violència vicària f

violència vicàriaPrimera documentació: 23/11/2018

Tipus sintagmació
Contextos
Remarquen que l’abús físic no és tan dolorós com el mal mental. Les seves parelles utilitzen els nens per fer-los mal, cosa que es coneix com a violència vicària. [El Periódico, 23/11/2018]
Cal recordar que la violència econòmica de gènere també és una modalitat de la violència vicària en tant que privar de recursos econòmics les mares suposa una afectació directa en els drets dels fills i les filles que en depenen. [Avui, 12/03/2022]
Observacions La violència de gènere, que pot ser física, sexual, psicològica o econòmica, té diferents formes de manifestar-se. Una d’aquestes és la que s’exerceix de manera conscient en l’entorn familiar contra una dona, sovint en un fill, amb la intenció de causar dany psicològic a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, generalment la parella o exparella. La psicòloga argentina Sonia Vaccaro va fer servir per primera vegada aquest concepte i el va denominar violència vicària (en alguns casos també per substitució). Rep aquest nom perquè la violència que s’exerceix recau sobre els fills i no sobre la mare (l’adjectiu vicari prové del llatí vicarius ‘que fa les vegades, substitut’, que designa aquella persona que en substitueix una altra en les seves funcions).

El 2017 el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere va recollir aquest concepte i ja es comença a tenir en compte en la redacció de les sentències judicials, especialment en aquells casos en què es produeix l’assassinat d’algun menor, la forma de violència més cruel, perquè causa un dolor irreparable a les mares, ja que les deixa mortes en vida, sentenciades de patiment. Segons les dades del Ministeri d’Igualtat, entre 2013 i 2021 es van comptabilitzar 46 menors assassinats per violència vicària a l’Estat espanyol. En el 44 % dels casos l’assassinat es va produir durant el règim de visites del progenitor.

parc eòlic m

parc eòlicPrimera documentació: 7/07/2002

Tipus sintagmació
Contextos
Per una altra banda, Gamesa es troba en un procés de venda d’un conjunt de parcs eòlics en territori espanyol per una potència instal·lada total de 1.000 megawatts en els propers 5 anys. [Avui, 7/07/2002]
El jutjat número 5 de Tortosa ha arxivat la causa oberta contra la primera tinenta d’alcaldia del Perelló (Baix Ebre), Carme Bladé, per un suposat delicte de prevaricació en la subscripció de contractes per construir el polèmic parc eòlic de l’Ametlló. [Ara, 7/03/2022]
Observacions El sintagma parc eòlic designa un ‘conjunt d’aerogeneradors que funcionen en paral·lel i que utilitzen l’energia del vent per produir electricitat, la qual s’injecta a una xarxa de distribució’. La implantació de parcs eòlics estan definits també en l’article 3 del Decret 147/2009, de 22 de setembre, pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, com ‘instal·lacions de producció d’electricitat a partir de l’energia eòlica, constituïdes per més de cinc aerogeneradors o una potència total superior a 10 megawatts’.

L’energia eòlica és una energia renovable que no contamina i redueix, doncs, l’emissió de combustibles fòssils, que són l’origen de l’efecte d’hivernacle que causa l’escalfament global i el canvi climàtic. Tot i els beneficis que suposa, l’establiment de parcs eòlics no està exempt de crítiques i controvèrsies per l’impacte que causen en el paisatge, el risc que suposa per a l’avifauna o l’afecció que poden suposar els camps electromagnètics que generen a les poblacions pròximes.

inadmetre v tr

inadmetrePrimera documentació: 2/06/2006

Tipus prefixació
Contextos
“Fins i tot el tribunal de primera instància va haver d’inadmetre la pretensió per ser notòriament improcedent”, recrimina l’Audiència al jutge de Granollers, a qui recorda que no hauria d’haver-lo admès a tràmit. [El Periódico, 2/06/2006]
Un jutjat de Manresa ha inadmès aquest dimecres la querella de l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, contra el Tribunal Suprem arran del comunicat que va fer avisant de responsabilitats penals als funcionaris si permetien que els presos polítics passessin el confinament a casa. [Ara, 23/04/2020]
Observacions En català, podem crear mots derivats mitjançant in- per expressar negació, mancança o privació. Com ja hem vist en neologismes com incivisme o inconcret, aquest prefix es combina majoritàriament amb bases nominals o adjectivals. De fet, és especialment productiu amb adjectius acabats en -ble que provenen de verbs, com inassumible. En canvi, és poc freqüent trobar-lo unit a bases verbals per atorgar-les un valor negatiu: per exemple, no existeix el derivat impensar per expressar el significat equivalent a ‘no pensar’. Tot i això, amb el sentit de ‘no admetre’, sí que s’ha format el terme inadmetre.

