txikung m

Vector illustration of tai chi exercise

Primera documentació: 8/03/2011

Tipus manlleu del xinès
Contextos
Uns 10 anys abans va descobrir el tai-txi i el txi-kung amb la gimnasta televisiva Eva Nasarre, quan aquesta donava classes al gimnàs de La Lió. [La clau, 8/03/2011]
Recorda amb orgull quan va posar dret tot el públic xinès de l’estadi Queen Elizabeth de Hong Kong després de realitzar un complex exercici de txikung o canalització de l’energia, una tècnica a l’abast de molt pocs. [El Periódico, 13/04/2021]
Observacions El txikung (que és la grafia normalitzada pel Termcat, tot i que també es documenta als mitjans amb la forma amb guionet) és una ‘disciplina d’origen xinès consistent a combinar moviments del cos, sovint suaus, amb el control de la respiració i la concentració mental, i que té com a objectiu regular el flux d’energia corporal’. Aquesta denominació és l’adaptació de la xinesa original (qìgōng, segons el sistema de transcripció pinyin), que recull dos formants, ‘aire, energia’ i gōng ‘tècnica, treball, exercici’.

El txikung té diverses modalitats, algunes de les quals es relacionen amb l’espiritualitat (de fet, segons les tradicions budista i taoista, el txikung és un mètode per assolir la il·luminació), amb la medicina tradicional xinesa o les arts marcials. Tot i que el txikung, tal com el coneixem actualment, és relativament recent i se situa l’any 1955, quan es va obrir un hospital específic de txikung a la Xina, les primeres referències es remunten al segle vi aC, en unes peces de jade que contenen consells per contenir l’alè i fer-lo descendir pel cos fins al baix abdomen.

fotoenvelliment m

fotoenvellimentPrimera documentació: 17/05/2005

Tipus composició híbrida
Contextos
Els raigs UVA poden penetrar fins al teixit cutani, responsable de les lesions irreversibles del fotoenvelliment. [El Periódico, 17/05/2005]
Una de les conseqüències és el fotoenvelliment, que fa que quan siguem grans tinguem la pell tacada i arrugada. [Ara, 20/07/2021]
Observacions El fotoenvelliment és un compost híbrid, construït amb el formant grec foto- ‘llum’ i el substantiu derivat envelliment, que designa el deteriorament gradual i irreversible de diverses proteïnes que donen estructura a la pell, com el col·lagen o l’elastina, que la mantenen llisa. Aquest deteriorament es dona per l’edat, però s’accelera per la sobreexposició al sol, que fa que la pell perdi volum i es comenci a arrugar i a debilitar, amb la qual cosa es desenvolupen problemes de pigmentació (despigmentació, taques, etc.) a les zones més exposades al sol (cara, escot, avantbraços, mans). A més de l’exposició al sol, altres factors ambientals, com la contaminació i el fum del tabac, també contribueixen al fotoenvelliment, per la qual cosa és important usar fotoprotectors tot l’any, així com hidratar bé la pell amb body milk.

burnout / burn out m

burnoutPrimera documentació: 15/11/1994

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
La sentència destaca que el burn out és “un tipus característic d’estrès que es dóna en treballadors que realitzen la seva feina en contacte amb altres persones com professors, personal sanitari i treballadors socials”, entre altres. [Diari de Balears, 29/01/2003]
Per això, i a causa de les condicions laborals, en molts casos precàries, si ja abans de la pandèmia tres de cada deu metges confessava patir la síndrome de burnout o del treballador cremat, una forma d’estrès que es cronifica i provoca esgotament mental, amb la pandèmia el percentatge s’ha multiplicat. [Diari de Girona, 9/05/2021]
Observacions El manlleu de l’anglès burnout (que també es documenta, amb molta menys freqüència, amb les formes burn out o burn-out) designa una síndrome que en català es coneix amb el nom de síndrome d’esgotament professional o síndrome del cremat. Es tracta d’una ‘síndrome originada com a resposta a una situació d’estrès emocional crònic, que es dona especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d’esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal’ (Termcat).

