karma m

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Peixos: els reptes amb tu mateix estan bé però reptar els altres et pot crear un karma pesat i dolent amb el temps. [Diari de Barcelona, 6/01/1989]
Aconseguir cobrar la renda mínima, treure’s el mal karma a les classes de dansa en un centre cívic municipal i també teràpia psicològica han estat passos difícils. [El Punt Avui, 1/03/2016]
Observacions El karma, que prové del mot sànscrit कर्म (kri) (literalment ‘fer’, ‘acte’), és l’energia invisible que es genera a partir de les accions de les persones, segons alguns pensaments tradicionals de l’Índia. És, de fet, un dels pilars bàsics de creences com l’hinduisme, el budisme o el taoisme. El karma, segons aquestes doctrines filosòfiques, determina com seran les vides futures dels individus en les seves reencarnacions (el que es coneix com a samsara, el cicle de les reencarnacions).

Ara bé, la majoria d’ocurrències documentades a l’Observatori no fan referència únicament al concepte filosòfic en si, sinó a una reinterpretació adaptada a la vida moderna que l’interpreta com un efecte o conseqüència que és causat per les nostres accions. Tot i que la versió que hem adoptat prové del sànscrit, en llengües properes també existeix aquest concepte, com ara en birmà (kan) o en pali (kamma). L’IEC encara no l’ha inclòs al diccionari normatiu, però sí que el podem trobar documentat amb asterisc al Gran diccionari de la llengua catalana.

mantra m

Primera documentació: 02/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Recorre als mantres budistes —frases que invoquen els bons desitjos per a la humanitat, que es repeteixen de manera monòtona centenars de milers de vegades—. [El Temps, 2/01/1995]
Hi ha un mantra terriblement senzill però terriblement potent: què volem, què tenim i com hi arribem. [Avui, 23/03/2014]
Observacions La paraula mantra és un manlleu del sànscrit, una de les llengües indoeuropees documentades més antigues, que s’utilitza actualment com a llengua litúrgica en l’hinduisme, el budisme i el jainisme. En sànscrit, etimològicament significa ‘instrument de pensament’, però el seu significat actual fa referència a les síl·labes, paraules o frases sagrades dotades de poder espiritual que es reciten durant el culte per invocar la divinitat o com a suport de la meditació.

En els contextos de l’Observatori, podem veure com, a més d’aquest significat religiós, també s’utilitza metafòricament, com a sinònim de lletania, en el sentit de ‘tirallonga o enumeració monònotes’, sovint amb un to irònic afegit.