miromeliquista adj

Setmana d’autor Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
[Ann] Morgan admet que forma part del majoritari 62% de britànics monolingües i és conscient que el mercat del llibre al Regne Unit és molt miromeliquista: només el 4,5% dels títols publicats són traduccions. [La Vanguardia, 31/12/2013]
Observacions Segons El Refranyer de José Gargallo i Gregori, l’expressió mirar-se el melic vol dir ‘centrar massa l’atenció en un mateix’. L’escriptor ha pres la frase com a base per crear un adjectiu mitjançant el sufix –ista per denominar les persones que tenen una actitud egocèntrica i autocomplaent.

Al llarg de la setmana hem vist que Màrius Serra utilitza molt la sufixació per formar noves paraules, un recurs molt propi del català amb el qual l’autor aconsegueix resultats sorprenents i transgressors. L’escriptor domina la llengua catalana i això li permet de jugar-hi, com es pot veure amb els enigmàrius i els mots encreuats que prepara per a La Vanguardia (recopilats en diversos llibres).

cursetisme m

Setmana d’autor  Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
L’oferta de cursos i cursets és interminable. El cursetisme forma un mercat en el qual la quota va cara. Hi competeixen centres culturals, ampes, associacions, biblioteques, fundacions i tota mena de centres més o menys educatius. Per acabar-ho d’adobar, les universitats tenen la indústria del màster i com que els graus ja no garanteixen l’accés al mercat laboral proliferen els postgraus. [La Vanguardia, 8/02/2014]
Observacions El DIEC inclou la paraula cursetista, ’persona que segueix un curset’, però no cursetisme. Amb aquest neologisme Màrius Serra omple el buit derivatiu que es dóna als diccionaris, tot i que cal dir que, encara que segueixin un patró morfològic, els dos derivats de curs són semànticament diferents: cursetisme té una connotació que no trobem a cursetista. El sufix –isme pren el valor d’actitud i tendència, de manera que el cursetisme seria la fal·lera per fer cursos de tota mena amb la intenció d’obtenir qualificacions i certificats i millorar el currículum professional, una fal·lera agreujada per la situació de crisi econòmica actual.

ièquic -a adj

Setmana d’autor  Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
Serra ara se sent com un explorador “d’un món ignot”, tot i que la feina de l’IEC camina paral·lela a la seva. El món de la norma és pausat, meditat, i, en canvi, la gent té pressa: “Quan podrem dir disfrutar?”, diu que li pregunten. “Són qüestions ièquiques“: l’escriptor verbívor ja ha creat l’adjectiu corresponent. [La Vanguardia, 29/12/13]
Observacions La formació d’un adjectiu per sufixació a partir de la base de les sigles IEC (Institut d’Estudis Catalans) no és cosa fàcil, però Màrius Serra ho resol amb ièquic -a. En català, el sufic –icica, serveix per derivar noms propis (Napoleónapoleònic) i per formar adjectius que denoten relació o pertinença (concònic); en aquest cas, doncs, podríem definir aquest neologisme com ‘relatiu o pertanyent a l’IEC’. Des de febrer de 2013 Màrius Serra és membre de la Secció Filològica de l’IEC, en què se’l presenta com a “articulista, enigmista, narrador i traductor”. A més, és col·laborador de La Vanguardia i de Televisió de Catalunya.

milhomenístic -a adj

Setmana d’autor  Màrius Serra

Tipus sufixació
Context
d’aparició
Després de reivindicar el noble esport de la boxa i assegurar, afligit, que avui interessa tan poc que gairebé ningú no sap d’on prové l’expressió “llençar la tovallola”, va posar el somriure de fer titulars i la va deixar anar: “Yo sólo tiro la toalla, con cierto desorden, al salir de la ducha, es el único sitio en el que la tiro”. El missatge és clar, encara que la seva manera milhomenística de fer-se el simpàtic susciti dubtes. [La Vanguardia, 7/12/2013]
Observacions Amb milhomenístic -a Màrius Serra crea un adjectiu que expressa una actitud pròpia d’un milhomes (una mica fatxenda) i format a partir de la sufixació d’aquest compost. És interessant comparar les definicions que podem trobar als diferents diccionaris catalans: segons el DIEC, un milhomes és ‘el qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber, etc.’ o un ‘noi que vol fer l’home’; el GDLC ajunta les dues definicions i el defineix com ‘home, especialment petit, o noi, que pretén ésser apte per a tot, d’intervenir en tot, de saber-ho tot, etc.’; el Diccionari català-valencià-balear el recull com a ‘persona o animal molt petit i amb pretensions o gest d’home gran o poderós’. Aquest nom es fa servir molt dins de l’expressió fer-se el milhomes, i segurament la connotació entre carinyosa i afectiva de l’adjectiu té aquí el seu origen.

verbívor verbívora m i fadj

Setmana d’autor  Màrius Serra

Tipus composició culta
Context
d’aparició
Els nord-americans, que a l’hora de fer saraus sempre han estat els reis, acaben d’organitzar un concurs lingüístic ple de pirotècnia enigmística. […] Per presentar-los la paraula vencedora he decidit traduir literalment el paràgraf de la seva nominació: “I ara linguòfiles i linguòfils —verbívors, potser podríem dir-ne en català—, si us plau preparin-se per fer una gran ovació de gala en honor de la lluminosa, la increïble, l’ínclita, la mai prou ponderada estrella entre les estrelles. Senyores i senyors, verbívores i verbívors, els presento la paraula STAR”. [Avui, 26/03/1989]
Observacions Probablement és el neologisme que més identifica el seu autor. El nom i adjectiu verbívor, creat per l’escriptor, periodista, traductor, crucigramista i enigmista Màrius Serra, designa ‘tothom qui beu verbs i els fa ballar’ (www.verbalia.com) i els habitants de Verbàlia. La formació d’aquest mot segueix el model d’altres paraules semblants, com carnívorherbívor o insectívor: d’una banda, trobem la paraula verb (del llatí verbum ‘paraula’); de l’altra, el formant –vor (de la forma llatina vorare ‘devorar’), i a aquestes dues parts les uneix la vocal d’enllaç i, que és pròpia dels compostos cultes llatins. Tot i tractar-se d’un neologisme d’autor, verbívor ha passat a l’ús general, com demostren les ocurrències recollides a l’Observatori.