grandeur f

grandeurPrimera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos Ja no es tracta, a hores d’ara, de sostenir la grandeur d’una llengua amb un passat gloriós i amb vocació imperial, sinó de sumar esforços. [Diari de Barcelona, 24/01/1992]
Charles de Gaulle és un símbol de la grandeur, d’aquest afany francès per comptar al món, per ser un actor rellevant i respectat. [La Vanguardia, 7/03/2019]
Observacions Aquest manlleu del francès està format per l’adjectiu grand i el sufix -eur, equivalent al nostre -or ‘qualitat de’. Aquest neologisme designa un sentiment molt patriòtic, la manifestació d’importància en especial política i social francesa, i per això tots els contextos en què apareix fa referència a França com a nació i col·lectiu. La grandeur va ser un dels pilars de la filosofia política de Napoleó Bonaparte (1769-1821) i, més endavant, de Charles De Gaulle (1890-1970). Segons Le Grand Robert, la grandeur, la primera documentació en francès de la qual data de 1155, s’associa a la glòria, al poder, a l’orgull, a l’esplendor, etc., del poble francès, tal com es veu en els contextos.

château m

châteauPrimera documentació: 11/01/1999

Tipus manlleu del francès
Contextos També és pioner en el concepte de château quant a elaboració del vi, és a dir: fer-ne només amb el raïm de la finca, quan la pràctica del moment era de comprar raïm o vi jove per fer els cupatges de cada celler. [El Temps, 11/01/1999]
Els dos estadistes van dinar després en un altre château, el de Clos Lucé, que va ser la residència de l’artista. [La Vanguardia, 3/05/2019]
Observacions En català una de les traduccions per a château és palau. A França, aquests edificis, que podien estar fortificats, eren propietat d’una persona amb títol nobiliari, normalment relacionada amb la cort reial. Més concretament, a la regió de Bordeus s’utilitza aquesta denominació per fer referència a una finca que es dedica a la producció del vi. En aquest municipi francès, hi ha uns 10.000 châteaux que produeixen vins blancs i negres que solen portar un nom que comença per château. Aquest és el sentit en què se sol prendre aquest manlleu en català, tot i que a vegades fa referència, simplement, al tipus de construcció francesa.

troupe f

Primera documentació: 28/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos Dolly van Doll i la seva fantasiosa troupe han creat un espectacle exclusiu pel Gran Casino que tindrà trossos dels seus treballs anteriors més algun número nou. [Diari de Barcelona, 28/03/1989]
Per a les postres, tiramisú, fet pel Jordi i la seva troupe, com tot el de la casa. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
Observacions Tot i que el sentit original d’aquest manlleu és militar, perquè una tropa és un grup de soldats organitzat, en francès també s’utilitza en un sentit general per fer referència a un conjunt de persones que van juntes, en el sentit de colla. En català, troupe s’utilitza de vegades en aquest sentit, com veiem en el segon exemple, però normalment es fa servir per designar un grup d’artistes de teatre, dansa o circ que treballen junts i que es van desplaçant d’un lloc a un altre.

joie de vivre f

Primera documentació: 23/05/1998

Tipus manlleu del francès
Contextos En aquest cas es parla d’un producte exòtic, anomenat cafè, que arriba de Turquia per la via de Venècia i d’una joie de vivre que és transmesa a l’espectador gràcies a la complicitat dels intèrprets. [Avui, 23/05/1998]
En l’imaginari francès i internacional, la Costa Blava —també coneguda com la Riviera— representa el clima mediterrani, el sol i el mar, la joie de vivre, el glamur i el turisme (primer sofisticat i després de masses). [La Vanguardia, 13/07/2019]
Observacions El sintagma francès joie de vivre ‘joia de viure’ s’utilitza per expressar el plaer de gaudir de la vida, l’exultació de l’ànima. En francès aquesta expressió es remunta a finals del segle xvii, a l’obra de François Fénelon (1651-1715), però no es va popularitzar fins al segle xix amb l’obra Insecte (1857) de Jules Michelet (1798-1874), en què contrastava la vida passiva de les plantes amb la dels animals, i sobretot amb el llibre homònim La joie de vivre (1884) d’Émile Zola (1840-1902). A partir de llavors va començar a tenir presència fins i tot com a mode de vida, de buscar el gaudi més enllà del principi del plaer, posant l’èmfasi en l’entusiasme, l’energia i l’espontaneïtat que culminaria dècades més tard en la cultura hippy.

Més recentment, autors que defensen l’autorealització personal fan servir aquesta expressió per referir-se a l’alegria tranquil·la de ser un mateix, una joia de viure primitiva d’un gaudi espontani i relaxat.

mise en scène f

mise-en-scènePrimera documentació: 11/07/1991

Tipus manlleu del francès
Contextos La part principal d’aquesta mise en scène la constitueix una sèrie de diminutes pintures sostingudes per un cable metàl·lic que travessa un angle de la sala. [Diari de Barcelona, 11/07/1991]
La mise en scène llòbrega, el magma de desesperança dels figurants i la brutal cuirassa emocional del protagonista a poc a poc esdevenen una delicada i alhora descarnada història sobre l’Holocaust. [Butxaca, 1/09/2013]
Observacions De vegades es fa servir aquest manlleu del francès, mise en scène, per referir-se exactament a la posada en escena, probablement perquè alguns parlants senten en l’ús del mot francès una ressonància més artística. En general, la posada en escena fa referència al disseny global dels aspectes d’una producció escènica, però no és gens clar quin abast té i sovint acaba englobant gairebé la totalitat del muntatge de l’espectacle: la dramatúrgia, la interpretació, l’escenografia, la il·luminació, el so, el vestuari i la caracterització.