raclet / raclette f

Primera documentació: 14/11/1992

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Precisament, Montse Pou pretén que el Chicken-Sit esdevingui un concepte de menjar de grup tan significatiu com la raclet o la fondue. [Avui, 17/06/2009]
	En col·laboració amb la xef francesa Chloe Saasa, s’ha elaborat una carta on el protagonisme és per a les quiches (de verdures, de raclette, de salmó i espinacs, de patata i ceba. [Time Out Barcelona, 21/01/2024]
Observacions	Aquest manlleu del francès es pot fer servir per designar tres conceptes diferents: un plat típic suís, un fogó i, el més conegut avui dia, el formatge de raclet. Pel que fa al plat típic suís, tal com explica el GDLC la raclet (amb la grafia adaptada) és un ‘plat originari del cantó suís de Valais que es prepara generalment a taula exposant una peça de formatge de raclet a una font de calor i col·locant la pasta fosa a sobre de patates o verdures’. Aquest plat típic de Suïssa, a més del formatge de raclet, les patates i les verdures, també s’acompanya amb cogombrets, ceba envinagrats i algun tipus de carn seca com el pernil salat (prosciutto), el salami o la viande des Grisons, un tipus de carn de vedella assecada similar al pernil salat. Respecte al fogó, el GDLC també en proporciona una definició i explica que s’anomena raclet al ‘fogonet, generalment elèctric, que serveix per preparar raclets’. Aquests tipus de fogons han estat especialment dissenyats per fondre el formatge de raclet, amb una base per posar-hi el formatge i una font de calor que fa que el formatge es fongui. Finalment, el formatge de raclet, tal com explica el GDLC és un ‘formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura cremosa, madurat durant un període de tres a quatre mesos, amb gust dolç i lleugerament cítric, originari del cantó suís de Valais’. Aquest tipus de formatge ha guanyat popularitat, ja que molts restaurants l’han incorporat a la seva carta i el serveixen com a entrepà, acompanyant algunes carns o, fins i tot, per cobrir hamburgueses.

ISSN: 2938-5059

perlé m

Primera documentació: 14/02/2010

Tipus	manlleu del francès
Contextos	El model era un mitjó blanc de perlé, aixecat per la part del taló i amb dos forats per on el públic podia accedir a un interior ple de filferros. [El Periódico, 14/02/2010]
	Sap reproduir tot un món perdut, o gairebé perdut, de jerseis blancs de perlé i banyadors de punt d’abella, en el qual els pares no peguen els nens sinó que “els claven una surra”. [La Vanguardia, 3/09/2022]
Observacions	El mot perlé, derivat de perla, és un manlleu del francès utilitzat en la indústria tèxtil que fa referència a un tipus de fil. El fil perlé, doncs, és una fibra de cotó merceritzat d’aspecte perlat. Aquest tipus de fil presenta dos caps trenats de tal manera que sigui impossible que se separin. A més, es pot fabricar en diversos gruixos i colors i és un fil molt versàtil que es fa servir principalment per brodar o fer ganxet. En l’actualitat, hi ha dos tipus de fil perlé: els acrílics, fabricats amb un tipus de fibra molt semblant al cotó, i els elaborats amb cotó natural.

