Primera documentació: 25/11/2010
Tipus | altres |
Contextos |
Un dia vaig dir que mai li dedicaria una cançó a un fill meu perquè ho trobava carrincló, queco. [Del Camp, 25/11/2010]
|
El Telenotícies i les tertúlies són massa quecos i cerebrals, el collage de records personals, fotografies desenfocades i vídeos granulats, massa immediats i subjectius. [Núvol, 20/04/2021]
|
|
Observacions | Des del 2010 l’Observatori de Neologia documenta l’adjectiu queco com a variant de l’adjectiu normatiu quico -a, i per tant sinònim de carrincló: ‘mancat de distinció, de consistència, d’originalitat’ (DIEC2). A l’entrada del Gran diccionari de la llengua catalana trobem que quico -a ve de l’hipocorístic popular de Francisco, una observació etimològica que també fa Enric Gomà a l’article “Una paraula ‘inventada’ al dia: No regaleu quecos”, en el qual reflexiona sobre la forma substantiva queco. En aquest últim cas, sembla que la forma vindria de l’expressió què collons?, i fa referència a un objecte carrincló o inútil amb el qual no saps què fer, i que acaba sent un bon candidat per fer un regifting. |