music hall / music-hall m

Primera documentació: 4/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Margot, una altra institució del music-hall valencià, promet emocions fortes. [Avui, 16/03/1989]
	Malgrat la Guàrdia Civil, els disturbis continuaren tota la nit, diversos grups de dones (i alguns homes) proveïdes de garrots van tornar als cafès de cambreres i els music halls obligant-los a tancar, van tornar a sonar alguns trets al carrer Nou de la Rambla i després de dirigir-se a l’Olímpia, on es tornà a armar un gran aldarull, es van dirigir al Liceu, on els impediren l’entrada. [Catalunya, 1/04/2021]
Observacions	El Vocabulari de la música de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix music-hall com ‘espectacle molt popular a la Gran Bretanya entre els anys 1850 i 1960, consistent en una barreja de números musicals i cançons populars’, tot i que també fa referència al teatre on s’ofereix aquest espectacle. El music-hall es remunta a l’època victoriana i va viure la seva edat d’or fins a la I Guerra Mundial, en què el nom va començar a ser substituït pel de variety ‘espectacle de varietats’, però també el contingut: així com el music-hall incloïa una mescla de cançons populars, comèdia i ball, lligats argumentalment, les varietats incloïen molta més diversitat de números, amb il·lusionisme, animals, acrobàcies, etc., deslligats els uns dels altres. Amb la guerra, els artistes i compositors van expressar el seu suport amb composicions com “It’s a long way to Tipperary” (1912), de Jack Judge i Harry Williams, que va esdevenir un autèntic himne. Amb el final de la guerra, el music-hall va continuar, però ja no com la forma predominant d’entreteniment popular: l’arribada de la ràdio, la popularització del gramòfon, així com la irrupció de les big bands o el cinema van anar fent-lo decaure fins que amb la fi de la II Guerra Mundial, la televisió o el rock van suposar la seva desaparició definitiva. Tot i així, la seva influència es pot veure en musicals com My Fair Lady, d’Alan Jay Larner (1956), o Oliver!, de Lionel Bart (1960).

performance f

Primera documentació: 1/01/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	En la posterior versió dirigida per Victor Fleming, Spencer Tracy va tractar de superar aquesta performance prescindint del maquillatge. [Avui, 2/12/1990]
	Cada vegada que hi ha protestes que busquen ser efectives i anar més enllà d’una performance simbòlica, periodistes, tertulians i polítics obren el debat de la violència. [Catalunya, 1/04/2021]
Observacions	Des dels inicis de la tasca de buidatge, l’Observatori ha recollit aquest manlleu de l’anglès format a partir del verb to perform ‘actuar, interpretar’ i el sufix -ance. Una performance (el plural s’escriu performances) és un espectacle basat en la improvisació de l’artista i en el contacte directe amb el públic, amb la intenció de fer-lo reflexionar sobre algun aspecte de la política, la societat, les relacions personals o el concepte de vida, per exemple. Aquesta reflexió es du a terme amb l’ús de mitjans sofisticats o efectes escènics, que volen causar provocació o sorpresa en el públic. Aquest tipus d’actuacions, que poden ser pictòriques, teatrals, etc., són multidisciplinaris, especialment si tenen un caràcter innovador. Aquesta manifestació artística, desenvolupada especialment a partir de final dels anys cinquanta del segle passat, té un ampli recorregut en el nostre país. Com a exemples, es poden esmentar les accions musicals de Carles Santos (1940-2017), les propostes de Jordi Benito (1951-2008) o la celebració de festivals com el de Temporada Alta de Girona o el Festival d’Art Independent Pepe Sales.

