zulo m

Primera documentació: 2/02/1989

Tipus manlleu del basc
Contextos Això va permetre descobrir dos zulos amb material divers com un subfusell, munició i tres bombes de mà. [Avui, 23/07/1991]
Quedem amb Curro Claret al que ell anomena el seu zulo, el seu petit estudi barceloní, on, apilades en caixes de cartró perfectament ordenades, guarda mostres dels seus treballs, des d’un gerro amb ‘chapapote’ als seus separadors per al carril bici, passant pels tamborets de materials reutilitzats. [El Periódico, 22/05/2016]
Observacions Aquest manlleu prové del basc i significa ‘forat’, ‘amagatall’. Segons el DRAE, un zulo és un lloc ocult i tancat disposat per amagar-hi il·legalment coses o persones segrestades. Se sol utilitzar en relació amb l’activitat de l’organització terrorista basca ETA i, de fet, la majoria dels contextos recollits des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori, l’any 1989, fan referència a aquest sentit. El segon context, però, no té res a veure amb la banda terrorista, sinó que, per extensió del significat, designa un lloc o una habitació de dimensions reduïdes que serveix especialment per realitzar alguna activitat o per guardar-hi coses, definició que no recullen tampoc les obres lexicogràfiques del castellà.

pintxo m

pintxo

Primera documentació: 21/03/2001

Tipus manlleu del basc
Contextos També era prou coneguda la seva afició a potear, és a dir, reunir-se als bars per degustar pintxos i vins. [Avui, 21/03/2001]
“Trenquem amb els bars de pintxos en sèrie”, somriu aquest veneçolà associat amb un de Pamplona, “i els veïns se n’alegren”. [Time Out, 27/03/2015]
Observacions El mot pintxo és un manlleu del basc, llengua que al seu torn l’ha manllevat del castellà, amb què es designa un aperitiu que consisteix en una llesca de pa sobre la qual es posen diversos aliments, com ara peix, truita de patates, pebrots farcits, croquetes, etc. El tret distintiu d’un pintxo i el que el diferencia, per exemple, d’una barqueta o d’una tapa, és que està travessat per un escuradents que en subjecta els ingredients. Tot i això, la utilitat de l’escuradents va molt més enllà, atès que l’objectiu és que el client els guardi tots i, quan hagi acabat de menjar, el cambrer en faci un recompte per saber quant haurà de cobrar-li. La tradició dels pintxos està especialment arrelada a la cultura basca, on és costum servir-los acompanyats d’un got petit de vi o de cervesa.

ikastola f

Primera documentació: 28/01/1989

Tipus manlleu del basc
Contextos L’explosió tampoc no va provocar víctimes, si bé va alarmar el professorat i els nens d’una ikastola veïna i els residents d’un geriàtric situats a uns 100 metres, a l’avinguda Ametzagane. [Avui, 6/12/1997]
Ja hi ha una ikastola i molts dels actes que es fan en els ajuntaments són bilingües, fins i tot la Korrika del 2011, que va sortir de Trebiño, va comptar amb el suport de l’Ajuntament del PP. [Ara, 30/03/2013]
Observacions El substantiu femení ikastola designa la ‘institució escolar que orienta la seva activitat educativa a partir de les arrels culturals, lingüístiques i les tradicions del poble basc’ (Termcat). Aquestes escoles van sorgir a principis del segle xx al País Basc i Navarra, així com a d’Iparralde (o País Basc del Nord) en un moment en què l’èuscar no era una llengua que figurés en els sistemes educatius públics. No va ser fins als anys seixanta quan hi va haver un creixement d’aquestes centres educatius. L’any 2008 el País Basc comptava amb 60 ikastoles, on estudiaven 35.000 alumnes.

En català, només el GDLC recull aquest manlleu del basc, tot i que amb un asterisc per indicar l’origen estranger, i en castellà, el DRAE ja l’ha inclòs.

euskera m

EUSKALTZAINDIA HIZTEGIA AZALA.inddPrimera documentació: 22/04/1990

Tipus manlleu del basc
Contextos La consideració de l’euskera com una llengua estranya, l’autodeterminació d’Àlaba a través de la via estatutària i la ratificació que el foralisme és útil i democràtic són alguns dels plantejaments que s’estan debatent a Vitòria. [Avui, 1/12/1991]
El president del Barça ha saludat els penyistes en català, castellà, euskera, gallec i anglès i la resta del discurs ha estat en català. [Ara, 23/08/2011]
Observacions El diccionari normatiu remet les formes èuscar i eusquera a la forma principal basc, per referir-se a la ‘llengua de filiació genètica no resolta parlada al País Basc i a Navarra’. El DIEC2, doncs, ha optat per adaptar la grafia original euskera (tot i que no ho fa, per exemple, amb kafkià, folklore, eureka o karité), tot i que és la que els mitjans de comunicació escrits utilitzen.

Igual com l’origen d’aquesta llengua no està resolt, tampoc no ho està el significat de la paraula que la denomina. Segons el filòleg Alfonso Irigoyen, euskera significa ‘manera de dir una cosa’ a partir del verb *enautsi  ‘dir’ del basc antic amb el sufix -(k)ara ‘manera de fer una cosa’. El que sabem amb certesa és que a partir d’euskera tenim euskaldun per denominar els parlants d’aquesta llengua i Euskal Herria per denominar el poble basc (com a extensió de ‘terra on es parla euskera’).