Tot i que l’anglès té multitud de significats per a rider, en català hem agafat el que té a veure amb els repartidors a domicili. Aquest ús, àmpliament estès en els mitjans de comunicació, és molt recent en la llengua, a causa de l’auge i la forta demanda que tenen avui dia empreses com Deliveroo, Uber Eats o Glovo, dedicades a la compra, la recollida i l’enviament de comandes en menys d’una hora a través d’aquests missatgers. Aquestes empreses no han estat absentes de polèmica en els darrers mesos per les condicions laborals dels seus empleats. És per això que el Ministeri de Treball va impulsar una llei, coneguda com a llei rider, que va entrar en vigor l’agost del 2021. Aquesta normativa estableix que els treballadors de les plataformes de delivery siguin assalariats i no autònoms, i regula permisos retribuïts, vacances o reduccions de jornada, entre d’altres qüestions laborals.

paparazzi m i f

Primera documentació: 17/08/1991

Tipus	manlleu de l’italià
Contextos	En quin dels setze wàters de la finca dels Boyer s’amaga el paparazzi —nan o contorsionista— que obtindrà la fotografia més cobdiciada? [Diari de Barcelona, 17/08/1991]
	Una piscina que tots hem vist en fotografies dels anys setanta, amb artistes, toreros, monarques, ducs, magnats i tota mena de paparazzis. [Sàpiens, 1/08/2021]
Observacions	El substantiu paparazzi és un manlleu de l’italià que designa un ‘fotògraf de premsa especialitzat a empaitar persones famoses per obtenir-ne fotografies sensacionalistes’, tal com el defineix el GDLC. Des del punt de vista morfològic, el cas de paparazzi és interessant perquè en italià és la forma plural de paparazzo (forma que es documenta amb molt poca freqüència en català), però en català (i en altres llengües) s’ha reanalitzat el plural italià com si fos singular i quan es fa referència al plural s’afegeix la -s final que caracteritza el plural en català. L’origen d’aquest nom es troba a la pel·lícula La dolce vita de Federico Fellini (1920-1993), on el personatge que protagonitza Marcello Mastroianni, el periodista de premsa rosa Marcello Rubini, rep l’apel·latiu afectuós de paparazzo ‘mosquit’. Segons Fellini, que canviava de versió sovint a propòsit de l’origen del nom, era perquè era el motiu que es donava als nens que parlaven d’una manera atropellada i que interrompien els altres. En italià, el nom de paparazzo de seguida es va fer servir per designar els reporters gràfics, especialment amb persones públiques de l’escena social i actes publicitaris, i està tan integrat en la llengua que també ha donat lloc a altres paraules que també es documenten al diccionari, com el verb format per conversió paparazzare ‘fer fotos, especialment de persones famoses en moments de la seva vida privada’ o el substantiu format per sufixació paparazzata ‘servei fotogràfic escandalós’.

arreglista m i f

Primera documentació: 30/01/1992

Tipus	sufixació
Contextos	El músic de color va treballar com a compositor, cantant, baixista, arreglista i productor de les figures més rellevants del blues americà. [Avui, 30/01/1992]
	És per això que han apostat per compositors i arreglistes com Hordon Goodwin, Bob Brookmeyer, i arranjaments originals de composicions pròpies i estàndards. [Tinet, 1/03/2008]
Observacions	El sufix -ista és una de les formes que té el català per crear un substantiu derivat que designi la persona que exerceix una professió determinada. Així, unit al verb arreglar, forma el mot arreglista, que fa referència al professional que es dedica a fer arranjaments musicals. Amb el mateix sentit, també s’utilitza el substantiu arranjador o arranjadora, format a partir del verb arranjar i el sufix -dor dora, el qual indica l’agent de l’acció expressada per la base. De fet, aquesta forma és la que recullen el Termcat, el DIEC2 i el GDLC. La formació arreglista és, tanmateix, problemàtica, ja que prové d’un substantiu no normatiu: arreglo, format per conversió sobre el verb arreglar. Tot i que el diccionari recull substantius deverbals com esbarjo o esguerro (o, fins i tot, trago), arreglo n’ha quedat exclòs (des del DGLC de Fabra) en favor d’arreglament, que no s’usa tant. Coromines ja sostenia que arreglar és un verb genuí que el castellà va calcar i va incorporar a la llengua tres segles després, i que arranjar i arranjament es van agafar del francès molt més tard. Així, els arreglistes adapten composicions musicals perquè puguin ser interpretades per veus o instruments per als quals s’havien compost en un principi, o bé per canviar-ne la sonoritat o l’estil. Se’n poden modificar diversos elements, com la instrumentació, el tempo, la tonalitat o l’harmonització; tot i això, la melodia roman intacta, ja que és el que ens ajuda a identificar l’obra. El resultat és, doncs, una peça musical derivada de l’original. Exemples ben coneguts són la versió de The Ramones de la cançó de Louis Armstrong “What a wonderful world”, així com la que va fer Joe Cocker de “With a little help from my friends”, de The Beatles.

