catanyol m

Primera documentació: 30/01/2003

Tipus acronímia
Contextos Un dia em vaig manifestar contrari a la defensa que feia Francesc Puigpelat del catanyol de TV3. [Avui, 30/01/2003]
El llibre també analitza el fenomen del catanyol i les llengües virtuals, inventades o artificials. [Ara, 28/04/2014]
Observacions La paraula catanyol és un acrònim format per català i espanyol que designa, de manera pejorativa, la varietat de llengua catalana, tant oral com escrita, que presenta una influència forta del castellà, amb una presència excessiva de castellanismes (en tots els nivells: fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic). Pau Vidal, autor de Catanyol.es: El catanyol es cura (2012), distingeix l’ús del catanyol que pot caracteritzar la llengua dels aprenents adults de català, que es pot considerar una fase pròpia de l’aprenentatge de dues llengües pròximes, del catanyol que podem anomenar subtil o invisible, que és perillós, perquè desdibuixa la fesomia pròpia del català i perquè evidencia el desconeixement o la incapacitat dels parlants d’expressar-se correctament, fet que es pot detectar fins i tot en els mitjans de comunicació.
Anuncis

lectoescriptura f

Primera documentació: 1/10/2001

Tipus composició culta
Contextos Els joves ofereixen una atenció específica a alguns presos d’entre 18 i 21 anys: taller de lectoescriptura, prevenció de drogodependències, inserció sociolaboral, oci i temps lliure, acompanyament dels joves després de sortir de la presó. [El Periódico, 18/06/2008]
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha demanat al Ministeri d’Educació que posi una nota mínima de llengua per accedir a la carrera de magisteri per aconseguir que els mestres assoleixin un nivell més alt de lectoescriptura. [Avui, 25/02/2011]
Observacions Els compostos cultes del català es poden formar de tres maneres: amb dos formants cultes provinents del grec o del llatí (nefòmetre, vermífug), amb un formant culte i un de patrimonial (biocombustible, minisèrie), o bé amb dos formants patrimonials, de la llengua general, que imiten els formants cultes. Aquest últim és el cas de lectoescriptura: el compost es forma de la unió de lectura i escriptura, però en lloc de mantenir els dos noms sencers, s’ha escurçat el primer element i se li ha afegit la vocal temàtica –o-, per imitació de la forma que trobem, per exemple, a cardiopatia (del grec kardía).

En pedagogia, la lectoescriptura fa referència a la concepció de la lectura i de l’escriptura com un únic procés integrat d’aprenentatge.

euskera m

EUSKALTZAINDIA HIZTEGIA AZALA.inddPrimera documentació: 22/04/1990

Tipus manlleu del basc
Contextos La consideració de l’euskera com una llengua estranya, l’autodeterminació d’Àlaba a través de la via estatutària i la ratificació que el foralisme és útil i democràtic són alguns dels plantejaments que s’estan debatent a Vitòria. [Avui, 1/12/1991]
El president del Barça ha saludat els penyistes en català, castellà, euskera, gallec i anglès i la resta del discurs ha estat en català. [Ara, 23/08/2011]
Observacions El diccionari normatiu remet les formes èuscar i eusquera a la forma principal basc, per referir-se a la ‘llengua de filiació genètica no resolta parlada al País Basc i a Navarra’. El DIEC2, doncs, ha optat per adaptar la grafia original euskera (tot i que no ho fa, per exemple, amb kafkià, folklore, eureka o karité), tot i que és la que els mitjans de comunicació escrits utilitzen.

Igual com l’origen d’aquesta llengua no està resolt, tampoc no ho està el significat de la paraula que la denomina. Segons el filòleg Alfonso Irigoyen, euskera significa ‘manera de dir una cosa’ a partir del verb *enautsi  ‘dir’ del basc antic amb el sufix -(k)ara ‘manera de fer una cosa’. El que sabem amb certesa és que a partir d’euskera tenim euskaldun per denominar els parlants d’aquesta llengua i Euskal Herria per denominar el poble basc (com a extensió de ‘terra on es parla euskera’).

miromeliquista adj

Setmana d’autor Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
[Ann] Morgan admet que forma part del majoritari 62% de britànics monolingües i és conscient que el mercat del llibre al Regne Unit és molt miromeliquista: només el 4,5% dels títols publicats són traduccions. [La Vanguardia, 31/12/2013]
Observacions Segons El Refranyer de José Gargallo i Gregori, l’expressió mirar-se el melic vol dir ‘centrar massa l’atenció en un mateix’. L’escriptor ha pres la frase com a base per crear un adjectiu mitjançant el sufix –ista per denominar les persones que tenen una actitud egocèntrica i autocomplaent.

Al llarg de la setmana hem vist que Màrius Serra utilitza molt la sufixació per formar noves paraules, un recurs molt propi del català amb el qual l’autor aconsegueix resultats sorprenents i transgressors. L’escriptor domina la llengua catalana i això li permet de jugar-hi, com es pot veure amb els enigmàrius i els mots encreuats que prepara per a La Vanguardia (recopilats en diversos llibres).

cursetisme m

Setmana d’autor  Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
L’oferta de cursos i cursets és interminable. El cursetisme forma un mercat en el qual la quota va cara. Hi competeixen centres culturals, ampes, associacions, biblioteques, fundacions i tota mena de centres més o menys educatius. Per acabar-ho d’adobar, les universitats tenen la indústria del màster i com que els graus ja no garanteixen l’accés al mercat laboral proliferen els postgraus. [La Vanguardia, 8/02/2014]
Observacions El DIEC inclou la paraula cursetista, ’persona que segueix un curset’, però no cursetisme. Amb aquest neologisme Màrius Serra omple el buit derivatiu que es dóna als diccionaris, tot i que cal dir que, encara que segueixin un patró morfològic, els dos derivats de curs són semànticament diferents: cursetisme té una connotació que no trobem a cursetista. El sufix –isme pren el valor d’actitud i tendència, de manera que el cursetisme seria la fal·lera per fer cursos de tota mena amb la intenció d’obtenir qualificacions i certificats i millorar el currículum professional, una fal·lera agreujada per la situació de crisi econòmica actual.