tatin f

Primera documentació: 14/06/1999

Tipus manlleu del francès
Contextos Entre les carns, el melós de porc amb tatin d’albergínies, castanyes i codony; l’hamburguesa de vedella al formatge rocafort amb patata vidre; i les costelles de xai amb alls caramel·litzats i menta, entre altres plats. [El Periódico, 2/03/2006]
Els formatges van fallar inexplicablement, la tatin va resultar immenjable, el gelat insípid i els petit fours i xocolates no tenien cap encant. [La Vanguardia, 10/02/2018]
Observacions Stéphanie Tatin i Caroline Tatin eren dues germanes que regentaven un hotel en el municipi francès de Lamotte-Beuvron. Sembla que un dia de l’any 1889 van deixar coure massa les pomes del pastís que preparaven i, per no haver de llençar-les, van posar-hi pasta al damunt, ho van posar al forn i ho van servir un cop girat. Amb aquest accident es va crear la tatin, tan coneguda avui dia, i tan senzilla de preparar. La tatin s’ha fet tan popular arreu del món que, com s’observa en els exemples, ha passat a ser un concepte més genèric per referir-se al tipus de preparació, que ja no necessàriament ha de ser amb pomes sinó que pot fer-se amb altres aliments.

charme m

Primera documentació: 9/11/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos Fins al 21 d’abril era gairebé reconeguda per tothom la seva falta d’escrúpols, que els francesos semblen perdonar-li, fascinats pel seu caràcter vital i el seu llegendari charme, que exhibia en els banys de masses que tant li agradava regalar-se. [Avui, 5/05/2002]
La diva ha tingut sempre un charme molt característic, sempre pròxim a la rialla. [Ara, 7/10/2018]
Observacions El francès, com a llengua, s’associa sovint a l’elegància, la distinció, la classe, l’exquisidesa, la moda, la bona qualitat, etc., i això es veu reflectit, en major o menor grau, en les paraules que en català hem anat manllevant, com ara boutique, gurmet, gauche divine, chic o prêt-à-porter. Molts d’aquests manlleus arriben a la llengua per cobrir un significat que no tenim a la nostra llengua; en canvi, hi ha casos en què no és així, com el de charme, paraula per a la qual tenim mots com encant, seducció, carisma, atractiu o fins i tot gràcia. Aquest gal·licisme prové del llatí carmen ‘fórmula màgica, encantament’.

coulis m

coulisPrimera documentació: 12/09/2003

Tipus manlleu del francès
Contextos Suprema de lluç al coulis de gambes. [El Periódico, 12/09/2003]
En l’última visita, en què vam haver de menjar a la barra perquè no havíem reservat, em van sorprendre dos plats que no estaven encara en carta: ou a baixa temperatura amb base de Parmentier i tòfona negra, i un colomí saborós, ben cuinat al seu punt i enriquit amb un coulis de remolatxa que acoloria el plat. [Time Out Barcelona, 8/02/2018]
Observacions Igual que coulant, coulis (pronunciat [kulí]) prové del verb francès couler ‘fluir’ i es defineix com ‘puré poc espès fet amb hortalisses, llegums, crustacis o fruites que s’utilitza com a acompanyament d’alguns plats’ (Temcat). Tot i que es pot fer amb ingredients diferents, el més freqüent és el coulis de fruites diverses, que serveix per donar olor i color a les postres: així, el coulis de gerds és especialment popular per decorar i acompanyar gelats, cremes, pastissos o fins tot pomes al forn.

Aquest substantiu ja apareix al GDLC marcat amb asterisc, per indicar-ne l’origen estranger.

impàs / impasse m

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos La disposició de generositat i bona voluntat que havia demostrat el conjunt de la societat espanyola i basca es troba també en un impàs. [Diari de Barcelona, 5/04/1989]
Marc Gasol no oblidarà el curs 2018-2019, tot i que ara mateix està en un impasse. [La Vanguardia, 23/07/2019]
Observacions En francès, un impasse és un carreró que no té sortida, és a dir, un atzucac o un cul-de-sac. A més, en aquesta llengua té també un sentit figurat, que es recull al diccionari, que és el de la ‘situació que no té un resultat favorable’. En català, trobem tant el manlleu directe impasse com la forma adaptada impàs, i amb un significat una mica diferent, ja que, més que referir-se a un resultat advers, designa una situació transitòria.

flâneur flâneuse mf

Primera documentació: 14/10/2008

Tipus manlleu del francès
Contextos El passejant de la Rambla no era el flâneur dels bulevards parisencs, que deambulava a la recerca d’una aventura imprevista. [El Periódico, 14/10/2008]
El simbolisme de la ciutat es corporifica en el flâneur, que no només deambula sense rumb, sinó que busca altres perspectives diferents de les convencionals o de les que el poder proposa. [La Vanguardia, 12/05/2018]
Observacions En francès, flâneur és el substantiu deverbal agentiu del verb flâner ‘passejar’, però amb un matís afegit: el flâneur no és un simple passejant, sinó que vagareja pels carrers, sense rumb ni objectiu, obert a qualsevol cosa que passi i les impressions que li puguin produir.

També cal tenir en compte que l’ús d’aquesta paraula té una certa aurèola literària, ja que és un personatge literari freqüent en la literatura francesa del segle xix: indolent, murri i que passeja pels carrers de la ciutat (especialment París), tal com es veu a l’obra de Charles Baudelaire (1821-1867), per exemple, en què a més de barrejar-se entre la gent, el flâneur també manté una posició d’observador crític atent. Aquesta característica va ser estudiada després des del punt de vista de la sociologia per teòrics com Georg Simmel (1858-1918), que va veure com la vida a la ciutat adquiria una complexitat creixent que feia que els individus tinguessin una percepció diferent del temps i l’espai, de la llibertat i el benestar. En la mateixa línia, Walter Benjamin (1892-1940) s’hi va referir com a espectador urbà, un producte singular de la vida moderna, que aplicava tant a la destresa analítica obtinguda a partir de llargues passejades com a tot un estil de vida.