trementinaire f

Primera documentació: 5/05/2008

Tipus	sufixació
Contextos	S’ha canviat l’estructura i l’ordre de les sales, tot i que s’han mantingut les reproduccions d’un assecador i d’una cuina d’una trementinaire. [Diari Bondia, 5/05/2008]
	La trementinaire Sofia Montaner va fer el seu últim viatge a peu per Catalunya, amb el seu marit, l’any 1982 i va deixar enrere un ofici que va néixer al segle xix. [Estiu, 20/09/2020]
Observacions	Tot i que el sufix -aire serveix per formar substantius que designen noms d’oficis tradicionals per als dos gèneres, com terrissaire o cantaire, en el cas de trementinaire només s’aplica a dones. Les trementinaires eren les dones que, al llarg del segle xix i el segle xx, es van dedicar a recol·lectar herbes medicinals i olis essencials per elaborar remeis i comercialitzar-los per rutes que feien a peu recorrent tot Catalunya, des de la vall de Tuixent fins a l’Alt Urgell. La trementina, una resina derivada de diverses espècies de pi, era l’ingredient de molts dels seus remeis i el que va donar nom a l’ofici. Les trementinaires eren dones que provenien de zones de muntanya que es dedicaven a la pagesia, però que amb l’arribada de la industrialització van anar reduint la seva activitat: les vies de comunicació feien que molta gent s’acostés a les valls pirinenques i compressin els productes directament, així com es van començar a obrir magatzems que proveïen d’herbes medicinals els herbolaris. Tot i així, una trementinaire va resistir fins al 1982, quan Sofia Montaner (1908-1996) va fer l’últim viatge per Catalunya. A Tuixent hi ha, des de 1998, el Museu de les Trementinaires, on s’explica la vida rural i recupera i reconeix la figura d’aquestes dones.

copywriter m i f

Primera documentació: 7/09/2019

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Ara, Climent (Amposta, 1985) que ha exercit gairebé tots els oficis que es poden tenir cobrant per escriure coses (traductora, copywriter, community manager, content mànager, social media manager, guionista) afegirà també el de novel·lista quan publiqui Gina, el seu primer llibre a l’Altra Editorial. [La Vanguardia, 7/09/2019]
	Rebull, que va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a Tarragona i va fer un postgrau de disseny editorial a l’escola Bau de Barcelona, es considera “una fusió equilibrada entre copywriter i il·lustradora”. [El País, 7/08/2021]
Observacions	En anglès, copywriter és un mot compost per writer ‘escriptor’ i copy, entès originàriament com a ‘material per redactar una història’, per exemple, a la premsa, però el significat del qual es restringeix sobretot als textos publicitaris (Oxford English Dictionary). De fet, un copywriter és un professional que exerceix com a redactor, especialment en l’àmbit de la publicitat. Per aquest motiu, també rep el nom de redactor publicitari o redactor creatiu. Aquest especialista sol treballar en agències de publicitat i, per tant, s’allunya de l’escriptura acadèmica o corporativa per mostrar-se més proper al lector o consumidor potencial. Amb l’augment dels continguts digitals, aquest perfil professional ha anat guanyant presència al món laboral, ja que no es limita als mitjans tradicionals, com la televisió, la ràdio o la premsa, sinó que els copywriters també preparen continguts per a diferents tipus de plataformes digitals i xarxes socials.