metamfetamina f

Primera documentació: 3/12/1990

Tipus	prefixació
Contextos	Es van detectar tres substàncies al·lucinògenes més: el PMMA, i dues varietats obtingudes a partir de la metamfetamina i la cocaïna, l’speed i l’speed ball. [Avui, 3/12/1990]
	En Bart, addicte a les metamfetamines, és tot i això l’únic que expressa el seu recel. [La Vanguardia, 19/03/2022]
Observacions	La paraula metamfetamina està formada pel prefix meta- (‘més enllà’) i el substantiu amfetamina. Així doncs, fa referència a un psicofàrmac que exerceix uns efectes estimulants sobre el sistema nerviós central majors als de l’amfetamina. La metamfetamina es va crear al Japó a principis del segle xx a partir de l’amfetamina. Inicialment, es va fer servir en medicaments descongestius i inhaladors. Actualment, però, el seu ús només és vigent per al tractament de la narcolèpsia i del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), i atès que es tracta d’una substància que pot ser altament addictiva, només es pot obtenir través de receptes mèdiques. No obstant això, existeix la distribució clandestina i il·legal. A grans trets, la metamfetamina incrementa el nivell d’activitat, la concentració, i la sensació de benestar i d’eufòria. Tanmateix, un consum excessiu o en dosis inadequades pot generar quadres psicòtics, entre altres danys físics i neurològics greus. Cal fer una observació final sobre la grafia: metamfetamina s’escriu amb una m davant de la f, que pren el so de [ɱ]. Aquesta és la lletra que sol aparèixer davant d’una f, com a samfaina, triomf o xamfrà, tot i que si la paraula comença amb el prefix en-, in- o con-, llavors s’escriu amb n, com a enfilar, infinit o confiar.

endometriosi f

Primera documentació: 17/03/2015

Tipus	sufixació
Contextos	Bermúdez explica que tot això afecta molt el dia a dia d’una persona amb endometriosi, “en el meu cas, pot ser que em vingui la regla a la nit o al matí i ja no pugui anar a treballar, perquè no hi ha manera que em passi el dolor. T’incapacita i t’immobilitza. No és un dolor menstrual, és de tipus còlic”, assegura. [Avui, 17/03/2015]
	A l’endometriosi se li havia fet poc cas durant molts anys per la falsa creença que és normal que la regla sigui dolorosa. [La Vanguardia, 14/05/2022]
Observacions	El sufix -osi és un sufix especialitzat de l’àmbit de la medicina, que designa ‘estat irregular’ o ‘malaltia’. En aquest cas, endometriosi designa el ‘trastorn caracteritzat per la proliferació de teixit similar a l’endometri en localitzacions que no li corresponen, com és el gruix de la paret uterina, els ovaris i, fins i tot, fora dels òrgans corresponents a l’aparell genital’ (Termcat). L’endometriosi és una malaltia relativament freqüent que afecta entre el 10 i el 15 % de dones en edat fèrtil, que pot arribar a alterar significativament la qualitat de vida de les dones que la pateixen. Tot i que és una malaltia benigna (no mortal), no té cura i és progressiva fins a la menopausa, moment en què es deixa de produir estrògens.

