trapillo m

Primera documentació: 28/11/2013

Tipus manlleu del castellà
Contextos N’hi ha de cistelleria, d’espelmes, de bijuteria i feltre, però abunden els que utilitzen materials reciclats i treballen amb tècniques com el ganxet i el trapillo. [El Periódico, 28/11/2013]
Fes la teva creació amb trapillo. A partir d’un cabdell de tires de tela coneixerem les grans possibilitats que ofereix aquest material. [La Vanguardia, 3/01/2017]
Observacions Les labors de ganxet se solen fer amb llana (de cotó, lli, etc.) el fil de la qual pot tenir un gruix molt variable, però hi ha un altre material que també es treballa amb el ganxet, el trapillo, que originalment provenia de roba tallada a tires, sobretot llençols o samarretes velles, i que ara la indústria de la confecció comercialitza, gràcies al reciclatge dels excedents tèxtils, en forma de bobines de cinta de cotó de 0,75 cm d’ample, aproximadament.

Per al català, el Termcat proposa la denominació drapet, diminutiu lexicalitzat anàleg al castellà, però a l’Observatori no n’hem documentat encara cap ocurrència.

Anuncis

cosplay m

Primera documentació: 28/10/2004

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Els iniciats anomenen cosplay aquest curiós costum que tenen alguns aficionats de presentar-se a les fires caracteritzats com els personatges de còmic favorits. [El Periódico, 28/10/2004]
La regidora de l’àrea, Coia Tenas (ERC), explica que l’objectiu és atraure més públic que en l’edició anterior, on centenars de persones van participar en una jornada en què no hi va faltar ni el marxandatge de la sèrie ni el concurs de cosplay o gent disfressada de personatges de la sèrie. [Avui, 10/02/2016]
Observacions El cosplay és la ‘pràctica consistent a disfressar-se d’un personatge de ficció d’un còmic, un videojoc o una pel·lícula d’animació, especialment dels gèneres del manga o l’anime, sovint en el marc d’una fira o d’un altre esdeveniment públic’ (Termcat). Aquest terme procedent de l’anglès és un acrònim de les formes costume ‘disfressa, vestit’ i play ‘joc’.

El fenomen del cosplay va sorgir als anys 70 en els Comic Market que encara avui dia se celebren a Odaiba (Tòquio). Els cosplayers, que és com s’anomenen els seguidors d’aquesta subcultura, es fan els seus propis vestits i complements, encara que alguns demanen ajuda familiar o professional. Aquests fandoms disfressats també solen assistir a les estrenes de les grans produccions de cinema. Com que el cosplay s’ha convertit en una pràctica generalitzada en qualsevol país que disposi d’algun acte relacionat amb l’anime, algunes empreses han aprofitat per realitzar concursos internacionals, entre els quals destaquen el World Cosplay Summit, que té lloc al Japó, o el Yamato Cosplay Cup, al Brasil.

diable mf

Primera documentació: 1/10/2003

Tipus semàntic
Contextos Qualsevol persona que vingui de fora i vegi la propaganda que fa l’Ajuntament de les festes majors i de la cultura popular pot pensar: “òndia, amb això dels diables, deu ser una tradició arrelada i mamada per les institucions”. [La Burxa, 1/01/2003]
El sentiment religiós està molt arrelat i no està renyit amb la festa més cultural, amb els diables i la resta d’actes; més aviat es retroalimenten. [País km0 (La Xarxa), 8/09/2016]
Observacions La figura del diable és molt present en la religió cristiana com a ‘esperit del mal’ (DIEC2) i forma part de l’imaginari de moltes cultures. En el cas de la catalana, més enllà de designar l’àngel caigut, apareix sovint en dites, cançons, llegendes i rondalles populars, i se’l sol representar amb figura humana, però lleig i pelut, amb banyes i cua, i els balls de diables apareixen en algunes representacions religioses populars, que es remunten, segons Joan Amades, a l’any 1150, quan es va escenificar el ball com un entremès durant el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d’Aragó. La primera documentació que se’n té, però, és de 1411, de la processó de Corpus a Cervera, festa a la qual han estat vinculats els balls de diables clàssics. Es tracta, doncs, d’una representació teatral de la lluita del bé contra el mal, i, tot i que actualment ha perdut el caràcter religiós, la participació dels diables, així com de dracs i altres personatges fantàstics relacionats amb el foc, en cercaviles i correfocs, ha esdevingut un element essencial i quasi imprescindible de les festes majors de molts municipis.

ludificació f

[ File # csp8096896, License # 2684663 ] Licensed through http://www.canstockphoto.com in accordance with the End User License Agreement (http://www.canstockphoto.com/legal.php) (c) Can Stock Photo Inc. / laks

Primera documentació: 5/10/2013

Tipus sufixació
Contextos L’ús de les mecàniques i les tècniques del joc en un context no propi del joc —allò que s’ha anomenat gamificació o ludificació— s’ha convertit en una de les tendències de futur més potents. [Avui, 5/10/2013]
Li agrada molt i no se li escapen les possibilitats que per a la marca de la seva empresa li poden brindar eines com la realitat virtual, el videomapping, la realitat augmentada o la ludificació, per citar-ne algunes, però també es qüestiona i molt com fusionar totes aquestes tecnologies amb els seus productes. [El Periódico, 27/09/2016]
Observacions La idea d’introduir estructures de joc en les activitats més banals per fer-les més atractives no és pas nova. En l’àmbit de la psicologia, s’entén per ludificació les estratègies consistents a utilitzar la mecànica del joc que tenen com a objectiu orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com ara crear un vincle emocional amb els usuaris, incentivar un canvi de conducta o transmetre un missatge. Això no obstant, aquest concepte va néixer en el món empresarial i, gràcies a la tecnologia, s’ha convertit en un fenomen en auge que s’ha anat expandint en altres camps com l’educació, la recerca o el món laboral.

L’any 2003 es va utilitzar per primera vegada el terme anglès gamification, que prové de game ‘joc’. De manera anàloga, en català i en les altres llengües romàniques s’ha creat i s’ha estès l’ús de la paraula ludificació, formada sobre l’adjectiu lúdic -a, que prové del llatí ludus ‘joc’.

dolce far niente m

dolce-far-nientePrimera documentació: 23/01/1995

Tipus manlleu de l’italià
Contextos Si li ho hagués permès la llei, segur que hauria esbatanat el portal del carrer, disposat a atendre la possible clientela. Hom no concebia el dolce far niente. [Avui, 23/01/1995]
No té cap sentit un pacte a l’estil alemany entre el PP i el PSOE, com proposa, entre d’altres, Felipe González des del seu dolce far niente aconseguit gràcies a les portes giratòries. [El País, 9/02/2016]
Observacions El manlleu dolce far niente, literalment ‘dolç no fer res’, al·ludeix a la indolència i la ganduleria, enteses no tant com a caràcter natural, sinó més aviat com a opció vital i com a font de felicitat i satisfacció. L’expressió té l’origen en l’època romana, però és imprecís. Hi ha qui sosté que procedeix de Plini el Jove (61-113), en la seva Epístola IX; per a altres la paternitat de l’expressió podria correspondre a l’obra De oratore de Ciceró (106 aC-43 aC), i també s’afirma que el seu origen podria estar en l’obra Agricola de Tàcit (ca. 55- ca. 116) on va escriure inertia dulcedo ‘dolça inèrcia’. Tanmateix, la frase constitueix una manera brillant per explicar el dolç plaer de l’ociositat.