duende m

Primera documentació: 1/06/1991

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Li agrada el flamenc: Paco Ibáñez admira, sobretot, el duende d’Antonio Mairena i Antonio Chacón. [Diari de Barcelona, 1/06/1991]
	“García Berlanga era un veritable geni, creava sense pretensió i tenia un duende que no podia fer callar ni la vergonya ni la comoditat”, ha dit un dels seus nets. [Ara, 10/06/2021]
Observacions	En castellà, duende prové del sintagma escurçat duen de [casa] ‘amo de [la casa]’, ja que antigament era un esperit entremaliat, amb figura de vell o de nen en les narracions tradicionals, que vivia en una casa i hi feia el que volia, com si en fos l’amo. A partir d’aquest significat original, es va denominar també l’encant, la gràcia o l’atractiu especialment d’una cosa que resulta misteriosa i que no es pot explicar amb paraules. Aquest és el sentit que ens ha arribat en català i que recollim en els exemples anteriors. Val a dir, però, que l’ús més estès avui dia fa referència a contextos relacionats amb la música tradicional espanyola, sobretot el flamenc, en què el duende sol remetre a la capacitat i el talent innats dels artistes, que canten amb una passió molt profunda i dramatitzant sentiments com l’amor, la pena o la pèrdua.

milonga f

Primera documentació: 23/05/1998

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Tota la meva vida he sentit moltíssima música argentina: folklòrica, tangos, milongas… [Avui, 23/05/1998]
	Un dels avantatges del lliure accés al sexe és estalviar-se totes aquestes milongues. [Avui, 14/06/2010]
	Fa uns dies es va commemorar el centenari del naixement d’Astor Piazzolla. Fa molts anys, quan per primera vegada vaig sentir una de les seves composicions, concretament una preciosa milonga, em va estremir i, des de llavors, sempre he estat un apassionat de la seva música. [El Periódico, 24/03/2021]
Observacions	Milonga és un manlleu del castellà que designa dues coses: d’una banda, és una composició musical semblant al tango, però més sincopada, i a la vegada també és el nom del local on es ballen milongues i tangos, típica d’Argentina, tot i que també són populars a l’Uruguai i Rio Grande do Sul (Brasil), significats que es veuen al primer i al tercer contextos. En el segon, en canvi, es veu un significat de milonga que és propi de l’espanyol peninsular i que vol dir ‘pretext, engany’. Per a aquest significat, però, el català ja disposa de recursos propis, que són els substantius usats en plural i que es fan servir per designar les excuses que s’addueixen per justificar un comportament determinat: romanços, històries i brocs.

punxadiscos m i f

Primera documentació: 31/03/1989

Tipus	composició
Contextos	[…] per divertir-se, prendre el sol i ensenyar als punxadiscos locals com és i com funciona la moguda londinenca. [Avui, 31/03/1989]
	La gràcia és el factor sorpresa, explica l’Olivier: amb l’objectiu de descoberta, els assistents compren l’entrada pel format, no tant pels artistes i punxadiscos que hi actuaran. [Time Out Barcelona, 1/09/2021]
Observacions	Tal com indica el GDLC, el compost punxadiscos (sovint abreviat com a PD) és la forma col·loquial per referir-se als discjòqueis. Aquests dos substantius, però, tenen connotacions diferents en l’ús: en el primer cas, punxadiscos es fa servir per designar artistes amb molt poca experiència o reconeixement en el sector i, en alguns contextos, pot fins i tot emprar-se amb un to despectiu cap a les persones inexpertes. En canvi, el segon sol al·ludir a qui s’hi dedica de manera professional i hi té experiència. En anglès, disc jockey es remunta als anys 60, quan l’estatunidenc Francis Grasso va idear la manera d’enllaçar música del mateix estil sense que hi hagués una interrupció entre cada cançó. En castellà, aquest compost de dos substantius es va convertir en un altre compost però amb l’estructura verb + nom, que es va calcar en català. Aquesta pràctica ha crescut exponencialment fins a l’actualitat, en què a pràcticament cada festa o esdeveniment hi ha un punxadiscos encarregat de la música. D’una banda, els punxadiscos es poden classificar per l’estil de música amb què treballen, entre els quals trobem el punk, el reggae o el country. D’altra banda, també s’estableix una classificació en funció del lloc on duguin a terme la seva professió: hi ha punxadiscos de ràdios, de discoteques i d’esdeveniments particulars, com ara casaments i festes.

