Primera documentació: 3/12/1990
Tipus | prefixació |
Contextos |
Es van detectar tres substàncies al·lucinògenes més: el PMMA, i dues varietats obtingudes a partir de la metamfetamina i la cocaïna, l’speed i l’speed ball. [Avui, 3/12/1990]
|
En Bart, addicte a les metamfetamines, és tot i això l’únic que expressa el seu recel. [La Vanguardia, 19/03/2022]
|
|
Observacions | La paraula metamfetamina està formada pel prefix meta- (‘més enllà’) i el substantiu amfetamina. Així doncs, fa referència a un psicofàrmac que exerceix uns efectes estimulants sobre el sistema nerviós central majors als de l’amfetamina. La metamfetamina es va crear al Japó a principis del segle xx a partir de l’amfetamina. Inicialment, es va fer servir en medicaments descongestius i inhaladors. Actualment, però, el seu ús només és vigent per al tractament de la narcolèpsia i del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), i atès que es tracta d’una substància que pot ser altament addictiva, només es pot obtenir través de receptes mèdiques. No obstant això, existeix la distribució clandestina i il·legal.
A grans trets, la metamfetamina incrementa el nivell d’activitat, la concentració, i la sensació de benestar i d’eufòria. Tanmateix, un consum excessiu o en dosis inadequades pot generar quadres psicòtics, entre altres danys físics i neurològics greus. Cal fer una observació final sobre la grafia: metamfetamina s’escriu amb una m davant de la f, que pren el so de [ɱ]. Aquesta és la lletra que sol aparèixer davant d’una f, com a samfaina, triomf o xamfrà, tot i que si la paraula comença amb el prefix en-, in- o con-, llavors s’escriu amb n, com a enfilar, infinit o confiar. |