go m

Primera documentació: 6/07/2004

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	El go és un antiquíssim joc xinès en què no acabes amb l’adversari, sinó que conquistes el seu territori. [El Periódico, 6/07/2004]
	En els darrers vint-i-cinc anys s’han fet passos de gegant en aquest camp, des d’un programa capaç de vèncer en una sèrie de jocs de destresa pels quals no havia estat entrenat fins a un altre que va derrotar el millor jugador de go, un joc en el qual, a diferència dels escacs, hi ha massa opcions per avaluar a cada pas i, per tant, depèn més de la intuïció i l’experiència. [Ara, 1/04/2022]
Observacions	El go és un ‘joc de tauler originari de l’oest asiàtic en el qual dos jugadors col·loquen una sèrie de peons blancs i una de peons negres a les interseccions d’una superfície quadriculada amb dinou línies horitzontals i dinou línies verticals, de manera que venç el jugador que ha aconseguit delimitar amb els seus peons un territori més vast que el de l’adversari’ (Termcat). Tot i que el nom ens ha arribat a través del japonès 碁 go —també amb la variant 囲碁 igo—, aquest joc d’estratègia de regles simples però gran complexitat que exigeix molta concentració, va néixer a la Xina, on es denomina 围棋 weiqi ‘joc de tauler d’embocallament’, fa més de 2.500 anys, i ja s’hi fa referència en els textos de Confuci (551 aC-479 aC), on era el joc preferit de l’aristocràcia i, juntament amb la cal·ligrafia, la pintura i la interpretació amb guqin (instrument de corda de la família de les cítares), era una de les quatre arts tradicionals dels erudits xinesos. Al nostre continent va arribar molt més tard i no va ser fins al segle xx que es va convertir en un joc popular, especialment gràcies a l’associació de go del Japó, que va impulsar la creació de centres del joc als Estats Units, Sud-amèrica i Europa. Actualment, la Federació Internacional de Go compta amb 74 països membres i es calcula que una de cada 222 persones en el món hi juga.

txikung m

Primera documentació: 8/03/2011

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Uns 10 anys abans va descobrir el tai-txi i el txi-kung amb la gimnasta televisiva Eva Nasarre, quan aquesta donava classes al gimnàs de La Lió. [La clau, 8/03/2011]
	Recorda amb orgull quan va posar dret tot el públic xinès de l’estadi Queen Elizabeth de Hong Kong després de realitzar un complex exercici de txikung o canalització de l’energia, una tècnica a l’abast de molt pocs. [El Periódico, 13/04/2021]
Observacions	El txikung (que és la grafia normalitzada pel Termcat, tot i que també es documenta als mitjans amb la forma amb guionet) és una ‘disciplina d’origen xinès consistent a combinar moviments del cos, sovint suaus, amb el control de la respiració i la concentració mental, i que té com a objectiu regular el flux d’energia corporal’. Aquesta denominació és l’adaptació de la xinesa original (qìgōng, segons el sistema de transcripció pinyin), que recull dos formants, qì ‘aire, energia’ i gōng ‘tècnica, treball, exercici’. El txikung té diverses modalitats, algunes de les quals es relacionen amb l’espiritualitat (de fet, segons les tradicions budista i taoista, el txikung és un mètode per assolir la il·luminació), amb la medicina tradicional xinesa o les arts marcials. Tot i que el txikung, tal com el coneixem actualment, és relativament recent i se situa l’any 1955, quan es va obrir un hospital específic de txikung a la Xina, les primeres referències es remunten al segle vi aC, en unes peces de jade que contenen consells per contenir l’alè i fer-lo descendir pel cos fins al baix abdomen.

bao m

Primera documentació: 4/05/2017

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	La teca també és d’estil americà: hamburgueses de vedella Black Angus mida XXL, club sandvitx de dos pams de gruix i tot el repertori de fast-food de qualitat que va del bao al taco, i bona cocteleria. [Time Out Barcelona, 4/05/2017]
	This & That Co., un dels restaurants més interessants de l’Hospitalet, acaba d’inaugurar un servei de baos per emportar i a domicili. [Time Out Barcelona, 14/02/2019]
Observacions	En xinès, baozi (包子) o simplement bao designa un tipus de pa cuit al vapor que té un farcit que pot ser dolç o salat, segons si es farceix amb carn de porc, pasta de sèsam, mongetes vermelles, etc., que es pot servir amb qualsevol plat, tot i que, sovint, forma part de l’esmorzar. Segons la llegenda, aquest pa va ser creat per l’escriptor i militar Zhuge Liang (181-234), reconegut com a gran estrateg que ideava tàctiques en què combinava coneixements meteorològics i astronòmics, i que, pel que sembla, també va tenir iniciatives gastronòmiques que han perviscut fins a l’actualitat.

xopsuei m

Primera documentació: 27/06/2017

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Després dels embotits i formatges dels entrants, hi haurà sorrentinos de diversos gustos, xopsuei de pollastre i empanades variades. [Ara, 27/06/2017]
	O un chop suey de verdures cruixents amb un calamar tendríssim. [Time Out Barcelona, 7/02/2019]
Observacions	En català, el Termcat proposa la forma adaptada xopsuei (‘assortit’) per al català enlloc de la variant documentada chop suey, i el defineix com el ‘plat de la cuina xinesa consistent en una barreja saltada de soia germinada, bolets, bambú, verdures diverses tallades a la juliana i trossets de carn, o, de vegades, trossets de marisc, que se sol servir amb arròs i salsa de soia’. Encara que l’origen concret del plat és incert, es diu que el xopsuei és un plat creat pels sinoamericans, és a dir, pels descendents de xinesos nascuts als Estats Units, durant el segle xix. Tal com va passar a Catalunya, els cuiners van adaptar la cuina xinesa als gustos dels estatunidencs, i a finals del segle xx el menjar xinès era una de les cuines ètniques més populars.

dim sum m

Primera documentació: 2/02/2011

Tipus	manlleu del xinès
Contextos	Són barris on pots escollir la cuina xinesa que t’agradi, on cap xinès és igual, tot i que últimament sembla que gairebé tots es dediquen al dim sum, la versió xinesa de les nostres tapes. [El Periódico, 2/02/2011]
	Un altre que celebrarà l’Any Nou Xinès és el restaurant Boa-Bao, i ho fa amb un menú festiu format per cinc plats especials, entre els quals dim sum de porc i cibulet xinès, rotllets de primavera de llagosta i curri, i sopa de fideus Changshou Mian. [Ara, 24/01/2020]
Observacions	El manlleu xinès dim sum (點心) significa, més o menys, ‘que toca el cor’ i es refereix a un gran conjunt de plats de la cuina cantonesa que se serveix en petites racions, normalment acompanyat de te, per esmorzar, per berenar o també com a àpat principal. En el dim sum trobem una gran varietat de plats, que poden ser dolços o salats: pasta farcida, fideus, boletes d’arròs, bocins de pollastre fregits, rotlles de primavera, pastissets, etc. El Termcat ha normalitzat la forma tapes cantoneses, tot i que també accepta la forma manllevada dimsum escrita en un sol mot, tot i que a l’Observatori no hem documentat cap cas amb aquesta forma.