doblador dobladora mf

Primera documentació: 16/10/1995

Tipus sufixació
Contextos Ramón Langa és un doblador de cinema que ha deixat la seva veu, entre d’altres estrelles, a Bruce Willis. [Avui, 16/10/1995]
I un doblador de veus és aquell que regala la seva veu a un altre, un altre de real, que té un altre cos, un altre rostre. [La Vanguardia, 15/10/2016]
Observacions Alguns dels significats que figuren als diccionaris del verb doblar són ‘proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua’ i ‘substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula)’. Així doncs, la persona que s’encarrega de doblar a les pel·lícules la veu original dels intèrprets o la veu en off és l’actor o actriu de doblatge, que ja recull el DIEC dins l’entrada d’actor. Tanmateix, l’Observatori ha recollit el substantiu sinonímic doblador dobladora, format a partir de doblar al qual s’ha afegit el sufix -dor, habitual en la formació de professions com ara corredor, esquilador o segador.
Anuncis

serièfil serièfila mf

Primera documentació: 13/08/2013

Tipus composició culta
Contextos Des que ja no mirem la televisió tots al mateix moment, arraulits al sofà el dia que toca, un dels problemes dels serièfils és poder veure l’últim capítol del seu xou favorit sense que ningú li hagi arruïnat un gir de guió rellevant. [Ara, 13/08/2013]
Abans de l’arribada de les grans plataformes l’espectador ja se les apanyava per veure sèries al mateix ritme que al seu país d’emissió, encara que fos per vies no legals. Lost, el primer gran èxit ‘serièfil’ de masses de l’era d’internet, va ser un cas paradigmàtic. [El Periódico, 21/06/2017]
Observacions Aquest substantiu està format per la paraula sèrie i la forma sufixada d’origen grec –fil ‘amic, amant’. Tal com passa a tintinòfil, el compost culte resultant és anòmal, ja que uneix un formant culte amb un de patrimonial. En aquest cas no apareix la vocal culta d’enllaç –o-, sinó que la forma que s’ha generalitzat és serièfil. Tanmateix, el Termcat defensa la forma seriòfil, de la qual l’Observatori no ha recollit cap ocurrència, per designar la ‘persona aficionada a les sèries de televisió’.

Actualment la televisió és un format que està en auge i que ha assolit cotes de popularitat semblants a les del cinema. D’acord amb aquesta nova concepció d’aquests productes d’entreteniment, els serièfils es prenen les sèries de manera molt seriosa, i això els porta, per exemple, a veure temporades senceres de cop, en sessions maratonianes que duren hores i hores. Així doncs, els serièfils, en molts casos, van més enllà de simples aficionats, i són experts que dediquen la major part del seu temps a mirar sèries de televisió, comentar-les, valorar-les, etc.

La popularitat de les sèries s’ha disparat gràcies a plataformes d’streaming com ara Netflix, que han canviat també la manera de veure-les: en lloc d’esperar cada setmana que surti un capítol nou, aquests videoclubs en línia posen tota la temporada a disposició dels espectadors, que la veuen de cop per poder comentar-la els primers i per evitar els temuts espòilers. Aquestes plataformes s’han afegit a la possibilitat actual de veure les sèries en un nombre molt divers de dispositius: a l’ordinador, al mòbil, a la tablet, etc.

croma m

Primera documentació: 21/09/1994

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Quant a l’ambientació dels gags i els esquetxos, el programa seguirà fent servir els efectes del croma, una pantalla llisa on se superposen altres imatges. [Avui, 21/09/1994]
Els responsables de la ficció han volgut utilitzar més exteriors i menys cromes en el rodatge dels nous episodis per evitar les crítiques que van rebre durant la primer temporada sobre un ús excessiu d’aquesta tècnica audiovisual. [Ara, 3/11/2016]
Observacions El substantiu croma és una adaptació gràfica de l’anglès chroma (key), que alhora prové del grec χρῶμα ‘color’. El croma és un mecanisme tècnic audiovisual molt arrelat en el món del cinema, la televisió i la fotografia que permet incrustar una imatge alternativa en una filmació o una fotografia amb un fons d’un color determinat mitjançant una tècnica digital. Tradicionalment, el croma s’ha associat amb un fons verd, tot i que també se sol fer servir el blau; la raó principal d’aquesta tria de colors és que tots dos són gairebé inexistents al cos humà natural i, per tant, es pot extreure la imatge desitjada d’una forma més neta. Es fa servir per ambientar o alterar localitzacions, mostrar gràfics en pantalla (utilitzat, sobretot, en els espais meteorològics televisius) o per ocultar objectes.

Per evitar el manlleu, el Termcat proposa el neologisme semàntic incrustació, que expressa de forma transparent el procés a què realment se sotmeten les imatges tractades amb aquesta tècnica, però a l’Observatori no n’hem detectat cap ús.

escaleta f

Primera documentació: 7/09/2008

Tipus semàntic
Contextos Estàs fent l’escaleta del TN migdia i ¡patam!, una notícia et trenca el programa. [El Periódico, 7/09/2008]
A La Sexta noche, dissabte a la nit, van haver de corregir l’escaleta del programa a cuita-corrents arran de l’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP. [Ara, 10/01/2016]
Observacions La paraula escaleta és un diminutiu lexicalitzat d’escala, que ja té entrada al DIEC2 amb el significat de ‘bastiment que sosté el sedàs de cerndre’. Ara és habitual, però, trobar-la usada en contextos ben diferents, ja que es refereix al text escrit que es fa servir com a pauta de seguiment en la realització de pel·lícules o programes de televisió o ràdio. Es diferencia d’un guió pel fet de descriure l’acció de cada escena de manera molt breu i d’indicar-ne l’ordre cronològic, en lloc  de presentar el contingut amb tots els diàlegs i detalls. La seva funció, per tant, és presentar per escrit i de manera esquemàtica el desenvolupament global d’una seqüència d’escenes, a fi de facilitar la posterior posada en escena. A més, l’escaleta també és molt útil com a punt de partida per a l’elaboració d’un guió.

cliffhanger m

cliffhangerPrimera documentació: 27/07/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos És cert que els primers capítols es van perdre i embolicar en la trama, que semblava parada, i que tot ho basaven massa en el cliffhanger final, però després en la segona tongada de capítols va millorar i agafar ritme. [Ara, 27/07/2010]
Un Masterchef en què es cuinés un fum postmodern d’essència de novel·la del segle xix, i es donàs la recepta del suflé de best-seller (capítols curts acabats en cliffhanger, una mort a la primera pàgina, reinventar la història amb teories demencials, i un títol que relacioni un personatge conegut amb un misteri, per exemple: El teorema de Proust o Codi Shakespeare. [La Vanguardia, 4/09/2016]
Observacions El mot cliffhanger és un manlleu de l’anglès i fa referència als moments de suspens que apareixen en l’episodi d’una trama, especialment al final del capítol, amb l’objectiu de motivar l’espectador a veure l’episodi següent. Aquest mot anglès està compost per cliff ‘penya-segat’ i hanger ‘que penja’) i originàriament tenia un sentit bastant literal: segons l’Oxford English Dictionary, l’aparició de cliffhanger es deu a l’èxit que als anys 30 van tenir les pel·lícules de baix pressupost inspirades en les novel·les per entregues, en què els personatges vivien situacions desesperants i desesperades al final de l’episodi, com ara acabar penjats d’un penya-segat.