efecte papallona f

efecte papallonaPrimera documentació: 23/11/1998

Tipus composició
Contextos Manuel Garcia Grau utilitzava la teoria fisicomatemàtica del caos o l’efecte papallona per constatar la fragilitat de tot sistema polític sotmès a processos variables. [El Temps, 23/11/1998]
Una de les propostes que s’estudiarà seran les marxes lentes, improvisades o internament organitzades pels camioners, per tota l’autovia A-7 i l’N-340, des de Cadis fins a la Jonquera, amb petites mobilitzacions que tinguin un important efecte papallona de col·lapse de la via. [La Vanguardia, 29/10/2015]
Observacions En matemàtiques, la teoria del caos s’ocupa de l’estudi del comportament dels sistemes que són molt sensibles a les condicions inicials, de manera que és impossible fer prediccions a llarg termini de com es comportaran: per exemple, si col·loquem un ou en la punta d’una piràmide no es pot determinar cap a quin costat caurà.

Dins de la teoria del caos és on es troba l’efecte papallona, compost encunyat pel meteoròleg i matemàtic estatunidenc Edward Lorenz (1917-2008), amb el qual es designa el fenomen pel qual qualsevol canvi insignificant en un sistema complex pot tenir un efecte significatiu en un termini mitjà o llarg. Lorenz es va basar en un proverbi xinès per batejar-lo: l’aleteig de les ales d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món, en el sentit que una causa molt petita pot tenir un efecte molt gran. Un exemple metafòric molt utilitzat en meteorologia és que un element tan petit com l’aleteig d’una papallona pot influenciar l’hora de formació o el camí que seguirà un huracà.

Anuncis

epigenoma m

epigenomaPrimera documentació: 2/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Ha afegit que una vegada descoberts aquests epigenomes es podria explicar per què unes cèl·lules amb el mateix genoma tenen aspectes diferents i es diferencien en un teixit o un altre, cosa que estaria relacionada amb les cèl·lules mare. [El Periódico, 9/02/2009]
Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. [Ara, 3/02/2016]
Observacions Gràcies al Projecte Genoma Humà, l’any 2000 es va donar a conèixer a tota la comunitat científica el mapa del genoma, és a dir, la col·lecció completa d’ADN pròpia del conjunt de cromosomes de l’ésser humà. En aquell moment, els científics sabien que la informació genètica s’incloïa en els gens, però encara desconeixien la funció de la resta de components bioquímics del genoma. Des de fa uns anys, els investigadors s’han adonat que aquests elements bioquímics, que formen l’epigenoma i que en un primer moment es creia que eren insignificants, tenen un paper fonamental perquè els gens es puguin expressar.

El 1942 el biòleg Conrad H. Waddington va encunyar el terme epigenètica per referir-se a la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris que no comporten una modificació de l’ADN, on es troba el material de la informació genètica. D’aquesta manera, utilitzant el mateix prefix grec, epi- ‘sobre’, es va formar la paraula epigenoma, que designa els elements que regulen els nostres gens i actuen sobre el genoma, és a dir, sobre el contingut genètic d’una cèl·lula o un virus.

exoplaneta m

exoplanetaPrimera documentació: 10/05/2008

Tipus composició culta
Contextos Un nou exoplaneta d’un volum similar al de la Terra ha estat descobert a la constel·lació de Sagitari. [El Periódico, 10/05/2008]
Els exoplanetes són els planetes que fan voltes a estrelles que no són el Sol, i els que coneixem són una fracció ínfima dels que existeixen: els astrònoms diuen que només a la Via Làctia (és a dir, només en el nostre veïnatge interestel·lar) hi ha més de 100.000 milions d’estrelles, moltíssimes de les quals tenen planetes que els van fent voltes i voltes. [Ara, 2/10/2015]
Observacions El neologisme exoplaneta està construït per la forma prefixada culta exo-, que significa ‘a la part de fora’ (DIEC2) i planeta. Així doncs, es tracta d’un planeta extrasolar, és a dir, un cos celeste que es troba fora del nostre sistema solar. D’acord amb el Termcat, es defineix com un ‘objecte celeste que orbita al voltant d’un estel altre que el Sol i que compleix totalment o parcialment les condicions especificades per als planetes del sistema solar’. Els primers exoplanetes van ser descoberts el 1992 al voltant d’un púlsar o estel de neutrons (un tipus d’estrella). En aquest sentit, mentre que a principis de la dècada dels 90 el nombre d’exoplanetes descoberts per any es podien comptar amb els dits d’una mà, les dades de la segona dècada del 2000 superen el centenar de descobriments anuals gràcies als nous mètodes de detecció emprats.

big bang m

big-bangPrimera documentació: 21/03/1993

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Així es pot reconstruir l’evolució que va des dels primers àtoms que es varen formar després del big bang (fa uns 13.700 milions d’anys, segons les últimes teories), fins als nostres dies. [El Triangle, 31/05/2013]
No serveixen els big bangs de sectors econòmics concrets que després de privatitzar els guanys més que probablement en voldran socialitzar les pèrdues. [El Periódico, 22/04/2008]
Observacions En català, el Termcat recull Big Bang com a denominació de la gran explosió (sinònim complementari) que va donar lloc a la formació de l’univers i al model cosmològic que se’n deriva. Tot i que l’escriu en majúscules, tant el GDLC com l’ésAdir accepten el sintagma en minúscula. A part de la teoria cosmològica, àmbit al qual corresponen els dos primers contextos, big bang s’aplica també en economia amb un sentit metafòric per fer referència a un ‘procés de canvi sobtat que afecta el món financer, i especialment l’àmbit borsari’ (Termcat), com veiem als dos últims exemples. L’ésAdir considera que en un context econòmic big bang és equivalent de canvi sobtat i boom, un altre manlleu.