mot crossa m

Primera documentació: 9/04/2008

Tipus composició
Contextos Amb el mot crossa reiteratiu de “la meva idea d’Espanya”, Zapatero va assegurar que el seu Govern “no sacrificarà les seves polítiques socials ni abdicarà el seu afany de progrés social”. [El Periódico, 9/04/2008]
Se non è vero, è ben trovato, diran els creients de les llegendes urbanes sobre un mot crossa que no existeix en la llengua de Leonardo Sciascia. [El Periódico, 12/10/2016]
Observacions El compost mot crossa és un calc de l’anglès crutch word (i que en castellà és muletilla) per designar el que els diccionaris catalans ja recullen com a falca, amb la definició de ‘mot que allarga l’enunciat per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució’. Es tracta, doncs, de l’ús, més o menys conscient, de paraules supèrflues que els parlants utilitzen per farcir el discurs, tot i que en alguns casos també ajuden a fer-lo progressar, com ara expressions com i diu, és a dir, doncs això, com si diguéssim, etc. En la llengua oral formal sovint apareixen com a estratègia dilatòria per guanyar temps en situacions compromeses per a l’emissor del missatge, cosa que suposa un risc per garantir la seva eficàcia.

trilingüisme m

trilingüismePrimera documentació: 21/04/2003

Tipus sufixació
Contextos Per la seua banda, el secretari general dels populars valencians ha apuntat que la mesura del Consell és positiva perquè així es fomenta el trilingüisme. [Pàgina26, 17/06/2008]
Per aquesta mateixa regla de tres, no es fa estrany que, dies enrere, prengués més rellevància l’exhibició de trilingüisme de la Rosalía recollint un Grammy que no pas la importància del guardó en si. [Ara, 1/02/2020]
Observacions La paraula trilingüisme està construïda a partir de trilingüe ‘en tres llengües, que usa tres llengües’, que ja figura als diccionaris normatius, i el sufix -isme, seguint el mateix patró morfològic que altres mots semblants com plurilingüisme, multilingüisme o plurilingüisme, tots tres presents al diccionari.

El trilingüisme és l’ús alternatiu i habitual de tres llengües per part d’un mateix parlant o d’un grup social determinat. A l’escola catalana, l’any 2012 es va implementar el model de trilingüisme, establert per la llei d’educació de Catalunya (LEC), que acordava que l’alumnat havia de concloure els estudis obligatoris amb un domini de, com a mínim, tres llengües: català, castellà i una llengua estrangera, sovint l’anglès. Uns anys més tard, la polèmica sobre aquest model educatiu ressorgia perquè Ciutadans posava en qüestió la immersió lingüística i proposava que, a les aules, el català i el castellà s’ensenyessin en igualtat de condicions, al costat de la llengua vehicular que, segons la seva proposta, seria l’anglès.

textualitat f

Primera documentació: 6/06/2008

Tipus sufixació
Contextos També mostra treballs amb predomini de la textualitat —Torres és un excel·lent escriptor— i del dibuix, que ha recuperat després de curar-se d’un cert desdeny. [El Periódico, 6/06/2008]
Començaven a sorgir joves actors i autors interessats en la nova dramatúrgia i, en particular, en la nova textualitat. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions El mot textualitat s’ha format a partir de l’adjectiu textual ‘contingut en un text o pertanyent a un text’ (GDLC) i el sufix –itat ‘qualitat de’, de manera que en sentit estricte fa referència a la qualitat de textual, és a dir, als trets que ha de complir una redacció (o execució oral) per considerar-se un text. Tot i així, el sentit de la textualitat no és ben bé aquest, sinó que fa referència a la propietat d’alguns textos que sobrepassen el que és estrictament comunicatiu i que, per tant, esdevenen textos literaris.

Així, d’una banda, la textualitat fa referència a la creació artística de tipus literari, oposada a la plàstica, com veiem en el primer context, i també a la capacitat (i a la tècnica) de produir aquestes creacions, com demostra el segon context. D’altra banda, des d’un punt de vista més lingüístic, se centra en el conjunt de propietats que permeten diferenciar un text d’altres composicions que no ho són, parant èmfasi en les propietats textuals, interlocutives i situacionals.

francofonia f

Primera documentació: 28/05/1997

Tipus composició culta
Contextos El pare de l’ara ben famós —però per raons gens honorables— Papamadit, François Mitterrand, va donar la benvinguda a la francofonia. [Avui, 28/12/2000]
Les propostes abasten les set arts i seran acollides per totes les parròquies per difondre la francofonia. [El Periódico, 25/01/2015]
Observacions La francofonia, pròpiament denominada Organisation Internationale de la Francophonie, és una organització que aplega tots els territoris que parlen francès (sigui com a llengua oficial o no) i comparteixen certa herència cultural. Té 54 estats membres de ple dret de tot el món, entre els quals hi ha Andorra, França, Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Tahití, el Vietnam, Egipte, el Marroc, Mali, el Senegal, el Camerun, Ruanda o Madagascar.

Aquesta organització, que compta amb la seva pròpia bandera, es troba en cimeres per discutir temes polítics i econòmics internacionals, tot i que la seva missió principal és promoure el francès com a llengua internacional i la diversitat cultural i lingüística en un moment en què domina la globalització.

fals amic m

Primera documentació: 15/01/2018

Tipus sintagmació
Contextos No cal dir que se’m va disparar la neurona dels falsos amics: en castellà, per a la contractació laboral no es fa. [La Vanguardia, 15/01/2018]
Igual que al traduir sorgeixen falsos amics, al traslladar-se hi ha falsos oposats. [El Periódico, 31/03/2018]
Observacions En l’àmbit de la llengua, un fals amic és un ‘mot que formalment s’assembla a un altre mot d’una altra llengua però que té un significat diferent i que sovint s’utilitza erròniament com a equivalent’ (Termcat). En alguns casos es tracta de mots que tenen la mateixa etimologia però que han seguit una evolució diferent i han adoptat, per tant, significats diferents, com en el cas de library ‘biblioteca’ i llibreria.

Els falsos amics són molt freqüents en l’estudi de l’anglès (false friends) com a llengua estrangera per part de parlants de llengües romàniques i en la traducció entre combinacions d’aquestes llengües, ja que normalment es tracta de mots que venen del llatí o fins i tot d’una llengua anterior que exit. En el cas del català, per exemple, ens sol passar amb actually ‘de fet’ i actualment, o embarrassed ‘avergonyit -ida’ i embarassada. Tanmateix, també els trobem en altres combinacions lingüístiques: acostar-se i acostarse ‘ajeure’s, ficar-se al llit’ en castellà o succés i successo ‘èxit’ en italià.