aizkolari m i f

Primera documentació: 15/09/1994

Tipus	manlleu del basc
Contextos	Sí, és que quadrava força bé amb els temes del costat: un concurs d’aizkolaris i el Campionat de las Hurdes de tir al plat. [Avui, 2/02/1996]
	En una trinxera carlina, durant la guerra, un aizkolari aconsegueix salvar la vida empastifant-se amb sang. [El Periódico, 22/01/2020]
Observacions	Un aizkolari és un esportista que practica la tala de troncs de certa espessor en el menor temps possible amb una destral o atxa. Les competicions d’aquest esport molt popular al País Basc tenen com a objectiu mesurar la força, la rapidesa i l’habilitat dels participants. Aquest esport, anomenat també aizkolaritza o aizkol jokoa ‘joc de la destral’, té el seu origen en l’explotació dels boscos per a l’obtenció de la fusta. Al segle xix, diferents colles de llenyataires acampaven als boscos i els membres més joves o forts talaven els arbres, mentre que els més vells, només les branques i els troncs. Aquesta competència entre joves i vells per demostrar qui tenia més força o habilitat va convertir-se en un esport rural, amb concursos a les places dels pobles entre diferents aizkolaris, que eren eminentment homes, perquè els treballs de força bruta es reservaven a ells. El manlleu aizkolari, format per aizkora ‘atxa’ i el sufix propi que descriu professions -ari, vol dir literalment ‘persona que treballa amb una atxa’, però també es podria traduir per ‘llenyataire’.

txacolí m

Primera documentació: 15/01/1999

Tipus	manlleu del basc
Contextos	En el cas del País Basc, vuit empreses agrupades portaran una mica d’aquesta aroma d’eucaliptus i de pluja en una mostra que inclou els seus aliments més típicament autòctons: les broquetes, el txacolí, la sidra natural o el formatge idiazabal. [El Periódico, 1/03/2007]
	Si ets al País Basc durant la tercera setmana d’agost, vine a gaudir de concerts en directe, xarangues, cercaviles amb gegants i capgrossos, pintxos, txacoli i fins i tot una fira taurina de les més reputades d’Espanya. [Ara, 17/09/2019]
Observacions	El txakolin, paraula del basc, és un ‘vi de baixa graduació, de gust una mica aspre i de vida curta, que s’obté de raïms que per causes meteorològiques no han madurat normalment’ (Termcat). La denominació en català proposada pel Termcat és xacolí, però a la premsa la forma que s’usa més habitualment és txacolí, amb una ortografia que es manté més propera a la paraula original basca, amb un dígraf en posició inicial que en català es reserva per a manlleus i transcripcions de noms i cognoms estrangers. Aquest vi es produeix principalment al País Basc i a Cantàbria, i hi ha tres denominacions d’origen oficials: Arabako Txakolina, d’Àlaba; Bizkaiako Txakolina, de Biscaia, i Getariako Txacolina, de Getaria. Les recomanacions de maridatge per al txacolí són peix i marisc, però als tastos també es pren amb formatge.

abertzale adj i m i f

Primera documentació: 1/01/1989

Tipus	manlleu del basc
Contextos	Herri Batasuna (HB) va proposar, per la seva banda, un pacte per constituir un govern abertzale amb el PNV d’Ardanza i Eusko Alkartasuna de Carlos Garaikoetxea. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
	L’argument de la violència i de les aspiracions separatistes dels abertzales bascos ha estat des de fa dècades esgrimit pels opositors al departament. [El Temps, 10/02/1997]
	En les concentracions hi van participar, entre d’altres, el president del PNB i el portaveu del partit al Parlament basc, Andoni Ortuzar i Joiseba Egibar, així com el líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi. [Ara, 6/02/2017]
Observacions	En basc, abertzale significa ‘patriota’, ‘nacionalista’ (en català i en castellà normalment es fa equivalent a ‘nacionalista basc’) i està format a partir de la paraula aberri (‘pàtria’) i el sufix -(t)zale, que té un valor molt semblant al formant català -(ò)fil -(ò)fila. Aquest adjectiu apareix molt sovint acompanyant el substantiu esquerra, per denominar una orientació política en la qual se situen partits que han estat relacionats amb el grup terrorista ETA. Per aquest motiu, els mitjans de comunicació i la societat en general ha relacionat abertzale amb terrorista, tot i que en èuscar aquest matís no hi és. Fins i tot el DLE, en la 23a edició, va definir aquest manlleu com ‘nacionalista radical’, la qual cosa va generar moltes queixes. L’Observatori de Neologia ha recollit més de 250 ocurrències d’aquest adjectiu, en textos de premsa que tracten de política, especialment al País Basc.

kale borroka f

Primera documentació: 15/01/1999

Tipus	manlleu del basc
Contextos	El periodista Julio Flor reuneix a Padre nuestro que estás en Euskadi els casos de 22 víctimes de la kale borroka o violència al carrer protagonitzada per Jarrai. [El Periódico, 15/01/1999]
	Els mitjans unionistes s’hi van afegir i no van trigar a qualificar els CDR de kale borroka catalana. [La República, 9/06/2018]
Observacions	La kale borroka és un compost del basc format per kale ‘carrer’ i borroka ‘lluita, baralla’ que inicialment es referia a qualsevol acte de violència que tenia lloc al País Basc per part de l’esquerra abertzale, especialment durant la dècada de 1990. Amb tot, avui dia també es parla de kale borroka per referir-se a altres actes vandàlics desenvolupats per col·lectius que reivindiquen la lluita per una causa sovint relacionada amb els moviments nacionalistes, com podem veure en el segon context. En alguns casos, la kale borroka ha estat considerada com a terrorisme, com demostren algunes de les sentències de la jurisprudència espanyola. Amb tot, des de l’any 2000, aquesta violència de carrer ha disminuït al País Basc fins a gairebé la seva desaparició.

marmitako m

Primera documentació: 15/06/1999

Tipus	manlleu del basc
Contextos	A tota la Mediterrània, i als països atlàntics de cultura gastronòmica mediterrània, com Portugal o Euskalherria, hi ha plats similars, així el marmitako basc, un guisat a base de tonyina i patates que penetra fins a Cantàbria. [El Temps, 15/06/1999]
	Les modes gastronòmiques mostren sempre tendències excessives. Som els emperadors del gintònic, oblidant-nos d’altres destil·lats divins i caiem en la idolatria de la tonyina, mentre reduïm el bonítol al marmitako. [El Periódico, 19/06/2016]
Observacions	El marmitako és un plat típic del País Basc i d’altres zones del nord peninsular que s’ha introduït a la gastronomia de molts llocs del món gràcies als programes televisius de difusió gastronòmica però també gràcies a la senzillesa de la seva elaboració i a la seva qualitat nutritiva. El marmitako és un estofat de peix (generalment tonyina, però també bonítol o salmó) fet amb verdures i hortalisses (patates, tomàquets, cebes i pebrots) que originàriament els pescadors cuinaven a bord en una olla de metall anomenada marmita. En català se sol mantenir la grafia per a aquest manlleu del basc i no és habitual trobar-lo adaptat (marmitaco).