biombo m

Primera documentació: 17/03/1999

Tipus	manlleu del portuguès
Contextos	El Tribunal Suprem va anul·lar la vista perquè una víctima va declarar protegida per un biombo. [Avui, 17/03/1999]
	Es van negar rotundament no tan sols a sortir de la consulta mèdica sinó a posar-se rere un biombo o qualsevol cosa per a preservar el seu dret de la intimitat. [VilaWeb, 3/01/2023]
Observacions	La paraula biombo ens ha arribat a través del portuguès, que, al seu torn, l’havia manllevat del japonès 屏風 ‘protecció contra el vent’. Tot i això, en català probablement la via d’entrada ha estat a través del castellà. El significat està relacionat amb la finalitat que tenia, ja que era evitar que el vent bufés dins les habitacions. Tot i que es tracta d’un manlleu del japonès, els primers biombos que es coneixen són originaris de la Xina (ca. segle iii aC); al Japó es van introduir, més tard, al segle viii. Els biombos són, doncs, conjunts de bastidors, coberts amb teles decorades amb cal·ligrafia o pintures ornamentals, que es pleguen i que s’usen per separar espais dins d’una habitació o d’un recinte més ampli. Com a curiositat, en alemany el biombo es denomina spanische Wand ‘paret espanyola’, a causa del fet que el primer contacte que hi van tenir va ser a través dels barcos espanyols que els portaven des de Manila.

capoeira f

Primera documentació: 22/10/1994

Tipus	manlleu del portuguès
Contextos	Allà decideix compartir la seva experiència i dedicar-se a ensenyar el capoeira, un art marcial per a la defensa personal. [El Punt Diari, 22/10/1994]
	El text l’escriuen els nuvis que s’hi retraten i les parelles adormides, i, potser aviat, l’oriental que practica tai-txi o el brasiler que domina la capoeira. [El Periódico, 30/06/2022]
Observacions	La capoeira és un tipus d’art marcial que simula una lluita d’origen brasiler, però que combina música, dansa i acrobàcies. Se sol practicar en grups organitzats en cercles, al compàs de la música de tambors i altres instruments tradicionals, i acompanyat amb el cant. Els moviments executats pels capoeiristes exigeixen una gran destresa corporal. Com ocorre amb altres arts marcials, l’ensenyament de la capoeira en general va acompanyada de la transmissió de certs valors humans, com són el respecte, la responsabilitat, la confiança, la intel·ligència i la llibertat. De la mateixa manera, hi ha diferents variants de capoeira, algunes de més modernes i acrobàtiques, i d’altres de més tradicionals i amb més èmfasi en el diàleg corporal entre els dansaires. Tot i que avui en dia es practica com un esport arreu del món, la capoeira té el seu origen en pobladors africans esclavitzats al Brasil al segle xvi, molts dels quals provenien d’ètnies d’Angola, la República Democràtica del Congo i Moçambic. Disfressada de dansa ritual, la capoeira va permetre als esclaus entrenar-se per a la lluita i alhora relacionar-se entre si, establint vincles entre pobladors d’ètnies i cultures diferents. Associada al món delictiu i de la bruixeria, la capoeira va estar prohibida a tot el territori brasiler el 1890 a causa del racisme de l’època, però a principis del segle xx va ressorgir gràcies a l’interès d’investigadors d’arts marcials. El 2014 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