slapstick m i adj

Primera documentació: 12/02/1996

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Maragall, però, ha conreat més l’humor de patacada, l’slapstick, la caiguda de cul a terra, el posar-se de peus a la galleda del 3 %, el plat de nata a la cara de Carretero, el banyut que és l’últim a assabentar-se que la seva parella política està passant una nit de dissabte a la Moncloa amb el cap de l’oposició? [Avui, 17/07/2006]
	Fidel al seu tradicional estil slapstick, que porta els personatges a ser víctimes de desgràcies exagerades, tot i que mai no tenen conseqüències més enllà d’un parell de vinyetes, Francisco Ibáñez revisa en aquesta obra els progressos de la humanitat al llarg del segle xx. [Sàpiens, 1/03/2021]
Observacions	L’slapstick o comèdia de clatellades o pallassades és la ‘comèdia que es basa en la pantomima i els gestos exagerats, sovint cops i pallassades, més que en els diàlegs, molt característica de les pel·lícules del cinema mut’ (Termcat). El nom ve d’un instrument que consisteix en dues peces de fusta unides a la part inferior que quan piquen (de manera molt semblant a com funcionen les castanyoles) fan un so semblant al d’una fuetada. Els còmics feien servir aquests instruments per donar-se cops, ja que fan un soroll aparatós però realment no fan gaire mal. A part de l’ús que van fer de l’slapstick artistes clàssics del cinema mut com Charles Chaplin i Buster Keaton, aquest tipus de comèdia física es va popularitzar a Catalunya als anys noranta sobretot amb Rowan Atkinson a la sèrie Mr. Bean o els Monty Phyton a Faulty Towers, i també especialment gràcies al trio de còmics Tricicle, que fins i tot van titular Slastic un dels seus espectacles.

burlesque m

Primera documentació: 21/04/1998

Tipus	manlleu del francès
Contextos	Amb Norma Rae va crear la seva companyia i després no va parar de viatjar per tot Europa com un artista consagrat entre els millors en el camp de l’espectacle gestual i del burlesque més pur. [El Periòdic d’Andorra, 21/04/1998]
	Però això salta pels aires quan arriba a Benidorm, però és perquè és es relaciona amb la gent que hi viu i hi treballa, un submon de burlesque i espectacles eròtics que il·lumina el seu món fosc. [Ara, 30/11/2020]
Observacions	El manlleu del francès burlesque fa referència a un tipus d’espectacle del teatre de varietats, que s’orienta a la comèdia i la paròdia, i que és una evolució del burlesque literari del segle xvi, en el qual es ridiculitzava o se satiritzava un tema. El gènere va tenir èxit i fins i tot el Quixot de Cervantes s’hi basa, ja que la intenció original de Cervantes era criticar els llibres de cavalleria, fent-ne una sàtira amb el personatge que embogia per llegir-los, tot i que va acabar construint una obra magna sobre la societat de l’època i el comportament humà. El burlesque contemporani, però, és el que es basa en l’americà, que va sorgir a finals del segle xix, i que incorporava contingut eròtic, que va tenir la seva edat d’or en les dues primeres dècades del segle xx, on es van fer populars artistes com Gypsy Rose Lee (1911-1970) i altres pin-ups. Als anys 90, el burlesque va reaparèixer amb contingut de seducció i insinuació sexual, però sense que impliqui nuesa de les artistes. N’és un referent Dita von Teese (1972- ).

sold out m

Primera documentació: 18/02/2011

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	De tots els comentaris al Facebook de Manel, ahir n’hi havia un que resumia el perquè de tots aquests sold out: “El CD més esperat en anys!”, deia. [Ara, 18/02/2011]
	Tot i que encara som a l’hivern, el Cruïlla de Primavera va obrir el camí amb Devendra Banhart, cantautor rebut amb un clamorós sold-out per part d’un públic entre el qual eren majoria els assistents en la trentena. [La Vanguardia, 15/02/2020]
Observacions	El verb to sell en anglès significa ‘vendre’ i el cartellet de sold out es posa quan ja s’han venut totes les entrades d’un espectacle. Com es pot veure en els exemples, sold out (i la variant menys freqüent amb guionet) s’utilitza en forma nominal i és molt habitual l’expressió fer un sold out per indicar l’èxit de l’espectacle programat. Per aconseguir-lo, les empreses promouen la venda anticipada d’entrades, fan promocions i preus esgraonats.