vigorèxia f

Primera documentació: 5/07/2009

Tipus composició culta
Contextos Es pot iniciar com una activitat gimnàstica saludable, però hom pot entrar en aquest cercle obsessiu i entrar en una malaltia que avui s’anomena vigorèxia. [Diari de Girona, 5/07/2009]
Detectar quan o quin és el llindar de passar de ser salut a una addicció, quan hi ha un tema emocional al darrere a compensar o pal·liar, quan comença a haver-hi un culte al físic o bé apareix bàsicament el rebuig al físic i es desenvolupa en trastorns d’alimentació o vigorèxia. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 26/06/2016]
Observacions Per a aquest trastorn mental, que es caracteritza per provocar una ‘preocupació extrema per tenir un cos més musculat’, el Termcat només accepta complex d’Adonis, tot i que per al castellà recull també les formes dismorfia muscular i vigorexia. Aquesta malaltia, que de moment no està reconeguda per la comunitat mèdica internacional, va començar a detectar-se als anys noranta i afecta sobretot homes joves.

Atesa la naturalesa de la malaltia, un altre nom que rep la vigorèxia és anorèxia invertida: en lloc de veure’s grassos, els malalts que la pateixen es veuen dèbils, de manera que canvien la seva conducta alimentària i adopten un règim d’exercici físic molt extrem, que es converteix en una única fixació i que es veu complementat per la ingesta de proteïnes i substàncies per augmentar la massa muscular.

El terme es va originar als Estats Units amb la forma bigorexia, que copia l’estructura d’anorèxia (a(n)– ‘sense’ i orexis ‘desig, apetit’) però combina el substantiu grec amb l’adjectiu big gran per reflectir el desig de guanyar més volum, més presència física. En l’adaptació al català i al castellà s’ha intentat naturalitzar la denominació formant-la a partir de vigor per reflectir la debilitat amb què s’identifiquen les persones que la pateixen.

 

Anuncis

fórmula 1 f ♦ fórmula 1 m

Primera documentació: 21/05/1997

Tipus composició
Contextos Canal Satélite Digital oferirà la termporada completa del campionat del món de fórmula 1 a través de sis canals diferents. [Punt Diari, 21/05/1997]
Un salt que, gràcies a un equip més dotat, i amb un pressupost d’1,8 milions d’euros per a Petra, ell compara amb “passar de portar un turisme a conduir un fórmula 1. [La Vanguardia, 27/05/2017]
Observacions La fórmula 1 és una de les disciplines esportives automobilístiques amb més popularitat arreu del món, basada en un campionat organitzat per la Federació Internacional de l’Automòbil (FIA) que se celebra cada any des de 1950 amb la participació d’una vintena de pilots, que corren amb un vehicle monoplaça un nombre determinat de voltes en un circuit tancat en el temps més baix possible.

Tot i que l’Observatori ha recollit ocurrències de fórmula 1 tant en masculí com en femení (en el primer cas, fa referència al monoplaça, i en el segon, a la competició esportiva), els mitjans de comunicació sovint utilitzen la sigla F1. El substantiu fórmula designa la reglamentació tècnica establerta per la FIA que fixa, per a períodes de cinc anys, el plantejament a què s’han de sotmetre els vehicles que hi participen i el número 1 indica el nivell màxim d’especificacions tècniques d’aquests automòbils, i per això també existeixen les categories de fórmula 2 i fórmula 3.

acroioga m

Primera documentació: 7/07/2012

Tipus acronímia
Contextos Però no és només això, l’acroioga combina la saviesa del ioga, l’energia dinàmica de l’acrobàcia i el massatge tailandès, ja que junts formen la base d’una pràctica que cultiva la confiança, l’alegria i la comunitat. [La Vanguardia, 29/05/2014]
I també va a l’alça la mescla de concentració i adrenalina que proporcionen activitats com ara l’acroioga (suma d’acrobàcia i ioga), el sup ioga (sobre una planxa de surf), dharma wheel (complica les asanes amb una roda: un invent de Dov Vargas que aviat presentarà en un seminari a l’estudi barceloní YogaOne), el rocket ioga (que incideix en les postures que proporcionen tonificació i força) o l’strala (el ioga rebel de Tara Stiles, que ja es pot practicar a Barcelona). [La Vanguardia, 10/06/2016]
Observacions El Termcat defineix l’acroioga com la ‘disciplina que combina el ioga amb posicions acrobàtiques’. Aquest substantiu s’ha format a partir de ioga i de l’abreviació d’acrobàcia, que al seu torn es va formar a partir de les formes gregues akros ‘alt’ i bateo ‘caminar’, és a dir, caminar de puntetes. Tot i que el terme acroioga es feia servir des dels finals del anys noranta, es va registrar el 2005 per al seu ús comercial, i hi ha dues escoles que el practiquen i ensenyen.

La pràctica d’aquest esforç requereix una preparació física prèvia rigorosa: primer de tot, cal millorar la força, i després es treballen la tècnica i la flexibilitat seguint les indicacions d’un instructor i amb una parella amb la qual es fan les diferents postures. La pràctica d’aquesta disciplina pot proveir beneficis físics i mentals tal com fa el ioga, però és molt més exigent i pot causar més lesions.

ultrafons m

Primera documentació: 3/10/2012

Tipus prefixació
Contextos La mort, diumenge passat, d’una participant de la carrera d’ultrafons Cavalls del Vent planteja no només de nou el debat sobre l’adequat control mèdic dels que practiquen esport de forma amateur, sinó el de la creixent recerca de nous límits en activitats físiques en la natura. [El Periódico, 3/10/2012]
Ets corredor d’ultrafons i sempre has portat Blanes a tot arreu. [País km0 (La Xarxa), 26/07/2016]
Observacions El prefix ultra- significa ‘més enllà’, com a ultramar, o ‘en grau excessiu’, com a ultraconservador o, com en el cas que ens ocupa, ultrafons. Aquest substantiu fa referència a una modalitat esportiva que va molt més enllà que les curses de fons convencionals, en què les distàncies que es recorren són els 3.000, 5.000 i 10.000 metres llisos, i la marató. Quan la distància supera els 42,195 km s’anomena ultrafons; les distàncies més comunes d’aquest tipus de cursa són 50, 80 o 160 km, i, a diferència de les curses de fons, les d’ultrafons es fan per terrenys de muntanya o mixtos, cosa que n’incrementa la dificultat.

El Termcat dona com a sinònima la forma ultramarató, però a l’Observatori no n’hem documentat cap exemple en els mitjans.

aquagym o aiguagim m

aquagymPrimera documentació: 10/08/1998

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos L’aquagym, una variant de l’aeròbic que es practica a l’aigua, és l’esport estrella de Sitges fins a final de mes. [El Periódico, 10/08/1998]
Sempre es pot recórrer a esports de moda com el gym-jazz, l’aquagim, l’spinning, el pilates o el running. [El Periódico, 27/12/2013]
Observacions La paraula aquagym és un manlleu de l’anglès format per la forma prefixada del llatí aqua- ‘aigua’ i el substantiu gym, abreviació de gymnastic ‘gimnàstic -a’.

Es tracta d’una modalitat de gimnàstica de manteniment de la forma d’intensitat variable consistent a fer exercicis gimnàstics dintre l’aigua, generalment seguint el ritme d’una música. Pot tenir finalitats terapèutiques o recreatives, com ara enfortir la resistència muscular o millorar la flexibilitat i la postura. Per evitar el manlleu, el Termcat proposa el compost aiguagim, que apareix als mitjans però amb menys freqüència i més tard que el manlleu.