En aquest sentit, hi ha diferents estudis que han posat de manifest que la pandèmia del coronavirus va provocar un augment dels casos de burnout entre els professionals del sector sanitari. La sensació d’incertesa i impotència davant d’una malaltia nova i, per tant, desconeguda, a més d’altament contagiosa i amb conseqüències greus o molts greus per a una part de la població, sumada a la sobrecàrrega de feina, amb el consegüent cansament acumulat i, per tant, esgotament, va tenir conseqüències en la salut mental i física de metges, infermers i altres treballadors del sector, ja que van haver d’actuar en primera línia en uns moments molt difícils i complexos per a tota la societat. Per aquest motiu, durant el període més dur de la pandèmia els ciutadans espanyols van adoptar la iniciativa de sortir cada dia a les 20 h als balcons i finestres de casa seva per aplaudir i reconèixer i agrair la tasca d’aquests professionals.

sindèmia f

sindèmiaPrimera documentació: 18/03/2017

Tipus prefixació
Contextos
Una comissió de la revista The Lancet ha publicat un informe sobre la sindèmia global d’obesitat, subnutrició i canvi climàtic. [Avui, 01/03/2019]
En un moment de paralització de l’economia, amb una sindèmia que arrasa el món, són diverses les anàlisis que recolzen aquesta decisió. [El Periódico, 20/04/2021]
Observacions A mitjans dels anys noranta, l’antropòleg mèdic Merrill Singer va encunyar el terme syndemic, que en català hem adaptat a sindèmia, basat en la paraula epidèmia però a la qual s’ha adjuntat el prefix grec sin- ‘conjuntament, alhora’. La sindèmia fa referència a la coexistència de dues o més malalties que actuen de manera sinergètica i que s’escampen entre la població per la interacció de factors biològics i socials. En el seu moment, Singer, que havia treballat amb persones d’ambients urbans pobres, que patien desnutrició i no rebien l’atenció mèdica adequada, va proposar aquest neologisme per descriure concretament les interaccions negatives entre el fet de consumir drogues, ser víctima de violència i haver-se contagiat de sida. Avui en dia, però, es consideren sindèmies —i, per tant, objecte de preocupació pels sistemes de salut pública— altres situacions, com la que té a veure amb la crisi dels refugiats i migrants, o la que està causada per la coincidència de l’obesitat, la malnutrició i el canvi climàtic, tres grans amenaces per a la salut i la supervivència de l’espècie humana, tal com s’observa en el primer context.

intensivista m i fadj

intensivistaPrimera documentació: 3/04/1991

Tipus sufixació
Contextos
En el judici, quatre metges estan acusats d’imprudència: el cirurgià Miguel Ángel Rodrigo, l’anestesista José Luis Nogue Azuares, l’intensivista José Martínez Quiñones i el cap de la unitat de cures intensives de la clínica, Jesús Donato. [Avui, 3/04/1991]
I, des de Tarragona, el metge intensivista reconeix: “El que m’espanta i m’inquieta més és que es pugui arribar al punt que hàgim de prendre decisions difícils perquè tinguem cinc pacients que necessitin ventilació però només tinguem un respirador”. [Ara, 23/01/2021]
Observacions El mot intensivista designa el metge que s’ha especialitzat en medicina intensiva i, doncs, té els coneixements necessaris per atendre pacients en estat crític ingressats a les ucis dels hospitals. Format a partir de l’adjectiu intensiu i el sufix -ista, aquest neologisme ja està recollit al Termcat com a substantiu. Malgrat això, també pot tenir un ús adjectival —n’és un exemple el segon context—, sovint complementant metge.

Tot i que la primera documentació data de 1991, la freqüència d’aparició d’intensivista als mitjans ha augmentat arran de l’arribada del coronavirus: són ells els que han tingut cura constant dels milers de pacients contagiats greus durant tota la pandèmia, i no sempre amb les millors condicions de treball.