barista mf

Primera documentació: 17/04/2008

Tipus sufixació
Contextos L’abril de l’any passat, Cafès Cornellà va fer un nou pas endavant en presentar públicament l’Espai Cafeteria, un prototip d’espai de treball i consum perfectes per al barista i el client, construït a les instal·lacions de l’empresa. [Diari de Girona, 17/04/2008]
El divendres 5, la jornada estarà dedicada als professionals, però l’endemà, de 10 a 22 h, gaudireu del deliciós caos d’una illa central de cafeteres exprés i baristes experts que us serviran el que vulgueu, gratis. [Time Out Barcelona, 4/05/2017]
Observacions Actualment hem fet del cafè tot un art, fins al punt que degustar-lo suposa, per a moltes persones, una mena de ritual en què, a més a més, aprofiten per conversar durant hores. En aquest context, juntament amb l’especialització del món gastronòmic, apareix el barista, entès com una ‘persona especialitzada en la preparació de begudes a base de cafè exprés’, segons el Termcat.

Es tracta d’un mot sufixat format per l’arrel nominal bar i el sufix –ista, que designa un ‘ofici relacionat amb’, tot i que, com podem veure a través de la definició que aporta el Termcat, en aquest cas és un sufix que ha modificat el significat, atès que no fa referència a ‘algú que treballa en un bar’, sinó a l’especialista del cafè. Aquest mot, que és d’origen italià, és una mena d’equivalent al sommelier, ja que s’han de formar per tal de distingir diferents tipus de cafè, elaborar-ne mescles òptimes i saber-ne destacar unes característiques determinades, segons el grau de torrefacció del gra, la màquina en què es prepara, etcètera. A més, també decoren el cafè mitjançant dibuixos en la seva superfície.

 

Anuncis

doblador dobladora mf

Primera documentació: 16/10/1995

Tipus sufixació
Contextos Ramón Langa és un doblador de cinema que ha deixat la seva veu, entre d’altres estrelles, a Bruce Willis. [Avui, 16/10/1995]
I un doblador de veus és aquell que regala la seva veu a un altre, un altre de real, que té un altre cos, un altre rostre. [La Vanguardia, 15/10/2016]
Observacions Alguns dels significats que figuren als diccionaris del verb doblar són ‘proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua’ i ‘substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula)’. Així doncs, la persona que s’encarrega de doblar a les pel·lícules la veu original dels intèrprets o la veu en off és l’actor o actriu de doblatge, que ja recull el DIEC dins l’entrada d’actor. Tanmateix, l’Observatori ha recollit el substantiu sinonímic doblador dobladora, format a partir de doblar al qual s’ha afegit el sufix -dor, habitual en la formació de professions com ara corredor, esquilador o segador.

geisha f

Primera documentació: 5/02/1991

Tipus manlleu del japonès
Contextos Se’l pot veure servir coper, per exemple, amb un vestit de bus de Thierry Mügler i amb una perruca de geisha. [El Temps, 30/11/1995]
He triat, a més, les obres que tenen interès per als lectors catalans; d’entrada, en els subtítols apareixen paraules que tothom coneix com ara geisha i harakiri. [Avui, 26/09/2015]
Observacions El mot japonès geisha (芸者) està format per dos kanjis que signifiquen ‘art’ i ‘persona, intèrpret’, i d’acord amb la definició del Termcat es tracta d’una ‘jove japonesa educada en el ball, el cant, la declamació i en la música, en l’art de servir el te i de conversar’. En concret, tradicionalment la professió de geisha tenia la finalitat de divertir i entretenir els homes amb les diferents habilitats mencionades, mentre que ara els clients són mixtos.

Sembla ser que l’origen d’aquesta tradició prové de la figura de les cortesanes, una ‘prostituta refinada i culta’ (DIEC2), perquè a partir del segle xviii, ja no només oferien sexe, sinó que entretenien els clients amb diferents espectacles de dansa, cant i música. Ara bé, tot i que sembla que la primera figura femenina que va fer servir el nom de gesiha era un prostituta de la zona de Fukagawa al voltant del 1750, en les dècades posteriors, moltes geishes exercien només com a artistes i no com a prostitutes. Aquesta professió es va mantenir en alça fins a la irrupció de la Segona Guerra Mundial, en què moltes dones es van haver de traslladar o van haver de treballar en fàbriques. Avui encara hi ha joves que reben l’educació per convertir-se en geisha, especialment a la zona de Kyoto, per exemple.

Els trets distintius de les geishes són el maquillatge, amb la cara totalment blanca, els llavis vermells; el pentinat elaborat, amb pintes i agulles de ganxos (sovint es tracta d’una perruca); i la roba, un kimono i unes sandàlies de fusta.

gastrobotànic gastrobotànica m i fadj

gastrobotànicPrimera documentació: 12/02/2011

Tipus composició culta
Contextos Santiago Orts, horticultor i xef gastrobotànic del restaurant Rodrigo de la Calle (Elx), servirà les millors hortalisses. [El Periódico, 12/02/2011]
Entre els ponents que van prendre part en el congrés, que pretén ser bianual, hi havia Lidia Varbanova, professora de la John Molson School of Business de la Concordia University del Canadà, i Evarist March, director de Naturalwalks, que va parlar de l’experiència del projecte Terra Animada, que impulsa en qualitat de gastrobotànic d’El Celler de Can Roca. [Ara, 2/06/2016]
Observacions La cuina és un dels àmbits que ha experimentat més canvis en les últimes dècades: de la nouvelle cuisine a les esferificacions, la cuina professional s’ha convertit sovint en un laboratori on s’experimenta amb tècniques i productes que fins fa poc temps eren insòlits. En aquest context, la gastrobotànica, compost culte format per gastro– (truncació de gastronomia) i botànica, és una disciplina recent que s’ocupa de l’ús de les plantes silvestres o cultivades per aplicar-lo a l’elaboració dels plats (ja sigui en la cuina natural o en l’alta gastronomia), i els especialistes que s’hi dediquen són els gastrobotànics. Així, plantes que fins fa poc es consideraven males herbes o espècies invasores, com les agrelles, les nyàmeres, les figues de moro o les flors de la ravenissa blanca, s’han integrat en molts plats de restaurants de renom mundial.

estilista mf

Primera documentació: 30/07/2004

Tipus semàntic
Contextos Els representants de la vida moderna són una vegetariana radical, una ambiciosa estilista, un músic, un promotor de discoteques i una universitària. [Avui, 30/07/2004]
Pot presumir de 54 anys d’activitat professional, que es diuen aviat: és perruquer, estilista, assessor d’imatge i image coaching. [La Tarda (La Xarxa), 30/09/2014]
Observacions La definició d’estilista que surt al diccionari, ‘mestre d’estil, especialment escrivint o parlant’, fa referència a un significat antic, directament relacionat amb l’origen llatí de la paraula, stylus ‘punxó per escriure, manera d’escriure’. En el context actual, però, un estilista es dedica a millorar l’aparença de la gent en dos sentits: d’una banda, és un perruquer creatiu, que té en compte els trets facials i altres aspectes físics a l’hora de crear el pentinat (o look) més adient per a cada client; de l’altra, i en un sentit més general, és algú que es dedica a la imatge i a l’estilisme. Aquest últim substantiu tampoc no surt als diccionaris de referència en català, però el DRAE l’inclou i defineix com l’‘activitat professional que s’ocupa de l’estil i de la imatge’. El sentit més global del terme es popularitza sobretot a finals del segle xx i principis del xxi, i ara denomina els professionals que aconsellen sobre roba, accessoris, pentinat, etc., en contextos específics o per a persones concretes.