permagel m

Primera documentació: 26/01/2009

Tipus	acronímia
Contextos	L’estudi, que s’ha publicat a la revista Nature, conclou que l’augment de temperatures està desglaçant el permagel (nom del sòl congelat gairebé permanentment) durant més temps a l’estiu i a més profunditat, de manera que s’activen els dipòsits de carboni orgànic i s’accelera també el canvi climàtic. [Ara, 30/08/2012]
	Poca gent sap que el permagel s’està desfent i deixant anar tones de gas metà, que juntament amb les altes temperatures provoca incendis imparables. [El Periódico, 15/06/2020]
Observacions	La paraula permagel s’ha construït a partir dels mots permanent i gel, i imita la formació per acronímia de l’anglès permafrost, que uneix permanent i frost ‘gelada’. De fet, en contextos especialitzats de l’àmbit de la geologia es tendeix a utilitzar el manlleu anglès directament, perquè és conegut internacionalment. El permagel es defineix com la ‘capa de sòl, incloent-hi el gel o la matèria orgànica que pot contenir, que es manté a una temperatura igual o inferior als 0 °C durant un mínim de dos anys consecutius’ (Termcat). Es pot trobar en zones com Alaska, Groenlàndia, Rússia o el Tibet, i el gruix que pot arribar a tenir és variable: des de pocs centímetres fins a centenars de metres. La irrupció d’aquest terme de la geologia en la llengua general ha estat causada per la preocupació creixent de la societat pel canvi climàtic: l’escalfament global provoca el desglaç del permagel. A causa d’això, ja s’han començat a constatar canvis en el paisatge, el sòl i l’ecosistema de les zones on el permagel s’està desfent. A més, existeix una conseqüència encara més greu d’aquesta situació: quan el gel es desglaça, s’alliberen a l’atmosfera grans quantitats de gasos amb efecte d’hivernacle, sobretot carboni i metà, que havien estat emmagatzemades al permagel durant milers d’anys. Aquests gasos, al seu torn, poden accelerar encara més el canvi climàtic. És un peix que es mossega la cua.

supercontinent m

Primera documentació: 5/06/2004

Tipus	prefixació
Contextos	La troballa demostra, per tant, que l’Àfrica i altres continents meridionals es van començar a separar del supercontinent anomenat Pangea fa aproximadament 100 milions d’anys. [Avui, 5/06/2004]
	L’animal pertany a un grup extint de mamífers anomenats gondwanatherians, perquè només se’ls coneix a l’antic supercontinent del sud de Gondwana. [El Periódico, 29/04/2020]
Observacions	Un supercontinent és una massa terrestre que conté tota l’escorça continental de la Terra, és a dir, conté alguns dels cratons o nuclis dels diferents continents conformats avui dia en un de sol. Segons la teoria de la deriva continental, la història geològica del nostre planeta ha passat per una successió de fases en què un supercontinent es va fragmentar en diversos continents, els quals després, amb el pas del temps, es va tornar a unir en un de nou, i així successivament fins a sis vegades. El supercontinent més recent, el de la configuració actual, se’l coneix com a Pangea, nom format a partir del grec antic pan ‘tot’ i Gea ‘Terra’ i que va ser batejat així pel geofísic alemany Alfred Wegener (1880-1930), pare de la geologia moderna. Pangea, la massa continental del qual se situava a l’hemisferi sud, es va formar fa aproximadament 335 milions d’anys i en fa 175 que es va començar a separar. Segons un estudi recent publicat a la revista Nature, d’aquí a uns 100 milions d’anys el moviment de les plaques tectòniques de la Terra provocarà que els continents es tornin a unir en un supercontinent que se situarà al voltant del pol Nord i que ja se l’ha anomenat Amàsia.

