xacra m

Primera documentació: 23/03/2007

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Primera parada: El séptimo chakra, una tragicomèdia sobre un fals sanador hindú que és enxampat en ple frau per una malalta de càncer a qui li pretén obrir un xacra. [Ara, 16/07/2013]
Ells són set, com els set xacres o punts energètics que algunes doctrines orientals identifiquen en el cos humà. [Avui, 9/05/2017]
Observacions El DIEC2 recull xacra com a mot femení, que prové de l’àrab šákā, i que vol dir ‘mal físic que pateix algú com a deixalla d’una malaltia’. En canvi, xacra, en masculí, és un manlleu del sànscrit que significa ‘roda’, en el sentit de ‘cercle’, que ha arribat a la llengua catalana de la mà del ioga, una pràctica espiritual d’origen religiós pròpia de l’hinduisme. En aquest marc, un xacra es concep com un dels centres de poder espiritual i eteri del cos humà (Oxford English Dictionary). D’acord amb l’hinduisme, el cos està format per set xacres o punts d’energia principals (algunes doctrines diuen que en són sis) que se situen al llarg de la columna vertebral. Concretament, es tracta d’un canal en què es rep, s’acumula i es distribueix l’energia i l’“aire” del cos. D’acord amb aquesta creença, a través de la pràctica de la meditació s’aspira a ser capaç de fer circular l’aire per aquest canal central per moure l’energia i la força vital. Cada un d’aquest xacres rep un nom diferent i es representa també de formes i colors diversos.

En català, el Termcat ha adaptat aquest manlleu del sànscrit amb la forma txacra, definit com a ‘cadascun dels set centres energètics situats al llarg de la columna vertebral que posen en contacte i interacció el cos físic i el cos subtil’, però l’Observatori no n’ha recollit cap ocurrència.

karma m

Primera documentació: 6/01/1989

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Peixos: els reptes amb tu mateix estan bé però reptar els altres et pot crear un karma pesat i dolent amb el temps. [Diari de Barcelona, 6/01/1989]
Aconseguir cobrar la renda mínima, treure’s el mal karma a les classes de dansa en un centre cívic municipal i també teràpia psicològica han estat passos difícils. [El Punt Avui, 1/03/2016]
Observacions El karma, que prové del mot sànscrit कर्म (kri) (literalment ‘fer’, ‘acte’), és l’energia invisible que es genera a partir de les accions de les persones, segons alguns pensaments tradicionals de l’Índia. És, de fet, un dels pilars bàsics de creences com l’hinduisme, el budisme o el taoisme. El karma, segons aquestes doctrines filosòfiques, determina com seran les vides futures dels individus en les seves reencarnacions (el que es coneix com a samsara, el cicle de les reencarnacions).

Ara bé, la majoria d’ocurrències documentades a l’Observatori no fan referència únicament al concepte filosòfic en si, sinó a una reinterpretació adaptada a la vida moderna que l’interpreta com un efecte o conseqüència que és causat per les nostres accions. Tot i que la versió que hem adoptat prové del sànscrit, en llengües properes també existeix aquest concepte, com ara en birmà (kan) o en pali (kamma). L’IEC encara no l’ha inclòs al diccionari normatiu, però sí que el podem trobar documentat amb asterisc al Gran diccionari de la llengua catalana.

mantra m

Primera documentació: 02/01/1995

Tipus manlleu del sànscrit
Contextos Recorre als mantres budistes —frases que invoquen els bons desitjos per a la humanitat, que es repeteixen de manera monòtona centenars de milers de vegades—. [El Temps, 2/01/1995]
Hi ha un mantra terriblement senzill però terriblement potent: què volem, què tenim i com hi arribem. [Avui, 23/03/2014]
Observacions La paraula mantra és un manlleu del sànscrit, una de les llengües indoeuropees documentades més antigues, que s’utilitza actualment com a llengua litúrgica en l’hinduisme, el budisme i el jainisme. En sànscrit, etimològicament significa ‘instrument de pensament’, però el seu significat actual fa referència a les síl·labes, paraules o frases sagrades dotades de poder espiritual que es reciten durant el culte per invocar la divinitat o com a suport de la meditació.

En els contextos de l’Observatori, podem veure com, a més d’aquest significat religiós, també s’utilitza metafòricament, com a sinònim de lletania, en el sentit de ‘tirallonga o enumeració monònotes’, sovint amb un to irònic afegit.