açaí m

Primera documentació: 1/02/2008

Tipus	manlleu de portuguès
Contextos	Les fruites cítriques, les maduixes, les fruites del bosc i també l’açaí, considerat un superaliment, són fonts riques de vitamina C. [Psaging, 1/06/2012]
	Molt popular i demanat a tota l’Amazònia brasilera, on les ètnies indígenes ja el consumien fa dècades, l’açaí està ara guanyant adeptes a Europa i els Estats Units. [El Periódico, 1/11/2019]
Observacions	L’açaí és un tipus de palmera (Euterpe oleracea), d’uns 25 m d’alçada, constituït per un tronc llarg i lleugerament inclinat, que sol créixer en regions humides o prop de rius i és propi de l’Amèrica tropical. La baia de l’açaí és rodona, de 10 a 14 mm de diàmetre, de color morat fosc tirant a negre, que creix en forma de raïms que produeixen entre 500 a 900 fruits cadascun, dels quals només es consumeix el 10 %, que és el que correspon a la polpa. Durant segles, l’açaí es consumia exclusivament a la selva plujosa del riu Amazones i constituïa un aliment bàsic en la dieta dels indígenes, que, a més, l’utilitzaven com a medicament natural per tractar malalties cutànies i curar mals digestius. A més d’atribuir-li propietats antienvelliment, fet pel qual els indis en consumien diàriament segons la creença que augmentava l’esperança de vida, el fruit de l’açaí és considerat avui dia un superaliment, ja que és ric en nutrients i antioxidants, i se sol consumir en sucs o smoothies. Aquest manlleu prové del portuguès açaí, i aquest del nheengatu asaí o uasaí, llengua tupi-guaraní indígena del nord del Brasil utilitzada com a lingua franca a l’Amazones. El Termcat proposa margalló del Brasil, denominació molt més descriptiva que açaí.

favela f

Primera documentació: 10/01/1991

Tipus	manlleu del portuguès
Contextos	Ho explica un corresponsal d’El País: “Al Brasil, uns vuit milions de nens viuen al carrer, desnonats de les faveles, allà on les barraques no tenen nevera ni aigua corrent”. [Avui, 10/01/1991]
	En els últims assajos abans de la gran desfilada del carnaval de l’escola de samba de la favela Mangueria, diumenge passat, l’ambient era d’expectació, de desafiament i també de neguit. [La Vanguardia, 25/02/2020]
Observacions	Al Brasil, favela és el nom que es dona als assentaments precaris que creixen a prop o dins mateix de les ciutats grans del país. Les faveles estan construïdes amb materials aprofitats, solen ser reduïdes i no tenen les condicions òptimes per a l’habitabilitat. L’origen d’aquest nom sembla que té relació amb una planta agresta de la família de les euforbiàcies, de fulles urticants i llavors comestibles, la Cnidoscolus phyllacanthus, coneguda en portuguès amb el nom de favela, que cobria el turó de Gamboa de Rio de Janeiro on es van instal·lar el 1897 prop de 20.000 soldats que havien lluitat a la guerra de Canudos a Bahia (Brasil), després d’esperar infructuosament que el Govern els proporcionés l’habitatge promès. L’existència d’aquest tipus de construcció és, malauradament, present a molts països, motiu pel qual rep noms diferents segons la zona: en català parlem de barraques, al Brasil es diuen faveles i a l’Argentina, villas miseria, etc.

caipirinha f

Primera documentació: 5/10/2002

Tipus	manlleu del portuguès
Contextos	Els empleats de moltes oficines circulen amb xancletes de disseny, com si estiguessin servint caipirinhes a Ipanema. [Avui, 5/10/2002]
	Quan pugin les temperatures, refresqueu-vos amb un dels seus mojitos i caipirinhes. [Time Out Barcelona, 1/06/2017]
Observacions	La caipirinha (també documentada a l’Observatori amb la forma adaptada caipirinya) és una altra de les begudes alcohòliques que encara no apareix recollida als diccionaris catalans, tal com vèiem amb la margarita, el bloody mary, el mojito o la pinya colada. Es tracta d’un còctel brasiler fet amb rom o vodka, amb suc de llimona dolça, sucre i gel. Per trobar l’origen d’aquesta beguda ens hem de remuntar al Brasil del segle xix. Els indígenes d’una regió de São Paulo van crear la caipirinha com a substitut del vi i del whisky, i van començar a oferir-la en festes de classe alta per posar de relleu la gran abundància i productivitat de la canya de sucre en aquella zona. Del nom d’aquests indígenes que treballaven al bosc anomenats caipiras ‘llenyataires’, en deriva el manlleu caipirinha, amb l’adjunció del sufix diminutiu -inha.