strass m

Primera documentació: 12/02/1996

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els colls de llana que vesteixen la llenceria de carrer, i pels petits cinturons amb sivelles de strass. [Avui, 12/02/1996]
	En aquesta línia va estar el vestit rosa pastís d’Emily Blunt amb aplicacions de strass, mentre que Naomi Watts va arribar cenyida amb un vestit de lluentons en tons morats d’Armani. [El Periódico, 1/03/2016]
Observacions	L’strass és un vidre especial, incolor o de colors i amb òxids metàl·lics, molt utilitzat per imitar gemmes i pedres precioses. Tot i ser un cristall, la seva duresa és molt més baixa que la del vidre convencional. Normalment s’utilitza per fabricar bijuteria i complements per a roba i calçat. El nom d’aquest tipus de vidre prové de l’inventor i primer fabricant, l’austríac Josef Strasser. A partir del cognom es va formar el manlleu, que segons l’Oxford English Dictionary es va documentar per primera vegada en alemany, però que nosaltres hem adoptat directament de l’anglès. El Termcat proposa el terme adaptat estràs, tot i que l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

antropocè m

Primera documentació: 4/03/2011

Tipus	composició culta
Contextos	Si hem de creure el Times novaiorquès (i la revista de la Royal Society de Londres, que va dedicar a la qüestió un dels seus números recents), l’antropocè és el nou període geològic en què vivim, que substitueix el període neogen i l’època de l’holocè, que va començar fa uns 11.430 anys amb la darrera glaciació i l’aparició de les primeres societats humanes qualificables de civilitzades. [Avui, 4/03/2011]
	El treball d’un nombrós equip d’investigadors d’una desena de països ha permès trobar evidències empíriques als dipòsits de sediments que proven que la Terra ja ha entrat en una nova era geològica, l’antropocè, en la qual l’activitat humana s’ha convertit en el principal agent transformador del planeta. [Ara, 1/02/2014]
Observacions	Aquest compost culte està format per antropo– ‘ésser humà’ i –cè ‘recent’, tots dos procedents del grec. Així com el formant antropo– és relativament freqüent a la llengua i el trobem en compostos com antropocentrisme, antropofàgia, antropònim, etc., la forma sufixada –cè té un ús molt més restringit, ja que pertany a l’àmbit de l’estratigrafia i s’utilitza per denominar les eres geològiques, com pliocè o eocè. El substantiu antropocè, que han proposat alguns científics per designar l’època actual de la història terrestre, va ser encunyat el 2000 pel químic neerlandès Paul Crutzen, premi Nobel de Química el 1995, que considera que la influència del comportament humà sobre la Terra ha estat significatiu els últims segles, com a conseqüència de processos com ara les emissions de diòxid de carboni o la desforestació. L’Oxford English Dictionary ja inclou anthropocene amb la definició d’‘era de temps geològic en la qual es considera que l’activitat humana és la influència dominant sobre el medi, el clima i l’ecologia de la Terra’.

rèplica f

Primera documentació: 11/03/2011

Tipus	semàntic
Contextos	Ha demanat a la població que estigui preparada per a noves rèpliques de gran intensitat. [El Periódico, 11/03/2011]
	L’episodi sísmic sota les aigües de la badia de Roses va donar, ahir a la matinada, un nou ensurt als veïns de l’Alt Empordà, en forma de rèplica de 2,3 graus del terratrèmol de 4,3 que dijous, més o menys a la mateixa hora, va sacsejar la zona i es va poder sentir fins i tot a Barcelona. [Avui, 2/11/2015]
Observacions	Segons el GDLC, una rèplica és una resposta ‘a allò que sembla que no admet contestació’. L’acció a què es pot respondre no cal que sigui necessàriament lingüística, de manera que si el que rep resposta és un terratrèmol, es parla de rèplica del terratrèmol. Tanmateix, l’estalvi a què tendeixen els parlants quan utilitzen la llengua fa que des de fa uns anys es parli simplement d’una rèplica per fer referència a un ‘terratrèmol, generalment d’una sèrie, subsegüent a un terratrèmol principal però de menys energia i que ha estat originat en el mateix focus o molt a prop’ (Termcat). Per al castellà el DLE inclou aquest significat dins de l’entrada de rèplica.