Primera documentació: 8/03/2011
Tipus | manlleu del xinès |
Contextos |
Uns 10 anys abans va descobrir el tai-txi i el txi-kung amb la gimnasta televisiva Eva Nasarre, quan aquesta donava classes al gimnàs de La Lió. [La clau, 8/03/2011]
|
Recorda amb orgull quan va posar dret tot el públic xinès de l’estadi Queen Elizabeth de Hong Kong després de realitzar un complex exercici de txikung o canalització de l’energia, una tècnica a l’abast de molt pocs. [El Periódico, 13/04/2021]
|
|
Observacions | El txikung (que és la grafia normalitzada pel Termcat, tot i que també es documenta als mitjans amb la forma amb guionet) és una ‘disciplina d’origen xinès consistent a combinar moviments del cos, sovint suaus, amb el control de la respiració i la concentració mental, i que té com a objectiu regular el flux d’energia corporal’. Aquesta denominació és l’adaptació de la xinesa original (qìgōng, segons el sistema de transcripció pinyin), que recull dos formants, qì ‘aire, energia’ i gōng ‘tècnica, treball, exercici’.
El txikung té diverses modalitats, algunes de les quals es relacionen amb l’espiritualitat (de fet, segons les tradicions budista i taoista, el txikung és un mètode per assolir la il·luminació), amb la medicina tradicional xinesa o les arts marcials. Tot i que el txikung, tal com el coneixem actualment, és relativament recent i se situa l’any 1955, quan es va obrir un hospital específic de txikung a la Xina, les primeres referències es remunten al segle vi aC, en unes peces de jade que contenen consells per contenir l’alè i fer-lo descendir pel cos fins al baix abdomen. |