violència vicària f

Primera documentació: 23/11/2018

Tipus	sintagmació
Contextos	Remarquen que l’abús físic no és tan dolorós com el mal mental. Les seves parelles utilitzen els nens per fer-los mal, cosa que es coneix com a violència vicària. [El Periódico, 23/11/2018]
	Cal recordar que la violència econòmica de gènere també és una modalitat de la violència vicària en tant que privar de recursos econòmics les mares suposa una afectació directa en els drets dels fills i les filles que en depenen. [Avui, 12/03/2022]
Observacions	La violència de gènere, que pot ser física, sexual, psicològica o econòmica, té diferents formes de manifestar-se. Una d’aquestes és la que s’exerceix de manera conscient en l’entorn familiar contra una dona, sovint en un fill, amb la intenció de causar dany psicològic a una tercera persona que és la destinatària real de l’acció, generalment la parella o exparella. La psicòloga argentina Sonia Vaccaro va fer servir per primera vegada aquest concepte i el va denominar violència vicària (en alguns casos també per substitució). Rep aquest nom perquè la violència que s’exerceix recau sobre els fills i no sobre la mare (l’adjectiu vicari prové del llatí vicarius ‘que fa les vegades, substitut’, que designa aquella persona que en substitueix una altra en les seves funcions). El 2017 el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere va recollir aquest concepte i ja es comença a tenir en compte en la redacció de les sentències judicials, especialment en aquells casos en què es produeix l’assassinat d’algun menor, la forma de violència més cruel, perquè causa un dolor irreparable a les mares, ja que les deixa mortes en vida, sentenciades de patiment. Segons les dades del Ministeri d’Igualtat, entre 2013 i 2021 es van comptabilitzar 46 menors assassinats per violència vicària a l’Estat espanyol. En el 44 % dels casos l’assassinat es va produir durant el règim de visites del progenitor.

escrache m

Primera documentació: 19/08/2003

Tipus	manlleu del castellà
Contextos	Gallardón també va rebre dimecres un escrache a casa seva, a Madrid, que va derivar en incident a l’impedir un vigilant de seguretat que s’acostessin al portal els activistes que anaven a entregar-li uns sobres. [El Periódico, 23/03/2013]
	La sala contenciosa del TSJC ha prohibit l’escrache que es fa cada setmana davant de casa de l’alcalde de Mollet del Vallès i ordena traslladar la protesta a un altre lloc. [La Vanguardia, 28/01/2022]
Observacions	Durant la dècada dels noranta del segle passat a l’Argentina es van produir diverses manifestacions contra persones que havien donat suport a la dictadura militar uns anys abans. Molts dels manifestants es presentaven als domicilis dels processats pels delictes comesos durant aquest període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) i que després van ser posats en llibertat. És en aquest context polític i social que es va començar a fer servir aquest terme i a difondre a través dels mitjans de comunicació dels diferents països hispanoparlants. Així doncs, per escrache s’entén aquella acció de protesta ciutadana davant del domicili particular o laboral d’algú, generalment de l’àmbit de la política o de l’Administració, amb l’objectiu de denunciar públicament la seva responsabilitat en un problema social. A Espanya, aquest manlleu va tenir una forta repercussió arran de les protestes organitzades per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) el 2013, any en què fins i tot va ser escollida paraula de l’any per la Fundéu RAE. Ben aviat, però, a la polèmica generada per aquest tipus d’accions —que va impulsar reformes legals per regular aquestes manifestacions—, se n’hi va sumar una altra sobre l’ús del terme, que per a alguns representants polítics no era més que un eufemisme per designar el que consideraven un autèntic «assetjament amb mètodes violents». Pel que fa a l’origen, podria provenir tant de l’italià schiacciare ‘aixafar, esclafar, pressionar’, del genovès scracâ ‘escopir’, com de l’anglès to scratch ‘esgarrapar’. D’acord amb el Termcat, en català no hi ha cap equivalent directe d’aquesta forma, però es pot recórrer a formes descriptives com ara assetjament públic, pressió pública o escarni. També són habituals els verbs assetjar, assenyalar i escarnir.

