dharma m

Primera documentació: 2/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Aquí és on Tenzin Chogyal —protector del dharma, la doctrina budista—, treballa i porta endavant el seu estudi sobre la llengua tibetana. [El Temps, 2/01/1995]
Així com el dharma del foc és cremar i el del vent és bufar, la funció i el destí del ioga és curar. [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 18/09/2016]
Observacions En l’hinduisme, el dharma és l’‘ordre que regeix la totalitat del que existeix’ (Termcat), i és un concepte polièdric que té una dimensió còsmica, però també un aspecte social (sobre els deures i les virtuts) i un caràcter individual (entès com l’aportació específica que cada persona ha d’entonar o interpretar per complir el seu paper en l’harmonia general del cosmos). En el budisme, Dharma, en majúscula, és la llei còsmica que regeix el món, mentre que si s’escriu en minúscula fa referència a ‘cadascun dels complexos factors de l’existència en la metafísica budista’ (Termcat).

Com a curiositat, el Dharma va inspirar l’obra de Jack Kerouac (1922-1969) The Dharma Burns (‘Els pirats del Dharma’), que, al seu torn, va ser determinant a l’hora de triar el nom del grup musical català Companyia Elèctrica Dharma. Així mateix, és el nom triat a la sèrie Lost (ABC, 2004-2010) per designar la Iniciativa Dharma, el projecte d’investigació que es va instal·lar a l’illa on ocorre l’acció. Tanmateix, en aquest cas Dharma és un acrònim de Department of Heuristics and Research Material Applications [‘Departament d’Heurística i Recerca en Aplicacions Materials’].

Anuncis

xacra m

Primera documentació: 23/03/2007

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Primera parada: El séptimo chakra, una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. [Ara, 16/07/2013]
Ells són set, com els set xacres o punts energètics que algunes doctrines orientals identifiquen en el cos humà. [Avui, 9/05/2017]
Observacions El DIEC2 recull xacra com a mot femení, que prové de l’àrab šákā, i que vol dir ‘mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia’. En canvi, xacra, en masculí, és un manlleu del sànscrit que significa ‘roda’, en el sentit de ‘cercle’, que ha arribat a la llengua catalana de la mà del ioga, una pràctica espiritual d’origen religiós pròpia de l’hinduisme. En aquest marc, un xacra es concep com un dels centres de poder espiritual i eteri del cos humà (Oxford English Dictionary). D’acord amb l’hinduisme, el cos està format per set xacres o punts d’energia principals (algunes doctrines diuen que en són sis) que se situen al llarg de la columna vertebral. Concretament, es tracta d’un canal en què es rep, s’acumula i es distribueix l’energia i l’“aire” del cos. D’acord amb aquesta creença, a través de la pràctica de la meditació s’aspira a ser capaç de fer circular l’aire per aquest canal central per moure l’energia i la força vital. Cada un d’aquest xacres rep un nom diferent i es representa també de formes i colors diversos.

En català, el Termcat ha adaptat aquest manlleu del sànscrit amb la forma txacra, definit com a ‘cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil’, però l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

karma m

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Peixos: els reptes amb tu mateix estan bé però reptar els altres et pot crear un karma pesat i dolent amb el temps. [Diari de Barcelona, 6/01/1989]
Aconseguir cobrar la renda mínima, treure’s el mal karma a les classes de dansa en un centre cívic municipal i també teràpia psicològica han estat passos difícils. [El Punt Avui, 1/03/2016]
Observacions El karma, que prové del mot sànscrit कर्म (kri) (literalment ‘fer’, ‘acte’), és l’energia invisible que es genera a partir de les accions de les persones, segons alguns pensaments tradicionals de l’Índia. És, de fet, un dels pilars bàsics de creences com l’hinduisme, el budisme o el taoisme. El karma, segons aquestes doctrines filosòfiques, determina com seran les vides futures dels individus en les seves reencarnacions (el que es coneix com a samsara, el cicle de les reencarnacions).

Ara bé, la majoria d’ocurrències documentades a l’Observatori no fan referència únicament al concepte filosòfic en si, sinó a una reinterpretació adaptada a la vida moderna que l’interpreta com un efecte o conseqüència que és causat per les nostres accions. Tot i que la versió que hem adoptat prové del sànscrit, en llengües properes també existeix aquest concepte, com ara en birmà (kan) o en pali (kamma). L’IEC encara no l’ha inclòs al diccionari normatiu, però sí que el podem trobar documentat amb asterisc al Gran diccionari de la llengua catalana.

mantra m

Primera documentació: 02/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Recorre als mantres budistes —frases que invoquen els bons desitjos per a la humanitat, que es repeteixen de manera monòtona centenars de milers de vegades—. [El Temps, 2/01/1995]
Hi ha un mantra terriblement senzill però terriblement potent: què volem, què tenim i com hi arribem. [Avui, 23/03/2014]
Observacions La paraula mantra és un manlleu del sànscrit, una de les llengües indoeuropees documentades més antigues, que s’utilitza actualment com a llengua litúrgica en l’hinduisme, el budisme i el jainisme. En sànscrit, etimològicament significa ‘instrument de pensament’, però el seu significat actual fa referència a les síl·labes, paraules o frases sagrades dotades de poder espiritual que es reciten durant el culte per invocar la divinitat o com a suport de la meditació.

En els contextos de l’Observatori, podem veure com, a més d’aquest significat religiós, també s’utilitza metafòricament, com a sinònim de lletania, en el sentit de ‘tirallonga o enumeració monònotes’, sovint amb un to irònic afegit.