pilota basca f

pilota-bascaPrimera documentació: 23/09/2001

Tipus sintagmació
Contextos La pilota basca exigeix, en les seves diverses accepcions, desplaçaments curts, rapidesa i bones dosis de perícia, estratègia i intuïció. [El Periódico, 23/09/2001]
Com més s’allargui l’atzucac, més tendirà el ciutadà a fer com una pilota basca i donar-se cops de cap contra la paret per oblidar el sainet. [Ara, 11/08/2016]
Observacions La pilota basca és un esport practicat en un frontó en què dos o més contrincants competeixen llançant una pilota, amb la mà nua o amb una cesta, contra una paret de frontó. Aquest esport universal prové del jeu de paume, un joc que consistia a colpejar una pilota amb el palmell de la mà (paume, en francès) i que es practicava a França fa més de mil anys. Els bascos —i d’aquí l’adjectiu del sintagma— van saber adaptar aquest joc, al qual cap a mitjan segle xix van afegir característiques pròpies i van aportar diverses modificacions. També van crear fins a catorze noves modalitats, com el xare, el trinquet o el frontennis, i van desenvolupar nous materials de joc.

La Federació Internacional de Pilota Basca (FIPB) és l’organisme internacional que afilia les federacions nacionals de pilota i que s’encarrega de reglamentar aquest esport i organitzar competicions internacionals, com el Campionat del Món de Pilota Basca, celebrat des del 1952. Com a curiositat, va ser esport olímpic als Jocs de París 1900 i ha estat tres vegades esport d’exhibició: als Jocs Olímpics de París 1924, Mèxic 1968 i Barcelona 1992.

futurible adj i mf

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Altres noms que han sonat com a futuribles blau-grana al llarg de la passada setmana han estat el del suec Peter Larson o el de l’holandès Wonters. [Avui, 5/11/1990]
De tres partits vistos in situ fa poc per Ariedo Braida n’ha sortit una llista amb, com a mínim, sis futuribles, i de la presència de Robert Fernández en un matx europeu de l’Ajax se’n va derivar la publicació de tres noms interessants, en teoria, per al Barcelona. [Ara, 9/11/2015]
Observacions El sufix -ble és un sufix que s’adjunta a verbs transitius de totes les conjugacions per donar-los el significat de ‘que es pot’, com a recuperable ‘que es pot recuperar’, perdible ‘que es pot perdre’ o inferible ‘que es pot inferir’. El cas de futurible és, en aquest sentit, especial, ja que tot i que té el significat passiu, no existeix el verb futurir, i és, de fet, un cultisme pres directament del baix llatí futuribĭlis.

Tot i que aquest neologisme no apareix al DIEC, sí que el trobem al GDLC, amb el significat de ‘en l’escolàstica dels segles xvi i xvii, futur condicionat o contingent, en contraposició a futur absolut o necessari’, que és ben lluny del significat amb què el trobem actualment, ja que s’aplica sobretot a l’àmbit de la política per designar una persona ‘que pot ser nomenada per ocupar un càrrec determinat’.

foto finish f

foto-finishPrimera documentació: 5/01/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos No em pot dir que tot està igual, no pot quedar-se, intencionadament i capciosament, amb una foto finish obsoleta. [Segre, 5/01/2010]
Però el seu possible èxit es resoldrà amb una foto finish molt ajustada. [El Periódico, 3/11/2012]
Observacions El terme foto finish es fa servir per denominar la fotografia o l’enregistrament de l’arribada dels corredors a la línia de meta en una cursa o en altres competicions esportives per tal d’esvair dubtes sobre els possibles vencedors. Tot i que és un terme molt conegut, sembla que no es fa servir gaire als mitjans, ja que està poc documentat a la base de dades de l’Observatori. El Termcat ha normalitzat foto d’arribada (sintagma que l’Obneo no ha recollit cap vegada), en paral·lel al castellà foto de llegada i al francès photo d’arrivée. Encara que actualment es fan servir mitjans molt diversos per fer-les, com ara vídeos o panoràmiques, la tècnica bàsica consisteix en una fotografia especial en moviment dels corredors a l’hora de creuar la línia de meta, ja que en fer una foto fixa del moment de la meta els corredors podrien sortir-hi moguts.

A partir dels dos contextos podem observar que ha sorgit un altre significat metafòric, per extensió, que fa referència al resultat d’un esdeveniment o competició que es preveu que serà molt disputat.

parkour m

parkourPrimera documentació: 9/03/2008

Tipus manlleu del francès
Contextos Per a desenvolupar aquesta idea el Bloc Jove ha triat com a metàfora visual el parkour, una moderna pràctica esportiva urbana consistent a desplaçar-se superant tot tipus d’obstacles. [Pàgina26, 9/03/2008]
La dificultat que comporten aquestes piruetes i salts requereix de l’aficionat al parkour una molt bona preparació física. [La Vanguardia, 12/09/2015]
Observacions La paraula parkour prové del francès parcours ‘recorregut’ i designa una ‘activitat que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà superant els obstacles que es troben en el camí, amb agilitat i força física i sense l’ajut de cap instrument’, segons la definició que en dóna el Termcat, que també recull com a sinònim complementari el sintagma art del desplaçament.

L’origen del parkour se situa a començaments de segle xx, quan Georges Hébert (1875-1957), professor d’educació física francès, va promoure un mètode d’entrenament físic basat en la superació d’obstacles, que es va convertir en precursor de mètodes d’entrenament militar o per als bombers. A la dècada dels vuitanta, David Belle i Sébastien Foucan van desenvolupar el mètode d’Hébert canviant el medi natural per l’urbà.

windsurfista mf

windsurfistaPrimera documentació: 11/03/1989

Tipus sufixació
Contextos Bic Sport ha organitzat des d’Itàlia i per a aquest juny el que anomenen la París-Dakar del mar amb participació de 25 windsurfistes. [Avui, 11/03/1989]
En el moment que provoquen cabells de dos tons, ben bé com a dues capes, es fan grotesques, perquè en l’origen són subtils tons diferents, típics dels windsurfistes de Califòrnia. [Ara, 28/01/2015]
Observacions El nom en català per a windsurf és surf de vela i, per tant, la persona que practica aquest esport és surfista de vela. Tanmateix, la forma windsurfista, formada afegint el sufix agentiu -ista a la base manllevada windsurf, està molt estesa, tal com demostra el fet que es recull des dels inicis de la tasca de buidatge de l’Observatori.

L’origen d’aquest esport s’atribueix a S. Newman Darby, que als anys 60 va inventar la planxa de vela que s’utilitza en aquest esport; tot i així, el disseny que té avui dia és el resultat de les aportacions d’altres esportistes. El gran moment de popularitat del windsurf va arribar als anys 80, cosa que va fer que es convertís en esport olímpic el 1984.