kale madj

kalePrimera documentació: 14/02/2016

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Un dels superaliments de moda és la col kale, una varietat de col que prové dels Estats Units, concretament de Califòrnia. [Ara, 14/02/2016]
Un grapadet d’espinacs o de kale, trencat a mà en trossos petits. [Cuina, 23/04/2018]
Observacions El kale o la col kale és un substantiu mallevat de l’anglès (kale) que fa referència a la col verda arrissada. Quan el mot kale acompanya el substantiu col (col kale), el compost manté el gènere femení propi de la paraula col. No obstant això, quan apareix sol adopta el gènere masculí.

El kale és una verdura de la família de les brassicàcies (Brassica oleracea) pròpia del nord d’Europa, on abunda per la seva resistència al fred. En els darrers anys, la seva popularitat ha crescut molt i s’ha donat a conèixer com a superaliment, atesa la seva gran aportació nutricional.

Aquest fenomen de fer servir veus noves (kale o col kale) per a conceptes que ja tenen una denominació en una llengua (col verda) és força habitual per una qüestió de modes i, potser també, d’esnobisme, no només per posar en primera plana conceptes que no han gaudit de cap popularitat, sinó també com a estratègia de màrqueting per reinventar-los aparentment i presentar-los com una novetat. En l’àmbit gastronòmic trobem altres exemples, com ara topping ‘cobertura’ o muffin ‘magdalena’.

suculenta f

Primera documentació: 30/09/2013

Tipus conversió
Contextos El Botànic de València programa una jornada sobre cactus i suculentes. [Avui, 30/09/2013]
Els testos de Pompilio converteixen els cactus i les suculentes en personatges animats gràcies a les seves cares entranyables i rialleres. [Time Out Barcelona, 29/03/2018]
Observacions La paraula suculent -a, que apareix als diccionaris només com a adjectiu, es fa servir en botànica per referir-se a les fulles, les tiges o les plantes que són molt carnoses, gruixudes o sucoses. A partir d’aquest significat, s’ha creat el substantiu, que és el que recollim aquí, i que designa un tipus de planta d’aspecte carnós, gruixut i sucós adaptat a la sequedat, i que acumula una gran quantitat d’aigua a les fulles o a les tiges. Les suculentes solen ser poc exigents pel que fa a la fertilitat del sòl i habitualment viuen en zones arenoses i pedregoses inadequades per a la majoria de les altres plantes. Com a exemples de suculentes trobem els cactus, les atzavares o les lletereses.

En català, també tenim l’adjectiu cras crassa per al·ludir a les plantes suculentes, i com a equivalent per denominar-les s’utilitza el sintagma planta crassa.

pipa f

Primera documentació: 2/11/1997

Tipus manlleu del castellà
Contextos Preses de llum, gas i aigua sota el pont esperen petits quioscos que venguin pipes, flors, llaminadures, condons, diaris. En tot el recinte no hi ha ni un sol bar. I això passa a Barcelona, la ciutat dels bars per excel·lència. [El Periódico, 2/11/1997]
Els treballadors de la neteja de l’aeroport del Prat han iniciat aquest dilluns una vaga que durarà cinc dies i que omple les papereres i el terra de les terminals de papers, pipes o cacauets davant la mirada sorpresa dels turistes i viatgers. [El Periódico, 28/11/2016]
Observacions Si consultem el DIEC2, trobem que pipa és un utensili de fumar, un altre nom per al xumet, una bota de fusta petita, el nom d’un bolet o fins i tot una peça giratòria d’un motor; al GDLC també trobem una segona entrada per a pipa que és un instrument musical xinès. Enlloc no trobem, però, el significat de ‘llavor’, especialment de gira-sol, que es menja sobretot torrada, com a llaminadura. L’explicació és que es tracta d’un manlleu del castellà que no ha estat sancionat als diccionaris, tot i que el seu ús està molt estès.

garden m

Primera documentació: 22/12/1998

Tipus manlleu de l’anglès
Contextos Doncs celebrem que Aznar hagi accedit a visitar, finalment, el garden de Pedrito; només un cuidador, un jardiner com ell, podia expurgar les característiques del president i fer-ne aquest fecund ramet. [El Periódico, 8/04/2000]
Per això, aquestes orquídies naturals mediterrànies no tenen res a veure amb les orquídies tropicals que es comercialitzen en vivers i gardens, que viuen a les copes dels arbres i que exhibeixen unes arrels a l’aire lliure amb què capten l’aliment. [La Vanguardia, 24/04/2017]
Observacions Les paraules jardí i garden comparteixen arrel etimològica: les dues provenen del francès antic jart ‘hort’, que al seu torn és una adaptació de l’adjectiu llatí gardinus ‘clos’. Això no obstant, en els diccionaris en català només figura la forma jardí, que ens ha arribat a través del francès. El substantiu garden, en canvi, és un manlleu de l’anglès que, a banda de significar ‘jardí, hort’, també designa la ‘botiga especialitzada que ven plantes, accessoris de jardineria i altres productes per al jardí’ (de fet, aquest sentit correspon a l’escurçament del sintagma garden center, literalment ‘centre de jardineria’).

A banda dels jardins, els jardiners també treballen en vivers o gardens. Mentre que en un viver s’encarreguen de la producció i la venda de plantes i arbres, un garden és un establiment on es venen plantes, eines i materials utilitzats en jardineria. Així doncs, els gardens solen obtenir les plantes i els arbres que venen en altres llocs destinats a la seva producció, com ara en vivers o planters.

 

xia f

Primera documentació: 27/09/2015

Tipus manlleu del castellà
Contextos Una de les propostes és afegir un superaliment al suc, com germinat de blat, espirulina, açaí, cànem, llinosa o xia. [El País, 30/12/2015]
Jo mateixa m’he vist comprant llavors de xia i de lli —sense saber massa bé com menjar-les— perquè ho vaig llegir en algun dels milers de blogs saludables que inunden la xarxa. [La Vanguardia, 9/08/2017]
Observacions El manlleu xia és una adaptació del castellà chía, que alhora prové del nàhuatl chia o chian, que vol dir ‘oliós’. De fet, aquesta paraula ha donat nom a l’estat mexicà de Chiapas, de chía apan que significa ‘riu de xia’.

La xia és la llavor d’una espècie de sàlvia (Salvia hispanica) originària del centre i sud de Mèxic i de Guatemala. La llavor d’aquesta planta és considerada un superaliment, ja que conté omega 3, antioxidants i fibra, ajuda a eliminar líquids i toxines, i regula la flora intestinal. A Mèxic, utilitzen les llavors de la xia, remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, i en fan una beguda refrescant.