infrahabitatge m

Primera documentació: 25/08/2003

Tipus prefixació
Contextos Barraca Barcelona durant el 2003 ha estat fent diverses activitats per trobar alternatives a l’infrahabitatge i aquest esforç de recerca, intel·ligent i imprescindible esdevindrà útil, sens dubte, dins del camp de l’habitatge. [Avui, 25/08/2003]
La Generalitat es va posar a treballar en un informe per avaluar les condicions d’infrahabitatge a Catalunya i que contindria un apartat especial sobre els sense sostre. [El País, 21/03/2016]
Observacions El mot infrahabitatge és un neologisme format pel prefix infra-, que denota inferioritat respecte del substantiu habitatge al qual s’ha adjuntat. Segons el Termcat, un infrahabitatge és una ‘casa o habitacle que no té les condicions mínimes d’habitabilitat però que s’utilitza com a habitatge’.

Normalment aquestes cases són el producte d’una necessitat urgent d’obtenció d’habitatge de les comunitats urbanes amb escassos recursos econòmics, sobretot en països en vies de desenvolupament o zones de pobresa de comunitats d’immigrants o minories ètniques. Un informe de la comissió de la seguretat social de les Nacions Unides de 1986 va indicar que entre un 30 i un 60 % dels residents de les ciutats més grans dels països subdesenvolupats viuen en aquest tipus d’habitatge.

Anuncis

casc antic m

Primera documentació: 3/03/1996

Tipus sintagmació
Contextos Colom ha informat que actualment el PERI ja ha acabat de definir la qualificació urbanística de tots els habitatges del casc antic, on s’ha realitzat un estudi habitatge per habitatge. [El Punt Girona, 3/03/1996]
Girona està a punt d’arribar als 100.000 habitants i és molt més que els carrers del casc antic. [País km0 (La Xarxa), 19/07/2016]
Observacions El sintagma casc antic fa referència als barris, més o menys extensos, d’una ciutat, normalment al voltant de l’ajuntament o un edifici administratiu similar, així com esglésies, basíliques o catedrals. Correspon, per tant, al nucli històric i monumental de gran part de les ciutats. Aquesta denominació, però, és un calc lèxic del castellà, atès que en català són més habituals les formes barri antic o vell i nucli antic o vell i, des d’un punt de vista normatiu, les úniques correctes: el DIEC2 no recull cap accepció de casc que faci referència a l’urbanisme (com sí que fa el DRAE en castellà).

És possible que el sintagma es comencés a emprar a partir de les operacions de planificació urbanística del segle xix i principis del xx. Malgrat això, existeixen grans diferències entre la concepció que se’n té a Europa i a les ciutats, sobretot, d’Amèrica del Nord. Mentre que a les ciutats europees acostumen a ser el centre neuràlgic del turisme i, des del punt de vista residencial, zones reservades a les classes mitjanes-altes, a països com Estats Units o Canadà els cascos antics de les ciutats poden arribar a convertir-se en guetos, i es reserven els comerços i els grans edificis als districtes financers (central business district o downtown en anglès).

zonificar v tr

Primera documentació: 6/11/2001

Tipus sufixació
Contextos Espanya té infinitat d’espais naturals protegits, però l’afluència massiva d’esportistes és autoritzada sense que els parcs naturals tinguin un pla rector d’ús i gestió, l’instrument de planificació que estableix les normes per zonificar els seus usos. [La Vanguardia, 13/01/2014]
“S’ha de zonificar la ciutat. És irreal pensar a crear més places a Ciutat Vella o l’Eixample però hi ha molts barris gairebé sense oferta i que servirien per redistribuir el turisme”, manté Enrique Alcántara, president d’Apartur. [El Periódico, 15/09/2015]
Observacions Tot i que el substantiu zonificació, la ‘classificació de la ciutat en zones segons usos, densitats i tipus arquitectònics’, sí que apareix al diccionari, el verb zonificar, del qual prové el nom, encara hi falta. Aquest verb, doncs, denomina l’acció de classificar o dividir les zones, o simplement fer-les, que és la interpretació més pròpia del sufix –ificar quan s’adjunta a bases nominals i adjectives (fer + nom o adjectiu). La zonificació és un reflex del control que tenen les autoritats sobre la terra i els edificis que hi resten, i és una eina important en la planificació urbanística en els països desenvolupats.

sonoreductor -a adj

Primera documentació: 1/06/2001

Tipus composició culta
Contextos L’Ajuntament ha previst que a finals de l’any vinent s’hagin renovat 654.000 metres quadrats de la xarxa viària bàsica de la metròpoli amb asfalt sonoreductor. [Barcelona Informació, 1/06/2001]
En un comunicat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha detallat que les obres s’han programat en col·laboració amb el Consell Comarcal del Barcelonès i suposaran la renovació de 40.000 metres quadrats de capa de ferm sonoreductor, així com la pintura de la senyalització horitzontal en aproximadament sis quilòmetres. [El Periódico, 21/07/2015]
Observacions El Termcat recull el terme sintagmàtic asfalt sonoreductor amb la definició ‘asfalt porós que permet l’absorció de l’energia acústica generada pel pas dels vehicles’. A l’Observatori, però, hem recollit que l’adjectiu sonoreductor -a, format amb el formant llatí prefixat sono- (de sŏnus ‘so’), apareix combinat amb altres substantius, alguns molt relacionats amb asfalt, com paviment o ferm, i d’altres força allunyats, com auriculars o pantalles.

skyline m

skylinePrimera documentació: 7/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Un dels detalls més sorprenents és la cornisa inclinada cap al pati, que reflecteix l’skyline de la ciutat. [El Temps, 3/10/1994]
Nedo fins allà i faig fotos de l’skyline, des de Montjuïc fins a les tres xemeneies, que des d’allà es veuen. [El Periódico, 4/08/2015]
Observacions El compost skyline en anglès (literalment, ‘línia del cel’) designa l’horitzó i es documenta per primera vegada, segons l’Oxford English Dictionary, el 1823. No és fins al 1896 que es recull amb el significat de ‘silueta d’un edifici o d’un conjunt d’edificis d’un nucli urbà perfilada en el cel’, tal com el defineix el Termcat, que proposa com a denominació catalana el sintagma silueta urbana. Tanmateix, sembla que els parlants prefereixen el manlleu skyline, més sintètic que el sintagma, tal com mostra el fet que es documenta a l’Observatori des dels inicis de la seva tasca de buidatge.