ayahuasca f

ayahuascaPrimera documentació: 29/10/2005

Tipus manlleu del quítxua
Contextos El xaman té, a més, el secret de l’ayahuasca, una liana amb propietats al·lucinògenes que, després de ser bullida, ha de ser presa en dejú per tot aquell que vulgui reconciliar-se amb els seus fantasmes en un viatge a l’altra dimensió. [Avui, 7/07/2009]
Volem ingerir ayahuasca, el beuratge psicoactiu d’una liana de la jungla, i ens guia Meritxell Martorell, la reportera de 21 días (Cuatro, divendres nit): és un nou turisme, el del viatger psiconauta, que viatja per fora i per dins, per enfrontar-se als seus dimonis íntims. [La Vanguardia, 1/05/2016]
Observacions L’ayahuasca és tant el nom d’una planta com el del beuratge que s’obté després de fer-la bullir. La Banisteriopsis caapi, l’única denominació que recull el Termcat, és una liana que habita les selves tropicals, a partir de la qual es pot elaborar una beguda amb efectes al·lucinògens (per a la qual cosa  s’ha de barrejar amb la fulla de la Psychotria viridis). Tot i que rep denominacions diferents segons el país, ayahuasca és una paraula de la llengua quítxua composta per aya ‘mort, esperit’ i huasca ‘liana, soga’; de fet, el beuratge es fa servir en cerimònies espirituals tradicionals dels indígenes de l’Amazones, que creuen que quan en beus pots arribar a tenir visions dels avantpassats. El beuratge també s’utilitza tradicionalment per les seves propietats medicinals, ja que afecta la consciència humana, té efectes cardiovasculars i funciona com a purgant. Tanmateix, fora de les pràctiques tradicionals, l’ayahuasca és una droga que s’ingereix pels seus efectes psicoactius, com es pot veure al segon context; en aquests casos, es pren col·lectivament i de forma controlada amb l’acompanyament d’un xaman, per tal d’obtenir l’efecte conegut com a ‘modificació de l’estat de consciència’.
Anuncis