go m

goPrimera documentació: 6/07/2004

Tipus manlleu del xinès
Contextos
El go és un antiquíssim joc xinès en què no acabes amb l’adversari, sinó que conquistes el seu territori. [El Periódico, 6/07/2004]
En els darrers vint-i-cinc anys s’han fet passos de gegant en aquest camp, des d’un programa capaç de vèncer en una sèrie de jocs de destresa pels quals no havia estat entrenat fins a un altre que va derrotar el millor jugador de go, un joc en el qual, a diferència dels escacs, hi ha massa opcions per avaluar a cada pas i, per tant, depèn més de la intuïció i l’experiència. [Ara, 1/04/2022]
Observacions El go és un ‘joc de tauler originari de l’oest asiàtic en el qual dos jugadors col·loquen una sèrie de peons blancs i una de peons negres a les interseccions d’una superfície quadriculada amb dinou línies horitzontals i dinou línies verticals, de manera que venç el jugador que ha aconseguit delimitar amb els seus peons un territori més vast que el de l’adversari’ (Termcat). Tot i que el nom ens ha arribat a través del japonès 碁 go —també amb la variant 囲碁 igo—, aquest joc d’estratègia de regles simples però gran complexitat que exigeix molta concentració, va néixer a la Xina, on es denomina 围棋 weiqi ‘joc de tauler d’embocallament’, fa més de 2.500 anys, i ja s’hi fa referència en els textos de Confuci (551 aC-479 aC), on era el joc preferit de l’aristocràcia i, juntament amb la cal·ligrafia, la pintura i la interpretació amb guqin (instrument de corda de la família de les cítares), era una de les quatre arts tradicionals dels erudits xinesos.

Al nostre continent va arribar molt més tard i no va ser fins al segle xx que es va convertir en un joc popular, especialment gràcies a l’associació de go del Japó, que va impulsar la creació de centres del joc als Estats Units, Sud-amèrica i Europa. Actualment, la Federació Internacional de Go compta amb 74 països membres i es calcula que una de cada 222 persones en el món hi juga.

boîte f

boîtePrimera documentació: 26/09/1994

Tipus manlleu del francès
Contextos
Va perdre de seguida, enmig del fum aclaparador, els llums psicodèlics i la música eixordant de la boîte, els seus acompanyants i es va trobar tot sol deixat de la mà de Déu. [El Temps, 26/09/1994]
Luis de León, en fi, a l’última part d’aquest assaig s’acredita com un avesat coneixedor de la nit i els seus esquers, i demostra com, a través d’unes boîtes i clubs disco i tecno molt específics, es va produir la implantació d’un narcisisme de masses, avançament i llavors de l’actual exhibicionisme digital. [La Vanguardia, 13/11/2021]
Observacions
Per referir-nos a la discoteca, en català tenim també l’opció de l’abreviació disco, el manlleu de l’anglès night club o el del francès boîte. Aquest últim no té un ús elevat però apareix als mitjans de comunicació per parlar de determinats tipus de locals, com les discoteques dels anys vuitanta. En francès, boîte significa ‘caixa’ i prové del llatí buxa, mot emparentat amb el grec antic πυξίς (puxís ‘capseta de fusta’) i, potser perquè les discoteques són com capses, en francès va aparèixer el sintagma boîte de nuit, d’on prové la nostra boîte per escurçament.

barcelonejar v intr

barcelonejarPrimera documentació: 5/01/2008

Tipus sufixació
Contextos
És cert que a un programa anàleg a El Club, de TV3, el presentador andalusejava un poc, però sense fer llarg, com l’Albert Om barceloneja. [Diari de Balears, 5/01/2008]
Barcelonejant. Barcelona perd els fogons de Senyor Parellada. La pandèmia posa fi als 38 anys d’història d’un restaurant en les sobretaules del qual es va gestar la ciutat dels 80 i els 90 al caliu de la traça de Ramon Parellada. [El Periódico, 23/03/2021]
Observacions
El sufix verbalitzador -ejar forma, adjuntat a bases que designen llocs o espais, verbs de moviment, com barranquejarcorriolejar o ravalejar, que, a més, tenen un matís freqüentatiu. En aquest cas, doncs, barcelonejar vol dir ‘passejar per Barcelona’, tal com es veu en el segon context, que és el significat que es documenta més habitualment als mitjans. Tanmateix, en el primer context veiem com vol dir ‘semblar de Barcelona’, en aquest cas per la manera de parlar.

multijugador madj

multijugadorPrimera documentació: 7/11/1997

Tipus prefixació
Contextos
Admet tres modalitats de joc: un jugador, multijugador (per mòdem, xarxa, Internet o en sèrie) i campanya. [El Periódico, 19/02/1999]
El Gran Turismo 7 manté el mode multijugador en línia heretat de Gran Turismo Sport, però recupera el mode campanya tradicional per a un sol jugador i que consisteix en una progressió contínua de vehicles cada cop més cars i potents. [Ara, 14/03/2022]
Observacions La unitat multijugador està formada a partir de l’adjunció del prefix multi-, que significa ‘molts’ o ‘més que un’, a la base jugador; probablement és un calc de la paraula anglesa multiplayer. S’utilitza sobretot en l’àmbit dels videojocs, en el qual fa referència a un joc en què participa més d’una persona, simultàniament o per torns, les quals o bé s’enfronten o bé formen un equip.

Sintàcticament, encara que la base sigui nominal, multijugador pot tenir tant una funció substantiva com adjectiva, ja que sovint acompanya un nom, com en el segon context. Cal fer notar que, tot i que jugador té la forma femenina jugadora, amb el prefix multi- es comporta com un adjectiu invariable, tant en gènere com en nombre i, així, documentem contextos en què es parla de partides multijugador, capacitat multijugador o, com es veu en el segon context, jocs multijugador.

puzle m

puzlePrimera documentació: 16/06/2015

Tipus semàntic
Contextos
Ara ha aconseguit quedar-se les sigles però a canvi de tenir un discurs tan coherent com difícil d’encaixar en el puzle actual. [El Periódico, 16/06/2015]
Les circumstàncies actuals no poden ser més diferents de les de fa mig segle: aleshores vivíem en una semiautarquia, els canvis eren difícils i lents; ara som una peça d’un puzle planetari. [Diari de Barcelona, 7/08/2021]
Observacions Un puzle o trencaclosques és un ‘joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura’ (DIEC2). Els diccionaris de referència recullen un altre significat, més general, per al compost de verb + substantiu: ‘problema, endevinalla, de difícil solució’, però l’entrada de puzle està restringida al joc. Tanmateix, els contextos recollits per l’Observatori demostren que els parlants també han ampliat el significat del manlleu, ja que el fan servir per fer referència a una circumstància complexa composta per diferents aspectes que cal combinar o per referir-se a un d’aquests aspectes concrets amb la paraula.

Tot i que aquest manlleu de l’anglès ja apareix al diccionari normatiu adaptat amb una sola zeta, és freqüent trobar-lo als mitjans amb la grafia original.