amour fou m

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos La vida d’una parella que s’autodestrueix consumida entre la passió sentimental i l’obsessió pels diners no està descrita com un procés de degradació humana sinó com una exaltació de l’amour fou que proclamaven els surrealistes. [Avui, 15/10/1990]
Una jove de la campanya francesa diguem que mentalment inestable i disposada a tot per trobar un amour fou com el que ha descobert a Cims borrascosos acaba cedint a les pressions de la seva mare per posar seny amb un jornaler espanyol, pobre però honrat, que ha fugit de la Guerra Civil uns anys abans. [La Vanguardia, 9/06/2017]
Observacions “La bellesa serà convulsiva o no serà” és la frase pronunciada per Nadja amb què André Breton acaba la seva obra Amour fou (1937), considerada el manifest del surrealisme. D’aleshores ençà, aquest concepte d’amor boig, passional, convulsiu ha estat utilitzat en diferents contextos i no és estrany trobar-lo en textos periodístics d’àmplia difusió en català. Normalment apareix qualificat com un amor exaltat, al límit, que passa per damunt de qualsevol codi moral i pot menar a la degradació humana.
Anuncis

meublé m

Primera documentació: 11/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos El nou pla d’usos de Ciutat Vella prohibeix l’apertura i el traspàs de bars, pensions, meublés i sales de joc a les dues zones més degradades del Barri Gòtic i el Raval.  [Diari de Barcelona, 11/03/1989]
A sobre del pis on jo vivia de nen hi havia un dels millors meublés de Barcelona d’aquella època, s’hi podia entrar en cotxe i tot. [El Periódico, 1/03/2016]
Observacions Un meublé és un establiment semblant a un hotel, però dirigit, principalment, a persones que volen una habitació per mantenir relacions sexuals. A diferència del bordell, el meublé no està orientat directament a la pràctica de la prostitució, sinó que el seu públic són parelles. Una de les característiques més destacables dels meublés és la privacitat que ofereixen als seus clients, la decoració i la possibilitat de pagar segons les hores que es faci servir l’habitació, a diferència dels hotels convencionals, que cobren l’allotjament per nit i que tenen uns horaris d’entrada i sortida establerts.

El mot meublé prové del francès hôtel meublé (‘hotel moblat’), el nom que rebien les cases on residien les prostitutes de nivell alt al París de principis del segle xx. Curiosament, a començaments del segle xxi, en francès, la denominació meublé ha tendit a ser substituïda pel manlleu anglès love hotel, que també trobem en altres llengües, com ara el japonès. En català, en canvi, es manté l’ús del manlleu francès. Tot i així, ni els diccionaris de referència catalans ni els castellans inclouen una entrada per a aquest neologisme.

souvenir m

souvenirPrimera documentació: 24/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos França és color i souvenir, història viva i escenificació del mite de la Revolució. [Diari de Barcelona, 24/03/1989]
Els recels d’aquesta comercianta s’entenen quan es coneixen històries com les d’en Vijay, un venedor de souvenirs els pares del qual van arribar de l’Índia fa 50 anys i es van instal∙lar a la Rambla. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions En llatí el verb subvenīre volia dir ‘venir en ajut d’algú o de les seves necessitats’, que és el significat que ha mantingut en català subvenir. En francès, en canvi, el verb derivat del llatí és souvenir, que significa ‘tornar a la memòria’. I el verb substantivat vol dir ‘record’, tant en sentit abstracte com concret, significat que Le Grand Robert defineix com a ‘petit objecte decoratiu que es ven als turistes’. Tot i que el català ja compta amb el substantiu record, com en altres ocasions, els parlants recorrem al manlleu, en aquest cas potser per intentar dignificar l’objecte, que sol ser, en alguns casos, d’un gust dubtós.

démodé -ée adj

Primera documentació: 1/12/2000

Tipus manlleu del francès
Contextos No és un exòtic i una mica démodé representant d’un nacionalisme espanyol el que ell predica. [Avui, 1/12/2000]
Del Barça al Tortosa passant per l’Espanyol, tots fem jonc per ser més justos, més units, més lliures d’uns partits que no defensen la plena democràcia, d’un Borbó demodé i que tots els seus acòlits, que són més aspres que els codonys. [Avui, 4/01/2016]
Observacions En francès, l’adjectiu démodé -ée és una lexicalització del participi del verb démoder que Le Grand Robert documenta per primera vegada el 1827 i que significa literalment ‘passat de moda’. És, doncs, un manlleu que clarament no és necessari en català, ja que existeixen diversos adjectius que es poden fer servir, com obsolet, antiquat, arcaic, etc., però sí que té un efecte expressiu més fort en el context en què apareix que no pas l’ús dels equivalents catalans.

parkour m

parkourPrimera documentació: 9/03/2008

Tipus manlleu del francès
Contextos Per a desenvolupar aquesta idea el Bloc Jove ha triat com a metàfora visual el parkour, una moderna pràctica esportiva urbana consistent a desplaçar-se superant tot tipus d’obstacles. [Pàgina26, 9/03/2008]
La dificultat que comporten aquestes piruetes i salts requereix de l’aficionat al parkour una molt bona preparació física. [La Vanguardia, 12/09/2015]
Observacions La paraula parkour prové del francès parcours ‘recorregut’ i designa una ‘activitat que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà superant els obstacles que es troben en el camí, amb agilitat i força física i sense l’ajut de cap instrument’, segons la definició que en dóna el Termcat, que també recull com a sinònim complementari el sintagma art del desplaçament.

L’origen del parkour se situa a començaments de segle xx, quan Georges Hébert (1875-1957), professor d’educació física francès, va promoure un mètode d’entrenament físic basat en la superació d’obstacles, que es va convertir en precursor de mètodes d’entrenament militar o per als bombers. A la dècada dels vuitanta, David Belle i Sébastien Foucan van desenvolupar el mètode d’Hébert canviant el medi natural per l’urbà.