xia f

Primera documentació: 27/09/2015

Tipus manlleu del castellà
Contextos Una de les propostes és afegir un superaliment al suc, com germinat de blat, espirulina, açaí, cànem, llinosa o xia. [El País, 30/12/2015]
Jo mateixa m’he vist comprant llavors de xia i de lli —sense saber massa bé com menjar-les— perquè ho vaig llegir en algun dels milers de blogs saludables que inunden la xarxa. [La Vanguardia, 9/08/2017]
Observacions El manlleu xia és una adaptació del castellà chía, que alhora prové del nàhuatl chia o chian, que vol dir ‘oliós’. De fet, aquesta paraula ha donat nom a l’estat mexicà de Chiapas, de chía apan que significa ‘riu de xia’.

La xia és la llavor d’una espècie de sàlvia (Salvia hispanica) originària del centre i sud de Mèxic i de Guatemala. La llavor d’aquesta planta és considerada un superaliment, ja que conté omega 3, antioxidants i fibra, ajuda a eliminar líquids i toxines, i regula la flora intestinal. A Mèxic, utilitzen les llavors de la xia, remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, i en fan una beguda refrescant.

Anuncis

estèvia f

esteviaPrimera documentació: 13/01/2009

Tipus manlleu del llatí
Contextos Hi ha persones que mastegant una fulleta d’estèvia crua, en dejú, en tenen prou per equilibrar els seus nivells de sucre tot el dia, sense deixar la medicació. [El Periódico, 13/01/2009]
Pàmies, que afirma no tenir por d’entrar a la presó, va defensar el cultiu d’aquestes plantes juntament amb l’estèvia pels seus beneficis medicinals i va assegurar que “cal fer-ne un bon ús”. [Avui, 24/11/2016]
Observacions El botànic valencià Pere Jaume Esteve (1500-1556) va ser el primer que va estudiar l’estèvia, motiu pel qual el nom científic d’aquesta planta (Stevia rebaudiana) prové del seu cognom llatinitzat.

L’estèvia, també coneguda com a fulla dolça o fulla de sucre, és una planta originària de l’Amèrica del Sud, que va arribar a la península al segle xvi reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al sucre, i que se sol consumir en fresc o en infusió. Alguns estudis farmacològics li atribueixen propietats medicinals: conté esteviòsid, una substància diürètica que ajuda a regular l’aparell digestiu i redueix la pressió arterial i el greix. Per als diabètics, sembla que té efectes positius perquè l’esteviòsid indueix les cèl·lules beta del pàncrees a produir quantitats importants d’insulina, cosa que contribueix a reduir la glucosa en sang. La Comissió Europea va autoritzar-ne la comercialització com a edulcorant després que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària n’avalués favorablement la seguretat i des del 2011 es comercialitza en alguns països de la Unió Europea.

ayahuasca f

ayahuascaPrimera documentació: 29/10/2005

Tipus manlleu del quítxua
Contextos El xaman té, a més, el secret de l’ayahuasca, una liana amb propietats al·lucinògenes que, després de ser bullida, ha de ser presa en dejú per tot aquell que vulgui reconciliar-se amb els seus fantasmes en un viatge a l’altra dimensió. [Avui, 7/07/2009]
Volem ingerir ayahuasca, el beuratge psicoactiu d’una liana de la jungla, i ens guia Meritxell Martorell, la reportera de 21 días (Cuatro, divendres nit): és un nou turisme, el del viatger psiconauta, que viatja per fora i per dins, per enfrontar-se als seus dimonis íntims. [La Vanguardia, 1/05/2016]
Observacions L’ayahuasca és tant el nom d’una planta com el del beuratge que s’obté després de fer-la bullir. La Banisteriopsis caapi, l’única denominació que recull el Termcat, és una liana que habita les selves tropicals, a partir de la qual es pot elaborar una beguda amb efectes al·lucinògens (per a la qual cosa  s’ha de barrejar amb la fulla de la Psychotria viridis). Tot i que rep denominacions diferents segons el país, ayahuasca és una paraula de la llengua quítxua composta per aya ‘mort, esperit’ i huasca ‘liana, soga’; de fet, el beuratge es fa servir en cerimònies espirituals tradicionals dels indígenes de l’Amazones, que creuen que quan en beus pots arribar a tenir visions dels avantpassats. El beuratge també s’utilitza tradicionalment per les seves propietats medicinals, ja que afecta la consciència humana, té efectes cardiovasculars i funciona com a purgant. Tanmateix, fora de les pràctiques tradicionals, l’ayahuasca és una droga que s’ingereix pels seus efectes psicoactius, com es pot veure al segon context; en aquests casos, es pren col·lectivament i de forma controlada amb l’acompanyament d’un xaman, per tal d’obtenir l’efecte conegut com a ‘modificació de l’estat de consciència’.