adn / ADN m

Primera documentació: 6/07/2001

Tipus	siglació
Contextos	Vostè em podria preguntar si el meu descobriment de la biosíntesi de l’ADN afectarà la societat, i jo li respondria que hi tindrà efectes molt profunds. [El Periódico, 6/07/2001]
	Són referents d’aquells que tenim, que en realitat escapam, però que hem mamat molt, que els tenim a l’ADN, per dir-ho d’alguna manera. [Núvol, 21/07/2021]
	L’objectiu d’aquesta irracionalitat radicava a intentar allunyar (fer ignorar) l’adn feixista d’un règim condemnat per l’Assemblea General de Nacions Unides perpetrador de delictes de lesa humanitat i així donar entrada als arguments de la irretroactivitat i la prescripció dels delictes utilitzats al llarg d’aquests anys per part de l’administració espanyola per evitar la compareixença dels responsables de la dictadura davant dels tribunals. [El Periódico, 4/08/2021]
Observacions	La definició terminològica d’ADN és la d’‘àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l’herència biològica’ (Termcat). Aquesta herència és la que diferencia un individu d’un altre: les probabilitats que dues persones no emparentades tinguin exactament el mateix ADN són d’una entre mil milions. El metge suís Friedrich Miescher (1844-1895) va ser qui va aïllar l’ADN per primera vegada el 1869, tot i que el va batejar com a nucleïna, però es va haver d’esperar quasi setanta anys per identificar-ne els components i l’estructura, tot i que abans, el 1928, se’n va determinar la funció biològica: el 1952, els treballs dels científics estatunidencs Alfred Hershey i Martha Chase van confirmar el paper exclusiu que juga l’ADN en l’herència genètica. Un any més tard, James Watson i Francis Crick van proposar el model de la doble hèlix, els quals, juntament amb Maurice Wilkins, col·laborador de Rosalind Franklin, que va tenir un paper fonamental amb les imatges de difracció de rajos X d’alta qualitat sobre la molècula d’ADN, van rebre el premi Nobel de Medicina el 1962. El descobriment de l’ADN no ha estat fonamental només per als estudis de genètica, sinó que també han permès evolucionar la medicina forense, ja que l’ADN present a la sang, el semen, la pell, la saliva o els cabells permeten identificar el responsable. Aquesta tècnica d’identificació de la petjada genètica es va utilitzar per primera vegada als anys vuitanta del segle passat per condemnar Colin Pitchfork per la violació i l’assassinat de dues dones al comtat de Leicestershire (Regne Unit). Així mateix, la comparació de seqüències d’ADN és una eina fonamental per als estudis de biologia evolutiva. Com a sigla, ADN s’ha d’escriure en majúscula, tal com veiem en els dos primers exemples, tot i que comença a aparèixer en minúscula, com en el tercer context, mostra de la seva lexicalització en la llengua, fora de l’àmbit especialitzat: tant en el segon com en el tercer cas, l’ús d’adn no fa referència a l’àcid desoxiribonucleic, sinó que es fa servir metafòricament per designar l’essència o la naturalesa d’algú o d’alguna cosa.

salut mental f

Primera documentació: 1/04/2005

Tipus	sintagmació
Contextos	Ara hi ha molts problemes de la vida quotidiana que es defineixen com a problemes de salut mental. [Sants-Montjuïc, 1/04/2005]
	Tots els fons recaptats es donaran a la Fundació Born This Way de Lady Gaga, una organització benèfica que va cofundar amb la seva mare, Cynthia Germanotta, amb la missió de donar suport a la salut mental dels joves i treballar amb ells per construir un món més amable i valent. [La Vanguardia, 15/08/2021]
Observacions	Des del 1992, el 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, que té com a objectiu “sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció” (Generalitat de Catalunya). El Termcat defineix la salut mental com l’‘estat d’equilibri psíquic en què l’individu és capaç d’usar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana’. És un component tan important com la salut física i està condicionat per factors ambientals, biològics, psicològics i socioeconòmics. Tot i que cada vegada hi ha més consciència de la importància que té la salut mental per a les persones, l’Organització Mundial de la Salut denuncia que encara hi ha gent que pateix malalties com la depressió (que s’estima que afecta un 4 % de la població mundial) que són víctimes de discriminació o que no tenen cap mena d’accés al suport i als tractaments que necessiten.

seroprevalença f

Primera documentació: 14/03/2020

Tipus	composició híbrida
Contextos	Amb l’estudi es pretén estimar el percentatge de població que ha desenvolupat anticossos davant del coronavirus, cosa que es coneix com a seroprevalença. [Ara, 23/04/2020]
	La primera de les investigacions és un estudi de seroprevalença realitzat sobre 1.000 ciutadans de la Comunitat Valenciana pertanyents a diferents franges d’edat i residents en les tres províncies, dut a terme al març de 2022. [20 Minutos, 12/04/2022]
Observacions	El substantiu seroprevalença és un compost híbrid de l’àmbit de l’epidemiologia creat pel formant d’origen llatí sero-, que fa referència al sèrum, i el substantiu prevalença, que al·ludeix a la proporció d’individus que pateixen una malaltia respecte al total de la població estudiada. Així doncs, la seroprevalença és el ‘nombre de persones seropositives respecte a un antigen concret amb relació al nombre total de persones a les quals s’ha realitzat una prova serològica’ (Termcat). Tot i que és un terme d’epidemiologia que s’aplica a malalties infeccioses com la sida, se n’ha parlat especialment als mitjans arran de la pandèmia del coronavirus.