minoritzar v tr

Primera documentació: 5/12/1994

Tipus	sufixació
Contextos	Fa uns mesos va tenir l’immens cinisme de votar en contra d’una proposta presentada al Parlament Europeu a fi que els homes i les dones de cultures minoritzades (jo de minoritari no en tinc res) poguessin expressar-se en la seva pròpia llengua en les relacions institucionals de la Unió Europea. [Avui, 13/02/2000]
	Els passa als parlants de totes les llengües minoritzades. [Diari de Barcelona, 7/08/2021]
Observacions	Tot i que es recull com a verb, la forma més habitual d’aquest neologisme format amb el sufix -itzar és el participi usat com a adjectiu. El participi s’ha estès sobretot com a part del sintagma llengua minoritzada, tot i que entre el gran nombre d’ocurrències recollides a la base de dades de l’Observatori de Neologia el participi també acompanya comunitat (lingüística), cultures, grups i col·lectius. El Termcat recull el sintagma llengua minoritzada, que defineix com la ‘llengua que, malgrat que pugui ser la llengua pròpia de la major part de la població autòctona, pateix una restricció dels seus àmbits i funcions d’ús en un territori determinat, de tal manera que no serveix o no és necessària per a la major part d’ocasions o àmbits en què cal usar la comunicació verbal’. Aquest estat se sol assolir després d’un procés de bilingüització de la comunitat lingüística, com ha passat en el cas del català, la llengua a la qual es fa referència en la majoria de contextos recollits. Finalment, cal tenir clara la diferència entre llengua minoritzada i llengua minoritària: en el segon cas, es tracta d’una llengua parlada per un nombre reduït de persones o per una minoria en una situació de contacte entre llengües.

entradeta f

Primera documentació: 1/10/2001

Tipus	lexicalització
Contextos	En l’entradeta es deia que aquesta havia estat la segona vegada que es parlava català a les Nacions Unides, quan en realitat l’alcalde va ser la tercera persona en dirigir-se a les Nacions Unides en català. [Barcelona Informació, 1/10/2001]
	Es feia evident que la història havia colpit especialment l’equip de l’informatiu, fins i tot per l’entradeta de Cruanyes, que va aplicar els criteris propis dels obituaris importants, quan es recull amb transcendència qui va ser aquella persona. [Ara, 22/10/2021]
Observacions	El DIEC2 defineix entrada, en l’accepció de comunicació, com la ‘part introductòria de la notícia o d’un article que en resumeix els elements més importants’, i que té la funció de despertar la curiositat del lector i instigar-lo a llegir el text sencer. Al costat de la forma entrada, però, trobem també la forma lexicalitzada del diminutiu, entradeta, que el Termcat dona com a sinònim. Així mateix, tot i que el DIEC2 adscriu el significat d’entrada a la premsa escrita, en els mitjans audiovisuals també s’usa entradeta per designar la locució breu que fa un presentador de ràdio o televisió per introduir una notícia, tal com es veu en el segon context.

cockney adj

Primera documentació: 9/02/2016

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Connery no perdrà mai l’accent escocès ni Caine el parlar cockney del West End. [Ara, 7/10/2018]
	Fent tir al colom al seu manor amb la gorra de tweed calada, no seria bonic que a Swift, que també té un xicot anglès, li agafés per convertir-se en una heroïna cockney? [La Vanguardia, 29/02/2020]
Observacions	El parlar cockney és un dialecte popular, propi de l’East End de Londres, i com a substantiu s’usa per fer referència als parlants d’aquesta varietat, sobretot en anglès. Aquest dialecte s’associa amb la classe treballadora i mitjana-baixa d’aquesta zona, i al Regne Unit hi ha uns prejudicis lingüístics bastant establerts que fan que es valori negativament la gent que el parla (cal dir que en anglès britànic l’accent es valora especialment perquè reflecteix la procedència i l’educació que ha rebut algú). El parlar cockney és fàcilment distingible respecte d’altres dialectes i accents anglesos, i es caracteritza també per l’ús peculiar que fan de paraules d’argot. És el dialecte de personalitats molt diverses del món de les arts i dels esports, com ara Adele, David Beckham i Michael Caine. De fet, aquest últim va ser un dels primers actors que va decidir mantenir el dialecte cockney en els seus papers cinematogràfics, en lloc de canviar i fer servir l’accent educat o de classe alta (posh English) que altres actors britànics adoptaven per defecte.

