conductual adj

Primera documentació: 26/10/1990

Tipus sufixació
Contextos Confirma la vostra covardia, que s’accentua amb els canvis de mil·lenni, quan proliferen moviments conductuals que busquen respostes més enllà de la ciència o la mística ortodoxa, molts de caire apocalíptic. [El Temps, 24/03/1997]
Hi ha elements en el tractament periodístic que poden estar ajudant l’assassí a considerar que l’objectiu complert per un homicida anterior coincideix amb el seu i, al mateix temps, poden estar provocant que individus amb “una tensió conductual alta” tinguin la mateixa conducta quan s’assabenten que altres l’han posat en pràctica. [El País, 23/01/2016]
Observacions L’adjectiu conductual està format per sufixació sobre el mot femení conducta, al qual s’ha adjuntat el sufix -al, que crea també molts adjectius a partir de substantius, com ara experimental, industrial o orquestral. Aquest neologisme ja apareix al Diccionario de la lengua española de la RAE: ‘perteneciente o relativo a la conducta (manera de comportarse en la vida)’, i per això la majoria dels contextos en què es documenta fa referència als àmbits de la psicologia i la sociologia.