souvenir m

souvenirPrimera documentació: 24/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos França és color i souvenir, història viva i escenificació del mite de la Revolució. [Diari de Barcelona, 24/03/1989]
Els recels d’aquesta comercianta s’entenen quan es coneixen històries com les d’en Vijay, un venedor de souvenirs els pares del qual van arribar de l’Índia fa 50 anys i es van instal∙lar a la Rambla. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions En llatí el verb subvenīre volia dir ‘venir en ajut d’algú o de les seves necessitats’, que és el significat que ha mantingut en català subvenir. En francès, en canvi, el verb derivat del llatí és souvenir, que significa ‘tornar a la memòria’. I el verb substantivat vol dir ‘record’, tant en sentit abstracte com concret, significat que Le Grand Robert defineix com a ‘petit objecte decoratiu que es ven als turistes’. Tot i que el català ja compta amb el substantiu record, com en altres ocasions, els parlants recorrem al manlleu, en aquest cas potser per intentar dignificar l’objecte, que sol ser, en alguns casos, d’un gust dubtós.
Anuncis

démodé -ée adj

Primera documentació: 1/12/2000

Tipus manlleu del francès
Contextos No és un exòtic i una mica démodé representant d’un nacionalisme espanyol el que ell predica. [Avui, 1/12/2000]
Del Barça al Tortosa passant per l’Espanyol, tots fem jonc per ser més justos, més units, més lliures d’uns partits que no defensen la plena democràcia, d’un Borbó demodé i que tots els seus acòlits, que són més aspres que els codonys. [Avui, 4/01/2016]
Observacions En francès, l’adjectiu démodé -ée és una lexicalització del participi del verb démoder que Le Grand Robert documenta per primera vegada el 1827 i que significa literalment ‘passat de moda’. És, doncs, un manlleu que clarament no és necessari en català, ja que existeixen diversos adjectius que es poden fer servir, com obsolet, antiquat, arcaic, etc., però sí que té un efecte expressiu més fort en el context en què apareix que no pas l’ús dels equivalents catalans.

parkour m

parkourPrimera documentació: 9/03/2008

Tipus manlleu del francès
Contextos Per a desenvolupar aquesta idea el Bloc Jove ha triat com a metàfora visual el parkour, una moderna pràctica esportiva urbana consistent a desplaçar-se superant tot tipus d’obstacles. [Pàgina26, 9/03/2008]
La dificultat que comporten aquestes piruetes i salts requereix de l’aficionat al parkour una molt bona preparació física. [La Vanguardia, 12/09/2015]
Observacions La paraula parkour prové del francès parcours ‘recorregut’ i designa una ‘activitat que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà superant els obstacles que es troben en el camí, amb agilitat i força física i sense l’ajut de cap instrument’, segons la definició que en dóna el Termcat, que també recull com a sinònim complementari el sintagma art del desplaçament.

L’origen del parkour se situa a començaments de segle xx, quan Georges Hébert (1875-1957), professor d’educació física francès, va promoure un mètode d’entrenament físic basat en la superació d’obstacles, que es va convertir en precursor de mètodes d’entrenament militar o per als bombers. A la dècada dels vuitanta, David Belle i Sébastien Foucan van desenvolupar el mètode d’Hébert canviant el medi natural per l’urbà.

rentrée f

rentreePrimera documentació: 1/01/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos Tens moltes probabilitats que amb les amistats es programin sortides de caràcter cultural ja que en aquests moments tant els cinemes com els teatres i concerts marquen la rentrée de la vida ciutadana. [Diari de Barcelona, 23/09/1991]
Bona part de la programació té a veure amb algunes de les principals novetats d’aquesta rentrée, amb la visita d’alguns autors estrangers, com Muriel Barbery, Gerbrand Bakker, Clive Leatherdale i Jessica Cornwell. [Ara, 5/09/2015]
Observacions La paraula rentrée és un manlleu del francès amb el qual es designa la represa d’un treball o d’una altra activitat després d’un període d’interrupció, generalment per vacances d’estiu. Amb aquest mateix sentit, també se sol utilitzar per referir-se a la represa de l’activitat pública d’alguna persona. Aquest manlleu apareix documentat al GDLC amb asterisc, però en canvi no el recull el DIEC2.

tour m

tourPrimera documentació: 7/02/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos Gràcies a aquest llibre, el govern francès, a través dels Sindicats d’Iniciativa, ens va convidar a fer un tour gastronòmic per França increïble… [Avui, 28/12/1991]
El tour començarà a Miami el 29 d’agost i finalitzarà el 20 de desembre a Glasgow (Escòcia), segons la promotora Live Nation. [El Periódico, 3/03/2015]
Observacions La primera aparició de la paraula tour recollida per l’Observatori data del 1989. Des d’aleshores, en els contextos recuperats la paraula tour es fa servir amb el sentit de ‘viatge, periple pels indrets principals d’una regió, d’un país, d’un continent, etc.’ (Dictionnaire de français Larousse).

Més concretament, la paraula tour (o gira) és d’ús freqüent per referir-se, per exemple, al recorregut que fa un cantant o un artista arreu del món amb els seus concerts i també anomenem tour al recorregut turístic que segueixen els viatgers per conèixer un indret.

A més, un altre significat vinculat amb tour és esportiu i es relaciona amb el gairebé centenari Tour de França (Tour de France), el qual ha travessat les fronteres del país gal.