enduro m

enduroPrimera documentació: 9/01/1991

Tipus
manlleu de l’anglès
Contextos
Peterhansel, un bon pràcticament de l’enduro, va conduir a gran velocitat durant els últims 100 quilòmetres i va poder guanyar amb ampli avantatge l’etapa. [Avui, 09/01/1991]
El 2014, amb 13 títols mundials al palmarès, la pilot Laia Sanz deixa el trial per centrar-se en l’enduro i el ral·li Dakar. [Ara, 25/08/2022]
Observacions La paraula enduro fa referència a la modalitat esportiva de motociclisme consistent a fer voltes en un circuit d’entre 40 i 120 km amb un terreny irregular i, generalment, sense asfaltar. Aquesta disciplina, nascuda al segle xx, se sol confondre amb el trial, una altra modalitat de motociclisme que consisteix a superar trams difícils fora de l’asfalt sense posar els peus a terra. L’enduro, però, consta de diferents proves a més de la superació d’obstacles, com ara la cursa a contrarellotge.

El nom se li va donar a finals dels anys 70 per unificar les nombroses denominacions que rebia aquest esport. Va ser la Fédération Internationale de Motocyclisme (FIM) que va decidir oficialitzar aquest nom com a evolució de l’anglès endurance, que el Cambrige Dictionary defineix com la ‘capacitat per continuar fent alguna cosa difícil, desagradable o dolorosa durant molt de temps’.

ISSN: 2938-5059

etapa reina f

etapa reinaPrimera documentació: 14/09/1992

Tipus composició
Contextos
Fins ahir la prova s’ha desenvolupat tranquil·lament, sense sorpreses, i avui arriba la considerada com l’etapa reina de la Volta. [Diari de Barcelona, 14/09/1992]
És clar que sí, Pogacar, aquest monstre que tothom adora perquè és atrevit, més atrevit que ningú!, ha acabat guanyant l’etapa d’avui, la tercera etapa reina de la Grande Boucle, i ho ha fet per davant del ja mític bicampió de la ronda francesa, el danès Vingegaard. [El Periódico, 22/07/2023]
Observacions En les curses per etapes, com per exemple el tour, es denomina etapa reina la que es considera que és de dificultat més gran (per això sol ser d’alta muntanya) i que pot ser decisiva a l’hora d’establir posicions en la classificació.

Els substantius rei i reina apareixen sovint en aposició en la formació de diversos compostos per indicar que el primer substantiu ocupa una posició preeminent i destacada, com a abella reina ‘femella fèrtil d’un eixam’ o esport rei ‘futbol’.

ISSN: 2938-5059

el·líptica f

el·lípticaPrimera documentació: 1/12/2009

Tipus abreviació
Contextos
Jo crec que és perquè vas al gimnàs i estàs allà fins als pebrots de l’el·líptica. [El Món (RAC 1), 1/12/2009]
Aquest nou estudi forma part d’una llarga tradició de recerques sobre ràfegues d’exercicis amb entrenaments tradicionals, com córrer en cinta o fer activitat en una el·líptica al gimnàs. [Ara, 1/03/2023]
Observacions Una bicicleta el·líptica és un aparell gimnàstic per fer exercici aeròbic dret, per tal com té dos pedals sobre els quals es marxa i dues barres verticals que s’agafen amb les mans per ajudar el moviment d’impuls de les cames, i que es combina amb un moviment circular (el·líptic) com el pedaleig de la bicicleta. Per economia lingüística, sovint s’abreuja ometent el primer element del sintagma i denominant-la simplement el·líptica.

ISSN: 2938-5059

rocòdrom m

rocòdromPrimera documentació: 27/12/1993

Tipus composició híbrida
Contextos
Rocòdroms, ponts de cordes suspesos a vint metres d’alçada i ràpels conformaven una línia temàtica present a diversos estands… [Nou Diari, 27/12/1993]
La Federació Internació d’Escalada Esportiva (IFSC) ha anunciat que el rocòdrom Sharma Climbing de Gavà (Baix Llobregat) acollirà, els dies 4 i 5 de març, la primera prova oficial del format escalada de blocs i escalada de dificultat dels Jocs Olímpics de París 2024. [El Periódico, 23/02/2022]
Observacions Per analogia amb hipòdrom, canòdrom o velòdrom, paraules presents al diccionari, s’ha creat el compost híbrid rocòdrom, amb el formant d’origen grec -drom ‘cursa’, i amb la paraula roca i la vocal d’enllaç -o- que permet unir els dos elements. Un rocòdrom, però, no és un lloc on es fan curses, sinó una ‘estructura artificial que simula la paret rocosa d’una muntanya, en què hi ha unes preses fixes i vies amb dificultats tècniques diverses, que s’utilitza principalment per entrenar-s’hi però també per fer-hi competicions’ (Termcat). La construcció de rocòdroms, que pot variar de mida i forma segons l’edifici on s’instal·len, ha de seguir la norma UNE EN 12572, que és de compliment obligat a tota la Unió Europea.

capoeira f

capoeiraPrimera documentació: 22/10/1994

Tipus manlleu del portuguès
Contextos
Allà decideix compartir la seva experiència i dedicar-se a ensenyar el capoeira, un art marcial per a la defensa personal. [El Punt Diari, 22/10/1994]
El text l’escriuen els nuvis que s’hi retraten i les parelles adormides, i, potser aviat, l’oriental que practica tai-txi o el brasiler que domina la capoeira. [El Periódico, 30/06/2022]
Observacions La capoeira és un tipus d’art marcial que simula una lluita d’origen brasiler, però que combina música, dansa i acrobàcies. Se sol practicar en grups organitzats en cercles, al compàs de la música de tambors i altres instruments tradicionals, i acompanyat amb el cant. Els moviments executats pels capoeiristes exigeixen una gran destresa corporal. Com ocorre amb altres arts marcials, l’ensenyament de la capoeira en general va acompanyada de la transmissió de certs valors humans, com són el respecte, la responsabilitat, la confiança, la intel·ligència i la llibertat. De la mateixa manera, hi ha diferents variants de capoeira, algunes de més modernes i acrobàtiques, i d’altres de més tradicionals i amb més èmfasi en el diàleg corporal entre els dansaires.

Tot i que avui en dia es practica com un esport arreu del món, la capoeira té el seu origen en pobladors africans esclavitzats al Brasil al segle xvi, molts dels quals provenien d’ètnies d’Angola, la República Democràtica del Congo i Moçambic. Disfressada de dansa ritual, la capoeira va permetre als esclaus entrenar-se per a la lluita i alhora relacionar-se entre si, establint vincles entre pobladors d’ètnies i cultures diferents. Associada al món delictiu i de la bruixeria, la capoeira va estar prohibida a tot el territori brasiler el 1890 a causa del racisme de l’època, però a principis del segle xx va ressorgir gràcies a l’interès d’investigadors d’arts marcials. El 2014 va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.