carxofa f

carxofaPrimera documentació: 18/09/2006

Tipus semàntic
Contextos La carxofa la poseu on la poseu i llavors la reacció és imprevisible [fa referència a un micròfon]. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 18/09/2006]
Al final el petit Nicolás es posava davant del periodista, que, inevitablement, li acostava la carxofa i li preguntava què hi feia allà. [Ara, 30/10/2014]
Observacions De l’àmbit audiovisual, ens han arribat alguns neologismes semàntics com ara la cortineta o la mosca. L’Observatori, a més, n’ha recollit un altre de força estès: la carxofa, que, en sentit metafòric, fa referència al micròfon, per la semblança de la forma arrodonida i compacta que té aquesta verdura amb els micròfons, especialment els d’escuma dels reporters de televisió, i que sovint tenen imprès el logotip de la cadena per a la qual treballen.

quarta paret f

Image result for view from the stage

Primera documentació: 29/04/1993

Tipus sintagmació
Contextos En l’escena, per tant, es fa palesa la noció de quarta paret, que converteix l’espectador en un voyeur de les penúries dels Turbin. [Diari de Barcelona, 29/04/1993]
Quan es fa l’obra, es trenca la quarta paret i els espectadors entren a l’escenari. [Horari d’Estiu (La Xarxa), 9/08/2018]
Observacions Amb el sintagma quarta paret es designa la paret imaginària que hi ha davant de l’escenari d’un teatre, tot i que també s’aplica a les pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta paret és la que separa el que ocorre a l’escena i els espectadors, tot i que sobretot es fa servir quan aquesta paret desapareix perquè un o més personatges interactuen amb el públic.

El filòsof Denis Diderot (1713-1784) va ser el primer a formular el concepte d’un mur virtual que separava els actors i els espectadors al Discours sur la poésie dramàtique (1758), però va ser Konstantin Stanislavski (1863-1938) qui el va aplicar per primera vegada a L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov el 1904. Alguns exemples coneguts en què es trenca aquesta quarta paret són les pel·lícules Annie Hall (1977) de Woody Allen (que va convertir aquest trencament en el tema central de la pel·lícula La rosa porpra del Caire, de 1985), Deadpool (tant el còmic com les pel·lícules de 2016 i 2018), o les sèries House of Cards (2013-2018) i Fleabag (2016-2019).

teresino teresina m i fadj

Primera documentació: 11/04/2017

Tipus semàntic
Contextos Hi haurà actuacions musicals en directe i s’entregaran tres premis: a la Teresina de Catalunya, a la millor disfressa i al millor vídeo teresino. [El País, 11/04/2017]
Una nit ideal per a les “teresines de capvespre, que volen sortir una estona i tornar a casa a fer la cullereta amb el gat, i les que estan fins al monyo, les reincidents, les fans de Núria Feliu i de Rocío Jurado, les que no són ni prou modernes ni prou antigues per ser vintage. [Time Out Barcelona, 14/02/2019]
Observacions Teresina S. A. és una comèdia de situació de tretze capítols, cadascun dels quals està dedicat a una festa tradicional, creada i interpretada per la companyia La Cubana i produïda per Televisió de Catalunya el 1992. Les Teresines són tres germanes (Teresina, Maria Teresa i Tere) solteres i jubilades, que viuen juntes amb el seu germà Tomàs en un pis al barri de Gràcia. Treballen en l’economia submergida preparant comandes diverses a casa (enganxar botons, fer flors de paper, ensobrar cartes, etc.), en les quals sovint també col·laboren els veïns de l’escala, tan pintorescos com elles.

Teresina és una forma hipocorística de Teresa i és el nom amb el qual La Cubana defineix i retrata una sèrie de persones que tenen una manera de ser, d’actuar i veure les coses: tradicional i divertida, xafardera però solidària. Del nom propi de les germanes, per resemantització, es passa a un nom comú i un adjectiu que evoca els personatges de la sèrie i tot el que representen.

anime m

Resultat d'imatges per a

Primera documentació: 12/02/1996

Tipus manlleu del japonès
Contextos En temps en què algunes de les obres mestres no són en imatge real, un anime competeix en el festival de Cannes i un visionari com Quentin Tarantino inclou un passatge de dibuixos a Kill Bill: Vol. 1 (2003). [El Periódico, 2/07/2004]
Hem tingut tant mangakes (autors de còmics) de primera fila com responsables de sèries d’anime d’èxit i professionals relacionats amb la cultura popular japonesa. [La Vanguardia, 6/11/2017]
Observacions L’anime és un manlleu del japonès, que és el resultat d’abreujar la paraula anglesa animation. El Termcat defineix l’anime com el ‘gènere de dibuixos animats d’origen japonès, sovint relacionat amb el manga o els videojocs, que es caracteritza per la complexitat de la trama, per la fantasia i per la possibilitat d’incloure escenes de violència o de sexe, dirigit a un públic de franges d’edat diferents segons cada producte’. Amb aquesta denominació també es fa referència directament a la sèrie o pel·lícula que pertany a aquest gènere.

L’anime molt sovint és la versió animada d’un manga, però altres vegades és un producte pensat originalment com a animació. Tot i que durant els anys noranta i el principi del 2000 encara no hi havia gaire reconeixement per a aquest gènere, avui dia l’anime s’ha tornat molt popular i és accessible a molta gent: hi ha sèries d’anime a les principals plataformes d’streaming, es poden comprar les més conegudes a botigues d’electrònica general i fins i tot hi ha webs que permeten visionar-les de manera gratuïta o per una petita quota, com Crunchyroll. D’altra banda, una altra font important de difusió dels animes, que són en japonès, són els fansubs (subtítols fets per fans), que permeten que fins i tot les sèries que no tenen un doblatge o subtitulació oficials es puguin veure arreu del món.

En català, l’anime va començar a veure’s a finals dels vuitanta i principis dels noranta amb sèries tan estimades com Dr. Slump o Bola de Drac i Bola de Drac Z, totes d’Akira Toriyama. Més endavant, el Club Super3 va emetre sèries com Doraemon, el gat còsmic, Musculman, Sailormoon o Sakura, la caçadora de cartes, i durant la primera dècada del 2000 el 3xl.net (Canal 33) va ser l’encarregat d’emetre animes famosos mundialment com Detectiu Conan, Shin Chan, Inuyasha o One Piece.

target m

targetPrimera documentació: 15/04/1996

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El target de 16 a 34 anys ha permès a MTV atraure la indústria publicitària. [Avui, 15/04/1996]
Fins aleshores, la cuina a la tele es conformava amb un target molt concret i limitat, gent gran que posava la televisió a la una de la tarda, i amb un format convencional, rígid i molt reduccionista, el del cuiner presentador que preparava la seva recepta del dia. [Ara, 18/05/2018]
Observacions En economia i empresa, el target fa referència al ‘conjunt de persones al qual es dirigeix una acció de comunicació’ (Termcat). Aquest manlleu de l’anglès alterna amb la de públic objectiu, que és la denominació preferent en català, i la de grup objectiu, si bé aquesta no ha estat recollida encara per l’Observatori. A l’hora de definir un target per a una campanya publicitària, un programa de televisió, etc., es tenen en compte diverses variables, com es veu en els exemples, que van des de l’edat, el gènere, el nivell socioeconòmic o l’ocupació.