macrocuina f

Primera documentació: 15/03/1992

Tipus	prefixació
Contextos	Les desavinences entre els “artistes paellers” valencians i en “Papitu”, que s’autodefineix com un professional de la macrocuina, van iniciar-se abans de la realització de la paella. [Avui, 15/03/1992]
	Salvant les distàncies la qüestió aquesta vegada va del plaer de la taula, ara han sigut alguns residents de les Corts els que han descobert que la sortida gegant de fum que s’aixecava al carrer de Felipe de Paz era el primer pas per a una macrocuina amb almenys 40 cuines de lloguer. [El Periódico, 25/02/2021]
Observacions	Una macrocuina és el que sembla, una cuina molt gran. De fet són espais molt grans on s’agrupen empreses de restauració per elaborar menjar per repartir a domicili. Aquests espais, també coneguts com cuines fantasma o dark kitchens, tenen un impacte negatiu en el teixit comercial i de restauració local, a banda de perjudicar els veïns que, de cop, reben el soroll i els fums de molts extractors. Per això, a ciutats com Barcelona s’han hagut de regular les macrocuines i determinar on se’n poden construir.

minibarri m

Primera documentació: 22/05/2015

Tipus	prefixació
Contextos	L’alcaldable del PSC, Jaume Collboni, va proposar un espai “sense barreres, obert” que faciliti la “dinamització” del barri de les Corts i que impedeixi que es formi un minibarri. [Ara, 22/05/2015]
	Jo no diria crear un minibarri sinó complementar el Poble-sec i lligar-lo amb la Font de la Guatlla, perquè ara la Fira talla el pas entre els dos barris. [Tot Barcelona, 3/06/2021]
Observacions	Per tal d’impulsar una mobilitat sostenible i un ús adequat de l’espai públic, i afavorir la cohesió social, des de fa uns anys ha aparegut un nou concepte habitacional amb l’objectiu de revertir positivament l’estil de vida dels ciutadans: el minibarri. Aquest tipus de barri, que no sol superar els 5.000 habitatges socials, d’una extensió més reduïda que la d’un barri tradicional i de vegades ubicat dins d’un altre de més gran, disposa de tots els equipaments que pot tenir un districte qualsevol, des de zones verdes, transport públic o zones esportives, entre d’altres serveis. Aquests nous dissenys d’urbanisme, però, no sempre han estat vistos amb bons ulls per part de la ciutadania, i, de fet, alguns dels projectes de minibarris han aixecat polseguera pel fet que les persones que hi resideixen tenen més risc de quedar marginades. A la premsa, aquest neologisme lexicogràfic ha aparegut en les diverses ocasions en què a Barcelona o la seva àrea metropolitana s’ha proposat crear un minibarri, com per exemple el 2019 al carrer de Lleida, amb l’enderroc del pavelló 2 de Montjuïc, o el 2021 a Bon Pastor, al districte de Sant Andreu.

favela f

Primera documentació: 10/01/1991

Tipus	manlleu del portuguès
Contextos	Ho explica un corresponsal d’El País: “Al Brasil, uns vuit milions de nens viuen al carrer, desnonats de les faveles, allà on les barraques no tenen nevera ni aigua corrent”. [Avui, 10/01/1991]
	En els últims assajos abans de la gran desfilada del carnaval de l’escola de samba de la favela Mangueria, diumenge passat, l’ambient era d’expectació, de desafiament i també de neguit. [La Vanguardia, 25/02/2020]
Observacions	Al Brasil, favela és el nom que es dona als assentaments precaris que creixen a prop o dins mateix de les ciutats grans del país. Les faveles estan construïdes amb materials aprofitats, solen ser reduïdes i no tenen les condicions òptimes per a l’habitabilitat. L’origen d’aquest nom sembla que té relació amb una planta agresta de la família de les euforbiàcies, de fulles urticants i llavors comestibles, la Cnidoscolus phyllacanthus, coneguda en portuguès amb el nom de favela, que cobria el turó de Gamboa de Rio de Janeiro on es van instal·lar el 1897 prop de 20.000 soldats que havien lluitat a la guerra de Canudos a Bahia (Brasil), després d’esperar infructuosament que el Govern els proporcionés l’habitatge promès. L’existència d’aquest tipus de construcció és, malauradament, present a molts països, motiu pel qual rep noms diferents segons la zona: en català parlem de barraques, al Brasil es diuen faveles i a l’Argentina, villas miseria, etc.

perimetrar v tr

Primera documentació: 20/06/2005

Tipus	conversió
Contextos	Els objectius d’ahir a la tarda eren poder perimetrar l’incendi abans de mitjanit i, un cop encerclat el foc, estabilitzar-lo i, finalment, poder-lo controlar i extingir, la qual cosa, segons Tura, no es podria determinar fins aquest matí. [Avui, 20/06/2005]
	La zona estarà tallada al trànsit i perimetrada, per trams centrals independents que aniran pujant des de la plaça de Catalunya en sentit muntanya. [La Vanguardia, 17/07/2020]
Observacions	En geometria, el perímetre és el contorn d’una figura plana (així com la mesura d’aquest contorn). En formar el verb, la llengua ha optat per la conversió i s’ha creat perimetrar, que ja no té tant a veure amb la matemàtica, sinó que, com veiem en els exemples, s’aplica en àmbits molt diversos: es perimetren incendis i zones de ciutats amb el sentit de delimitar-los. Més recentment, a causa de la pandèmia del coronavirus, també es parla de perimetrar municipis per fixar-ne els confins i restringir la mobilitat.

downtown m

Primera documentació: 26/04/1992

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Will Griffith, treballador de Ford ara jubilat, augura que a la compra del seu edifici del downtown la seguiran renovacions i pujades de lloguer que no podrà pagar. [El Periódico, 28/07/2013]
	L’espectacle gustatiu també va tenir el seu gran moment al restaurant Sant Ambroeus, downtown, un escenari d’allò més cool, centre d’operacions del fashion i dels fanàtics de la gastronomia italiana. [La Vanguardia, 17/02/2018]
Observacions	Per al manlleu downtown, ‘barri d’una ciutat on es concentren les activitats financeres i administratives i el comerç al detall de béns i serveis’, el Termcat proposa la denominació catalana centre de negocis o bé les sigles DBC, de l’anglès central business district. Aquest terme és originari dels Estats Units, en què totes les grans ciutats solen tenir un barri on s’apleguen les activitats financeres i, doncs, és on hi ha els gratacels. Aquest barri contrasta amb els barris residencials, que solen estar formats per cases unifamiliars de poca alçada. Precisament perquè és una denominació d’origen estatunidenc, els contextos en què s’ha recollit fan referència a alguna gran ciutat d’aquell país. Cal dir, tanmateix, que el downtown sol ser el centre neuràlgic de la ciutat, on hi ha les atraccions, els museus, les estacions de transport més importants, etc. Per tant, no sempre es pot establir una relació directa amb el districte financer, ja que en algunes ciutats aquest últim se situa fora de la ciutat. Pel que fa l’origen de la paraula, es creu que podria venir de la distribució de Nova York: al principi només hi havia Manhattan, però a causa de l’increment de població, la ciutat va haver d’expandir-se cap al nord, de manera que la zona de Manhattan, que era on hi havia tots els edificis principals, va passar a denominar-se downtown (‘la part de baix de la ciutat’) perquè era al sud.