càrdio m

Primera documentació: 1/07/2010

Tipus abreviació
Contextos Seguint un passadís curt, s’arriba a una estança que serveix de gimnàs i espai d’entrenament; hi ha quatre màquines per fer càrdio i un tapís a terra on ara una noia fa l’espagat, ara tres pallassos repassen números, ara un parell d’artistes fan abdominals. [Ara, 24/11/2013]
Dones sense complexos, les solen etiquetar. Tenen corbes, cel·lulitis i el seu càrdio del dia és entrar als pantalons. Encara que exerceixen més aviat de dones anticomplexos.  [El Periódico, 15/04/2015]
Observacions Fer un mínim d’exercici cardiovascular, és a dir, el que fa que el cor ens bategui a més velocitat i amb més força, és molt recomanable si es vol gaudir d’una bona salut. A partir d’aquest adjectiu format per composició culta, neix l’abreviació càrdio, un substantiu d’aparició bastant recent amb què ens referim a les activitats amb què fem exercici aeròbic, com ara córrer (running), anar amb bicicleta (mòbil o estàtica), ballar o fer exercicis d’entrenament fraccionat d’alta intensitat (high intensity interval training o HIIT). Aquest procés d’escurçament s’ha donat també en altres llengües, com ara l’anglès, en què segons l’Oxford English Dictionary aquesta abreviació es documenta des de 1984.

mur m

murPrimera documentació: 15/06/2005

Tipus semàntic
Contextos En el moment del brindis el fill més gran pren la paraula per trencar el mur de silenci i aparences i dirà allò que tothom sap però que ningú no accepta. [Viari, 15/06/2005]
“És la teva primera marató?”, i dius que sí, i que tens por del mur, això que diuen que passa a partir del quilòmetre trenta: el cos ha buidat les reserves de glucogen i comença a gastar greix, que és un combustible menys eficient. [Ara, 15/03/2015]
Continuem agraint als oients del programa les aportacions al mur del Facebook del programa, on cada cop som més i més milers. [L’ofici de viure (Catalunya Ràdio), 1/06/2014]
Observacions Un mur és una ‘paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior’ (DIEC2). Així mateix, el diccionari recull altres significats relacionats amb la geologia, l’alpinisme i l’heràldica (DIEC2) i l’anatomia (GDLC), però no apareixen els tres significats que hem recollit a l’Observatori: en el primer context, d’àmbit general, apareix mur usat metafòricament per designar ‘obstacle’.

El segon cas també és un ús metafòric, però aplicat a l’atletisme, amb què es designa la ‘sensació de defalliment que afecta un corredor en algun moment del recorregut i que dificulta mantenir el ritme previst’ (Termcat), que pot aparèixer en les curses molt llargues, com les maratons, en les quals el mur se sol situar entre els quilòmetres 30 i 35.

Finalment, el significat més recent va lligat a les xarxes socials, en què mur torna a ser un significat metafòric calcat de l’anglès wall, amb què es designa l’àrea del perfil d’un usuari de Facebook que recull les seves actualitzacions i permet que els seus amics i seguidors hi facin comentaris o hi comparteixin enllaços.

pilota basca f

pilota-bascaPrimera documentació: 23/09/2001

Tipus sintagmació
Contextos La pilota basca exigeix, en les seves diverses accepcions, desplaçaments curts, rapidesa i bones dosis de perícia, estratègia i intuïció. [El Periódico, 23/09/2001]
Com més s’allargui l’atzucac, més tendirà el ciutadà a fer com una pilota basca i donar-se cops de cap contra la paret per oblidar el sainet. [Ara, 11/08/2016]
Observacions La pilota basca és un esport practicat en un frontó en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una cesta, contra una paret de frontó. Aquest esport universal prové del jeu de paume, un joc que consistia a colpejar una pilota amb el palmell de la mà (paume, en francès) i que es practicava a França fa més de mil anys. Els bascos —i d’aquí l’adjectiu del sintagma— van saber adaptar aquest joc, al qual cap a mitjan segle xix van afegir característiques pròpies i van aportar diverses modificacions. També van crear fins a catorze noves modalitats, com el xare, el trinquet o el frontennis, i van desenvolupar nous materials de joc.

La Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) és l’organisme internacional que afilia les federacions nacionals de pilota i que s’encarrega de reglamentar aquest esport i organitzar competicions internacionals, com el Campionat del Món de Pilota Basca, celebrat des del 1952. Com a curiositat, va ser esport olímpic als Jocs de París 1900 i ha estat tres vegades esport d’exhibició: als Jocs Olímpics de París 1924, Mèxic 1968 i Barcelona 1992.

futurible adj i mf

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Altres noms que han sonat com a futuribles blau-grana al llarg de la passada setmana han estat el del suec Peter Larson o el de l’holandès Wonters. [Avui, 5/11/1990]
De tres partits vistos in situ fa poc per Ariedo Braida n’ha sortit una llista amb, com a mínim, sis futuribles, i de la presència de Robert Fernández en un matx europeu de l’Ajax se’n va derivar la publicació de tres noms interessants, en teoria, per al Barcelona. [Ara, 9/11/2015]
Observacions El sufix -ble és un sufix que s’adjunta a verbs transitius de totes les conjugacions per donar-los el significat de ‘que es pot’, com a recuperable ‘que es pot recuperar’, perdible ‘que es pot perdre’ o inferible ‘que es pot inferir’. El cas de futurible és, en aquest sentit, especial, ja que tot i que té el significat passiu, no existeix el verb futurir, i és, de fet, un cultisme pres directament del baix llatí futuribĭlis.

Tot i que aquest neologisme no apareix al DIEC, sí que el trobem al GDLC, amb el significat de ‘en l’escolàstica dels segles xvi i xvii, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari’, que és ben lluny del significat amb què el trobem actualment, ja que s’aplica sobretot a l’àmbit de la política per designar una persona ‘que pot ser nomenada per ocupar un càrrec determinat’.

foto finish f

foto-finishPrimera documentació: 5/01/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos No em pot dir que tot està igual, no pot quedar-se, intencionadament i capciosament, amb una foto finish obsoleta. [Segre, 5/01/2010]
Però el seu possible èxit es resoldrà amb una foto finish molt ajustada. [El Periódico, 3/11/2012]
Observacions El terme foto finish es fa servir per denominar la fotografia o l’enregistrament de l’arribada dels corredors a la línia de meta en una cursa o en altres competicions esportives per tal d’esvair dubtes sobre els possibles vencedors. Tot i que és un terme molt conegut, sembla que no es fa servir gaire als mitjans, ja que està poc documentat a la base de dades de l’Observatori. El Termcat ha normalitzat foto d’arribada (sintagma que l’Obneo no ha recollit cap vegada), en paral·lel al castellà foto de llegada i al francès photo d’arrivée. Encara que actualment es fan servir mitjans molt diversos per fer-les, com ara vídeos o panoràmiques, la tècnica bàsica consisteix en una fotografia especial en moviment dels corredors a l’hora de creuar la línia de meta, ja que en fer una foto fixa del moment de la meta els corredors podrien sortir-hi moguts.

A partir dels dos contextos podem observar que ha sorgit un altre significat metafòric, per extensió, que fa referència al resultat d’un esdeveniment o competició que es preveu que serà molt disputat.