txacolí m

txacoliPrimera documentació: 15/01/1999

Tipus manlleu del basc
Contextos En el cas del País Basc, vuit empreses agrupades portaran una mica d’aquesta aroma d’eucaliptus i de pluja en una mostra que inclou els seus aliments més típicament autòctons: les broquetes, el txacolí, la sidra natural o el formatge idiazabal. [El Periódico, 1/03/2007]
Si ets al País Basc durant la tercera setmana d’agost, vine a gaudir de concerts en directe, xarangues, cercaviles amb gegants i capgrossos, pintxos, txacoli i fins i tot una fira taurina de les més reputades d’Espanya. [Ara, 17/09/2019]
Observacions El txakolin, paraula del basc, és un ‘vi de baixa graduació, de gust una mica aspre i de vida curta, que s’obté de raïms que per causes meteorològiques no han madurat normalment’ (Termcat). La denominació en català proposada pel Termcat és xacolí, però a la premsa la forma que s’usa més habitualment és txacolí, amb una ortografia que es manté més propera a la paraula original basca, amb un dígraf en posició inicial que en català es reserva per a manlleus i transcripcions de noms i cognoms estrangers.

Aquest vi es produeix principalment al País Basc i a Cantàbria, i hi ha tres denominacions d’origen oficials: Arabako Txakolina, d’Àlaba; Bizkaiako Txakolina, de Biscaia, i Getariako Txacolina, de Getaria. Les recomanacions de maridatge per al txacolí són peix i marisc, però als tastos també es pren amb formatge.

abertzale adj i mf

Primera documentació: 1/01/1989

Tipus manlleu del basc
Contextos Herri Batasuna (HB) va proposar, per la seva banda, un pacte per constituir un govern abertzale amb el PNV d’Ardanza i Eusko Alkartasuna de Carlos Garaikoetxea. [Diari de Barcelona, 21/10/1990]
L’argument de la violència i de les aspiracions separatistes dels abertzales bascos ha estat des de fa dècades esgrimit pels opositors al departament. [El Temps, 10/02/1997]
En les concentracions hi van participar, entre d’altres, el president del PNB i el portaveu del partit al Parlament basc, Andoni Ortuzar i Joiseba Egibar, així com el líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegi. [Ara, 6/02/2017]
Observacions En basc, abertzale significa ‘patriota’, ‘nacionalista’ (en català i en castellà normalment es fa equivalent a ‘nacionalista basc’) i està format a partir de la paraula aberri (‘pàtria’) i el sufix -(t)zale, que té un valor molt semblant al formant català -(ò)fil -(ò)fila. Aquest adjectiu apareix molt sovint acompanyant el substantiu esquerra, per denominar una orientació política en la qual se situen partits que han estat relacionats amb el grup terrorista ETA. Per aquest motiu, els mitjans de comunicació i la societat en general ha relacionat abertzale amb terrorista, tot i que en èuscar aquest matís no hi és. Fins i tot el DRAE, en la 23a edició, va definir aquest manlleu com ‘nacionalista radical’, la qual cosa va generar moltes queixes.

L’Observatori de Neologia ha recollit més de 250 ocurrències d’aquest adjectiu, en textos de premsa que tracten de política, especialment al País Basc.

kale borroka f

Primera documentació: 15/01/1999

Tipus manlleu del basc
Contextos El periodista Julio Flor reuneix a Padre nuestro que estás en Euskadi els casos de 22 víctimes de la kale borroka o violència al carrer protagonitzada per Jarrai. [El Periódico, 15/01/1999]
Els mitjans unionistes s’hi van afegir i no van trigar a qualificar els CDR de kale borroka catalana. [La República, 9/06/2018]
Observacions La kale borroka és un compost del basc format per kale ‘carrer’ i borroka ‘lluita, baralla’ que inicialment es referia a qualsevol acte de violència que tenia lloc al País Basc per part de l’esquerra abertzale, especialment durant la dècada de 1990. Amb tot, avui dia també es parla de kale borroka per referir-se a altres actes vandàlics desenvolupats per col·lectius que reivindiquen la lluita per una causa sovint relacionada amb els moviments nacionalistes, com podem veure en el segon context.

En alguns casos, la kale borroka ha estat considerada com a terrorisme, com demostren algunes de les sentències de la jurisprudència espanyola. Amb tot, des de l’any 2000, aquesta violència de carrer ha disminuït al País Basc fins a gairebé la seva desaparició.

marmitako m

Primera documentació: 15/06/1999

Tipus manlleu del basc
Contextos A tota la Mediterrània, i als països atlàntics de cultura gastronòmica mediterrània, com Portugal o Euskalherria, hi ha plats similars, així el marmitako basc, un guisat a base de tonyina i patates que penetra fins a Cantàbria. [El Temps, 15/06/1999]
Les modes gastronòmiques mostren sempre tendències excessives. Som els emperadors del gintònic, oblidant-nos d’altres destil·lats divins i caiem en la idolatria de la tonyina, mentre reduïm el bonítol al marmitako. [El Periódico, 19/06/2016]
Observacions El marmitako és un plat típic del País Basc i d’altres zones del nord peninsular que s’ha introduït a la gastronomia de molts llocs del món gràcies als programes televisius de difusió gastronòmica però també gràcies a la senzillesa de la seva elaboració i a la seva qualitat nutritiva.

El marmitako és un estofat de peix (generalment tonyina, però també bonítol o salmó) fet amb verdures i hortalisses (patates, tomàquets, cebes i pebrots) que originàriament els pescadors cuinaven a bord en una olla de metall anomenada marmita. En català se sol mantenir la grafia per a aquest manlleu del basc i no és habitual trobar-lo adaptat (marmitaco).

zulo m

Primera documentació: 2/02/1989

Tipus manlleu del basc
Contextos Això va permetre descobrir dos zulos amb material divers com un subfusell, munició i tres bombes de mà. [Avui, 23/07/1991]
Quedem amb Curro Claret al que ell anomena el seu zulo, el seu petit estudi barceloní, on, apilades en caixes de cartró perfectament ordenades, guarda mostres dels seus treballs, des d’un gerro amb ‘chapapote’ als seus separadors per al carril bici, passant pels tamborets de materials reutilitzats. [El Periódico, 22/05/2016]
Observacions Aquest manlleu prové del basc i significa ‘forat’, ‘amagatall’. Segons el DRAE, un zulo és un lloc ocult i tancat disposat per amagar-hi il·legalment coses o persones segrestades. Se sol utilitzar en relació amb l’activitat de l’organització terrorista basca ETA i, de fet, la majoria dels contextos recollits des de l’inici de la tasca de buidatge de l’Observatori, l’any 1989, fan referència a aquest sentit. El segon context, però, no té res a veure amb la banda terrorista, sinó que, per extensió del significat, designa un lloc o una habitació de dimensions reduïdes que serveix especialment per realitzar alguna activitat o per guardar-hi coses, definició que no recullen tampoc les obres lexicogràfiques del castellà.