box m

Primera documentació: 5/02/1989

Tipus	semàntic
Contextos	A més, es construiria una àrea d’urgències amb 77 boxes, 144 dispensaris per a consultes externes i 65 gabinets d’exploració. [Avui, 21/09/1996]
	D’aquests, 55 estaven ubicats en un llit en una habitació d’hospitalització a l’àrea d’urgències i la resta estaven en un box o altres àrees d’atenció d’urgències. [Ara, 12/12/2016]
Observacions	El GDLC recull dues accepcions per al substantiu box, que en anglès significa ‘caixa, capsa’: la primera fa referència al ‘lloc destinat a l’assistència tècnica i als serveis auxiliars dels ginys que participen en una cursa d’automòbils o de motocicletes’, i la segona designa el ‘clos on es reuneixen els cavalls abans d’una prova’. Tanmateix, des dels seus inicis, l’Observatori ha recollit el significat presentat en els contextos, i que té a veure amb el compartiment d’una sala d’hospital, d’un departament d’urgències, etc., destinat a l’atenció mèdica per a aquells malalts ingressats o que necessiten estar aïllats. A més, determinats establiments, com ara les perruqueries, també compten amb boxs individuals. Cal esmentar que, en català, la forma en plural és boxs, tal com indica el Termcat, malgrat que a la premsa es documenti boxes.

Anuncis

superaliment m

Primera documentació: 1/06/2012

Tipus	prefixació
Contextos	Aquests s’elaboren de manera creativa, barrejant fruites, llets vegetals, llavors, superaliments (productes amb propietats extra com són, per exemple, les baies de goji), però, sobretot, verdures que, com l’api o la col, tenen virtuts diürètiques i nutritives, són pobres en calories i no contenen l’elevat grau de sucre de les fruites. [El Periódico, 14/02/2015]
	Com que no en teníem prou amb els aliments a seques, la nostra societat hiperbòlica va inaugurar la moda dels superaliments, tan cofoia en la seva multiculturalitat gurmet, oblidant que allò era un primer pas per trastocar-ne la sostenibilitat. [La Vanguardia, 12/06/2017]
Observacions	Segons el Termcat, un superaliment és un ‘aliment ric en nutrients que es considera especialment beneficiós per a la salut i el benestar’. Entre aquests aliments trobem, per exemple, els nabius, la xia i altres superfruits, que se suposa que contenen molts nutrients i antioxidants. El problema és que hi ha organitzacions, com ara el Consell Europeu d’Informació sobre l’Alimentació (EUFIC), i nombrosos dietistes i científics especialitats en nutrició que defensen que aquest terme és una estratègia de màrqueting i que no compta amb cap suport científic que demostri que aquests aliments realment són beneficiosos o que poden ajudar a millorar algunes malalties com el càncer. Tot i que l’Observatori de Neologia no va recollir cap ocurrència de superaliment fins al 2012, ja feia anys que se’n parlava, sobretot en el context d’Europa. Després que comencés a aparèixer aquest tipus d’aliments, el 2007 la Unió Europea va establir que no es permetria presentar i comercialitzar un producte com a superaliment si abans no es demostrava científicament que resultava beneficiós per a la salut.

aracnofòbia f

Primera documentació: 18/02/1996

Tipus	composició culta
Contextos	Encara que un no pateixi aracnofòbia, aquests animals imposen. [Avui, 18/02/1996]
	Si no pateixes aracnofòbia, pots començar a tenir-ne: un estudi recent assenyala que el 68 % de les vivendes de Carolina del Nord (EUA) tenen aranyes als lavabos, i més del 75 %, als dormitoris. [El Periódico, 3/04/2017]
Observacions	La paraula aracnofòbia està composta pels formants cultes d’origen grec aracno- ‘aranya’ i -fòbia ‘por’. Juntament amb l’aerofòbia (por de viatjar en avió), l’aracnofòbia (por de les aranyes) és una de les fòbies simples més comunes i la fòbia d’animals més estesa. El mètode més recorrent per tractar l’aracnofòbia és el de la dessensibilització sistemàtica, o el que és el mateix, s’exposa el pacient a aràcnids de manera gradual. Com a curiositat, el 1990 es va estrenar Aracnofòbia, una pel·lícula de terror dirigida per Frank Marshall i produïda per Steven Spielberg, en què una perillosa taràntula, amagada dins el taüt d’un explorador, viatja des de l’Amazones fins a Califòrnia on procrea i nombroses aranyes mortals comencen a envair la zona.

reiki m

Primera documentació: 4/08/1996

Tipus	manlleu del japonès
Contextos	Hauries de fer algun curset de ioga, tai-chi, relax, reiki, etc. [Avui, 4/08/1996]
	La Comunitat de Madrid ha prohibit el reiki als hospitals públics. [La Vanguardia, 7/06/2017]
Observacions	El Termcat defineix el reiki (靈氣, 霊気 o レイキ) com la ‘teràpia de medicina alternativa d’origen oriental que es basa en el reequilibri dels sistemes d’energia complexos que componen el cos per mitjà de la imposició de les mans del terapeuta’, però en altres fonts (com la Viquipèdia) se subratlla que és només una creença perquè les proves clíniques no demostren que el reiki sigui un tractament efectiu en cap malaltia. De fet, en aquestes fonts també s’afirma que el concepte de ki, entès com l’energia espiritual que resideix en tots els éssers humans, d’acceptació mil·lenària en la tradició filosòfica i mèdica oriental, és un concepte especulatiu sense prova científica. No obstant això, aquest manlleu del japonès apareix de manera recurrent en la premsa escrita d’àmplia difusió des de l’inici del nostre mil·lenni, i són nombrosos els centres on es practica i encara més els malalts que se’n beneficien.

xia f

Primera documentació: 27/09/2015

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Una de les propostes és afegir un superaliment al suc, com germinat de blat, espirulina, açaí, cànem, llinosa o xia. [El País, 30/12/2015]
	Jo mateixa m’he vist comprant llavors de xia i de lli —sense saber massa bé com menjar-les— perquè ho vaig llegir en algun dels milers de blogs saludables que inunden la xarxa. [La Vanguardia, 9/08/2017]
Observacions	El manlleu xia és una adaptació del castellà chía, que alhora prové del nàhuatl chia o chian, que vol dir ‘oliós’. De fet, aquesta paraula ha donat nom a l’estat mexicà de Chiapas, de chía apan que significa ‘riu de xia’. La xia és la llavor d’una espècie de sàlvia (Salvia hispanica) originària del centre i sud de Mèxic i de Guatemala. La llavor d’aquesta planta és considerada un superaliment, ja que conté omega 3, antioxidants i fibra, ajuda a eliminar líquids i toxines, i regula la flora intestinal. A Mèxic, utilitzen les llavors de la xia, remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, i en fan una beguda refrescant.