vivenda f

Primera documentació: 3/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Aquesta valoració queda justificada per la decisió de la Generalitat de no participar econòmicament en projectes com l’ampliació de la Fira de Barcelona, la construcció de vivendes a la Universitat Autònoma de Barcelona. [Diari de Barcelona, 29/12/1990]
El Codi Penal castiga, en el seu article 202, amb penes d’entre sis mesos i dos anys de presó la violació d’una vivenda o residència continuada de qualsevol persona. [El Periódico, 14/04/2017]
Observacions El mot vivenda és un manlleu adaptat del castellà vivienda i, per tant, es tracta d’un sinònim del mot habitatge per fer referència a un edifici, casa, pis o espai apte perquè hi habitin persones. La diferència entre les dues unitats és que, en català, el nom prové del verb habitar i en castellà del verb vivir ‘viure’. Per aquesta raó, aquest manlleu parteix de la forma del verb en castellà i no del verb viure, en català. Tot i així, cal tenir en compte que el mot en castellà ve del llatí vulgar vivenda ‘coses amb les quals o en les quals s’ha de viure’, que prové de vivendus ‘que ha de viure’s’ (DRAE). Pel que fa a l’ús de vivenda en català, presenta una freqüència alta i estable des de fa anys. Aquest fet es veu afavorit per l’ús que en fan alguns mitjans de comunicació en detriment de la paraula habitatge.

Amb la crisi econòmica i la bombolla immobiliària que ha viscut Espanya, aquest mot es troba amb molta freqüència a les notícies dels diaris de l’última dècada (des de 2008) en relació amb el dret a una vivenda digna, les vivendes socials o de protecció oficial, les vivendes ocupades, etc. Actualment, també es parla molt de la pujada de preus de les vivendes de lloguer, especialment a la ciutat de Barcelona. Tot i que es tracta d’un tema recurrent, en els darrers anys s’ha intensificat aquest debat a causa dels problemes relacionats amb l’habitatge.

Anuncis

barri xino m

Primera documentació: 3/05/1993

Tipus sintagmació
Contextos El govern estatal va aprovar en el darrer consell de ministres el conveni per a la rehabilitació del sector del Pou Rodó, l’antic barri xino de Girona. [La Vanguardia, 20/10/2006]
Algunes van ser fetes a Barcelona el 1955, i darrere d’una nena que salta a corda a la plaça Reial i una vociferant venedora de loteria al barri xino s’endevina la figura distreta de Joan Miró. [La Vanguardia, 20/02/2018]
Observacions El barri xinès d’una ciutat, denominat popularment barri xino per influència del castellà, fa referència al ‘barri d’algunes ciutats, generalment portuàries, on s’agrupa en un principi la població immigrada d’origen oriental’ (Termcat). A Barcelona, per exemple, el barri xino era el Raval, l’antic Districte Cinquè. Segons la Gran enciclopèdia catalana, el nom va ser una invenció del periodista Francesc Madrid a principis del segle xx, moment en què la zona es caracteritzava per tenir molts bars, cafès, cabarets i prostíbuls, i era freqüentada per gent malfactors i bohemis que hi tenien un accés molt directe des del port. De fet, el nom de barri xino se li donava més aviat per la marginalitat de la zona entre la Rambla, el Paral·lel i el carrer de l’Hospital, que no pas per l’afluència de xinesos, coreans o vietnamites, que no s’hi van concentrar fins a finals de segle.

pulmó m

Primera documentació: 13/03/1989

Tipus semàntic
Contextos Amb el projecte del parc del Migdia, que integrarà la muntanya de Montjuïc a la ciutat, Barcelona passarà a tenir una zona verda equiparable a Collserola, el pulmó més gran de la gran Barcelona. [Diari de Barcelona, 13/03/1989]
No només per l’estil que li ha imprès al pulmó de la ciutat (l’eix Castellana–Colón) servint deliciosos sandvitxos de créixens —és únic el seu pa de motllo esponjós i a la vegada consistent— amb una amabilitat relaxada, aliena al soroll de la vida, sinó perquè forma part de la història íntima de la ciutat. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions Els pulmons són els òrgans que fem servir per respirar, i amb aquesta idea fa anys que el significat d’aquesta paraula s’ha ampliat per fer referència als espais verds que permeten que una ciutat “respiri”, és a dir, els espais verds que contraresten mínimament els efectes de la contaminació de diòxid de carboni causada pels cotxes i altres vehicles.