En l’àmbit del dret, diem que un recurs, una demanda o una petició ha estat inadmès quan un jutge o un tribunal no l’ha acceptat, sense entrar a considerar-lo amb deteniment. La denegació pot estar justificada per motius diversos, però sempre són de caire formal: el document no reuneix els requisits mínims per tal que pugui ser pres en consideració, per exemple, perquè no s’ha presentat dins del termini establert per fer-ho.

revictimització f

revictimitzacióPrimera documentació: 9/11/1990

Tipus
sufixació
Contextos
Aquests circuits són els que organitzen “un veritable treball en xarxa que ha de servir per evitar la revictimització de les dones que viuen situacions de violència masclista”. [Regió 7, 24/04/2013]
A diferència de l’avantprojecte del mes de març del 2020, la norma inclou ara “mesures processals d’acompanyament a les víctimes”, incloent-hi la possibilitat d’evitar el contacte visual amb el presumpte agressor o de declarar en sales especials als jutjats per evitar la revictimització. [Ara, 6/07/2021]
Observacions
El diccionari recull tres derivats del substantiu víctima: victimari (‘assistent del sacerdot en els sacrificis’), victimisme (‘actitud que consisteix a atribuir-se el paper de víctima’) i victimista (‘que practica el victimisme’). En canvi, no recull el verb victimitzar ‘convertir algú en víctima’, ni el substantiu denominal consegüent victimització, i tampoc el verb revictimitzar, que, amb el prefix re- indica que es torna a convertir algú en víctima, i en una situació molt concreta: la violència de gènere. Així, la revictimització, que té com a sinònim el sintagma victimització secundària, posa de manifest una realitat terrible i és que la dona que ha estat víctima d’una situació de violència és tractada com si fos la culpable. El Termcat la defineix com el ‘maltractament addicional exercit contra una dona en situació de violència masclista com a conseqüència dels dèficits de la intervenció dels organismes responsables, i també per l’actuació desencertada d’altres agents implicats’. Aquesta definició és la que apareix en el text de la Llei 17/2020, de 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que pretén protegir les dones d’aquestes situacions, pràctiques i omissions que les revictimitzen.

anonimitzar v tr

anonimitzarPrimera documentació: 9/04/2007

Tipus sufixació
Contextos
Aquest mes de març, Google ha anunciat que, als 18 mesos de tenir gravada una consulta al seu diari, n’anonimitzarà parcialment l’adreça IP i, que als 24 mesos, n’esborrarà les dades sobre galetes (cookies). [Avui, 9/04/2007]
L’informe, que ha analitzat els desplaçaments a la comarca a través del moviment de telèfons mòbils anonimitzats, ha constatat que durant el mes de febrer es va observar «novament un augment en mobilitat». [El Periódico, 3/03/2021]
Observacions En el verb anonimitzar, el sufix -itzar, que significa ‘convertir en’, s’uneix a l’adjectiu anònim -a, que vol dir ‘que no té nom d’autor’ o ‘que no fa conèixer el seu nom’ (DIEC2). Tot i que aquest mot s’utilitza en diferents àmbits, ja que podem anonimitzar un document, un arxiu, entre altres tipus d’elements, per motius diversos, s’usa sobretot en l’àmbit del dret i la ciberseguretat. En aquests contextos, per una banda, adopta el sentit de fer anònimes aquelles dades que podrien permetre la identificació personal i, per l’altra, s’especifica que té l’objectiu d’impedir-ne la identificació (Termcat).

Arran de la digitalització del sector de la informació i la comunicació, les empreses i les institucions públiques han arribat a disposar d’un alt volum de dades dels seus clients o usuaris. Per aquest motiu, el maig de 2016 la Unió Europea va aprovar el Reglament 2016/679 per a la protecció de les persones físiques en relació amb el tractament de dades personals, que va entrar en vigor el 25 de maig de 2018. D’acord amb l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPED), aquesta normativa permet als ciutadans el dret d’accés, rectificació, oposició, supressió (conegut com dret a l’oblit), limitació del tractament, portabilitat i no ser objecte de decisions individualitzades de les seves dades personals.