troupe f

Primera documentació: 28/03/1989

Tipus manlleu del francès
Contextos Dolly van Doll i la seva fantasiosa troupe han creat un espectacle exclusiu pel Gran Casino que tindrà trossos dels seus treballs anteriors més algun número nou. [Diari de Barcelona, 28/03/1989]
Per a les postres, tiramisú, fet pel Jordi i la seva troupe, com tot el de la casa. [Time Out Barcelona, 9/02/2017]
Observacions Tot i que el sentit original d’aquest manlleu és militar, perquè una tropa és un grup de soldats organitzat, en francès també s’utilitza en un sentit general per fer referència a un conjunt de persones que van juntes, en el sentit de colla. En català, troupe s’utilitza de vegades en aquest sentit, com veiem en el segon exemple, però normalment es fa servir per designar un grup d’artistes de teatre, dansa o circ que treballen junts i que es van desplaçant d’un lloc a un altre.

mise en scène f

mise-en-scènePrimera documentació: 11/07/1991

Tipus manlleu del francès
Contextos La part principal d’aquesta mise en scène la constitueix una sèrie de diminutes pintures sostingudes per un cable metàl·lic que travessa un angle de la sala. [Diari de Barcelona, 11/07/1991]
La mise en scène llòbrega, el magma de desesperança dels figurants i la brutal cuirassa emocional del protagonista a poc a poc esdevenen una delicada i alhora descarnada història sobre l’Holocaust. [Butxaca, 1/09/2013]
Observacions De vegades es fa servir aquest manlleu del francès, mise en scène, per referir-se exactament a la posada en escena, probablement perquè alguns parlants senten en l’ús del mot francès una ressonància més artística. En general, la posada en escena fa referència al disseny global dels aspectes d’una producció escènica, però no és gens clar quin abast té i sovint acaba englobant gairebé la totalitat del muntatge de l’espectacle: la dramatúrgia, la interpretació, l’escenografia, la il·luminació, el so, el vestuari i la caracterització.

quarta paret f

Image result for view from the stage

Primera documentació: 29/04/1993

Tipus sintagmació
Contextos En l’escena, per tant, es fa palesa la noció de quarta paret, que converteix l’espectador en un voyeur de les penúries dels Turbin. [Diari de Barcelona, 29/04/1993]
Quan es fa l’obra, es trenca la quarta paret i els espectadors entren a l’escenari. [Horari d’Estiu (La Xarxa), 9/08/2018]
Observacions Amb el sintagma quarta paret es designa la paret imaginària que hi ha davant de l’escenari d’un teatre, tot i que també s’aplica a les pel·lícules i sèries de televisió. Aquesta paret és la que separa el que ocorre a l’escena i els espectadors, tot i que sobretot es fa servir quan aquesta paret desapareix perquè un o més personatges interactuen amb el públic.

El filòsof Denis Diderot (1713-1784) va ser el primer a formular el concepte d’un mur virtual que separava els actors i els espectadors al Discours sur la poésie dramàtique (1758), però va ser Konstantin Stanislavski (1863-1938) qui el va aplicar per primera vegada a L’hort dels cirerers d’Anton Txèkhov el 1904. Alguns exemples coneguts en què es trenca aquesta quarta paret són les pel·lícules Annie Hall (1977) de Woody Allen (que va convertir aquest trencament en el tema central de la pel·lícula La rosa porpra del Caire, de 1985), Deadpool (tant el còmic com les pel·lícules de 2016 i 2018), o les sèries House of Cards (2013-2018) i Fleabag (2016-2019).

òpera rock f

Primera documentació: 11/01/1991

Tipus composició
Contextos Andrew Lloyd Weber ha dit que no canviarà la partitura de l’òpera rock Evita perquè la pugui cantar Madonna per al cinema. [Avui, 21/11/1998]
Fa broma, però no exagera gaire: Neeley, que ja ha complert 74 anys i no pas 33, com el seu personatge, ha donat vida en més de 5.000 funcions teatrals als últims set dies de Jesucrist que narra aquesta òpera rock. [La Vanguardia, 20/04/2018]
Observacions Originàriament, una òpera rock era un àlbum conceptual, és a dir, un disc amb un seguit de cançons la lletra de les quals segueix un fil i narra una història, amb música d’estil rock. Així, aquesta unificació temàtica és el que s’expressa amb el primer formant d’aquest compost, mentre que el segon fa referència a l’estil musical. Entre els exemples més destacats d’òpera rock, editats durant l’edat d’or del gènere als anys setanta, trobem els àlbums Tommy de The Who (1969), The Rise And Fall of Ziggy Stardust and The Spider From Mars de David Bowie (1972) o The Wall de Pink Floyd (1979). A vegades, aquestes obres es poden adaptar per representar-les al teatre musical, però per fer el canvi se sol afegir diàleg parlat entre les cançons per unificar més la trama dramàtica. Un dels musicals de rock més coneguts és Jesus Christ Superstar d’Andrew Lloyd Webber i Tim Rice (1971), que va passar d’àlbum conceptual a musical de Broadway. Tanmateix, des del gènere del musical normalment se segueix el procés invers: es componen obres que inclouen cançons de rock, ja que així s’adapten més fàcilment a l’estil que es busca en aquest gènere, que és accessible per a més espectadors.

radioteatre m

Primera documentació: 4/01/1989

Tipus composició
Contextos Hi ha gèneres, com el radioteatre, que han desaparegut, i això és una llàstima perquè a banda de contribuir a enriquir el llenguatge específic del mitjà cultivava l’interès de la gent. [Diari de Barcelona, 26/03/1992]
És tot el material necessari per donar vida a Sexe oral, una peça de radioteatre en directe que diumenge s’estrena a l’Almeria Teatre de Barcelona. [Ara, 16/02/2018]
Observacions El compost radioteatre designa un drama que es retransmet a la ràdio i que depèn exclusivament dels elements auditius (diàleg, música, efectes de so) per ajudar l’oient a imaginar la història. El radioteatre es va començar a desenvolupar als anys vint del segle xx i va arribar al seu zenit a la dècada dels quaranta, en què va esdevenir una forma d’entreteniment popular arreu del món (no es pot oblidar el cas de La guerra dels mons d’H. G. Wells que va portar a la ràdio Orson Welles el 1938 i que va generar una situació de pànic col·lectiu entre l’audiència que va creure que efectivament estava tenint lloc una invasió marciana). L’arribada de la televisió, però, la va anar arraconant i ara té una presència anecdòtica en les programacions radiofòniques.

En català, als anys seixanta, les emissores van anar introduint tímidament el català en les seves produccions de radioteatre i amb la creació de Ràdio 4 el 1976 se’n va incrementar notablement el nombre. Actualment, però, aquest gènere és molt escàs, a causa del cost elevat de producció que té i la competència ferotge amb la televisió. Tot i així, Ràdio Municipal de Terrassa segueix emetent produccions pròpies de radioteatre setmanalment, i Ràdio Hostafrancs (Barcelona) té un espai setmanal en què es recuperen algunes de les produccions clàssiques de l’època més esplendorosa del radioteatre català i espanyol.

Actualment, Internet està ajudant a revifar aquest tipus de productes a través dels podcasts, tant per al català, com Berícid sulfúric, mensual des de 2014, com per a altres llengües.