acroioga m

Primera documentació: 7/07/2012

Tipus acronímia
Contextos Però no és només això, l’acroioga combina la saviesa del ioga, l’energia dinàmica de l’acrobàcia i el massatge tailandès, ja que junts formen la base d’una pràctica que cultiva la confiança, l’alegria i la comunitat. [La Vanguardia, 29/05/2014]
I també va a l’alça la mescla de concentració i adrenalina que proporcionen activitats com ara l’acroioga (suma d’acrobàcia i ioga), el sup ioga (sobre una planxa de surf), dharma wheel (complica les asanes amb una roda: un invent de Dov Vargas que aviat presentarà en un seminari a l’estudi barceloní YogaOne), el rocket ioga (que incideix en les postures que proporcionen tonificació i força) o l’strala (el ioga rebel de Tara Stiles, que ja es pot practicar a Barcelona). [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El Termcat defineix l’acroioga com la ‘disciplina que combina el ioga amb posicions acrobàtiques’. Aquest substantiu s’ha format a partir de ioga i de l’abreviació d’acrobàcia, que al seu torn es va formar a partir de les formes gregues akros ‘alt’ i bateo ‘caminar’, és a dir, caminar de puntetes. Tot i que el terme acroioga es feia servir des dels finals del anys noranta, es va registrar el 2005 per al seu ús comercial, i hi ha dues escoles que el practiquen i ensenyen.

La pràctica d’aquest esforç requereix una preparació física prèvia rigorosa: primer de tot, cal millorar la força, i després es treballen la tècnica i la flexibilitat seguint les indicacions d’un instructor i amb una parella amb la qual es fan les diferents postures. La pràctica d’aquesta disciplina pot proveir beneficis físics i mentals tal com fa el ioga, però és molt més exigent i pot causar més lesions.

Anuncis

estèvia f

esteviaPrimera documentació: 13/01/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha persones que mastegant una fulleta d’estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. [El Periódico, 13/01/2009]
Pàmies, que afirma no tenir por d’entrar a la presó, va defensar el cultiu d’aquestes plantes juntament amb l’estèvia pels seus beneficis medicinals i va assegurar que “cal fer-ne un bon ús”. [Avui, 24/11/2016]
Observacions El botànic valencià Pere Jaume Esteve (1500-1556) va ser el primer que va estudiar l’estèvia, motiu pel qual el nom científic d’aquesta planta (Stevia rebaudiana) prové del seu cognom llatinitzat.

L’estèvia, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, és una planta originària de l’Amèrica del Sud, que va arribar a la península al segle xvi reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al sucre, i que se sol consumir en fresc o en infusió. Alguns estudis farmacològics li atribueixen propietats medicinals: conté esteviòsid, una substància diürètica que ajuda a regular l’aparell digestiu i redueix la pressió arterial i el greix. Per als diabètics, sembla que té efectes positius perquè l’esteviòsid indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d’insulina, cosa que contribueix a reduir la glucosa en sang. La Comissió Europea va autoritzar-ne la comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària n’avalués favorablement la seguretat i des del 2011 es comercialitza en alguns països de la Unió Europea.

antiedat adj

Primera documentació: 6/11/1997

Tipus prefixació
Contextos Amb aquesta fórmula innovadora de melatongamma, el complex de substàncies naturals que actua en complicitat amb la melatonina com a antioxidant, s’ha creat la màscara antiedat, el sèrum actiu, el tractament intensiu, el fang oligosinèrgic, la llet netejadora, la crema i el tònic. [El Periódico, 6/11/1997]
Amb unes 300 referències, Skeyndor és líder en tractaments antiedat i és present en més de 15.000 instituts de bellesa, spas i hotels. [Avui, 2/12/2016]
Observacions L’adjectiu invariable antiedat fa referència als productes o tractaments cosmètics que ajuden a prevenir, evitar o disminuir l’aparició d’uns senyals tan naturals com són els de l’envelliment. Aquest neologisme està format pel prefix anti-, que denota oposició, i el substantiu edat. Ara bé, es considera que antiedat està mal format, perquè no es lluita contra l’edat, sinó contra els efectes de l’envelliment. Per tant, es tracta d’un calc i, alhora, d’un error de traducció de les paraules angleses antiaged i antiaging, ja que aged és un fals amic i en realitat significa ‘envellir’ i no pas ‘edat’. Així doncs, com a equivalents en català podem trobar antiarrugues i antienvelliment, mots ben formats que encara no recullen els diccionaris normatius.

copagament m

Primera documentació: 12/06/1997

Tipus prefixació
Contextos L’FMI ha recomanat a l’Estat espanyol la rebaixa de les cotitzacions empresarials a la seguretat social i el copagament dels serveis sanitaris. [El Temps, 13/04/1999]
Una de cada tres persones grans ha hagut d’ajudar econòmicament els seus fills o néts, i alhora han hagut d’assumir copagaments d’alguns serveis per les retallades. [El Món (RAC1), 29/09/2016]
Observacions Aquest neologisme lexicogràfic es va documentar per primera vegada a l’Observatori a finals dels anys 90. Tot i que no ha deixat de recollir-se de manera continuada, l’any 2012 va ser quan se’n van recollir més ocurrències, ja que el copagament va esdevenir un tema important de debat dins del món polític. Aquest substantiu es forma a partir del mot pagament al qual s’adjunta el prefix co-, que significa ‘ensems amb, en comú’ i indica que el cost econòmic d’alguna cosa s’ha de fer efectiu entre dues parts.

A banda de l’àmbit econòmic, també s’utilitza en el de la salut pública per fer referència al sistema de pagament de cobertura mèdica, pública o privada, en el qual l’usuari només assumeix una part de la despesa.

 

hiperactiu -iva adj

Primera documentació: 10/09/1991

Tipus prefixació
Contextos Els jugadors de tennis acostumen a practicar la lentitud per mantenir la concentració, però Seles anguniejava de tan hiperactiva, i davant d’aquella màquina accelerada i implacable, Navratilova va quedar mentalment i físicament esgotada. [Avui, 10/09/1991]
Després hi ha el més populós, el de Santa Coloma de Gramenet, al barri del Fondo, bulliciós i comercialment hiperactiu. [El Periódico, 28/04/2016]
Observacions El prefix hiper- denota ‘excés, ultra mesura’ i, juntament amb la paraula actiu, forma un adjectiu que qualifica una persona que presenta un funcionament de l’activitat motora més elevat del que és natural, fet que pot estar lligat amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

En el sentit més literal, una persona hiperactiva presenta símptomes que es poden relacionar amb trastorns mentals o amb lesions neurològiques. Amb el temps, però, sembla que l’adjectiu ha anat adquirint un significat més lax i sovint s’empra quan un individu es mostra enèrgic, inquiet o desconcentrat, sense que això vulgui dir que presenta cap mena de trastorn. Per extensió del significat, hiperactiu -iva també apareix en contextos en què un lloc, una situació o una entitat es caracteritza pel moviment excessiu i frenètic.