biobanc m

Primera documentació: 25/03/2006

Tipus	composició híbrida
Contextos	L’avantprojecte preveu també la creació de bancs de material biològic (biobancs), destinats a guardar i cedir mostres biològiques per a la seva utilització en projectes de recerca de forma gratuïta. [Avui, 25/03/2006]
	Durant el confinament, el laboratori no es va tancar en cap moment i es va fer la recollida de mostres a través del biobanc. [Avui, 19/05/2021]
Observacions	El Termcat defineix el neologisme biobanc, format a partir de la forma prefixada bio- ‘vida’ i el mot banc, com un ‘centre públic o privat on s’emmagatzemen i es conserven teixits, cèl·lules o fluids corporals amb la finalitat de cobrir necessitats mèdiques individuals, generalment per a ús d’un receptor, amb finalitats terapèutiques o amb finalitats de recerca biomèdica’. En aquests centres, que estan regulats per lleis estatals i autonòmiques, s’hi guarden mostres de sang, de teixits, de cèl·lules mare, d’ossos, d’ADN o del virus de la sida, entre d’altres, que han estat obtingudes específicament per a la recerca o que són excedents de diagnòstic. En aquest sentit, un dels aspectes ètics més rellevants és la confidencialitat de les dades dels donants, que els biobancs s’han d’assegurar de mantenir.

bosó de Higgs m

Primera documentació: 31/12/2014

Tipus	sintagmació
Contextos	El CERN tornarà a posar en marxa a la primavera l’accelerador de partícules LHC, on es va descobrir el bosó de Higgs. [La Vanguardia, 31/12/2014]
	La companyia catalana Comsa augmentarà la seva facturació anual entre 20 i 25 milions d’euros fins al 2022 gràcies a tres nous contractes amb l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), el consorci de l’accelerador de partícules de Ginebra, el més gran del món i conegut per les seves investigacions sobre el bosó de Higgs, la partícula de Déu. [Ara, 12/12/2018]
Observacions	Quan a començaments del segle xix el químic i matemàtic John Dalton (1766-1844) va postular la seva teoria atòmica, va considerar que els àtoms eren indivisibles i, per tant, partícules elementals. Els avenços successius en el coneixement de l’estructura de l’àtom han anat revelant que els àtoms estan formats per partícules més elementals, protons, neutrons i electrons, que, al seu torn, estan compostos per altres partícules. El sintagma bosó de Higgs també fa referència a una partícula elemental, que rep el nom del físic britànic Peter Higgs (1929- ), el qual va proposar la ruptura de la simetria que explicava l’origen de la massa de les partícules elementals i predeia l’existència d’aquesta partícula, que es va confirmar el 4 de juliol de 2012 al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire). Així, es confirmava la validesa del model estàndard de partícules elementals, segons el qual un camp impregna tot l’espai i només les partícules elementals que hi interactuen adquireixen massa (cosa que explica l’absència de massa dels fotons). Higgs, conjuntament amb el físic belga François Englert (1932- ), va guanyar el Nobel de Física el 2013 per haver contribuït decisivament a la comprensió de l’origen de la massa de les partícules subatòmiques.

neurona mirall f

Primera documentació: 23/10/2001

Tipus	composició
Contextos	Des del punt de vista psicològic, avui la neurociència ja també ens explica com hi ha un substrat neuronal, que són unes neurones conegudes com a neurones mirall, que justament les tenim els éssers humans per produir l’efecte de l’empatia. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 23/10/2001]
	Rizzolatti, el neuròleg que va desenvolupar la idea de les neurones mirall, va demostrar que només podem entendre les coses si les imaginem, si les reproduïm en la nostra ment. [Ara, 20/12/2013]
Observacions	Una neurona mirall és una ‘neurona de l’àrea motora primària que respon a determinats estímuls visuals despolaritzant-se i induint la realització d’un moviment’ (Termcat). Dit d’una altra manera, aquesta neurona fa que, en observar un comportament, acció o activitat duta a terme per l’animal o persona a la qual s’està observant, el cos de l’individu la imiti, és a dir, reflecteixi aquest comportament, acció o activitat. Aquestes neurones es van observar en primer lloc en primats, i després es van trobar en humans, concretament a l’àrea de Broca i a l’escorça parietal del nostre cervell. Les neurones mirall són importants per als humans, ja que sembla que intervenen en l’expressió de l’empatia i en els processos d’aprenentatge per imitació que s’observen, per exemple, en nadons. Tot i que hi ha científics que les consideren un dels grans descobriments de la neurociència dels últims anys, n’hi ha d’altres que es mostren escèptics davant la poca existència de recerca duta a terme amb humans i no amb primats, i la manca de teories que demostrin de quina manera aquestes neurones es relacionen amb les funcions cognitives.

