analfabetisme funcional m

Primera documentació: 13/06/2000

Tipus	sintagmació
Contextos	Cal intentar-ho sense cap benefici ni suport, ajustar-se a l’analfabetisme funcional, donar per bona la ignorància perfecta, assumir que el dret a la igualtat vol dir dret a l’aprovat. [El Temps, 13/06/2000]
	Encara més greu és l’analfabetisme funcional, en què la persona pot llegir però té veritables dificultats de comprensió. [Sàpiens, 1/08/2021]
Observacions	El Diccionari d’educació del Termcat defineix l’analfabetisme funcional com la ‘incapacitat de comprendre i produir textos escrits i textos orals planificats per poder comunicar-se, ampliar coneixements i assolir objectius personals, socials i culturals’, malgrat haver après a llegir. Hi ha algunes causes associades a l’analfabetisme funcional, com l’escolarització insuficient, l’abandonament o el fracàs escolars, un entorn poc estimulant, la pobresa o la discriminació. La Unesco considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per seguir-se valent de la lectura, l’escriptura i el càlcul, per al propi desenvolupament i per al de la seva comunitat. Aquest tipus d’analfabetisme fa difícil la inserció professional, la vida social i l’exercici ple dels qui no han desenvolupat capacitats per a la comprensió lectora ni oral. La manca de domini de les tecnologies de la informació i comunicació és una forma actual d’analfabetisme funcional, les conseqüències del qual són encara en vies de constatació.

homeschooling m o f

Primera documentació: 12/01/2011

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	Els seus arguments a favor de la homeschooling o ensenyament en el propi domicili es basaven en el fet que aquesta educació els permetia parlar cinc idiomes, rebien classes de música, matemàtiques, ciències, cosa que era millor que assistir a classes amb 40 alumnes més. [El Periódico, 12/01/2011]
	Als Estats Units es coneix com a homeschooling i és una manera d’educar els infants i adolescents en edat escolar a la qual cada any s’acullen prop de dos milions de famílies. [Ara, 19/02/2022]
Observacions	La forma anglesa homeschooling al·ludeix a la modalitat d’educació alternativa que es duu a terme dins l’àmbit de la llar i no en una institució educativa. Així doncs, les famílies que opten per seguir aquest procés de formació acadèmica, anomenades homeschoolers, eduquen els infants a casa. Tot i que és una pràctica força estesa a països com els Estats Units o Canadà, a Espanya és alegal: la Constitució recull el deure i el dret a l’educació, però no especifica que l’escolarització sigui obligatòria. De fet, es calcula que entre 2.000 i 4.000 famílies ja han optat per aquesta alternativa, i l’interès ha crescut arran de la pandèmia. En català, es recorre sovint al mot anglès per fer referència a aquesta pràctica educativa. Malgrat això, el manlleu conviu amb altres formes més genuïnes, com educació a casa, escolarització a casa o educació a la llar.

alfabetisme m

Primera documentació: 13/02/2001

Tipus	sufixació
Contextos	El 80 per cent dels habitants del Salvador s’estan empobrint, el 64 per cent viu per sota la línia de la pobresa i a les ciutats hi ha un 60 per cent d’alfabetisme. [Avui, 13/02/2001]
	“El que hem vist els últims cinc anys és gairebé tot un país entrant a internet per primera vegada i l’alfabetisme digital és molt baix”, va dir. [La Vanguardia, 12/12/2021]
Observacions	Quan parlem d’alfabetisme, ens estem referint a la capacitat o els coneixements que té una persona que està alfabetitzada. No s’ha de confondre amb l’alfabetització, que fa referència a l’ensenyament o aprenentatge de la lectura i l’escriptura, especialment en persones adultes. Molt sovint l’alfabetisme inclou la capacitat de dominar operacions bàsiques de càlcul i tenir unes mínimes nocions culturals per sobreviure en l’entorn. En aquest sentit, podem parlar de diferents tipus d’alfabetisme, com ara el matemàtic (la capacitat de comprendre procediments matemàtics), el funcional (capacitat de produir textos escrits i orals), l’informacional (coneixement de les estratègies de funcionament de la societat de la informació) o el digital (capacitat de fer ús de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una manera competent).

autoformació f

Primera documentació: 10/03/1991

Tipus	prefixació
Contextos	Incideix en la necessitat de crear plantilles adequades amb una jornada que els permeti l’autoformació i la preparació de materials didàctics. [El Temps, 13/11/1995]
	Té tres grans potes: la legislació, l’autoformació i la promoció de la cervesa artesana. [La Vanguardia, 13/03/2020]
Observacions	D’acord amb el Termcat, l’autoformació és l’‘aprenentatge per un mateix a partir de lectures i experiències, sense l’ajut d’un mestre’, i és sinònim complementari d’altres termes encapçalats també pel prefix auto-: autoaprenentatge, autodidaxi, autoeducació i autoinstrucció. Aquest enfocament ha esdevingut popular amb les últimes tendències del món educatiu, que intenten orientar-se cap a les necessitats, els objectius i els interessos individuals dels estudiants. Els avenços tecnològics també han catapultat l’autoformació en línia, cosa que es fa patent especialment en el gran nombre de plataformes que ofereixen MOOC, cursos en línia oberts i massius que solen permetre pautar l’assoliment dels objectius i del contingut, i en la facilitat per penjar qualsevol tipus de material a Internet (com ara tutorials) que altra gent pot aprofitar sense necessitat d’apuntar-se a cap curs reglat. Un camp en què l’autoformació és plenament vigent (i acceptada i ben valorada) és en el desenvolupament de software.

erasmus m i f i adj

Primera documentació: 17/04/1991

Tipus	semàntic
Contextos	Hi ha alemanys entre els erasmus de la UIB. [Diari de Balears, 13/02/2009]
	—Perquè el teu marit és italià, no? —Sí, però aquest és més com els italians amb els que estava d’erasmus, aquests més bohemis. [TVE, 27/05/2021]
Observacions	Erasme de Rotterdam (1466-1536), en llatí Desiderius Erasmus Roterodamus, va ser un dels més grans erudits del Renaixement. Va ser filòsof humanista, filòleg i teòleg, i va escriure tractats sobre temes molt diversos, tot i que sobretot se’l recorda per l’Elogi de la follia (1511), que es considera una de les obres més influents de la literatura occidental. Erasmus és també, però, el nom del ‘programa d’aprenentatge permanent que pretén millorar la qualitat de l’educació superior i reforçar-ne la dimensió europea fomentant la cooperació transnacional entre universitats, potenciant la mobilitat europea i millorant la transparència i el reconeixement d’estudis i qualificacions en el si de la Unió’, tal com el defineix el Termcat. El nom del programa prové de la sigla en anglès European Region Action Scheme for the Mobility of University Students (‘pla d’acció de la regió europea per a la mobilitat d’estudiants universitaris’), que es va triar precisament perquè coincidia amb el de l’humanista. Aquest programa es va crear el 1987, impulsat per una associació d’estudiants (Association des états généraux des étudiants de l’Europe), que va promoure més tard la Comissió Europea, i el 1995 es va integrar en un pla més ampli, Sòcrates, en què actualment participen més de 2.100 institucions acadèmiques de grau superior de 31 països.