snorkel m

snorkelPrimera documentació: 4/05/2006

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Durant sis dies els equips participants van recórrer les dues parts de l’illa (Basse-Terre i Grande-Terre) competint en diferents modalitats esportives, que anaven des de tot tipus de proves d’aigua (kayak, surf, windsurf, paddle surf, snorkel…) a descens de barrancs, trail, tir amb arc i golf, passant per proves culturals i de descoberta de l’entorn natural. [Avui, 3/12/2008]
Immersions entre tonyines o dins d’un vaixell enfonsat durant la Primera Guerra Mundial són algunes de les experiències que ofereixen l’Estació Nàutica de la Costa Daurada i les empreses especialitzades en snorkel i submarinisme associades amb l’objectiu de posar en relleu l’important patrimoni subaquàtic que es pot trobar a les aigües del golf de Sant Jordi, entre el cap de Salou i el delta de l’Ebre. [Ara, 2/11/2016]
Observacions Aquest manlleu de l’anglès, que alhora l’ha pres de la forma alemanya Schnorchel ‘tub de respiració’, denomina un dispositiu per fer submarinisme. El Termcat el defineix com un ‘tub de material plàstic en forma de J, proveït en un dels seus extrems d’un broquet adaptable a la boca, que permet respirar sota l’aigua’ i proposa les formes catalanes respirador de superfície i tub respirador com a denominacions catalanes. Tanmateix, i com es pot veure als contextos, els parlants fan servir snorkel per referir-se a l’activitat que es du a terme amb aquest dispositiu, és a dir, a submergir-se sota l’aigua fent servir un snorkel per respirar.  

cicloturista m i fadj

Primera documentació: 19/05/1994

Tipus composició culta
Contextos La Federació Andorrana de Ciclisme es va unir a les iniciatives espanyola i francesa i va decidir prohibir la participació de cicloturistes amb bicis de frens de disc en les marxes que s’organitzen al seu país amb l’objectiu de garantir una seguretat més gran. [El Periódico, 18/06/1998]
L’última jornada, dijous, no és una passejada cicloturista, ja que a la part final de l’etapa s’haurà de superar l’alt de la Rabassa (1.800 metres), a Andorra. [El Periódico, 5/02/2015]
Observacions L’adjectiu cicloturista està format per la forma prefixada ciclo- (del mot ciclisme) i el substantiu turista, i segons el Termcat denomina la ‘persona que practica el cicloturisme’. Quan busquem què és el cicloturisme, tanmateix, el Termcat ofereix dues definicions. La primera, i la més transparent, que trobem també al GDLC, fa referència a la ‘pràctica del turisme amb bicicleta’, és a dir, que s’entén com a activitat recreativa en què els qui la practiquen fan servir la bicicleta per viatjar a llocs nous i fer turisme. Una bona manera de fer cicloturisme és seguir les vies verdes, ja que estan especialment habilitades per a aquest propòsit. D’altra banda, el Termcat també defineix cicloturisme com la ‘pràctica no competitiva del ciclisme de carretera en què només es regulen determinats aspectes de la participació i el recorregut’, que és el significat que pren al primer context.

gim m

Primera documentació: 27/02/2012

Tipus abreviació
Contextos Joan Cabrera vol oferir dues sessions de natació terapèutica, Dolors Bertran va conduir un parell de classes d’aquafibro i Laura Garcia en va impartir dues de gim terapèutic. [Claror, 27/02/2012]
Al gim la dona sempre havia sigut menys visible. [Ara, 23/02/2016]
Observacions El mot gim és un neologisme format a partir de l’abreviació del substantiu gimnàs, probablement per influència de l’anglès (de manera similar a tele o col·le), i habitual en contextos informals. La forma gim coexisteix amb la forma més estranya per a la llengua gym, manllevada directament de l’anglès.

Pel fet de ser una abreviació i, per tant, considerar-se més aviat col·loquial, sembla ser que el català escrit dels mitjans es resisteix encara a introduir-lo. Això no obstant, en anglès, l’Oxford English Dictionary en recull el primer ús l’any 1871, format mitjançant el truncament del substantiu gymnasium o gymnastics; Le Grand Robert, en francès, també el recull, i situa l’aparició el 1878, com a abreviació del mot gymnastique.

polvoritzar v tr

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus semàntic
Contextos El que va fer el seu govern ―va assenyalar Timothy Milnes, un participant― va ser redistribuir la riquesa al revés, de pobres a rics, polvoritzar la indústria, baixar els impostos als milionaris, estimular l’atur i la pobresa infantil. [La Vanguardia, 18/04/2013]
Hosszu va posar la directa en l’esquena i en la braça per arrodonir 200 metres vertiginosos i així va aconseguir polvoritzar la plusmarca de Ye Shiwen (4m 28,43s) i establir el nou límit humà en 4m 26,36s. [El País, 8/08/2016]
Observacions El verb polvoritzar no només s’utilitza en sentit literal per indicar que un element es redueix a pols o pólvora, sinó que des de fa dècades també es fa servir en sentit figurat per indicar que una cosa ja s’ha destruït o deixat enrere. Entre aquests usos destaca especialment el sentit de batre un nou rècord, és a dir, quan se supera la marca que hi havia fins aleshores. Per aquest motiu, observem que es fa servir sobretot en l’àmbit esportiu per parlar dels temps o cronos que aconsegueixen millorar les marques existents. A mode il·lustratiu, als Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro es van batre 27 rècords del món i 91 rècords olímpics.

xilena f

Primera documentació: 23/10/1993

Tipus lexicalització
Contextos L’espai no va incloure cap de les moltes xilenes que Hugo Sánchez va marcar amb el Reial Madrid. [Avui, 23/10/1993]
Fins i tot amb 0-2, la grada va creure que el miracle era possible i que arribaria una xilena com la de Rivaldo. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions Una xilena és una jugada que es fa en futbol, que consisteix a xutar alt la pilota, amb el cos formant 90º amb la vertical, alçant les cames cap endavant i empenyent la pilota sobre el cos mentre s’està suspès d’esquena en l’aire, sense repenjar-se en el terra. Tant es pot fer servir com un recurs defensiu, per rebutjar la pilota des de la porteria, com com un recurs ofensiu, per atacar la porteria de l’equip contrari i intentar marcar un gol.

L’origen del nom no és clar, però sembla que es deu a Ramon Unzaga (1894-1923), espanyol nacionalitzat xilè, que feia aquesta jugada amb freqüència, i que ja el 1920 es va començar a recollir a la premsa argentina amb el nom de xilena, nom que es va estendre ràpidament per la majoria de països castellanoparlants.