xia f

Primera documentació: 27/09/2015

Tipus manlleu del castellà
Contextos Una de les propostes és afegir un superaliment al suc, com germinat de blat, espirulina, açaí, cànem, llinosa o xia. [El País, 30/12/2015]
Jo mateixa m’he vist comprant llavors de xia i de lli —sense saber massa bé com menjar-les— perquè ho vaig llegir en algun dels milers de blogs saludables que inunden la xarxa. [La Vanguardia, 9/08/2017]
Observacions El manlleu xia és una adaptació del castellà chía, que alhora prové del nàhuatl chia o chian, que vol dir ‘oliós’. De fet, aquesta paraula ha donat nom a l’estat mexicà de Chiapas, de chía apan que significa ‘riu de xia’.

La xia és la llavor d’una espècie de sàlvia (Salvia hispanica) originària del centre i sud de Mèxic i de Guatemala. La llavor d’aquesta planta és considerada un superaliment, ja que conté omega 3, antioxidants i fibra, ajuda a eliminar líquids i toxines, i regula la flora intestinal. A Mèxic, utilitzen les llavors de la xia, remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, i en fan una beguda refrescant.

Anuncis

vigorèxia f

Primera documentació: 5/07/2009

Tipus composició culta
Contextos Es pot iniciar com una activitat gimnàstica saludable, però hom pot entrar en aquest cercle obsessiu i entrar en una malaltia que avui s’anomena vigorèxia. [Diari de Girona, 5/07/2009]
Detectar quan o quin és el llindar de passar de ser salut a una addicció, quan hi ha un tema emocional al darrere a compensar o pal·liar, quan comença a haver-hi un culte al físic o bé apareix bàsicament el rebuig al físic i es desenvolupa en trastorns d’alimentació o vigorèxia. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 26/06/2016]
Observacions Per a aquest trastorn mental, que es caracteritza per provocar una ‘preocupació extrema per tenir un cos més musculat’, el Termcat només accepta complex d’Adonis, tot i que per al castellà recull també les formes dismorfia muscular i vigorexia. Aquesta malaltia, que de moment no està reconeguda per la comunitat mèdica internacional, va començar a detectar-se als anys noranta i afecta sobretot homes joves.

Atesa la naturalesa de la malaltia, un altre nom que rep la vigorèxia és anorèxia invertida: en lloc de veure’s grassos, els malalts que la pateixen es veuen dèbils, de manera que canvien la seva conducta alimentària i adopten un règim d’exercici físic molt extrem, que es converteix en una única fixació i que es veu complementat per la ingesta de proteïnes i substàncies per augmentar la massa muscular.

El terme es va originar als Estats Units amb la forma bigorexia, que copia l’estructura d’anorèxia (a(n)– ‘sense’ i orexis ‘desig, apetit’) però combina el substantiu grec amb l’adjectiu big gran per reflectir el desig de guanyar més volum, més presència física. En l’adaptació al català i al castellà s’ha intentat naturalitzar la denominació formant-la a partir de vigor per reflectir la debilitat amb què s’identifiquen les persones que la pateixen.

 

acroioga m

Primera documentació: 7/07/2012

Tipus acronímia
Contextos Però no és només això, l’acroioga combina la saviesa del ioga, l’energia dinàmica de l’acrobàcia i el massatge tailandès, ja que junts formen la base d’una pràctica que cultiva la confiança, l’alegria i la comunitat. [La Vanguardia, 29/05/2014]
I també va a l’alça la mescla de concentració i adrenalina que proporcionen activitats com ara l’acroioga (suma d’acrobàcia i ioga), el sup ioga (sobre una planxa de surf), dharma wheel (complica les asanes amb una roda: un invent de Dov Vargas que aviat presentarà en un seminari a l’estudi barceloní YogaOne), el rocket ioga (que incideix en les postures que proporcionen tonificació i força) o l’strala (el ioga rebel de Tara Stiles, que ja es pot practicar a Barcelona). [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El Termcat defineix l’acroioga com la ‘disciplina que combina el ioga amb posicions acrobàtiques’. Aquest substantiu s’ha format a partir de ioga i de l’abreviació d’acrobàcia, que al seu torn es va formar a partir de les formes gregues akros ‘alt’ i bateo ‘caminar’, és a dir, caminar de puntetes. Tot i que el terme acroioga es feia servir des dels finals del anys noranta, es va registrar el 2005 per al seu ús comercial, i hi ha dues escoles que el practiquen i ensenyen.

La pràctica d’aquest esforç requereix una preparació física prèvia rigorosa: primer de tot, cal millorar la força, i després es treballen la tècnica i la flexibilitat seguint les indicacions d’un instructor i amb una parella amb la qual es fan les diferents postures. La pràctica d’aquesta disciplina pot proveir beneficis físics i mentals tal com fa el ioga, però és molt més exigent i pot causar més lesions.

estèvia f

esteviaPrimera documentació: 13/01/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha persones que mastegant una fulleta d’estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. [El Periódico, 13/01/2009]
Pàmies, que afirma no tenir por d’entrar a la presó, va defensar el cultiu d’aquestes plantes juntament amb l’estèvia pels seus beneficis medicinals i va assegurar que “cal fer-ne un bon ús”. [Avui, 24/11/2016]
Observacions El botànic valencià Pere Jaume Esteve (1500-1556) va ser el primer que va estudiar l’estèvia, motiu pel qual el nom científic d’aquesta planta (Stevia rebaudiana) prové del seu cognom llatinitzat.

L’estèvia, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, és una planta originària de l’Amèrica del Sud, que va arribar a la península al segle xvi reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al sucre, i que se sol consumir en fresc o en infusió. Alguns estudis farmacològics li atribueixen propietats medicinals: conté esteviòsid, una substància diürètica que ajuda a regular l’aparell digestiu i redueix la pressió arterial i el greix. Per als diabètics, sembla que té efectes positius perquè l’esteviòsid indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d’insulina, cosa que contribueix a reduir la glucosa en sang. La Comissió Europea va autoritzar-ne la comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària n’avalués favorablement la seguretat i des del 2011 es comercialitza en alguns països de la Unió Europea.

antiedat adj

Primera documentació: 6/11/1997

Tipus prefixació
Contextos Amb aquesta fórmula innovadora de melatongamma, el complex de substàncies naturals que actua en complicitat amb la melatonina com a antioxidant, s’ha creat la màscara antiedat, el sèrum actiu, el tractament intensiu, el fang oligosinèrgic, la llet netejadora, la crema i el tònic. [El Periódico, 6/11/1997]
Amb unes 300 referències, Skeyndor és líder en tractaments antiedat i és present en més de 15.000 instituts de bellesa, spas i hotels. [Avui, 2/12/2016]
Observacions L’adjectiu invariable antiedat fa referència als productes o tractaments cosmètics que ajuden a prevenir, evitar o disminuir l’aparició d’uns senyals tan naturals com són els de l’envelliment. Aquest neologisme està format pel prefix anti-, que denota oposició, i el substantiu edat. Ara bé, es considera que antiedat està mal format, perquè no es lluita contra l’edat, sinó contra els efectes de l’envelliment. Per tant, es tracta d’un calc i, alhora, d’un error de traducció de les paraules angleses antiaged i antiaging, ja que aged és un fals amic i en realitat significa ‘envellir’ i no pas ‘edat’. Així doncs, com a equivalents en català podem trobar antiarrugues i antienvelliment, mots ben formats que encara no recullen els diccionaris normatius.