morterada f

morteradaPrimera documentació: 22/01/1997

Tipus semàntic
Contextos De manera que l’ordre publicada el 16 de maig passat en el Butlletí Oficial puntualitzava que, per tenir dret a la morterada, el setmanari ha d’estar escrit necessàriament en francès. [Avui, 22/01/1997]
La senyora demana la legítima que li correspon de l’herència i automàticament els espectadors vam pensar en la morterada que això suposaria per a la convidada. [Ara, 24/04/2015]
Observacions En llengua general, una morterada és ‘allò que es tritura d’una vegada en el morter’ (DIEC2), mentre que en àmbits especialitzats com en defensa i construcció fa referència a un projectil i a l’argamassa, respectivament. Tanmateix, de forma informal s’utilitza el substantiu morterada per indicar una quantitat molt gran de diners, sobretot com a part de l’expressió pagar o guanyar una morterada. En un article del diari digital Núvol, Vicente Garcés, director del Museu Almirez de les coves de Vinromà (Castelló), explica que aquesta expressió prové del segle xv, en què quan es deixaven en préstec diners, si es tractava d’una quantitat important de monedes es posaven dins un morter en comptes de deixar-les sobre la taula.

referent m

Primera documentació: 5/11/1990

Tipus semàntic
Contextos Entre els llibres que va escriure sobre els racons ocults de la seva ciutat, va publicar Guía secreta de Barcelona, l’any 1974, que va esdevenir un referent. [El Temps, 19/08/2003]
El tenor Josep Carreras (Barcelona, 1946) s’ha convertit en un referent en la lluita contra la leucèmia. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions Segons el DIEC2, un referent només és una ‘realitat extralingüística, concreta o abstracta, a la qual es refereix un signe’. Així doncs, tal com es pot veure en els contextos, aquesta paraula ha adquirit un sentit molt més ampli, que no té res a veure amb l’àmbit de la lingüística; el que ara designa és una cosa, una persona o una realitat que es pren com a referència o model d’una altra. De fet, el DRAE ja recull aquest nou significat com a ‘término modélico de referencia’.

dia de la marmota m

dia-de-la-marmotaPrimera documentació: 15/10/2009

Tipus sintagmació
Contextos A la pel·lícula Atrapat en el temps, el protagonista viu una vegada darrere l’altra el dia de la marmota i la repetició constant d’aquella jornada li permet anar corregint errors i aprenent trucs per acabar aconseguint el seu objectiu: conquistar una dona. [El Periódico, 15/10/2009]
El seu particular dia de la marmota el protagonitzen en combois que, per retards o avaries, gairebé mai arriben amb puntualitat a la seva destinació. [Ara, 22/05/2015]
Observacions Als Estats Units i al Canadà, cada 2 de febrer té lloc el dia de la marmota, un mètode folklòric per predir el final de l’hivern, basat en el comportament d’aquest animal i usat pels grangers, que se celebra des de 1887. Segons la creença, si en sortir del cau la marmota no veu la seva ombra, perquè el dia és ennuvolat, deixarà el cau, la qual cosa significarà que l’hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i la marmota es veu l’ombra, es tornarà a ficar al cau i això voldrà dir que l’hivern durarà sis setmanes més. De fet, l’origen de la celebració prové d’Europa, amb el dia de la Candelera, una festivitat cristiana en què els participants  declaraven que si durant aquest dia de febrer el cel clarejava, l’hivern seria llarg. En català, trobem una dita que reflecteix aquest pronòstic: “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. A les zones pirinenques, però, utilitzen el refrany “Per la Candelera, l’os surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó”.

La marmota de Punxsutawney, a Pennsilvània, coneguda amb el nom de Phil, és la més famosa de totes i fins i tot gaudeix d’un club de fans. Aquest esdeveniment va ser immortalitzat a la pel·lícula Atrapat en el temps (1993), del director Harold Ramis. El protagonista, interpretat per Bill Murray, és un home del temps frustrat amb la retransmissió que ha de fer des de Punxsutawney sobre aquesta tradició local, però el que no s’imagina és que haurà de passar la nit al poble per una tempesta de neu i l’endemà, de manera misteriosa, tornarà a viure el mateix dia, i així successivament. El film mostra com el personatge canvia el seu tarannà en funció dels fets i com passa de la desesperació, perquè cada dia es repeteix, fins a integrar-se en un poble que al principi detestava.

A partir de la pel·lícula es va començar a difondre el sentit amb el qual l’Observatori recull els contextos del neologisme: s’utilitza per definir les situacions que es repeteixen una vegada i una altra o en les quals no canvia res.

insuflar v tr

Primera documentació: 4/11/1993

Tipus semàntic
Contextos A la tendència alcista li costarà consolidar-se si el Bundesbank no aconsegueix insuflar noves onades. [Nou Diari, 4/11/1993]
El president en funcions va aconseguir ahir insuflar ànims en una parròquia abatuda amb un discurs dur, irònic i en ocasions burleta destinat a desmuntar, als ulls del seu propi partit i electorat, allò que el cap dels populars va denominar el «bluf» i l’«engany» de Pedro Sánchez. [El Periódico, 3/03/2016]
Observacions En l’àmbit de la medicina insuflar significa ‘introduir bufant (un gas, un vapor, etc.), especialment dins una cavitat del cos’ (DIEC2). Tanmateix, com podem veure en aquests contextos, es fa servir en sentit figurat d’aportar alguna cosa per vigoritzar una situació o algú. En relació amb aquest sentit metafòric relacionat emmarcat en l’àmbit de la respiració, es tracta d’un antònim, doncs, del sentit figurat d’asfixiar (GDLC). A més, també trobem la paraula oxigen dins de l’expressió donar oxigen, que té el sentit d’aportar força a una situació perquè aquesta acció tingui un impacte positiu. De fet, al DRAE ja es documenta el verb insuflar amb el sentit d’‘aportar a algú alguna cosa immaterial, com un sentiment o una idea’.

badulaque m

badulaquePrimera documentació: 10/10/2008

Tipus manlleu del castellà
Contextos El marroquí Alí treballa al badulaque del seu pare. [La Vanguardia, 10/10/2008]
Així, mentre les grans cadenes de supermercats i hipermercats veien com l’afluència de clients a les grans superfícies s’anava reduint, els nuclis urbans han anat rellevant els petits locals tancats amb les botigues de conveniència, sovint anomenats badulaques. [Ara, 8/06/2016]
Observacions Aquest manlleu del castellà designa les botigues, normalment regentades per paquistanesos o indis, que venen molts productes i molt diversos en espais relativament petits. El significat que recull el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española té poc a veure amb un establiment, ja que tant pot voler dir ‘afait que s’utilitzava antigament’, ‘samfaina’ o ‘persona nècia i inconsistent’. Tot i que és difícil explicar que hi hagi hagut cap procés metafòric, hi ha articles que relacionen el significat nou amb la varietat d’ingredients que componen l’afait i la samfaina, ja que aquesta varietat de productes caracteritza els badulaques.

En qualsevol cas, el que sí que sembla que és clar és que la difusió d’aquest significat es deu a la traducció de la sèrie Els Simpsons, creada per Matt Groening, en què el primer traductor a l’espanyol va triar la paraula badulaque per a la botiga d’Apu (que en l’original es diu Kwik-E-Markt). Els Simpsons, sèrie de dibuixos animats que satiritza de manera irreverent la societat estatunidenca a través del dia a dia d’una família de classe mitjana, s’emet des de 1989 i segueix tenint milions de seguidors, per la qual cosa és probable que continuem trobant aparicions d’aquesta paraula durant molt més temps.