audiodescripció f

Primera documentació: 1/03/1999

Tipus composició culta
Contextos Aquest sistema consisteix en una veu en off que fa una audiodescripció de l’acció, a mesura que s’emet, perquè els invidents en puguin seguir el desenvolupament. [El Periódico, 1/03/1999]
Tots els espais són accessibles per a cadires de rodes, moltes activitats tenen mesures per a sords i Ellaaudiodescripció per a cecs. [El Periódico, 14/02/2015]
Observacions Segons el Termcat, una audiodescripció és una ‘narració oral complementària entre els diàlegs d’un producte audiovisual, com un programa de televisió o una pel·lícula, que millora la comprensió de les persones amb discapacitat visual’. Es tracta d’un compost culte constituït pel formant audio– (que prové del llatí audire) i pel substantiu descripció.

És una eina utilitzada sobretot en la televisió i en el cinema que permet a les persones cegues seguir una activitat audiovisual. En català, el seu ús es va iniciar cap als anys vuitanta i, avui dia, es troba prou estès en diferents àmbits, cosa que requereix la figura de l’audiodescriptor o traductor d’imatge, encarregat de transposar la imatge en verb. L’audiodescripció, així mateix, pot ser simultània (directa) o enregistrada (que és la més freqüent, en general), tot i que en alguns casos es combinen.

Anuncis

dramèdia f

dramèdia.jpgPrimera documentació: 30/08/2004

Tipus acronímia
Contextos De moda —una dramèdia, segons els seus responsables― gira al voltant de les situacions que desencadenen els treballadors i els clients d’una boutique, repartides en 22 episodis d’una hora de durada. [El Periódico, 30/04/2008]
La dramèdia Transparent se centra en Maura Pfefferman, una dona transsexual que decideix viure plenament la seva identitat femenina. [Ara, 25/08/2017]
Observacions A mitjans del segle xx, es van començar a emetre sitcoms a la televisió, és a dir, comèdies en les quals les històries començaven i acabaven en un mateix capítol, i per tant no hi havia cap evolució dels personatges ni s’alterava l’statu quo dels protagonistes. Això, però, va canviar quan va arribar un tipus de comèdia que es caracteritzava per tenir una línia argumental sòlida que arrossegava les situacions còmiques i mostrava una evolució dels seus personatges. A partir d’aquí, es va començar a utilitzar el terme dramèdia o comèdia dramàtica (totes dues formes acceptades pel Termcat) per referir-se a aquest nou gènere cinematogràfic o de televisió —sobretot sèries— que combina de manera equilibrada escenes humorístiques i escenes dramàtiques. Algunes de les dramèdies nord-americanes que van tenir més èxit van ser Room 222 (1969-1974), M*A*S*H (1972-1983) o Eight is Enough (1977-1981).

Tot i que dramèdia sigui una adaptació de l’anglès dramedy, aquest substantiu és un acrònim format a partir de drama i comèdia, seguint el model del mot tragicomèdia, un dels tres gèneres teatrals clàssics, juntament amb la comèdia i la tragèdia.

cortineta f

cortinetaPrimera documentació: 9/10/1995

Tipus semàntic
Contextos Al País Valencià ha realitzat nombroses cortinetes per a Canal 9 i també la felicitació de Nadal de l’any passat. [El Temps, 9/10/1995]
Aquesta és una cortineta de la sèrie amb els sis presidents de la democràcia espanyola. [La Vanguardia, 9/06/2017]
Observacions Una cortineta pot ser, segons el GDLC, una ‘cortina petita’ o la ‘làmina metàl·lica mòbil de l’obturador de les càmeres fotogràfiques rèflex d’un sol objectiu, que protegeix la pel·lícula durant l’enfocament i el canvi d’objectius’. En canvi, tal com es pot veure en els contextos, aquesta paraula ha adquirit un sentit més específic; en l’àmbit audiovisual, en especial a la televisió, la cortineta designa el vídeo d’una duració breu, normalment inferior als 30 segons, que s’utilitza per separar un programa o espai d’un altre.

doblador dobladora mf

Primera documentació: 16/10/1995

Tipus sufixació
Contextos Ramón Langa és un doblador de cinema que ha deixat la seva veu, entre d’altres estrelles, a Bruce Willis. [Avui, 16/10/1995]
I un doblador de veus és aquell que regala la seva veu a un altre, un altre de real, que té un altre cos, un altre rostre. [La Vanguardia, 15/10/2016]
Observacions Alguns dels significats que figuren als diccionaris del verb doblar són ‘proveir (una pel·lícula) de diàlegs en una altra llengua’ i ‘substituir amb la pròpia veu (la veu d’un actor d’una pel·lícula)’. Així doncs, la persona que s’encarrega de doblar a les pel·lícules la veu original dels intèrprets o la veu en off és l’actor o actriu de doblatge, que ja recull el DIEC dins l’entrada d’actor. Tanmateix, l’Observatori ha recollit el substantiu sinonímic doblador dobladora, format a partir de doblar al qual s’ha afegit el sufix -dor, habitual en la formació de professions com ara corredor, esquilador o segador.

serièfil serièfila mf

Primera documentació: 13/08/2013

Tipus composició culta
Contextos Des que ja no mirem la televisió tots al mateix moment, arraulits al sofà el dia que toca, un dels problemes dels serièfils és poder veure l’últim capítol del seu xou favorit sense que ningú li hagi arruïnat un gir de guió rellevant. [Ara, 13/08/2013]
Abans de l’arribada de les grans plataformes l’espectador ja se les apanyava per veure sèries al mateix ritme que al seu país d’emissió, encara que fos per vies no legals. Lost, el primer gran èxit ‘serièfil’ de masses de l’era d’internet, va ser un cas paradigmàtic. [El Periódico, 21/06/2017]
Observacions Aquest substantiu està format per la paraula sèrie i la forma sufixada d’origen grec –fil ‘amic, amant’. Tal com passa a tintinòfil, el compost culte resultant és anòmal, ja que uneix un formant culte amb un de patrimonial. En aquest cas no apareix la vocal culta d’enllaç –o-, sinó que la forma que s’ha generalitzat és serièfil. Tanmateix, el Termcat defensa la forma seriòfil, de la qual l’Observatori no ha recollit cap ocurrència, per designar la ‘persona aficionada a les sèries de televisió’.

Actualment la televisió és un format que està en auge i que ha assolit cotes de popularitat semblants a les del cinema. D’acord amb aquesta nova concepció d’aquests productes d’entreteniment, els serièfils es prenen les sèries de manera molt seriosa, i això els porta, per exemple, a veure temporades senceres de cop, en sessions maratonianes que duren hores i hores. Així doncs, els serièfils, en molts casos, van més enllà de simples aficionats, i són experts que dediquen la major part del seu temps a mirar sèries de televisió, comentar-les, valorar-les, etc.

La popularitat de les sèries s’ha disparat gràcies a plataformes d’streaming com ara Netflix, que han canviat també la manera de veure-les: en lloc d’esperar cada setmana que surti un capítol nou, aquests videoclubs en línia posen tota la temporada a disposició dels espectadors, que la veuen de cop per poder comentar-la els primers i per evitar els temuts espòilers. Aquestes plataformes s’han afegit a la possibilitat actual de veure les sèries en un nombre molt divers de dispositius: a l’ordinador, al mòbil, a la tablet, etc.