Primera documentació: 27/05/1998
| Tipus | manlleu de l’anglès |
| Contextos | Fernando Beltrán, poeta asturià que passarà a la història per haver inventat noms com ara Amena o OpenCor, és el rei del naming ibèric i defineix el seu ofici prosapoètic amb el nom que li va etzibar una filla seva: nombrador. [La Vanguardia, 19/06/2012] |
| Segons les universitats especialitzades en naming i branding, a l’hora d’escollir el nom és recomanable seguir consells com els que vénen a continuació, tot i que repassant els exemples que desfila el llibre veurem que, en realitat, no hi ha cap veritat absoluta. [Ara, 10/01/2016] | |
| Observacions | El substantiu anglès naming és una lexicalització del gerundi del verb to name, que en català vol dir ‘denominar’. Tant en anglès com en català, fa referència a les tècniques emprades per donar nom a productes, serveis, marques o empreses i forma part del branding, el procés de creació de la identitat d’una marca. En el món del màrqueting i la publicitat els noms són molt importants, i les empreses trien els seus noms i els dels seus productes seguint criteris molt diferents: per exemple, Häagen Dazs, la marca de gelats, és un intent del seu fundador de crear un nom que sonés danès, ja que Dinamarca era coneguda pels seus productes lactis i era ben vista als Estats Units, però en realitat les grafies que utilitza no són pròpies d’aquesta llengua; Nike és una paraula real procedent del grec i vol dir ‘victòria’, i a l’entrada de xupa-xup ja vam explicar que el nom original era del producte Chups, però l’eslògan d’un anunci va popularitzar tant la forma “Chupa Chups” que l’empresa la va adoptar.
Tot i que el Termcat proposa el sintagma creació de nom com a equivalent català de naming, en l’àmbit del màrqueting proliferen els anglicismes, i els parlants de moment també es decanten per l’ús del manlleu. |
