mentoring m

Primera documentació: 1/04/2006

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Segons va explicar Maravillas Rojo, aquest any també s’ha posat en marxa el programa de mentoring, que posa en contacte emprenedors i empresaris amb experiència. [Avui, 1/04/2006]
Per a les dues institucions aquesta iniciativa suposa “experimentar” en camps en què no havien entrat, com el de la formació en línia per als professors de FJE que seran els que s’encarreguin del mentoring, i la creació d’un campus únic i una matriculació contínua (per mes) per part de la UOC. [La Vanguardia, 3/03/2016]
Observacions Mentoring és un manlleu de l’anglès que ha arribat al català sense cap mena d’adaptació. L’Oxford English Dictionary el defineix com l’‘acció d’aconsellar o formar una altra persona, especialment, un col·lega amb menys experiència’. Sembla que el neologisme ha arribat a la nostra llengua amb un significat gairebé idèntic al de la ja existent mentoria, que trobem al Termcat, però no als diccionaris normatius. Tot i que l’Observatori de Neologia va recollir aquest substantiu per primer cop el 2006, l’OED en documenta el primer ús ja l’any 1926.

A la base d’aquest manlleu hi ha el substantiu mentor, que és el nom d’un personatge de l’Odissea d’Homer: Mèntor, amic d’Ulisses, va ser l’encarregat de defensar els interessos d’Ulisses a Ítaca i de l’educació del seu fill, Telèmac, mentre Ulisses lluitava a la guerra de Troia. Per aquest motiu el significat de mentor mentora és el de ‘conseller o guia d’algú’.

beca menjador f

Primera documentació: 23/08/2011

Tipus composició
Contextos La mesura, que s’aplicarà a partir del pròxim curs, afecta només a una petita part de la beca menjador, ja que gran part d’aquesta ajuda es tramita des del Consell Comarcal del Barcelonès. [Ara, 23/08/2011]
L’estudi proposa duplicar la inversió, crear un comissionat per a la promoció educativa que reformi i centralitzi totes les polítiques de beques, així com establir una renda mínima per a menors sense recursos i la universalitat i obligatorietat de les beques menjador. [La Vanguardia, 29/05/2015]
Observacions El compost beca menjador està format per dos substantius, una estructura poc típica en les llengües romàniques, ja que sovint s’enllacen els dos mots amb una preposició. La forma més adequada, doncs, és beca de menjador escolar, el sintagma que proposa el Termcat i que designa la ‘beca destinada a subvencionar totalment o parcialment la quota de menjador escolar d’un estudiant’. El concepte de la beca menjador és força recent, tal com demostra el fet que les ocurrències documentades en català per l’Observatori comencen el 2011, però no és fins al 2014 que es recull la majoria de contextos.

ikastola f

Primera documentació: 28/01/1989

Tipus manlleu del basc
Contextos L’explosió tampoc no va provocar víctimes, si bé va alarmar el professorat i els nens d’una ikastola veïna i els residents d’un geriàtric situats a uns 100 metres, a l’avinguda Ametzagane. [Avui, 6/12/1997]
Ja hi ha una ikastola i molts dels actes que es fan en els ajuntaments són bilingües, fins i tot la Korrika del 2011, que va sortir de Trebiño, va comptar amb el suport de l’Ajuntament del PP. [Ara, 30/03/2013]
Observacions El substantiu femení ikastola designa la ‘institució escolar que orienta la seva activitat educativa a partir de les arrels culturals, lingüístiques i les tradicions del poble basc’ (Termcat). Aquestes escoles van sorgir a principis del segle xx al País Basc i Navarra, així com a d’Iparralde (o País Basc del Nord) en un moment en què l’èuscar no era una llengua que figurés en els sistemes educatius públics. No va ser fins als anys seixanta quan hi va haver un creixement d’aquestes centres educatius. L’any 2008 el País Basc comptava amb 60 ikastoles, on estudiaven 35.000 alumnes.

En català, només el GDLC recull aquest manlleu del basc, tot i que amb un asterisc per indicar l’origen estranger, i en castellà, el DRAE ja l’ha inclòs.

governança f

Primera documentació: 06/01/2003

Tipus sufixació
Contextos Cal reformar la universitat, canviar el sistema de governança, que no ha de ser assembleari, endogàmic i confús respecte al retiment de comptes, i canviar el seu finançament, que ha de continuar sent públic però condicionat a resultats. [Avui, 6/05/2009]
Els currículums escolars o el model de governança del sistema educatiu seran també aviat objecte d’instrumentalització política, i, davant del mur infranquejable de silenci i menyspreu democràtic, els contraris al corpus educatiu dominant es veuran abocats a recórrer a la justícia per mirar de contenir la desfeta. [Ara, 1/02/2014]
Observacions Tot i que l’Observatori recull aquest neologisme format per sufixació des del 2003, la gran majoria de les ocurrències daten del 2009 fins a l’actualitat, el període en què aquest neologisme s’ha estabilitzat en l’ús. En l’àmbit polític i ideològic, la governança és una ‘manera de governar que es fonamenta en la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d’un territori i la societat civil, per donar poder, autoritat i influència a la societat sobre les decisions que afecten la vida pública’ (Termcat), però els contextos mostren que és un terme molt freqüent també en l’ambit educatiu.

escoleta f

Primera documentació: 3/10/1994

Tipus lexicalització
Contextos I això, en un moment en què hi ha una inclinació a abandonar l’ensenyament públic per part del poder municipal, com és el cas de les escoletes, els hauria de fer pensar. [El Temps, 3/10/1994]
De l’escoleta van saltar a l’escola, on han anat coincidint a classe, però no tots els cursos, ja que l’escola barreja els alumnes de les aules cada dos anys. [Ara, 20/12/2014]
Observacions Per referir-nos al centre en què es té cura d’infants d’edat preescolar, el DIEC2 proposa jardí d’infants com a forma preferent al costat de quatre denominacions alternatives: guarderia, escola maternal, escola bressol i llar d’infants. Deixant de banda les discussions relatives a la definició (de fet, el Termcat proposa, amb una clara voluntat de reconèixer la funció educativa d’aquestes escoles, una definició diferent: ‘centre educatiu on poden assistir els infants en edat preescolar, fins als tres anys’), cal recordar l’existència d’una altra denominació possible, escoleta, diminutiu lexicalitzat d’escola, que és la forma habitual a les illes Balears i que té la virtut d’ometre els aspectes més o menys connotats de les altres denominacions.