polvoritzar v tr

Primera documentació: 21/10/1990

Tipus semàntic
Contextos El que va fer el seu govern ―va assenyalar Timothy Milnes, un participant― va ser redistribuir la riquesa al revés, de pobres a rics, polvoritzar la indústria, baixar els impostos als milionaris, estimular l’atur i la pobresa infantil. [La Vanguardia, 18/04/2013]
Hosszu va posar la directa en l’esquena i en la braça per arrodonir 200 metres vertiginosos i així va aconseguir polvoritzar la plusmarca de Ye Shiwen (4m 28,43s) i establir el nou límit humà en 4m 26,36s. [El País, 8/08/2016]
Observacions El verb polvoritzar no només s’utilitza en sentit literal per indicar que un element es redueix a pols o pólvora, sinó que des de fa dècades també es fa servir en sentit figurat per indicar que una cosa ja s’ha destruït o deixat enrere. Entre aquests usos destaca especialment el sentit de batre un nou rècord, és a dir, quan se supera la marca que hi havia fins aleshores. Per aquest motiu, observem que es fa servir sobretot en l’àmbit esportiu per parlar dels temps o cronos que aconsegueixen millorar les marques existents. A mode il·lustratiu, als Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro es ban batre 27 rècords del món i 91 rècords olímpics.

coco m

Primera documentació: 29/01/1989

Tipus manlleu del castellà
Contextos Veritable coco de la vida política francesa en general, l’extrema dreta ha aconseguit fer de Perpinyà un dels seus principals laboratoris d’assaig. [Avui, 24/03/1989]
En un temps en què d’esprémer el cervell en diuen despectivament menjar-se el coco. [Diari de Barcelona, 29/01/1989]
L’equip blaugrana, que va ser el primer a aparellar-se, va esquivar els cocos com Bayern de Munic i Milan. [Segre, 19/12/2009]
Observacions A partir de la fruita coco, que és relativament esfèrica i molt dura, des de fa dècades trobem usos de coco per referir-nos al cap, part de l’anatomia humana també esfèrica i dura. Per una metonímia habitual i coneguda, el coco significa moltes vegades el cervell (i d’aquí ve la locució menjar-se el coco, que hem pres del castellà) i quan diem que algú és un coco volem dir que és una persona molt llesta. Però de vegades trobem coco utilitzat encara amb un significat diferent, també pres del castellà i exemplificat en l’últim context, que és l’ésser imaginari que fa por i que en català anomenem papu.

mitja taronja f

Primera documentació: 22/04/1998

Tipus sintagmació
Contextos Hi ha amors que són com les pestanyes que se’t fiquen a l’ull, o potser, la teva mitja taronja és a la Xina, que és d’on són les taronges… [El Periódico, 19/03/1999]
El romanticisme cultural va generar la idea actual de l’amor, de la mitja taronja, de la passió, però no va deslliurar homes i dones de les normes socials que situen la família en el centre de la societat, amb el matrimoni vist com un destí inevitable. [Ara, 19/04/2016]
Observacions El sintagma mitja taronja s’utilitza habitualment amb un sentit amorós per fer referència a una persona que en “completa” una altra, bé sigui perquè encaixen a la perfecció o bé perquè una porta el que manca a l’altra i viceversa.

Tot i que l’origen de l’expressió és incert, sembla que es va desenvolupar com a al·legoria a partir d’un mite present a l’obra El banquet de Plató (427 aC-347 aC). A l’obra, el comediògraf Aristòfanes presenta el mite de l’origen de l’ésser humà tal com el coneixem, i segons el qual l’ésser humà podia ser, en origen, de tres sexes diferents: mascle, femella i androgin. Cada persona tenia quatre mans i quatre peus, i dues cares en un sol cap. Eren, a més, éssers amb molta força i que, portats per la hybris ‘desmesura’, van intentar conquerir l’Olimp. Zeus, com a càstig, va decidir tallar-los en dues meitats, mentre Apol·lo els curava perquè poguessin continuar vivint. Malgrat això, cada meitat “incompleta” cercava l’altra meitat, però quan es trobaven, i davant la impossibilitat de tornar a unir-se, acabaven morint d’inanició, incapaces de fer res més. Per solucionar aquest problema, Zeus va decidir donar-los la possibilitat d’utilitzar els òrgans sexuals perquè homes i dones es reproduïssin, i perquè individus del mateix sexe en gaudissin.

Segons Aristòfanes, l’ésser humà ha continuat així des d’aleshores, i és per això que continua buscant la meitat primigènia. Sobre l’assimilació del mite a una taronja, és possible que tingui a veure amb la descripció que fa Aristòfanes d’aquell ésser humà original: “[…] la forma de cada persona era rodona en la seva totalitat, amb l’esquena i els costats en forma de cercle”.

invisibilitzar v tr

invisibilitzarPrimera documentació: 24/01/1997

Tipus sufixació
Contextos Però no ens enganyem: fins que no disposem dels mateixos aparells d’Estat que són els que poden naturalitzar una realitat nacional, i en definitiva invisibilitzar-la mai podrem viure en la tranquil·litat d’esperit nacional. [Avui, 24/01/1997]
Respecte a com utilitzar la jubilació, la gent gran se sent invisibilitzada per la societat i per les empreses, que semblen desconèixer o no posar atenció en les seves preferències de consum o les seves necessitats de serveis de salut, lleure i cultura. [La Vanguardia, 18/04/2016]
Observacions El verb invisibilitzar està format per l’adjectiu invisible, que figura als diccionaris juntament amb invisibilitat, i el sufix -itzar. De la mateixa manera que els usos més recents de visibilitzar, unitat neològica i antònim d’invisibilitzar, fan referència als casos en què se solen fer visibles fets socials no tangibles dels quals no ens sentim prou satisfets, aquest nou verb significa ‘fer invisible alguna cosa, especialment minimitzar la importància de persones o col·lectius de la societat’. En aquest sentit, alguns processos en els quals es produeix aquesta invisibilització estan relacionats amb la voluntat d’imposar la superioritat d’un grup social sobre un altre, com ara el masclisme, l’homofòbia, el racisme o l’eurocentrisme.

sotto voce loc

Primera documentació: 16/04/1993

Tipus manlleu de l’italià
Contextos A Itàlia, sotto voce, fa molts anys que es deia que Giulio Andreotti era un home vinculat, connectat, relacionat o fins i tot integrat a la màfia. [Diari de Barcelona, 16/04/1993]
Hi ha pressa per solucionar el dilema, però sense esperar les conclusions de la recerca molts experts reconeixen sotto voce que hi ha una probabilitat alta que les obres del museu gironí siguin falsificacions de principi de segle xx. [Avui, 14/10/2016]
Observacions Aquesta locució de l’italià està formada per l’adverbi sotto ‘sota’ i el substantiu voce ‘veu’, i significa literalment ‘en veu baixa’. D’una banda, en el llenguatge musical, aquesta expressió es fa servir per indicar que un fragment s’ha d’interpretar a mitja veu, és a dir, amb una veu poc potent. De l’altra, tal com s’observa en els contextos, s’utilitza per indicar que alguna cosa es diu o es fa d’una manera dissimulada, gairebé en secret.

En català, els diccionaris normatius recullen diferents locucions equivalents per a sotto voce com ara a sota veu i en veu baixa.