glam adjm

Primera documentació: 15/06/1992

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos El grup de Brett Anderson recupera i renova el concepte de glam que van inventar David Bowie i Iggy Pop als anys 70. [El Temps, 21/11/1994]
Tot allò que culmina amb Warhol i The Mineshaft, ve dels beats dels cinquanta, dels hippies dels seixanta i del glam dels setanta en l’underground novaiorquès amb rock alternatiu, cinema diferent, explosions de llibertat sexual per tot arreu, cocaïna i heroïna. [La Vanguardia, 18/03/2017]
Observacions L’adjectiu glam, escurçament de glamorousglamurós’, fa referència sobretot a la música rock (glam-rock), tot i que també s’associa al punk, al qual va arribar per influència del primer. Segons el Termcat, el glam-rock es va originar ‘a principis dels anys setanta del segle xx al Regne Unit’, i ‘es caracteritza pel retorn a l’espontaneïtat del rock-and-roll i per la importància de l’estètica, amb artistes sovint maquillats i vestits d’una manera andrògina i teatral’.

Un dels artífexs per excel·lència d’aquest moviment va ser David Bowie, que va crear un alter ego que adoptava quan actuava, Ziggy Stardust, i que es vestia i es maquillava de manera molt extravagant. En general, els artistes glam jugaven molt amb l’aspecte visual: es vestien amb colors cridaners i solien portar plataformes i molta purpurina. A més, jugaven amb els rols de gènere sobretot amb els talls de cabell que portaven.

Anuncis

underground adjm

Primera documentació: 2/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Després de treballar amb una companyia underground i de trobar-se un dels seus col.laboradors més apreciats, l’humorista i escriptor de teatre Christopher Durang, Sigourney Weaver va participar en obres menors de l’off-Broadway. [Diari de Barcelona, 20/03/1989]
A Famèlic, petit segell i promotora encarregada d’aixecar aquesta jornada de concerts, es congratulen de la bona salut de l’underground musical local i n’albiren un futur immediat excel·lent. [Butxaca, 1/04/2017]
Observacions El Termcat defineix aquest manlleu de l’anglès com ‘dit de certes manifestacions artístiques, com ara el cinema o la música, o literàries que s’aparten d’una manera conscient i voluntària de les normes tradicionals i de les estructures establertes’. La manera en què es diferencien del que és més comú i la seva naturalesa alternativa ve marcat pel propi significat de l’adjectiu underground ‘sota terra’.

En el cas de la música, es considera underground qualsevol cançó que no es comercialitzi de manera oficial, s’allunyi del convencionalisme temàtic i repetitiu de la música comercial, i es decanti en canvi per la llibertat de l’expressió creativa i la valoració de la individualitat dels artistes. Cal dir que tot i ser expressions i obres que s’allunyen del que és més convencional, en general es poden aconseguir sense gaires dificultats.

 

big band f

Primera documentació: 10/02/1989

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos L’última persona que s’ha incorporat al grup és el saxo Bob Mintzer, conegut pels seus treballs en big band. [Avui, 14/12/1992]
Dylan aborda les balades del crooner dels ulls blaus amb sobrietat formal —substituint les big bands que solien acompanyar La Veu per tan sols cinc instruments. [Segre, 15/02/2015]
Observacions Una big band ‘banda gran’ és una agrupació musical provinent del món del jazz o de la música amb influències del jazz que va ser molt popular durant els anys trenta i quaranta. Ateses les característiques d’aquestes agrupacions, les peces que tocaven contenien poca improvisació, i normalment es caracteritzaven per tenir una melodia clara per a la qual es podia afegir una part cantada. Quan van sorgir tenien com a mínim quinze components, i actualment solen estar formades per cinc saxofons, quatre trompetes, quatre trombons i una secció de percussió de quatre membres; a vegades també inclouen una secció de corda.

beatlemania f

beatlemaniaPrimera documentació: 24/01/1992

Tipus composició culta
Contextos Els dos discos dobles seran objecte d’una forta campanya publicitària amb la qual la discografia vol rellançar la beatlemania, un autèntic fenomen estètic i ètic de la dècada dels seixanta, segons un portaveu d’EMI. [Nou Diari, 7/09/1993]
Així va ser com van capgirar l’establiment convertint-lo en un museu de la beatlemania. [El Periódico, 22/07/2016]
Observacions El formant grec -mania significa ‘bogeria’ i s’utilitza en medicina per designar patologies psiquiàtriques i psicològiques diverses, com a piromania o cleptomania, però fora d’aquest àmbit s’utilitza per designar l’entusiasme (o de vegades la idolatria) per certes persones o coses. Així en aquest cas, l’objecte d’admiració és el grup The Beatles, grup creat a Liverpool i format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr. Tot i que només van estar en actiu deu anys, entre 1960 i 1970, encara són el grup pop que més èxits ha obtingut i més discos ha venut en tota la història, i compta amb el respecte i reconeixement de la crítica, amb cançons que han estat versionades posteriorment per molts altres artistes, com Help (1965), Yesterday (1965), Strawberry fields forever (1967) o Something (1969).

vinil m

Primera documentació: 27/05/1996

Tipus semàntic
Contextos Dotze hores durant les quals els visitants podran remenar als 12 estands de discogràfiques de 12 països, que posen a la venda més de mig milió de compactes, vinils, cassets, vídeos, samarretes i tota mena d’articles. [Avui, 20/01/1997]
Per fer més completa la proposta, s’hi establirà també un punt de venda de roses i, a càrrec de l’FNAC, un altre de llibres i vinils. [La Vanguardia, 22/04/2016]
Observacions A partir del material amb el qual es fan els discos de vinil, ha sorgit una nova denominació per fer referència a aquest suport en el qual es grava la música. Els vinils van ser molt populars fins a finals dels anys vuitanta, moment en què, tot i haver resistit l’arribada dels cassets, van quedar obsolets davant dels discos compactes o CD. Tot i que no es van deixar de vendre en cap moment, perquè els utilitzaven els discjòqueis i eren el format preferit d’alguns artistes i amants de la música, no es van tornar a popularitzar fins a partir de l’any 2009, en què les vendes van pujar després de molt de temps. El format més popular dels vinils és l’anomenat LP (GDLC) o elapé (DIEC2), que fa referència als discos de llarga durada (long play) que mesuren uns 30 centímetres de diàmetre i es reprodueixen a 33 revolucions per minut.

L’única definició de vinil que trobem als diccionaris de referència és la de l’element, però últimament també es parla molt del vinil com a material que es fa servir per decorar superfícies o fins i tot per cobrir, protegir o retolar vehicles en substitució de la pintura.