mono -a adj

Primera documentació: 8/07/2001

Tipus manlleu del castellà
Contextos És una pel·li molt mona. O, més ben dit, és una pel·li que s’escarrassa molt a ser molt mona. De vegades ho aconsegueix: conté tantes ocurrències que, gairebé per estadística, algunes acaben sent efectives. [Ara, 5/06/2015]
Estem arribant a un punt que això semblen les pel·lícules espanyolades dels 70 en què sortia tota una colla d’homes grans, vells, lletjos, verds, babosos, que agafen la noia guapa, ben mona, allà al mig. [La Tribu (Catalunya Ràdio), 4/02/2016]
Observacions Mono -a és un adjectiu manllevat del castellà que s’utilitza per qualificar una persona o cosa d’aspecte agradable i que es considera bufona, graciosa o delicada. Amb aquest mateix sentit el DIEC2 ja recull el substantiu monada, però tot i això sembla que el castellanisme està més estès en el llenguatge col·loquial català. Segons l’ésAdir, mono -a és admissible en espais informals i habitual sobretot en els diàlegs.

La paraula mono prové de l’àrab andalusí maymún, que en els dialectes de l’àrab modern es feia servir per referir-se al mico, l’animal (‘mono’ en castellà). El significat de ‘bufó’ i ‘graciós’ devia venir d’aquest primat, ja que en certa manera els seus gestos (en castellà, ‘monerías’) se solen considerar graciosos. El Diccionari català-valencià-balear ja recull aquest adjectiu del qual especifica que “s’ha pres modernament del castellà”, i el documenta a les darreries del segle xix (1879-1885), amb el mateix significat.

aka adv

Primera documentació: 2/12/2010

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Ja no es conformen a vendre tarifes especials per a emprenedors (aka autònoms) que després no tenen cap diferència amb la resta o assegurar que donen finançament per a noves empreses que després mai arriba. [Ara, 27/04/2014]
En un dels pitjors moments per a l’expressió adulta audiovisual (aka cinema bo) hem perdut dos dels cineastes que van fer de la mirada un ritme personal i trasbalsador. [Ara, 7/07/2016]
Observacions Aka és una paraula formada a partir de la siglació en anglès de also known as ‘també conegut per’. Aquesta locució s’utilitza per introduir un nom alternatiu d’una persona (generalment un àlies o un sobrenom). Per extensió, també es fa servir per introduir una descripció alternativa per a qualsevol nom, objecte o activitat.

Tant en un ús com en l’altre, aka és una unitat lingüística que fa de baula entre un concepte de la realitat i una reformulació d’aquest concepte amb un llenguatge més proper al lector, més planer o bé lliure d’eufemismes.

globoflèxia f

globoflexiaPrimera documentació: 25/06/2004

Tipus composició culta
Contextos A més, de forma itinerant hi haurà el Mag Sergi amb el seu monocicle, Beruska i els seus trucs de globoflèxia, el mim còmic Damián i el clown Màgic Martí. [Avui, 25/06/2004]
Entre les diferents activitats que s’ofereixen, hi haurà un taller de cupcakes, un taller per aprendre a munyir bé una vaca, un taller de globoflèxia on els menuts podran crear tota mena de figures amb globus, un taller per iniciar-se en el món dels DJs creant les primeres mescles de música, etc. [Ara, 7/04/2015]
Observacions Tot i que L’Observatori ha recollit dues ocurrències de globusflèxia, sembla que la forma preferida per la premsa i acceptada pel Termcat és globoflèxia, un compost culte resultant de la combinació de dos formants falsos derivats de globus i flexió que emulen aquest tipus de composició. El Termcat defineix globoflèxia com la ‘creació de figures decoratives amb globus, plegant-los i torçant-los de manera que agafin formes diverses sense enganxar-hi ni afegir-hi cap element extern’.

kalàixnikov m

Primera documentació: 6/10/1991

Tipus semàntic
Contextos La policia va pegar a uns quants civils i els va disparar amb kalàixnikovs per fer-los fora del port. [Avui, 17/03/1997]
Per això, com es veu en el vídeo que acompanya aquesta notícia, les joves reben un fort entrenament, en què se les instrueix en la utilització del kalaixnikov i en tècniques d’assalt. [El Periódico, 13/12/2014]
Observacions En general, en la llengua comuna fem referència a les armes amb substantius generals, com ara fusell, escopeta, pistola o revòlver. Tanmateix, en alguns casos hi ha armes que s’útilitzen tant que la premsa s’hi refereix amb un nom més específic, com és el cas del kalàixnikov. El Termcat defineix kalàixnikov (l’Observatori l’ha recollit també sense accent) com un ‘fusell soviètic de 7,62 mm, amb carregador circular de 30 cartutxos, molt utilitzat arreu del món, que constitueix una de les armes més emprades per tropes irregulars, especialment per les guerrilles’. El nom deriva del combatent rus, Mikhaïl Kalàixnikov, que amb aquesta arma va perfeccionar el fusell d’assalt. El model més conegut d’aquesta arma és l’AK-47 (Avtomat Kalàixnikova, model 1947), i tant aquest com els models posteriors segueixen sent, encara ara, un dels fusells més utilitzats a tot el món a causa de la seva resistència a les condicions extremes, els baixos costos de producció, la disponibilitat i la facilitat d’ús.

joia de la corona f

joia-de-la-coronaPrimera documentació: 26/02/2005

Tipus sintagmació
Contextos Beneït per Parker com un dels millors vins nous de l’any, Aro 2001 és la joia de la corona de Muga (el seu preu és de 110 euros). [El Periódico, 26/02/2005]
Impressiona, a l’entrada, l’arc format per les 209 samarretes i internacionals dels països membres de la FIFA, però la joia de la corona és la Copa del Món, que fins al moment es custodiava a la cambra cuirassada d’un banc. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions En català, la segona accepció del substantiu joia ja és metafòrica i designa una ‘persona o cosa de valors molt positius’. Tanmateix, la joia de la corona diferencia un element com el més valuós, important o admirat dins d’un conjunt d’elements similars. Tot i que el castellà ja inclou aquesta expressió al diccionari, sembla que el seu origen és anglès i té un significat ampliat a partir de les joies de la corona britànica. La Casa Reial britànica posseeix moltes joies, entre les quals destaquen les corones i ceptres que s’utilitzen en les cerimònies de coronació. A partir d’aquest significat literal, els anglesos van començar a fer servir aquesta expressió (jewels of the crown) de manera metafòrica per referir-se a les colònies de l’Imperi Britànic, que eren molt preuades per tots els països i tenien molt de valor. A partir d’aquest sentit metafòric, n’ha sortit un de més general, que és el que trobem als contextos.