trap m i adj

Primera documentació: 27/03/2015

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els directes d’aquesta banda finesa són una bestiesa d’energia: ho van demostrar l’any passat i ara tornen per presentar el seu tercer àlbum, Vagabonds, que circula per gèneres tan diferents com el brit pop o el trap, sempre amb la clara intenció de posar de cap per avall totes les sales. [Time Out Barcelona, 27/03/2015]
	Pot ser que la música trap hagi tingut molt a veure amb la seva recuperació els últims anys, però el cert és que ha creat una iconografia pròpia que no s’esgota. [El Periódico, 13/02/2021]
	Al seu estudi, que es troba al mateix carrer de la Mina on hi ha l’estàtua de Camarón, està gravant tots els joves del barri que fan trap i reggaeton. [Avui, 2/06/2022]
Observacions	El Termcat defineix trap com l’‘estil musical derivat del rap originat a finals dels anys noranta del segle xx al sud-est dels Estats Units, amb influències del hip-hop, del dubstep i del trance, que es caracteritza per la utilització de sintetitzadors, bases rítmiques dures i moduladors de veu, amb arranjaments electrònics de caràcter melangiós i lletres molt líriques, sovint sobre temes socials’. Si bé fa dècades que el trap en anglès es mou entre la resta de gèneres musicals, en l’àmbit hispànic no va ser fins a la dècada del 2010 que es va començar a popularitzar. Curiosament, el trap en català ha estat tot un fenomen: P.A.W.N. Gang (sigla de Pretty Ass White Niggas ‘negrots blancs de cul bonic’, seguit de gang ‘colla, grup’) van ser els emissaris del trap al nostre país amb hits com “Cac Blac” i expressions pròpies com nai (en substitució de ‘negre’), clica (‘grup d’amics’) i shory (deformació de xurri). Ara, però, ja no són els únics: Lildami, 31 Fam, Tixin’ Pixin’, SamxSen, La Queency o The Tyets —que consideren que els seus temes són de trapetón (acrònim de trap i reggaeton)—, entre molts altres, també són còmplices de l’èxit del trap.

mur de so m

Primera documentació: 6/08/2007

Tipus	sintagmació
Contextos	Com en les produccions de Phil Spector, aquí també hi havia un genuí mur de so, i sobre seu s’imposava la fascinant veu esquerdada del senyor Lavoe. [El Periódico, 6/08/2007]
	La pedra de toc sobre la qual Phil Spector va aixecar el seu mur de so arrenca amb un batec adolescent. [El Periódico, 17/01/2021]
Observacions	El sintagma mur de so és una traducció de l’anglès wall of sound, una tècnica de producció musical dels anys 60 també coneguda com Spector Sound, perquè va ser Phil Spector (1939-2021) el músic i productor que la va crear. Amb aquesta tècnica s’exploten les possibilitats que ofereix un estudi de gravació, afegint capes de so amb diversos instruments o veus i duplicant o triplicant instruments tocats en el mateix to per aconseguir la sensació de mur de so. “Be My Baby” de The Ronettes i “Da Doop Ron Ron” de The Crystals van ser els primers grans èxits amb mur de so creat per Phil Spector, i també ho van ser exemples més tardans com “Dancing Queen” d’Abba, “Bohemian Rapsody” de Queen o “Born to Run” de Bruce Springsteen, amb altres productors.