caipirinha f

Primera documentació: 5/10/2002

Tipus manlleu del portuguès
Contextos Els empleats de moltes oficines circulen amb xancletes de disseny, com si estiguessin servint caipirinhes a Ipanema. [Avui, 5/10/2002]
Quan pugin les temperatures, refresqueu-vos amb un dels seus mojitos i caipirinhes. [Time Out Barcelona, 1/06/2017]
Observacions La caipirinha (també documentada a l’Observatori amb la forma adaptada caipirinya) és una altra de les begudes alcohòliques que encara no apareix recollida als diccionaris catalans, tal com vèiem amb la margarita, el bloody mary, el mojito o la pinya colada. Es tracta d’un còctel brasiler fet amb rom o vodka, amb suc de llimona dolça, sucre i gel.

Per trobar l’origen d’aquesta beguda ens hem de remuntar al Brasil del segle xix. Els indígenes d’una regió de São Paulo van crear la caipirinha com a substitut del vi i del whisky, i van començar a oferir-la en festes de classe alta per posar de relleu la gran abundància i productivitat de la canya de sucre en aquella zona. Del nom d’aquests indígenes que treballaven al bosc anomenats caipiras ‘llenyataires’, en deriva el manlleu caipirinha, amb l’adjunció del sufix diminutiu -inha.

 

bossa nova f

Primera documentació: 11/12/1994

Tipus manlleu del portuguès
Contextos El compositor i pianista brasiler […] està considerat el pare de la bossa nova, l’estil suau i càlid que va conquerir el món a partir dels anys 60. [Punt Diari, 11/12/1994]
Tot acompanyat d’una decoració colonial caribenya, jazz i bossa nova i personal amable i elegantment vestit amb camises caribenyes. [La Vanguardia, 10/02/2018]
Observacions El sintagma bossa nova en portuguès vol dir literalment ‘estil nou’, però se sol traduir per nova onada i designa un gènere musical de la música popular brasilera derivada de la samba i amb una forta influència del jazz. Aquest gènere va ser promogut a finals dels cinquanta del segle xx per una generació de músics entre els quals destaquen João Gilberto o Vinícius de Moraes, autor, juntament amb Antônio Carlos “Tom” Jobim, de la famosa Garota de Ipanema (1962), que ha estat versionada en diferents llengües i per cantants tan diversos com Frank Sinatra, Jarabe de Palo, Peggy Lee o Amy Winehouse.

La bossa nova es basa en una instrumentació simple i un ús elegant de les dissonàncies, cosa que va ajudar a desenvolupar un llenguatge propi d’un lirisme íntim molt característic. Es considera que la bossa nova va acabar el 1965 al I Festival de Música Popular Brasilera on es va presentar la cançó Arrastão. Tanmateix, el final cronològic no va significar l’extinció estètica de l’estil, que ha estat una referència ineludible per a generacions posteriors de músics i el seu llegat, que ha deixat peces que es consideren joies de la música nacional brasilera, com Eu sei que vou te amar, Coisa mais linda o Desafinado, a més de la ja esmentada Garota de Ipanema.

 

saudade f

Primera documentació: 24/06/1996

Tipus manlleu del portuguès
Contextos Sens dubte Pau Faner té aquell atractiu literari que caracteritza molts escriptors illencs, la riquesa dels quals, a més de la seua gran capacitat imaginativa i certa saudade vital, els concedeix […] determinada singularitat. [El Temps, 13/10/1997]
La saudade és la icona d’aquest sentiment d’intermitència on l’allunyament i la proximitat d’allò estimat fa més complex erigir murs. [Ara, 7/09/2017]
Observacions La saudade, un manlleu del portuguès que també s’utilitza en gallec i que prové del llatí solitas ‘solitud’, fa referència a un sentiment afectiu difícil de definir de manera específica, però que es relaciona amb la malenconia (‘tristesa vaga, ombrívola’ segons el GDLC) i l’enyorança que se sent envers alguna cosa, sentiment o persona que ja no hi és. Aquesta nostàlgia, que a vegades també inclou la sensació que allò que ens falta ja no tornarà, va ser definit l’any 1660 per l’escriptor portuguès Francisco Manuel de Meno (1608-1666) com ‘bé que es pateix i mal que es gaudeix’. En el cas de persones, perquè ja no hi són, perquè han marxat lluny o perquè la relació que ens hi unia s’ha acabat. I en el cas d’altres coses, com ara llocs o activitats que fèiem quan érem més joves, perquè pertanyen a una realitat a la qual ja no podem tornar.

batucada f

Primera documentació: 20/06/1994

Tipus manlleu del portuguès
Contextos La selecció brasilera va començar a entrenar-se a Santa Clara, a seixanta quilòmetres de San Francisco, al ritme d’una batucada de dos-cents seguidors desplaçats des de Rio de Janeiro. [Punt Diari, 20/06/1994]
Us proposo que trobeu el grup Sound de Secà i us facin una bona batucada. [País km0 (La Xarxa), 26/08/2016]
Observacions La paraula batucada és un manlleu del portuguès del Brasil que designa tant un ball afrobrasiler que s’acompanya amb instruments de percussió, com la música i el conjunt de persones que la interpreten. L’origen es troba en les reunions dels esclaus negres portats des d’Àfrica al Brasil, en què ballaven i cantaven. Actualment, aquesta música i dansa ha assolit molta popularitat, especialment al Brasil, on s’arriben a fer batucades amb més de 3.000 participants entre músics i ballarins, i la seva presència a les festes populars és creixent, tal com demostra el fet que a l’Observatori en recollim contextos de manera ininterrompuda, especialment des de 2008.