criogenitzar v tr

Primera documentació: 27/04/2001

Tipus sufixació
Contextos Osment dóna vida a David, un petit robot adoptat per una parella (Sam Robards i Frances O’Connor) que ha hagut de criogenitzar el seu fill malalt i es veu afectada per les dures normes de natalitat que imperen en el món futurista d’A. I. [El Periódico, 17/06/2001]
¿És lícit criogenitzar cossos humans per intentar despertar-los més endavant? [Ara, 11/06/2016]
Observacions La criogènia és l’‘estudi de les tècniques de producció, manteniment i aplicació de temperatures molt baixes’ (GDLC), i l’adjectiu criogènic -a fa referència al que és ‘relatiu o pertanyent a la producció del fred’ (Termcat), normalment a partir de gasos liquats com l’heli i el nitrogen. Les dues paraules s’han format a partir del mot grec krýos, que significa ‘fred’, que alhora ha servit de base per formar el verb que descriu el procés de congelar un ésser viu per conservar-lo (criopreservar-lo) amb la intenció de reanimar-lo en un futur. Cal observar que, encara que criogènia i criogenitzar comparteixen l’arrel, el significat del verb està relacionat amb el substantiu criònica, que fa referència a la preservació d’éssers vius.

Existeix ja bastanta recerca sobre la criogènia i la criogenització i, de fet, hi ha empreses que ofereixen aquest servei, per al qual es donen dues opcions: criopreservar o vitrificar el cos sencer o només el cervell (neuropreservació). El problema, tanmateix, és el procés en si mateix i la reanimació posterior, que a dia d’avui encara no s’han aconseguit solucionar; un dels problemes, per exemple, és la formació de cristalls que es formen a nivell molecular. Tot i així, la gent contracta aquest servei perquè l’apliquin al seu cos un cop han mort, amb l’esperança que en algun moment la ciència avanci prou com per permetre dur a terme aquest procés. D’altra banda, el públic general coneix aquests processos perquè es donen amb freqüència a la ciència-ficció, principalment en els viatges espacials de llarga durada que els personatges han de poder superar sense envellir.

Anuncis

pseudociència f

Primera documentació: 5/09/1994

Tipus prefixació
Contextos Això no treu que els partidaris de les pseudociències manifestin que s’ha amagat l’evidència de senyals inequívocament intel·ligents. [El Temps, 30/06/1997]
L’Homeopatia és un sistema de medicina alternativa creat el 1796 per Samuel Hahnemann basat en la seva doctrina «del que és semblant cura el que és semblant» i està considerada una pseudociència que no és reconeguda per alguns científics. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions La pseudociència, substantiu format a partir del prefix d’origen grec pseudo- ‘fals’ i ciència, fa referència a les pràctiques, creences o estudis que pretenen ser científics (i es presenten com a tals) sense comptar amb proves reals que en demostrin la validesa i sense estar regits pels mètodes científics vigents. Així doncs, la pseudociència es caracteritza per presentar afirmacions contradictòries, exagerades o extretes d’experiments o proves que són impossibles de replicar (violant el principi científic de falsabilitat), per fornir-se a partir d’opinions tendencioses, per dificultar que les teories siguin avaluades per altres experts i per la falta de sistematicitat.

Per tots aquests motius, l’ús d’aquest substantiu es considera pejoratiu, però els que es veuen acusats de practicar disciplines considerades pseudocientífiques (l’alquímia, l’astrologia, la numerologia, la quiromància, etc.) posen en dubte la validesa de la pròpia denominació.

 

efecte papallona f

efecte papallonaPrimera documentació: 23/11/1998

Tipus composició
Contextos Manuel Garcia Grau utilitzava la teoria fisicomatemàtica del caos o l’efecte papallona per constatar la fragilitat de tot sistema polític sotmès a processos variables. [El Temps, 23/11/1998]
Una de les propostes que s’estudiarà seran les marxes lentes, improvisades o internament organitzades pels camioners, per tota l’autovia A-7 i l’N-340, des de Cadis fins a la Jonquera, amb petites mobilitzacions que tinguin un important efecte papallona de col·lapse de la via. [La Vanguardia, 29/10/2015]
Observacions En matemàtiques, la teoria del caos s’ocupa de l’estudi del comportament dels sistemes que són molt sensibles a les condicions inicials, de manera que és impossible fer prediccions a llarg termini de com es comportaran: per exemple, si col·loquem un ou en la punta d’una piràmide no es pot determinar cap a quin costat caurà.