beatnik m i f i adj

Primera documentació: 4/02/1989

Tipus	manlleu de l’anglès
Contextos	I tot això integrat dins l’evolució de la història del jazz i dels fenòmens culturals que l’han acompanyada, com ara la literatura beatnik. [El Temps, 14/08/1995]
	Jo em considerava beatnik, els hippies els trobava una mica bledes, però jo vivia en una casa comunitària, on hi havia diferents parelles. [Ara, 17/12/2021]
Observacions	El beatnik va ser un moviment juvenil sorgit entre les dècades de 1950 i 1960 als Estats Units, antecessor del moviment hippy, que es caracteritzava pel rebuig d’alguns valors socials tradicionals i per una actitud vitalista, la qual cosa es reflectia en la moda i la conducta anticonvencionals. Així mateix, el beatnik promovia una concepció molt lliure de la sexualitat, el nomadisme, el consum de drogues o el pacifisme. Segons l’Oxford English Dictionary, el manlleu està creat per la forma beat (usada també en llenguatge col·loquial per referir-se a aquest mateix moviment, i que és l’escurçament del sintagma beat generation) i el sufix de l’ídix -nik, un ètim originàriament del rus que crea noms que denoten membres d’una classe o grup, partidaris d’una causa, etc. La primera documentació en anglès es recull el 1958, any en què Herb Caen, un famós periodista de San Francisco, va encunyar aquest terme, amb una connotació clarament despectiva, amb l’objectiu de parodiar els seguidors d’aquest moviment contracultural, mesos després d’haver-se publicat la novel·la On the road (A la carretera), concebuda com a manifest del moviment, escrita per Jack Kerouac (1922-1969).

llum de gas m

Primera documentació: 10/08/2006

Tipus	sintagmació
Contextos	De ben segur que sí, però dissimulen doncs és més fructífer fer llum de gas. [Avui, 10/08/2006]
	En un procés de violència i assetjament, el llum de gas acaba fent forat en una dona que ha perdut l’autoestima i poc a poc ha quedat aïllada. [Ara, 27/05/2021]
Observacions	El dramaturg i novel·lista britànic Patrick Hamilton (1904-1962) va escriure Gas Light (Llum de gas) el 1938, que va ser un gran èxit teatral immediatament: als Estats Units es va representar durant quasi tres anys (entre 1942 i 1944) i va tenir dues versions cinematogràfiques homònimes: una el 1940, dirigida per Thorold Dickinson, i l’altra el 1944, dirigida per Georges Cukor i protagonitzada per Charles Boyer, Joseph Cotten i Ingrid Bergman, que va tenir molta més repercussió, fins al punt que llum de gas és la denominació del ‘maltractament psicològic en què es manipula una persona, sovint la parella, mitjançant la negació persistent, la distracció, la contradicció o la mentida, amb el propòsit o l’efecte de provocar-li confusió i fer que es qüestioni la seva memòria, percepció i salut mental’ (Termcat). A la pel·lícula aquest maltractament el du a terme el marit, que va convencent lentament la seva dona que està boja, modificant la intensitat dels llums, que funcionen amb gas, i negant que l’ambient s’enfosqueixi. L’obra de Hamilton és la primera mostra artística d’aquest tipus de violència masclista en què el maltractador altera, de manera perversa, subtil, repetitiva i constant la percepció de la realitat de la víctima, provocant que no sigui conscient que està sent maltractada o que hauria de denunciar la situació a la qual està sotmesa, i que dubti de tot el que passa al seu voltant.

ventre de lloguer m

Primera documentació: 11/09/2009

Tipus	sintagmació
Contextos	La protagonista, Gemma, és immune a aquells horrors, només li importa aconseguir un ventre de lloguer. [El Periódico, 11/09/2009]
	En total són tres fills que tenen, almenys, dues coses en comú: el mateix pare i haver-se gestat dins d’un ventre de lloguer. [Ara, 5/01/2017]
Observacions	Per ventre de lloguer ens referim a la gestació subrogada o de substitució, una tècnica de reproducció assistida en què una dona gesta una criatura per lliurar-la a una altra persona que paga per aquest servei. L’embaràs pot ser el resultat d’una inseminació artificial (amb intervenció del pare o un donant) o d’una fecundació in vitro (amb intervenció dels dos pares, d’un o de cap). Tot i que el primer cas de ventre de lloguer va ser fa dècades (l’any 1976 a Califòrnia), és una tècnica que s’utilitza cada vegada més i que està prohibida a Espanya, de manera que els interessats en ventres de lloguer recorren preferentment a dones dels Estats Units, Canadà o Ucraïna. El debat està servit perquè, si bé és una tècnica que resol maternitats i paternitats molt desitjades, s’ha convertit en una indústria deshumanitzada en què dones i nens són productes comercials.