ISSN: 2938-5059

fumet m

Primera documentació: 9/05/2001

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Sí, és cert, abans hi havia els catalaníssims macarrons de sofregit i carn picada, amb la seva variant marinera amb trossos de peix i un bon fumet per bullir la pasta. [Avui, 9/05/2001]
	Us caurà la bava només de saber com preparen la gyoza de gamba vermella, enriquida amb el fumet gelificat dels caps. [Time Out Barcelona, 10/05/2023]
Observacions	Una de les preparacions catalanes més tradicionals i característiques és el fumet, que el DCVB documenta en la revista mallorquina L’Ignorància entre 1879 i 1885. Tot i així, la denominació prové del francès, encara que la forma coincideix en català amb el diminutiu del substantiu fum, i és el nom amb què es designa el caldo elaborat amb peix o amb restes de peix, al qual es pot afegir després una mica de pasta o arròs per fer una sopa, però que es fa servir de base per a altres plats, com la paella o la fideuà. Per preparar un fumet, cal ficar en una olla amb aigua freda peix de roca, espines (cap de rap, espines de lluç o un altre peix blanc) i opcionalment també s’hi poden incloure caps de gambes i llagostins sense coure (o sencers), juntament amb un porro, una ceba, un api, all i un raig d’oli. Quan l’aigua bull, deixem que bulli durant una hora i mitja, i després només cal colar-lo i usar-lo en la preparació que es vulgui.

ISSN: 2938-5059

cabernet sauvignon m

Primera documentació: 2/08/1991

Tipus	manlleu del francès
Contextos	També té una petita plantació amb cabernet sauvignon, merlot i sirà, raïms importats i una mica més estranys a la zona. [Avui, 2/08/1991]
	Aquests vins són testimonis de l’evolució de la viticultura a casa nostra en les darreres dècades, marcada per la voluntat de la segona meitat del segle xx de plantar varietats amb tirada a França, com el chardonnay i el cabernet sauvignon, i al tombant del nou segle pel viratge cap a les varietats tradicionals d’aquí, com la garnatxa i la carinyena. [Ara, 30/05/2023]
Observacions	Al DIEC2 trobem l’entrada de cabernet per designar la ‘vinya d’una varietat conreada a la regió de Bordeus’ i el ‘raïm de vinya cabernet’, però no hi ha la denominació cabernet sauvignon, amb el qual està estretament relacionat. El cabernet sauvignon és un tipus de raïm, originari de la regió de Bordeus (França), que té una pell gruixuda i dura, i creix en climes temperats i poc humits. El vi fet amb cabernet sauvignon és sec, àcid, fort i té un color fosc i intens. Quan el vi envelleix, desenvolupa aromes de flors, fruites i vegetals. El cabernet sauvignon rep aquest nom perquè, cap a l’any 1990, es va descobrir a partir de proves d’ADN que és un encreuament genètic entre dues varietats de vinya diferents: el sauvignon blanc i el cabernet franc.

foie m

Primera documentació: 1/12/1991

Tipus	manlleu del francès / abreviació
Contextos	Després de la desaparició del Liceu, el Quo Vadis manté el seu nexe amb aquell món elegant, propici al foie d’oca fresc i al champagne. [Avui, 21/01/1996]
	En cada estació corresponent ofereixen a la carta unes molt selectes múrgoles, faves baby, carxofes amb foie i parmesà i pèsols del Maresme, a més d’uns extraordinaris tomàquets. [La Vanguardia, 08/10/2022]
Observacions	El neologisme foie és un manlleu del francès i alhora és també l’abreviació de foie gras, que en català s’ha normalitzat amb la forma amb guionet (foie-gras) i que el DIEC2 defineix com a ‘menja feta amb fetge d’oca o d’ànec engrossit d’una manera especial’. Tot i que en català el foie (o foie-gras) acostuma a associar-se també al paté, el procés d’elaboració d’aquests dos productes és diferent. Mentre que el paté és un producte carni que pot ser elaborat amb diversos tipus de carn o fetge i altres condiments, el foie-gras està fet únicament de fetge d’ànec o d’oca hipertrofiat, amb la possibilitat d’afegir-hi sal i pebre, i ha de complir un seguit de condicions previstes a la legislació europea. El foie-gras és un dels aliments més icònics de la gastronomia francesa. No obstant això, l’origen d’aquest producte carni es remunta a l’època dels faraons del segle xv a. C. Actualment, la producció de foie està prohibida a més de 15 països (incloent-hi Alemanya, l’Argentina, l’Índia, Israel, Itàlia i el Regne Unit), a través de lleis específiques o lleis de prohibició d’alimentació forçada, perquè es considera maltractament cap als animals.