bipolar adj i mf

Primera documentació: 1/01/2005

Tipus semàntic
Contextos Per una banda hi ha els neuròtics-depressius i, per l’altra, els psicòtics, en la línia dels esquizofrènics, transtorns de la personalitat, malalts obsessius-compulsius, bipolars… tota aquesta línia és la que acollim nosaltres, especialment els que pateixen esquizofrènia. [Línia Sants, 1/01/2005]
Els professionals del Tribunal Mèdic, que va presentar la demanda després de la retirada per part de l’INSS de la pensió, han pogut demostrar en el transcurs del procés judicial que el trastorn bipolar que pateix la dona, encara que s’havia estabilitzat, seguia provocant a l’afectada episodis depressius i eufòries greus, fet que li impedeix desenvolupar qualsevol activitat laboral. [El Periódico, 27/10/2016]
Observacions Segons els diccionaris de referència, bipolar és un adjectiu format pel prefix bi– ‘dos’ i l’adjectiu polar, de manera que indica que l’element al qual acompanya es caracteritza per tenir dos extrems oposats. Des de principis del segle xxi l’Observatori ha recollit ocurrències d’aquest adjectiu acompanyant el substantiu transtorn per denominar una malaltia mental de la qual cada vegada es té més coneixement a la societat actual.

Les persones que pateixen un trastorn bipolar, que antigament es coneixia com a psicosi maniacodepressiva (GDLC), es caracteritzen per passar d’estats anímics d’eufòria a estats de depressió sense poder-ho controlar, és a dir, sense que hagin estat provocats per cap esdeveniment de la vida real. La severitat de la malaltia és variable, i tant pot ser que afecti lleugerament el caràcter i manera de ser d’una persona com que l’impedeixi portar una vida normal a causa dels canvis anímics constants i el descontrol i brusquedat amb què s’expressen o duen a terme diferents accions.

El Dia Mundial del Transtorn Bipolar se celebra el 30 de març, en commemoració de la data en què va morir el pintor Vincent Van Gogh, que es considera que patia aquesta malaltia, atesos els seus canvis d’humor i les depressions que el van portar a la mort.

Anuncis

copagament m

Primera documentació: 12/06/1997

Tipus prefixació
Contextos L’FMI ha recomanat a l’Estat espanyol la rebaixa de les cotitzacions empresarials a la seguretat social i el copagament dels serveis sanitaris. [El Temps, 13/04/1999]
Una de cada tres persones grans ha hagut d’ajudar econòmicament els seus fills o néts, i alhora han hagut d’assumir copagaments d’alguns serveis per les retallades. [El Món (RAC1), 29/09/2016]
Observacions Aquest neologisme lexicogràfic es va documentar per primera vegada a l’Observatori a finals dels anys 90. Tot i que no ha deixat de recollir-se de manera continuada, l’any 2012 va ser quan se’n van recollir més ocurrències, ja que el copagament va esdevenir un tema important de debat dins del món polític. Aquest substantiu es forma a partir del mot pagament al qual s’adjunta el prefix co-, que significa ‘ensems amb, en comú’ i indica que el cost econòmic d’alguna cosa s’ha de fer efectiu entre dues parts.

A banda de l’àmbit econòmic, també s’utilitza en el de la salut pública per fer referència al sistema de pagament de cobertura mèdica, pública o privada, en el qual l’usuari només assumeix una part de la despesa.

 

blíster m

blísterPrimera documentació: 30/11/1998

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Es va dotar el comprimit d’una forma de diamant, el blister és molt rígid i s’hi ha inclòs un holograma i altres secrets similars als utilitzats en la fabricació de moneda. [El Periódico de Catalunya, 30/11/1998]
El dispositiu que posen al mercat produeix uns blísters amb tota la medicació que necessita cada pacient separada per horaris i dies. [El Periódico de Catalunya, 16/12/2014]
Observacions El Gran diccionari de la llengua catalana ja recull la paraula blíster, definit com un ‘envàs constituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada perquè adquireixi la forma de l’objecte que ha de contenir, la qual s’enganxa a una base de cartó o de plàstic, o bé se segella amb paper d’alumini’. El diccionari també explica que aquest mot ve de l’anglès, que significa ‘butllofa’ i que el pas cap al blíster que coneixem com l’envàs de les pastilles que comprem a la farmàcia ve del nom blister pack, que significaria ‘envàs en làmina al buit’.

No és estrany que aquest neologisme no aparegui en el diccionari normatiu perquè, si bé es documenta des de fa molts anys (inicialment amb la forma sense adaptar blister) i ja ha estat recollit pel Termcat, no és encara una paraula del tot implantada en l’ús dels parlants.

cronificar v tr

Primera documentació: 20/01/1991

Tipus sufixació
Contextos Això explica el que es va dir a San Antonio, que en uns anys no hi haurà morts: es tracta de cronificar el càncer per tota la vida. [El Temps, 30/01/2007]
Acord, formulat a partir del repte de fer una gestió conjunta dels residus, hi ha encastada una pedra que el que fa és cronificar el conflicte previ, la topada entre el Baix Ebre i la Ribera. [Ebre Digital, 15/06/2013]
Observacions Igual com intensificar vol dir ‘tornar intens’, cronificar vol dir ‘tornar crònic’. En el diccionari trobem molts verbs formats amb el sufix –ificar amb una base adjectiva, com amplificar, dignificar, diversificar o intensificar, però no hi trobem encara el verb cronificar, tot i que és un mot existent a la llengua des de fa dècades i especialment utilitzat els darrers anys. Els contextos en què s’utilitza tenen a veure amb malalties, perquè l’objectiu en el cas de malalties incurables és fer-les esdevenir cròniques i que deixin de ser mortals, però veiem també que aquest mateix verb s’aplica, sovint amb un to reivindicatiu, a problemes de caràcter social i econòmic.

neurociència f

neurociènciaPrimera documentació: 23/11/1991

Tipus composició culta
Contextos El doctor Belmonte, premi Rei Jaume I el 1992, ha centrat les seves recerques en el camp de les neurociències i el sistema ocular. [Avui, 16/07/1995]
L’abast de la investigació cerebral és enorme i Brain Initiative pot fàcilment derivar en una llista de bons desitjos per satisfer interessos amplis de la neurociència. [La Vanguardia, 19/02/2014]
Observacions La neurociència, terme format per la forma prefixada neuro-, procedent del grec neũron ‘nervi’, i per ciència, és el conjunt de disciplines científiques que se centren en l’estudi del sistema nerviós. Tot i que tradicionalment s’ha associat aquesta disciplina a l’àmbit de la biologia, el cert és que la neurociència té molts lligams amb la medicina, la psicologia, la informàtica o la farmàcia. Cal dir, a més, que sovint es fa servir com a sinònim el terme neurobiologia, tot i que generalment en un àmbit restringit a la biologia. Aquest darrer terme, però, sí que està documentat en el Gran diccionari de la llengua catalana.