Dins de la teoria del caos és on es troba l’efecte papallona, compost encunyat pel meteoròleg i matemàtic estatunidenc Edward Lorenz (1917-2008), amb el qual es designa el fenomen pel qual qualsevol canvi insignificant en un sistema complex pot tenir un efecte significatiu en un termini mitjà o llarg. Lorenz es va basar en un proverbi xinès per batejar-lo: l’aleteig de les ales d’una papallona es pot sentir a l’altra banda del món, en el sentit que una causa molt petita pot tenir un efecte molt gran. Un exemple metafòric molt utilitzat en meteorologia és que un element tan petit com l’aleteig d’una papallona pot influenciar l’hora de formació o el camí que seguirà un huracà.

epigenoma m

epigenomaPrimera documentació: 2/09/2008

Tipus prefixació
Contextos Ha afegit que una vegada descoberts aquests epigenomes es podria explicar per què unes cèl·lules amb el mateix genoma tenen aspectes diferents i es diferencien en un teixit o un altre, cosa que estaria relacionada amb les cèl·lules mare. [El Periódico, 9/02/2009]
Fent un símil, si el genoma humà són les lletres (els gens) amb què s’escriu el llibre de la vida d’un ésser humà, l’epigenoma són els accents, les majúscules i altres elements ortogràfics que donen sentit i fan que cada cèl·lula interpreti de manera diferent aquesta informació. [Ara, 3/02/2016]
Observacions Gràcies al Projecte Genoma Humà, l’any 2000 es va donar a conèixer a tota la comunitat científica el mapa del genoma, és a dir, la col·lecció completa d’ADN pròpia del conjunt de cromosomes de l’ésser humà. En aquell moment, els científics sabien que la informació genètica s’incloïa en els gens, però encara desconeixien la funció de la resta de components bioquímics del genoma. Des de fa uns anys, els investigadors s’han adonat que aquests elements bioquímics, que formen l’epigenoma i que en un primer moment es creia que eren insignificants, tenen un paper fonamental perquè els gens es puguin expressar.

El 1942 el biòleg Conrad H. Waddington va encunyar el terme epigenètica per referir-se a la branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris que no comporten una modificació de l’ADN, on es troba el material de la informació genètica. D’aquesta manera, utilitzant el mateix prefix grec, epi- ‘sobre’, es va formar la paraula epigenoma, que designa els elements que regulen els nostres gens i actuen sobre el genoma, és a dir, sobre el contingut genètic d’una cèl·lula o un virus.

exoplaneta m

exoplanetaPrimera documentació: 10/05/2008

Tipus composició culta
Contextos Un nou exoplaneta d’un volum similar al de la Terra ha estat descobert a la constel·lació de Sagitari. [El Periódico, 10/05/2008]
Els exoplanetes són els planetes que fan voltes a estrelles que no són el Sol, i els que coneixem són una fracció ínfima dels que existeixen: els astrònoms diuen que només a la Via Làctia (és a dir, només en el nostre veïnatge interestel·lar) hi ha més de 100.000 milions d’estrelles, moltíssimes de les quals tenen planetes que els van fent voltes i voltes. [Ara, 2/10/2015]
Observacions El neologisme exoplaneta està construït per la forma prefixada culta exo-, que significa ‘a la part de fora’ (DIEC2) i planeta. Així doncs, es tracta d’un planeta extrasolar, és a dir, un cos celeste que es troba fora del nostre sistema solar. D’acord amb el Termcat, es defineix com un ‘objecte celeste que orbita al voltant d’un estel altre que el Sol i que compleix totalment o parcialment les condicions especificades per als planetes del sistema solar’. Els primers exoplanetes van ser descoberts el 1992 al voltant d’un púlsar o estel de neutrons (un tipus d’estrella). En aquest sentit, mentre que a principis de la dècada dels 90 el nombre d’exoplanetes descoberts per any es podien comptar amb els dits d’una mà, les dades de la segona dècada del 2000 superen el centenar de descobriments anuals gràcies als nous mètodes de detecció emprats.