 

criogenitzar v tr

Primera documentació: 27/04/2001

Tipus	sufixació
Contextos	Osment dóna vida a David, un petit robot adoptat per una parella (Sam Robards i Frances O’Connor) que ha hagut de criogenitzar el seu fill malalt i es veu afectada per les dures normes de natalitat que imperen en el món futurista d’A. I. [El Periódico, 17/06/2001]
	¿És lícit criogenitzar cossos humans per intentar despertar-los més endavant? [Ara, 11/06/2016]
Observacions	La criogènia és l’‘estudi de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes’ (GDLC), i l’adjectiu criogènic -a fa referència al que és ‘relatiu o pertanyent a la producció del fred’ (Termcat), normalment a partir de gasos liquats com l’heli i el nitrogen. Les dues paraules s’han format a partir del mot grec krýos, que significa ‘fred’, que alhora ha servit de base per formar el verb que descriu el procés de congelar un ésser viu per conservar-lo (criopreservar-lo) amb la intenció de reanimar-lo en un futur. Cal observar que, encara que criogènia i criogenitzar comparteixen l’arrel, el significat del verb està relacionat amb el substantiu criònica, que fa referència a la preservació d’éssers vius. Existeix ja força recerca sobre la criogènia i la criogenització i, de fet, hi ha empreses que ofereixen aquest servei, per al qual es donen dues opcions: criopreservar o vitrificar el cos sencer o només el cervell (neuropreservació). El problema, tanmateix, és el procés en si mateix i la reanimació posterior, que a dia d’avui encara no s’han aconseguit solucionar; un dels problemes, per exemple, és la formació de cristalls que es formen a nivell molecular. Tot i així, la gent contracta aquest servei perquè l’apliquin al seu cos un cop han mort, amb l’esperança que en algun moment la ciència avanci prou com per permetre dur a terme aquest procés. D’altra banda, el públic general coneix aquests processos perquè es donen amb freqüència a la ciència-ficció, principalment en els viatges espacials de llarga durada que els personatges han de poder superar sense envellir.

pseudociència f

Primera documentació: 5/09/1994

Tipus	prefixació
Contextos	Això no treu que els partidaris de les pseudociències manifestin que s’ha amagat l’evidència de senyals inequívocament intel·ligents. [El Temps, 30/06/1997]
	L’Homeopatia és un sistema de medicina alternativa creat el 1796 per Samuel Hahnemann basat en la seva doctrina «del que és semblant cura el que és semblant» i està considerada una pseudociència que no és reconeguda per alguns científics. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions	La pseudociència, substantiu format a partir del prefix d’origen grec pseudo- ‘fals’ i ciència, fa referència a les pràctiques, creences o estudis que pretenen ser científics (i es presenten com a tals) sense comptar amb proves reals que en demostrin la validesa i sense estar regits pels mètodes científics vigents. Així doncs, la pseudociència es caracteritza per presentar afirmacions contradictòries, exagerades o extretes d’experiments o proves que són impossibles de replicar (violant el principi científic de falsabilitat), per fornir-se a partir d’opinions tendencioses, per dificultar que les teories siguin avaluades per altres experts i per la falta de sistematicitat. Per tots aquests motius, l’ús d’aquest substantiu es considera pejoratiu, però els que es veuen acusats de practicar disciplines considerades pseudocientífiques (l’alquímia, l’astrologia, la numerologia, la quiromància, etc.) posen en dubte la validesa de la pròpia denominació.