dixit loc

Primera documentació: 13/11/1993

Tipus manlleu del llatí
Contextos ‘No tenim lloc per la fantasia, perquè el món on vivim no és un món de fantasia’, Brian Travers dixit. [Nou Diari, 13/11/1993]
Sant Jordi, patró de tantes causes nacionals, és també patró del llibre i de tot el gremi dels amants d’aquest producte perfecte de la cultura (Alberto Manguel dixit). [El Temps, 9/06/2013]
Observacions Dixit és la tercera persona del singular del pretèrit perfet del verb llatí dicere ‘dir’ i, doncs, significa literalment ‘ha dit’ o ‘va dir’. Tanmateix, com es pot veure en els contextos, trobem aquesta forma posposada al nom de l’autor d’una opinió per significar que qui ho ha dit sap de què parla. Tot i que de vegades aquest dixit és irònic per indicar que la persona que ha emès una opinió no en sap tant com es pensa, la lexicalització d’aquesta forma verbal vindria de la locució llatina “Magister dixit” (‘ho ha dit el mestre’). A l’edat mitjana, aquest magister feia referència a Aristòtil, mestre per excel·lència amb coneixement d’inspiració divina, màxima autoritat del coneixement.
Anuncis

fil conductor m

Primera documentació: 1/04/2007

Tipus semàntic
Contextos La inquietud d’Oldenburg i Van Bruggen per dialogar amb l’arquitectura, la música, el teatre o la literatura és el fil conductor de la mostra. [Butxaca, 1/04/2007]
Segons com, s’intentava buscar un fil conductor que busqués vincles que ho feien tot plegat més fluid i emotiu. [Ara, 19/12/2017]
Observacions En electricitat, un fil conductor és un cable d’un material que condueix l’electricitat perquè hi ofereix poca resistència, però el fil conductor també és la idea que manté un lligam entre les diferents parts d’un tot. Normalment aquest tot és un espectacle, una obra, i el fil conductor és el tema, el motiu. En aquests contextos, l’anglès utilitza l’expressió story line i el francès en diu fil conducteur o fil rouge, probablement perquè el coure és un dels materials més utilitzats per a la conducció elèctrica. Així doncs, tindríem primer de tot un fil conductor usat en electricitat i que ja apareix com a exemple de la tercera accepció del mot fil del diccionari (‘metall estirat en forma de fil’) i un ús metafòric d’aquest sintagma en la llengua general, molt relacionat amb la vuitena accepció de fil que trobem al diccionari: ‘il·lació entre les parts d’un discurs, d’una argumentació, etc.’

amour fou m

Primera documentació: 15/10/1990

Tipus manlleu del francès
Contextos La vida d’una parella que s’autodestrueix consumida entre la passió sentimental i l’obsessió pels diners no està descrita com un procés de degradació humana sinó com una exaltació de l’amour fou que proclamaven els surrealistes. [Avui, 15/10/1990]
Una jove de la campanya francesa diguem que mentalment inestable i disposada a tot per trobar un amour fou com el que ha descobert a Cims borrascosos acaba cedint a les pressions de la seva mare per posar seny amb un jornaler espanyol, pobre però honrat, que ha fugit de la Guerra Civil uns anys abans. [La Vanguardia, 9/06/2017]
Observacions “La bellesa serà convulsiva o no serà” és la frase pronunciada per Nadja amb què André Breton acaba la seva obra Amour fou (1937), considerada el manifest del surrealisme. D’aleshores ençà, aquest concepte d’amor boig, passional, convulsiu ha estat utilitzat en diferents contextos i no és estrany trobar-lo en textos periodístics d’àmplia difusió en català. Normalment apareix qualificat com un amor exaltat, al límit, que passa per damunt de qualsevol codi moral i pot menar a la degradació humana.

estela f

Primera documentació: 24/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos A vegades, no obstant, no era possible seguir la seva estela, ja que ell anava a llocs vedats a la resta dels feligresos. [El Periódico, 24/11/1997]
Els codis del blockbuster es posen al servei d’un missatge clarament feminista, seguint l’estela de productes com Jessica Jones, i portant-la fins a les últimes conseqüències. [Time Out Barcelona, 21/06/2017]
Observacions Al DRAE, la paraula estela té diferents entrades que provenen de diferents arrels etimològiques. La que prové del llatí aestuaria ‘agitació de l’aigua’ significa, en el sentit més literal, ‘senyal o rastre d’escuma i aigua remoguda que deixa una embarcació o un altre cos en moviment al darrere seu’, i per analogia, també designa el ‘rastre que deixa a l’aire un cos en moviment’. Però encara trobem un altre sentit figurat, que és el que hem manllevat en català i el que mostren els contextos de l’Observatori: ‘rastre o empremta que deixa alguna cosa quan succeeix o algun fet’.

És important esmentar, però, que als diccionaris de llengua catalana ja apareix el mot estela, provinent del grec στήλη ‘columna, pilar’, i que fa referència al ‘monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a posar-hi una inscripció’, així com al ‘cilindre central o columna axial de la tija de les plantes, compost de feixos conductors i de parènquima’ (DIEC2).

entramat m

Primera documentació: 14/02/1989

Tipus semàntic
Contextos El magistrat va dictar el processament de 36 membres de Batasuna perquè considera que formen part de l’entramat. [El Periódico, 26/02/2005]
En el present volum, traduït, comentat i introduït pel tàndem Joan Ferrer i Jordi Sidera, els Contes constitueixen un cos de ficció orgànic en què es combinen el desenvolupament pròpiament rondallístic amb un entramat de claus simbòliques i cabalístiques que Ferrer i Sidera, en annexos, es prenen la tasca d’examinar. [La Vanguardia, 1/07/2017]
Observacions Segons el DIEC2, l’entramat és el ‘conjunt de bigues que serveixen per a construir un sostre de pis o de coberta, una paret o un envà’. L’Observatori, però, ha recollit almenys dos sentits nous: per al primer cas, hem de recórrer al verb tramar, la paraula de la qual prové entramat, ja que els diccionaris el defineixen, en sentit figurat, com a ‘maquinar, ordir una trama o intriga’. Aquest és el cas del primer context, en què entramat equival a complot o intriga, és a dir, una confabulació (o conspiració) de dues o més persones contra una altra o altres, i que pot ser de caràcter polític o social. L’altre significat, recollit en el segon context, fa referència al conjunt d’idees, sentiments i opinions que s’entrecreuen en un text i li donen consistència.