moneda de canvi f

moneda de canviPrimera documentació: 11/12/1994

Tipus sintagmació
Contextos Les donacions desinteressades de roba vella són el punt de partida per a la creació d’una gran estructura empresarial lucrativa que utilitza la solidaritat com a moneda de canvi. [El Temps, 29/12/1997]
Però per a ell anar a veure musicals era moneda de canvi, “un peatge” que li permetia després fer-se acompanyar dels amics (“més aviat les amigues”) de la Facultat de Filologia, on es va llicenciar en filologia anglesa, a veure les obres que realment li interessaven, de teatre de text. [Ara, 18/05/2018]
Observacions El sintagma moneda de canvi, que en l’àmbit de l’economia i en el seu sentit recte fa referència a la ‘moneda que s’utilitza com a divisa de bescanvi’, és una col·locació que, en altres contextos adquireix un significat més ampli, tal com es pot observar en els contextos, en què, d’una manera més general, vol dir ‘element de bescanvi’, és a dir, qualsevol cosa que es pugui oferir com a contraprestació per tal de satisfer uns interessos particulars.

adaptatiu -iva adj

Primera documentació: 11/08/2012

Tipus sufixació
Contextos En el moment adaptatiu ens enfrontem a un desafiament que no havíem vist mai amb anterioritat i per al qual no disposem de respostes. [Ara, 11/08/2012]
Malgrat el gran èxit adaptatiu que mostren per conviure dins les societats humanes i la capacitat de poder viure no només de manera solitària, sinó també en grup, tradicionalment s’ha estudiat molt més la cognició social dels gossos que la dels gats. [Ara, 22/11/2019]
Observacions L’adjectiu deverbal format per sufixació adaptatiu -iva fa referència a la ‘capacitat d’adaptació’ d’un individu o d’un mecanisme. Aquest adjectiu ha esdevingut molt present en la llengua, principalment en l’àmbit de les ciències naturals, les ciències socials i les ciències de la salut, en conceptes com ara comportament adaptatiu o aprenentatge adaptatiu. Tanmateix, ha transcendit a altres àmbits, com ara el de la tecnologia i la informàtica amb conceptes com, per exemple, algoritme adaptatiu o control adaptatiu.

traca final f

traca finalPrimera documentació: 10/12/2002

Tipus sintagmació
Contextos I la traca final: l’arquebisbe García-Gasco ha criticat públicament la Mostra perquè programa pel·lícules picants que ironitzen sobre la Verge Maria. [El Temps, 10/12/2002]
Tampoc semblava raonable que un jutge local mirés de prohibir l’operació d’aixecar la llosa que cobreix la tomba per raons de seguretat tècnica i menys encara la traca final consistent a paralitzar de forma unànime l’exhumació per cinc magistrats de la sala quarta del contenciós administratiu del Suprem. [El Periódico, 8/06/2019]
Observacions En un espectacle pirotècnic, se solen succeir diverses traques, és a dir, ‘sèrie[s] de trons, petards, etc., col·locats al llarg d’una corda, que esclaten successivament’ (GDLC). Tanmateix, se sol reservar una traca especialment espectacular per al final de l’espectacle, que és més llarga o més vistosa i que rep el nom de traca final. A partir del significat pirotècnic original, des de fa uns anys els parlants utilitzen el sintagma traca final per fer referència a algun fet que tanca de manera notòria i destacable algun fet, esdeveniment o procés, el qual, com passa amb la traca pirotècnica, resulta sorprenent per la seva espectacularitat.

grinyolar v tr

grinyolarPrimera documentació: 19/10/1992

Tipus semàntic
Contextos El mandatari català va reconèixer que “hi ha coses que grinyolen” entre CDC i Unió. [Avui, 19/10/1992]
L’existència de diputats presos per qüestions polítiques està fent grinyolar l’arquitectura juridicopolítica de l’Estat. [Ara, 23/05/2019]
Observacions Un grinyol és un crit de dolor, dels gossos i d’altres animals, però també qualsevol soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa. Es tracta, per tant, d’un soroll desagradable, que provoca disgust en qui el sent. D’aquesta sensació, fem servir el verb grinyolar metafòricament per designar aquelles situacions que no acaben d’anar a l’hora i que desperten suspicàcies o desconfiança.

pregunta del milió f

pregunta del milióPrimera documentació: 19/03/2017

Tipus sintagmació
Contextos Aquesta és la pregunta del milió: hi ha coses bones i dolentes, com diu en Sergi Torres? [L’Ofici de Viure (Catalunya Ràdio), 19/03/2017]
La pregunta del milió que planava sobre molts racons del país: convocarà Torra eleccions al Parlament i donarà per liquidada la legislatura? [Avui, 30/01/2020]
Observacions La televisió ens ha proporcionat alguns neologismes com teresino teresina, audiodescripció o cortineta, i també és l’origen del sintagma que ens ocupa, pregunta del milió. El 8 de gener de 1968 es va estrenar a TVE el concurs Un millón para el mejor, presentat per Joaquín Prat (1927-1995), substituït després per José Luis Pécker (1927-2007), que va sorprendre la societat espanyola de l’època en oferir un milió de pessetes al guanyador de la final (el físic barceloní Xavier Mateu), emesa el 16 de juny de 1969, a la qual accedien els concursants que havien guanyat 500.000 pessetes en la fase individual.

En una època en la qual només hi havia dos canals de televisió, tot el que s’emetia tenia una repercussió molt gran. Aquesta popularitat va afavorir a difondre el sintagma pregunta del milió per referir-se a una pregunta crucial i que és molt difícil de respondre, que, cinquanta anys després de l’emissió del programa, està ben estabilitzada en la llengua.