La contaminació és un dels temes contra els quals es lluita el 5 de juny, el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’Organització de les Nacions Unides des del 1974. Aquesta celebració serveix per incentivar la consciència i les accions per la protecció del món en què vivim, pel que fa a problemes com l’efecte dels microplàstics en la contaminació marina, l’escalfament global, la sobrepoblació o el consum sostenible. Cada any es tria un tema diferent i un país amfitrió des del qual es promouen les accions de manera activa: aquest any el país és l’Índia i el tema és la contaminació per plàstics, com s’explica a la pàgina web d’aquesta iniciativa de l’ONU.

infrahabitatge m

Primera documentació: 25/08/2003

Tipus prefixació
Contextos Barraca Barcelona durant el 2003 ha estat fent diverses activitats per trobar alternatives a l’infrahabitatge i aquest esforç de recerca, intel·ligent i imprescindible esdevindrà útil, sens dubte, dins del camp de l’habitatge. [Avui, 25/08/2003]
La Generalitat es va posar a treballar en un informe per avaluar les condicions d’infrahabitatge a Catalunya i que contindria un apartat especial sobre els sense sostre. [El País, 21/03/2016]
Observacions El mot infrahabitatge és un neologisme format pel prefix infra-, que denota inferioritat respecte del substantiu habitatge al qual s’ha adjuntat. Segons el Termcat, un infrahabitatge és una ‘casa o habitacle que no té les condicions mínimes d’habitabilitat però que s’utilitza com a habitatge’.

Normalment aquestes cases són el producte d’una necessitat urgent d’obtenció d’habitatge de les comunitats urbanes amb escassos recursos econòmics, sobretot en països en vies de desenvolupament o zones de pobresa de comunitats d’immigrants o minories ètniques. Un informe de la comissió de la seguretat social de les Nacions Unides de 1986 va indicar que entre un 30 i un 60 % dels residents de les ciutats més grans dels països subdesenvolupats viuen en aquest tipus d’habitatge.

casc antic m

Primera documentació: 3/03/1996

Tipus sintagmació
Contextos Colom ha informat que actualment el PERI ja ha acabat de definir la qualificació urbanística de tots els habitatges del casc antic, on s’ha realitzat un estudi habitatge per habitatge. [El Punt Girona, 3/03/1996]
Girona està a punt d’arribar als 100.000 habitants i és molt més que els carrers del casc antic. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
Observacions El sintagma casc antic fa referència als barris, més o menys extensos, d’una ciutat, normalment al voltant de l’ajuntament o un edifici administratiu similar, així com esglésies, basíliques o catedrals. Correspon, per tant, al nucli històric i monumental de gran part de les ciutats. Aquesta denominació, però, és un calc lèxic del castellà, atès que en català són més habituals les formes barri antic o vell i nucli antic o vell i, des d’un punt de vista normatiu, les úniques correctes: el DIEC2 no recull cap accepció de casc que faci referència a l’urbanisme (com sí que fa el DRAE en castellà).

És possible que el sintagma es comencés a emprar a partir de les operacions de planificació urbanística del segle xix i principis del xx. Malgrat això, existeixen grans diferències entre la concepció que se’n té a Europa i a les ciutats, sobretot, d’Amèrica del Nord. Mentre que a les ciutats europees acostumen a ser el centre neuràlgic del turisme i, des del punt de vista residencial, zones reservades a les classes mitjanes-altes, a països com Estats Units o Canadà els cascos antics de les ciutats poden arribar a convertir-se en guetos, i es reserven els comerços i els grans edificis als districtes financers (central business district o downtown en anglès).