kanji m

Primera documentació: 4/02/2008

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Els caràcters xinesos es coneixen com a kanji o lletres dels Han, en al·lusió a la dinastia que va imperar a la Xina durant uns 400 anys. [El Periódico, 4/02/2008]
	A l’entrada de l’Espai Daruma, el punt de trobada dels amants de la cultura japonesa a Barcelona, hi ha uns kanjis que diuen: «Set vegades cauràs i vuit t’aixecaràs». [El Periódico, 6/08/2021]
Observacions	Els kanjis són caràcters d’origen xinès que representen un concepte determinat i que s’utilitzen en l’escriptura japonesa. Tot i que hi ha alguns caràcters que han mantingut el significat i la pronunciació que tenien en xinès, d’altres són completament diferents en les dues llengües. En general, es considera que una persona adulta ha de conèixer entre 3.500 i 4.000 kanjis, que en l’escriptura japonesa es combinen amb dos sil·labaris: el hiragana i el katakana. A diferència dels sistemes d’escriptura alfabètics de les llengües romàniques i germàniques (entre d’altres), en què un so o fonema és representat per una grafia, els kanjis són logogràfics: cada caràcter escrit representa una paraula o un morfema. A més, alguns kanjis són ideogrames, és a dir, intenten representar una idea gràficament, com a 木 ‘arbre’, 林 ‘conjunt d’arbres, bosc petit’ i 森 ‘bosc (gran)’. La dificultat dels kanjis radica en dos aspectes diferents: la pronunciació i l’escriptura. En primer lloc, hi ha dues maneres diferents de llegir-los, i a més la pronunciació pot canviar quan es combinen. Això fa que un mateix caràcter es pronunciï de maneres diferents, i a vegades la tria és tan poc intuïtiva que fa necessari afegir-hi uns caràcters especials, anomenats furigana, que indiquen com s’ha de pronunciar. En segon lloc, els traços dels kanjis s’han de fer seguint un ordre establert, tot i que hi ha indicacions generals (d’esquerra a dreta, de dalt a baix, els traços horitzontals primer i els traços verticals després, etc.) que es poden seguir en la majoria de casos. De fet, la cal·ligrafia japonesa, o shodō, és una de les arts tradicionals japoneses més conegudes, i es basa en la bellesa, la simplicitat, i la connexió del cos i la ment que s’aconsegueix en escriure els caràcters fent servir un pinzell, una tinta, un paper i una pedra d’entintar característics.

lingua franca f

Primera documentació: 11/05/1991

Tipus	llatinisme
Contextos	L’anglès s’ha convertit en la lingua franca dels negocis fins a un extrem difícil d’imaginar fa a penes deu anys. [Avui, 11/05/1991]
	Quan molts parlants de diverses llengües en parlen una altra en comú, aquesta llengua actua com a llengua vehicular o lingua franca: és la que utilitzen per entendre’s entre ells, generalment en una regió determinada. [Ara, 15/03/2020]
Observacions	El Termcat defineix lingua franca com la ‘llengua usada com a mitjà de comunicació entre dos o més grups amb llengües pròpies diferents i sense una llengua comuna’, i en dona tres sinònims: llengua franca, interllengua i interlingua, que és, de fet, la forma preferent. Històricament, una lingua franca es refereix a una llengua híbrida, sense parlants natius, que és el resultat del contacte entre parlants de diverses llengües i que troba punts comuns per entendre’s, com el sabir en les relacions comercials a l’àrea mediterrània. Modernament, però, lingua franca, per metonímia, fa referència a les grans llengües vehiculars: a Europa, el llatí fins al segle xiv o el francès entre els segles xvii i xix. Des del final de la Segona Guera Mundial, i més recentment, amb l’auge de les noves tecnologies, l’anglès es considera una lingua franca global.