frame m

framePrimera documentació: 8/05/2006

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Ha començat ja la campanya institucional de l’estatut. Jo vaig veure l’anunci per la tele. S’ha colat un frame, una imatge d’una embarassada. [Minoria Absoluta (RAC1), 8/05/2006]
La gent del canal Olden Days de Youtube han restaurat aquest informatiu a 60 frames per segon i a alta definició, l’han estabilitzat i li han posat color. [Sàpiens, 1/06/2022]
Observacions
Com passa amb altres manlleus de l’anglès, el substantiu frame ja té un equivalent en català, que és fotograma: ‘imatge fotogràfica individual en un fragment de pel·lícula’ (DIEC2). Tanmateix, els avenços tecnològics de les últimes dècades en l’àmbit cinematogràfic, de producció videogràfica i de l’animació han portat a l’adopció de formes angleses, que habitualment són les primeres a implantar-se. Per exemple, l’auge dels videojocs ha generalitzat molt la denominació fps (frames per second ‘fotogrames per segon’), amb la qual es fa referència a la freqüència en la qual es mostren les imatges, de manera que, com més alta és, més qualitat té.

reboot m

rebootPrimera documentació: 2/10/2015

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Seu era el guió de la primera i poc afortunada adaptació del videojoc, i en una segona oportunitat que Hollywood no sol donar, també signa amb Michael Finch Hitman: agente 47, reboot dissenyat per rellançar la figura d’aquest superassassí a sou, que ara té la freda mirada de Rupert Friend. [Time Out Barcelona, 2/10/2015]
També estrena el reinici o reboot de la mítica sèrie Aquellos maravillosos años (1988-1993), ambientada a finals de la dècada dels anys 60. [Núvol, 24/12/2021]
Observacions En informàtica reboot té el significat de ‘tornar a arrencar un sistema o programa informàtic, sovint després que s’hagi bloquejat’, manlleu per al qual en català fem servir el verb reiniciar. De l’àmbit de la informàtica s’ha passat al de la televisió, els còmics i els videojocs, per designar els rellançaments d’una història a partir d’una inflexió d’una sèrie determinada. En aquest reboot, però, no sempre se segueix el fil argumental de la història prèvia, sinó que se’n conserven els elements més rellevants per continuar-la. Així com en informàtica, el reboot esborra la memòria existent de la sessió operativa anterior en l’àmbit de la ficció serveix per atreure generacions noves de seguidors, però també de renovar les històries quan estan molt desgastades.

Els reboots creen, doncs, un cànon nou, per la qual cosa s’han de distingir de les preqüeles i dels remakes, que són consistents amb el producte del qual deriven. Són exemples de reboots, a més del que apareix en el segon context, les sèries de pel·lícules sobre Godzilla (1954, 1984, 1999, 2014) o Terminator (1984, 2015).

showrunner mf

showrunnerPrimera documentació: 21/03/2014

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
El fet que Mark Friedman abandonés la seva responsabilitat de showrunner abans de l’estrena tampoc augura res bo. [Ara, 21/03/2014]
Aquesta vegada, Rhimes ha sigut la guionista de la sèrie i també en serà la showrunner, una funció que no exercia des de les primeres temporades d’Anatomía de Grey. [Ara, 3/01/2021]
Observacions El manlleu de l’anglès showrunner designa, en l’àmbit de la televisió, la persona que assumeix el doble paper de guionista principal o guionista en cap i de productor executiu, amb la qual cosa és la persona encarregada de garantir la coherència de la sèrie i elaborar la bíblia que trava els personatges, arguments i temes als quals s’han de cenyir els guionistes. Alguns dels showrunners més coneguts són els estatunidencs J. J. Abrams (Lost, Fringe, Person of Interest), Matt Groening (The Simpsons, Futurama) o el navarrès Álex Pina (Los hombres de Paco, La casa de papel, Vis a vis).

El Termcat proposa el compost productor guionista, amb la definició ‘guionista que s’encarrega de la producció d’una sèrie de televisió’, per evitar el manlleu, però encara no l’hem documentat als mitjans.

carxofa f

carxofaPrimera documentació: 18/09/2006

Tipus semàntic
Contextos La carxofa la poseu on la poseu i llavors la reacció és imprevisible [fa referència a un micròfon]. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 18/09/2006]
Al final el petit Nicolás es posava davant del periodista, que, inevitablement, li acostava la carxofa i li preguntava què hi feia allà. [Ara, 30/10/2014]
Observacions De l’àmbit audiovisual, ens han arribat alguns neologismes semàntics com ara la cortineta o la mosca. L’Observatori, a més, n’ha recollit un altre de força estès: la carxofa, que, en sentit metafòric, fa referència al micròfon, per la semblança de la forma arrodonida i compacta que té aquesta verdura amb els micròfons, especialment els d’escuma dels reporters de televisió, i que sovint tenen imprès el logotip de la cadena per a la qual treballen.

quarta paret f

Image result for view from the stage

Primera documentació: 29/04/1993

Tipus sintagmació
Contextos En l’escena, per tant, es fa palesa la noció de quarta paret, que converteix l’espectador en un voyeur de les penúries dels Turbin. [Diari de Barcelona, 29/04/1993]
Quan es fa l’obra, es trenca la quarta paret i els espectadors entren a l’escenari. [Horari d’Estiu (La Xarxa), 9/08/2018]
Observacions Amb el sintagma quarta paret es designa la paret imaginària que hi ha davant de l’escenari d’un teatre, tot i que també s’aplica a les pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta paret és la que separa el que ocorre a l’escena i els espectadors, tot i que sobretot es fa servir quan aquesta paret desapareix perquè un o més personatges interactuen amb el públic.

El filòsof Denis Diderot (1713-1784) va ser el primer a formular el concepte d’un mur virtual que separava els actors i els espectadors al Discours sur la poésie dramàtique (1758), però va ser Konstantin Stanislavski (1863-1938) qui el va aplicar per primera vegada a L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov el 1904. Alguns exemples coneguts en què es trenca aquesta quarta paret són les pel·lícules Annie Hall (1977) de Woody Allen (que va convertir aquest trencament en el tema central de la pel·lícula La rosa porpra del Caire, de 1985), Deadpool (tant el còmic com les pel·lícules de 2016 i 2018), o les sèries House of Cards (2013-2018) i Fleabag (2016-2019).